[81] Sanh Eutachi

Sanh Eustachi avia nom enans Plasen, e fonc maistres dels cavaliers d’En Traian, /129a/emperador, e stava¹ tot jorn en obras de² misericordia, empero ydolas adorava. Avia molher que era a luy semblans en sas obras, de laqual ac ·ij· efans que fes noyrir am gran honor, e quant el estava en obras de misericordia, venc a la via de salut.

Ayssi coma el cassava, hun dia el trobet mols de servis, entre losquals ne vi hun mager que·s parti dels autres. Et intret se·n el boscatge. En ayssi coma los autres cavaliers seguian los autres³ servis, N’Eustachi⁴ seguia totz sols per lo boscatge aquel servi major, per que lo servi se·n pojet en una gran montanha. ⁵Adonc Eustachi se pesset cum lo poyria penre. Et en ayssi cum lo agardava, el vi sus el⁶ miech dels corns lo senhal de la sancta cros, que era plus resplendens que·l⁷ solhel, en loqual era la emagena de Jesu Christ. Et adonc li parlet disen: «Eustachi, per que·m segues? Ieu te so aparegutz per la toa gratia en semblansa d’aquesta bestia. Sapjas que ieu so Jesu Christ, que no·m conoysses, e las toas almornas pojon davant me e perveno a mi. Et en aysso, ieu auray tu cassat, que cujas cassar mi». E quant ho ausi, N’Eustachi⁸ fonc molt spaorzitz, e cazec del caval en terra, e pueys el se leva de terra, disen: /129b/«Mostra mi, servi, so que dizes, et ieu creyray en tu». E Jesu Christ li dis per lo servi: «Ieu, Eustachi, soy Christ, que ay fach cel e terra e la lus per departir te de tenebras. Et ay establitz los temps e los dias e·ls ans. Et ay format home de limo de la terra: per la sua salut so ieu aparegutz en terra, e sso crucifiatz e mortz et sebelhitz, et ressuscitiey al ters dia». Adonc N’Eustachi se gitet en terra, disen: «Ieu creze, Senher, que tu es aquel que ho as fach, tot quant es⁹, e convertisses a te aquels que ero mescrezens de te», per que lo servi li dis: «Doncas, se tu crezes, vay¹⁰ al avesque de la cieutat e fay te batejar». E·N Eustachi li dis: «Vols tu, Senher, que ieu diga aysso a la mia molher et als mieus efans?» Adonc lo servi li dis: «Tu fay far a lor so que tu faras».

E quant el fonc vengutz a la soa mayo e·l ho ac dich, a la sua molher, ¹¹la sua molher dis: «Senher mieu, sapjas que la nuech que es passada ausi ieu una vos a me disen:  Dema venras a mi, tu e·l tieu marit e·ls tieus filhs , per que ieu conoysse haora que el es Jesu Christ». E quant fonc mieja nuech, els se·n anero al evesque de Roma que los batejes, am gran gauh, e mes nom a·N Plasen Eustachi, e la sua molher apelet /129c/Teospita, et hun dels efans Agapito, e·l autre En Teospito.

E quant fonc dias, Eustachi anet a ssa mayo, e quant fonc prop del loc, el giqui bos cavaliers a l’autra part, e tantost el vi una aytal vesio coma son, per que se gitet en terra, disen: «Ieu suplique a te, Senher, que·m mostres aquo que m’as promes», don Dieus li dis: «Bonauratz es, Eustachi, quar as receuput¹² lo nom de gratia. E quar haoras as sobremontat lo demoni, haoras t’aparra la tua fe, e·l demoni s’armara contra te, per que covenra que sostenhas mols trebalhs, per so que sias humiliatz de las vanetatz del segle e que sia[s] essausitz en las speritals autesas; per que tu estay formen en la fe, ayssi coma Job fes en las suas temptatios. E quant tu seras humiliatz, et ieu venray a tu e donaray te gran gloria. E digas mi se haoras vols sufrir trebalhs, ho en¹³ lo endev[en]idor segle». E·N Eustachi dis: «Senher, ayssi sia fach coma tu volras, mas volhas que ieu aja paciencia en mas tribulatios o en mas temptatios». [... «... temptatios.] E la mia gratia gardara las vostras armas».

