[22] Sanch Benesech
Sanh Benesech de Murcia quant era petit, sos parens trameyro lo en Roma en l’escola, e quant el fonc lay, el desamparec l’escola et anet se·n el desert. En tan que la noyrissa lo seguet, que l’amava fort, e quant foro en hun loc que ha nom Enude, et ela malevet hun cruvel pel fromen curar. En ayssi cum lo mes sobres la taula, e·l cruvel tombet e rompet e trenquet. Et ela ploret se fortmen. Et sanh Benesech quant /43c/vi sa noyrissa plorar, mes si en oratio, e tantost lo cruvel hapos se e fonc entiers coma davan.
E cant venc lo ser, et el desamparet sa noyrissa e fugi se·n en hun loc rescos, ont estet tres ans que hom no l’i saub mas hun morgue que avia nom Rona, que l’aministrava tot quant li fasia mestier, ayssi que·l morgue estava sobres luy, e sanh Benesech estava dejos en una roqua prion que nulhs hom non podia a luy venir, mas que·l morgue, quant era hora de manjar, li sonava am una squileta que pendia en una redorta, e quant sanh Benesech la ausia, yssia foras e prendia la vianda que·l morgue li estendia jos am una corda. Et hun dia lo diable venc aqui, e trays una peyra, e trenquet l’esquila, mas per so lo morgue no·s laysset [d’]aministrar.
1Apres hun temps s’esdevenc que hun capela aparelhava lo dia de Paschas sas viandas, [... «... las viandas] delicadas, e·l mieu sirven mor de fam en aytal loc». E tantost2 lo capela pren sas viandas, et anet pel desert entro que hac trobat sanh Benesech a grans penas, e dis li en ayssi: «Leva te, sanh de Dieu, e dirnem nos, quar huey es lo dia de Paschas». Et /43d/sanh Benesech respon li e dis: «Be ssay que Paschas me sson en aquest dia quar plas a Dieu que ieu te veja»; e non sabia re que fosso Paschas, quar non vesia negun home nulh dia. Et adonc lo capela li dis que veramen lo dia de Paschas era e non devia pas dejunar. En ayssi que sanh Benesech l’o creset, e manjero ambedos d’aquela vianda.
Et hun dia ses endevenc que una merla anava volan davan sa cara tan pres que la pogra penre, se·s volgues, am3 la ma, ayssi que senhet si, e tantost aquel ausel volet se·n. Et en apres hun pauc de temps, venc ha sanh Benesech una femna, que l’avia [vista] alcuna ves, en aytant que tan gran talan ac d’aquela femna que en cor li venc que yssis del desert. Ayssi que per voluntat de Dieu reconoc se, e tantost despolhet se tot nut, e volquet se tot nut en las ortigas et en las spinas que aqui ero4, en tant que el fo5 tant sanh que aquel talen li passet del tot, que6 pueys d’aqui enan non ac temptatio del pecat de la carn.
En apres desdevenc se que hun abat de una badia fo mortz, ayssi que totz los morgues quant agro ausida la fama de sanh Benesech, que /44a/se acordero que lo eligesso en abat. Et el contrastet hi fortmen e dis lor que el non era pas sufficien a lor. Finalmen el s’i acordet, quant l’agro pro pregat. E quant fonc fach abat, fes lor ben tener la regla destrachamen, en tant que quant els ho viro, desplac lor fort quar l’agro fah abat. E dero li hun dia en hun enap vere am vi a beure. E tantost can ja el ac senhat lo vi, lo enap trenquet. Et adonc el conoc que vere y avia el enap, e tot risen el dis als morgues: «Frayres, Dieus vos ho perdo, so que aves cujat far», e parte se d’aquela abadia7, e tornet se·n el desert, ont fes ganre de miracles, e basti aqui ganre de mostiers.
