[28] Sanh Phelip
Sanh Phelip, apostol, quant presicava en Cecilia ·xx· ans, el fonc pres per los pagas, e volgro lo forsar que sacrifiques a las ydolas. Adonc yssi hun gran drag dessotz terra, que aussi lo filh del avesque de las ydolas e may ·ij· cavaliers que tenian pres sanh Phelip, e destruiro moltas gens, en tant que foro en perilh de mort; e va lor dire sanch Phelip: «Creses en Jesu Christ e rrompes aquesta emagena. Et en loc d’ela, adoras la cros, per so que·ls vostres malautes sian gueritz e·ls mortz sian ressucitatz». Et aquels que eron trebalhatz cridavo tant fort: «Fay, senher, que nos siam gueritz, e mantenen nos romperem aquesta ydola». Adonc sanh Phelip1 mandet al drag que /54a/davales2 en lo desert, per so que no fezes mal a negun home. E mantenen el se·n parti. En apres sanh Phelip guiri totz los malautes. Et aquels ·iij· mortz ressucitet. E prediquet als cresens en Dieu la vera fe. Et adordenet aqui preveyres e diagues. Et en apres el se·n venc en la cieutat de Jerusalem. Et aqui destruis la aretguia dels bronitans. Ero en Jerusalem doas filhas de sanh Phelip verges e ssagradas, per lasquals Nostre Senhor coverti mols homes a la sua fe.
E sanh Phelip3 ·[v]ij· dias abans de la soa mort apelet totz los evesques e·ls preveyres, alsquals dicet4: «·vij· dias m’a autriat lo Senhor, en losquals ieu puesca vos amonestar e castiar et endoctrinar». Era sanh Phelip en etat de ·lxxx·viij· ans. En apres los malauratz ydolatrix preyro lo e pausero lo en la cros, en semblansa d’aquel que el predicava. Et en ayssi el se·n anet a Dieu e compli fervenmen sa vida. E costa luy las doas filhas suas foro cebelhidas, la una a la dextra part, e l’autra a la sinistra.
E de sanh Phelip que fo hun dels ·vij· diagues dis sanh Jheronimi en lo martiloge que en lo dia que hom dis ·viij· /54b/jorns de julh, e fo enoblesitz sanh Phelip en la cieutat de Cesarea; aqui fonc cebelhitz, costa loqual foro cebelhidas las suas doas filhas, e la tersa fonc cebelhida en la cieutat de Effesi.
1 phelip: -p aus x korr.
2 davales: erstes a aus e korr.
3 phelip: h aus e korr.
4 dices
Testo: Monika Tausend, Die altokzitanische Version B der «Legenda aurea» (Ms. Paris, Bibl. Nat., n. acq. fr. 6504), Tübingen, Niemeyer, 1995 (Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, 262), pp. 138-139. – Rialto 7.ix.2002.