Et en apres N’Eustachi se·n tornet a la sua mayo. E comtet tot lo fah a sa molher. Et apres /129d/paucxs dias, venc gran mortaldat a las suas companhas que totz los aucis. Apres loncs dias, totz los popolars sieus moriro. ¹⁴Una nuech que hom li raubet sa mayso, et els se·n anero totz nutz, fazens gratias a Dieu. Et en ayssi perdero tot quant avian; per que lo rey e·ls cavaliers foro molt iratz de la sua perdoa, per so quar el era bon cavalier.

Et apres els se·n anero en una nau e fugiro se·n per vergonha que agro. E coma lo senhor de la nau vis la belesa de la sua molher, molt ne fonc enamoratz. E quant els foro vengutz al port, lo senhor de la nau lor demandet que paguesso lo navili. E coma els non aguesso que pagar, e·l nautonier se remena am [se] la molher de N’Eustachi per que jagues am ela, mas N’Eustachi hi contrastet a sson poder, per que lo senhor de la nau comandet als mariniers que·l gitesso en la mar, per so que pogues aver la dona ha son plaser. Sanh Eustachi vesen aysso, giqui li la molher sua et am los efans, ploran el se·n anet, disen: «Mal m’es vengut, a mi et a vos, quar vostra mayre es baylada ad home estranh». E quant foro vengutz en una gran aygua, el intret am hun dels efans /130a/en l’aygua per passar. E va layssar l’autre en la riba de l’aygua. E quant fonc en miech de l’aygua am lo filh, hun lop venc que·n portet l’autre efan en hun boscatge, per que el pauset l’efan e va layssar aquel que portava, e sseguet lo lop. Et adonc venc hun leo que·n portet l’autre filh, e quant el¹⁵ ho vi, el n’ac tan gran dolor que·s cujet negar, se Dieus no l’o vedes.

E coma los pastors visso que·l leo ne portes hun efan vieu, els lo seguero am cas. E per voluntat de Dieu, lo leo giqui l’efan. Et alcus boyers encalsero lo lop, que·l tolgro l’autre efan senes mal. Et aquels boyers e pastors estavo en una carrieyra e noyriro los efans, mas aysso non sabia pas Eustachi, ans estava totz trist¹⁶, disens: «Aras soy ieu despolhatz de totz gauhs e de tota honor, per que·m¹⁷ membra so que·m¹⁸ dis lo mieu Senhor disen que ieu sufriria grans temptatios ayssi coma Job. Empero ieu ay may del mal que el no·n hac, per so quar ieu non ay re, ni ay paren ni amic, et ay perduda la mia molher, per que·t pregue, Senher, que·m dones repaus en las mias tribulatios, e pausa, Senher, guerimen en la mia boca, per so que non vire mon /130b/cor en paraulas de malesa ni que sia gitatz de la tua amor». Et aysso disen, el se·n anet a las gens de una carrieyra e va gardar los lors camps, per sert loguier que n’ac de ·xv· ans. E·ls sieus filhs ero noyritz en autra carrieyra e non sabian que fosso frayres, e Nostre Senher¹⁹ gardet la sua molher, que hanc no pequet am nulh home, ans feni bonamen ses tot pecat.