Et en la hun d’aquel[s] avia hun morgue8 que non podia estar en oratio pauc ni pro, mas tantost quant ero dichas las horas, yssia de la gleya e pessava de las causas del mon, ayssi que son abat ho comtet a sanh Benesech9; e sanh Benesech tantost venc en aquel mostier e vi que hun petit efan tot negre tirava aquel morgue foras de la gleya. Et adonc sanch Benesech dis li si el non vesia aquel que tirava lo morgue foras de la gleya, e·l abat dis /44b/que no. E quant venc l’endema, sanh Benesech trobet lo morgue foras de la gleya, e totz los autres eron en la gleya, e pres hun ram e batet lo. E d’aqui enan lo morgue estet coma los autres en oratio.
D’aquels ·xij· mostiers que avia fachs, los ·iij· eron sobres roquas, e non hi avia ponch d’aygua, e·ls morgues preguero lo qu’el volgues mudar per Dieu aquels mostiers en loc ont agues aygua. Et el dis lor que hun pauc cavesso en la roqua, e feyro ho, e tantost l’aygua saltet10 sus.
11Una autra ves alcus morgues trencavo las romex deviro lo mostier, en tan que·l fer del esturmen tombet en hun lac prion, e vengro se·n ploran ha sanch Benesech. E lo prodom pres lo margue12 e menet lo en la riba, e tantost lo fer venc e mes se el margue.
13Una autra ves endevenc se que hun jove morgue que avia a nom Plasen pozava de l’aygua en una onda, e portet l’en ben lonh del trach de una balesta, e sanch Benesech o vi de sa cambra per revelatio de Dieu. Et apelet hun morgue que avia nom 14Maur e dis /44c/li que anes socorre al efan Plasen, e tantost Maur venc a la riba et anet entro al efan sobres l’aygua, coma se anes per terra. E trays d’aqui l’efan sa e ssal.
15Una autra ves s’endevenc que hun capela ac gran eveja de sanh Benesech de sa bontat, en tant que lo capela trames hun pa enveyrat. Et sanch Benesech pres lo pa, e det lo ad hun corp que avia privat, que·l prendia lo pa de la ma, e dis al corp en ayssi: «Ieu te comande el nom de Dieu que prengas aquest pa e que·l portes en aytal loc ont nulhs hom non lo puesca trobar». 16Adonc lo corb pres lo pa e portet l’en. Et apres l’espasi de tres horas, tornet ha17 sanch Benesech, et adonc lo corp ac sa racio que avia acostumada. E quant Florenti, lo capela, vi que non podia sanch Benesech aucire, albiret se que·l feses tombar en pecat sos morgues. Et hac set donas e fes las balar e cantar en l’ort18, per so que quant los morgues las veyrian, que n’aguesson gran talan de lor. E quant sanch Benesech vi aysso, ac gran paor de sos morgues que pequesson e fes mudar lo mostier d’aqui. /44d/E quant Florenti vi que mudava si, ac gran gauch quant l’avia fach tan enuech e quant regardava de hun solier quant mudava lo mostier, Florenti tombet e fonc mort. Et adonc hun dels morgues correc a sanch Benesech e dis li que tornes atras, quar mort era aquel que·l perseguia. E quant sanh Benesech ho ausi, ac gran dolor de sa mort e ploret se fortmen.
En apres sanh Benesech anet se·n en hun puech que a nom Cassi e trenquet una ydola que avia aqui, laqual tot lo poble adorava. E fes aqui una capela de sanh Babtista e converti tot lo poble que era deviro. E quant lo diable vi aysso, ac gran dolor. Et aparec li e dis en ayssi: «Benesech, Benesech!» E quant vi que19 sanh Benesech no·lh respondia, et el dis: «Maldich, Maldich, per que mi persegues tant?»
20Una autra ves s’endevenc que los frayres volian levar una gran peyra en la gleya, e non podian quar lo diable sezia desobres. E tantost quant sanh Benesech l’ac senhada, et els la levero.
21Una autra vegada s’endevenc que los morgues fasian una paret, e quant l’agro aut levada, lo \45a\diable los aparec e tombet la, en tan que hun efan morgue hy mori. E tantost sanh Benesech ho ausi, e comandet que hom li portes l’efan mort, e mes se en oratio, e tantost l’efan ressucitet. Et sanch Benesech comandet als morgues que tornesso far la paret.
