[18] Sanch Valenti
Sanch Valenti fonc capela de noble linatge, e·l emperayre, que avia a nom Claudi, fes lo apelar davan se e demandet qui era ni per que non adorava los sieus dieus. E sanh Valenti respos li e dis que se saubes la gracia de Dieu, ja non parlera en ayssi, ans cresera Dieu. E adonc hun que era1 /37a/latz l’emperayre demandet2 ha sanh Valenti se volia3 dire nulh mal de las ydolas. Et sanch Valenti desia que no·n desia autre mal se no que ero demonis yfernals orrens e pudens e que Jesu Christ era veray Dieus et veray homs. Et se el cresia en luy, el seria salvatz e ostatz de totz sos enemix. E quant l’emperayre ausi aysso, apelet lo poble que venguesso ausir, tan saviamen parlava sanch Valenti. Adonc lo prebost dis al emperayre que desceuputz era e que non desampares la vida que tostemps avia menada. Et adonc lo cor del emperayre fonc totz mudatz, e comandet ad hun princip sanch Valenti en garda.
E quant sanch Valenti fonc en l’ostal d’aquel princip, preguet Dieu e dis en ayssi: «4Senher Dieus, tu que es verays lum, ellumena aquesta mayo, per so que·tz reconosco per verays Dieus». E adonc lo prebost dis li que se podia far am lo sieu Dieu qu’el redes la vista ha sa filha que avia estada longamen orba, que el creyria el sieu Dieu. E tantost sanh Valenti preguet Dieu en sa oratio. E quant se5 fonc levat de sa oratio, la filha del prebost ac cobrada la vista, e totz aquels de son ostal foro a Dieu convertitz, e quant l’emperayre ho ausi, comandet que hom desca/37b/pites sanh Valenti.
1 Ende der 2.Lage(6Doppelblätter),
Reklamante: latz lemperayre
2 demandet: zweites e aus .·. korr.
3 volra
4 am Rand: oratio
5 se am Rand nachgetragen
Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 98-99. – Rialto 7.ix.2002.