22Autra ves s’endevenc que lo rey dels Gotz volc esproar se sanh Benesech era tan sanh coma hom desia, e trames li hun espasia sieu am sas raubas reals de son cors, per veser se conoysseria que aquels fos rey ho no. E tantost cum sanh Benesech vi l’espasia, el li dis en ayssi: «Frayre, osta aquelas raubas, quar non iest pas lo rey dels Gotz».
23Autra ves s’endevenc que hun clergue endemoniat venc a luy que·l gites del poder del diable, e fes ho e comandet li que negun temps no manjes carn ni non s’aordenes negun temps; en tan que·l clergue estet gran temps, et oblidet24 la penedensa que sanch Benezech l’avia donada, et adordenet se, e tanstot25 lo demoni entret li el cors et aussi lo.
26Autra ves se endevenc [que] tan gran carestia venc en la terra que los paupres morian de fam, en tan que sanch Benesech tenia son bayle que tota la vianda que era el mostier [... el mostier] non remas se non hun petit de oli en hun vaycel de veyre en /45b/lor solier. Et hun dia venc hun paupre al mostier demandar almorna. Et sanch Benesech comandet que hom li des aquel oli del solier, et hanc lo bayle non ho volc far, e quant el ho vi, pres lo vaycel del veyre ont era l’oli e gitet lo foras al paure per una fenestra, e tombet sobres una roqua et hanc no·n trenquet, mas que lo paure lo pres et anet se·n am el am gran gauch. Et en apres sanch Benesech mes se en oratio. E cant ac Dieu pregat, anet se·n el solier e trobet hun bel cubel ple d’oli, per miracle de Dieu, en tan que sobrondava totz.
Et hun autre dia anet visitar la sorre, e quant l’ac visitada, que se sezia am ela a taula, et ela preguet Dieu caramen que remases aquela nuech en son27 ostal. Et hanc non s’i volc acordar. E quant ela o vi, mes se en oratio et empetret am Dieu que venc tan gran tonedre e tan gran plueja que hanc sanh Benesech non poc yssir de lains. E quant el o vi, dis en ayssi a ssa sorre: «Dieus t’o perdo, sorre, quar aysso as fach», e fonc molt iratz; e covenc que remases aquela nuech am ela, en tant que tota la nuech velhero amdos, disens bos comtes e sanctas paraulas. E quant venc apres [tres] dias, que el se·n fonc tornatz a sson /45c/mostier, el vi l’arma de sa sor que se·n pojava el cel coma una bela columba.
E quant sanh Benesech ac ganre viscut ni ac fachs ganre de miracles, et el conoc lo dia que devia morir. E comandet que hom l’obris lo vas, e fes si portar en la gleya, e receup lo cors de Nostre Senhor. E quant l’ac pres, levet las mas junchas e redet l’arma a Nostre Senhor entre las mas dels morgues; e desse que fonc mortz, li morgue que eron lonh d’aqui viro la sua arma que se·n montava el cel per una via tota plena de [palis]28 d’aur, am gran companha d’angilhs.
1 ¬
2 Equant tost, tan über quant
3 am: m aus n erg.
4 era ero
5 fo: o aus e korr.
6 qui
7 daquelaabadia
8 hun morgue, Schrift verlaufen, hun
mor/gue am Rand nachgetragen
9 benesech
10 saltet: -t aus s korr.
11 ¶, am Rand: exemplum
12 morgue
13 ¶, am Rand: exemplum
14 ¬
15 ¶, am Rand: exemplum
16 ¬
17 ha: h aus l korr.
18 lart
19 que am Rand nachgetragen
20 ¶, am Rand: exemplum
21 ¶, am Rand: exemplum
22 ¶, am Rand: exemplum
23 ¶, am Rand: exemplum
24 obed o.
25 seet.
26 ¶, am Rand: exemplum
27 sol son
28 Lücke gelassen
Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 112-117. – Rialto 7.ix.2002.