En aquel temps, e·l poble de Roma era molt trebalhatz per lors enemix, per que lor membret de la noblesa d’En Eustachi. E·l emperador trames mols messatges per diversas partidas del mon que·l serquesso e lor promes²⁰ gran be si·lh trobavo, per que ·ij· cavaliers, que ero agutz sos privatz, vengro al loc ont el estava. E quant sanh Eustachi fonc vengutz dels camps, el vi los cavaliers que solian estar am luy. El fonc mort e dis: «Senher Dieus, ayssi coma ieu vech aquetz mos privatz, que non cujava²¹ veser negu nulh temps, tu mi dona gratia que ieu veja la mia molher. Dels mieus filhs no·m cal, quar be say que bestias salvatgas los han manjatz». Adonc vos li dis: «Ajas bona speransa, Eustachi, quar tost tornaras en la tua honor e cobraras tos filhs e la tua molher». E coma el s’encontres am los cavaliers, hanc els no·lh /130c/conogro e quant l’agro saludat, els li demandero se conoyssia hun peligri que avia nom Eustachi. Et el respondet que no·lh conoyssia, mas el los alberguet en la sua mayo, e·N Eustachi los²² servia, e sse plorava per so quant li membrava²³ del sieu estamen. E·ls cavaliers lo regardavo e desian entre lor: «Be fort sembla aquest home Eustachi. Regardem si auria una nafra el cap, que pres en la batalha, e sse la hi a, el es», per que lo regardero, e viro que el era, e corregro lo bayar, e demandero de la sua molher ont era e may dels filhs. Et el lor dis: «Mos filhs so mortz, e la mia molher es presa». Et adonc los cavaliers li dicero la voluntat del emperador e·l vestiro de nobles vestimens.

Et en apres els se·n vengro al emperador. E quant l’emperador vi sanh Eustachi, el lo correc bayar. E sanh Eustachi li contet cossi li era pres. En apres²⁴ l’emperador li comandet l’ofici que solia tener e·l fes majoral de la terra don solia, per que la defendes baronielmen contra los enemix del emperador.

E mandet en la terra ont ero noyritz sos filhs que·l tramezesso cert nombre de cavaliers, per que los governadors d’a/130d/quela cieutat [c]ausiro sos filhs majorals d’aquela companhia; per que, quant el²⁵ los vi bos et espertz²⁶ e ben adordenatz de²⁷ costumas, fonc molt alegre e·ls covidet coma homes estranhs a la soa taula. Et apres el yssi en batalha contra los enemix. E venc albergar el loc ont estava sa molher paupramen, e per voluntat de Dieu, los sieus filhs alberguero en aquel loc ont avian lor mayre. Empero no sabian que fos lor mayre. En ayssi coma els contavo de la lor efantesa, la lor mayre ho escoltava diligenmen. E dis lo major: «De re alres no·m membra de mon payre mas que era maistres dels cavaliers²⁸, e que la mia mayre era molt bela. Et agro ·ij· efans, mi et hun autre que era molt bos e bel, e membra mi que intrem en una nau e anem no·n. E quant yssim de la nau²⁹, la mia mayre remas en la nau³⁰, don lo nostre payre que nos portava se·n plorava, et anet en una aygua, e passet l’aygua, e va giquir mi en la riba. Et en ayssi coma volc m’i penre per passar, hun lop venc que·n portet l’autre efan. Et enans que fonc vengutz a mi, /131a/me·n portet hun leo en hun boscatge, mas pastors li·m tolgro e·m noyriro, ayssi cum tu sabes. Et ieu non puesc saber de mon payre³¹ que s’es fah ni de son filh». E quant lo menor frayre ausi aysso dire, el dis: «Sapjas que ieu so ton frayre, quar so que tu mi dises mi dicero los que·m noyriro, ayssi cum tu sabes, que ad hun lop mi tolgro». Et apres aysso, els si bayzero molt. E per lors paraulas, la mayre se pesset que els fosso sos filhs.

Et hun autre dia, la dona se·n anet al maistre dels cavaliers e dis li: «Prec te, senher, que tu comandes que ieu sia aducha en la mia terra. Sapjas, senher, que ieu so de Roma». Et aysso disen, so marit la conoc e va la bayzar mot alegramen. Et amdos lausero Dieu humielmen. Adonc ela va dir ont eron los filhs. Et el dis que bestias salvatgas los avian tols a luy e dis li cossi ni en cal manieyra, per que [... «... segon que] ieu ausi dire», per que el³² los fes venir e comtar davan si cossi lor era pres. Et adonc el conoc que sos filhs eron, per que los correc bayar.

Adoncas tota la ost fonc molt alegra del vensemen dels enemix e del trobamen que sanh Eustachi /131b/avia fah. Quant els se·n foro tornatz a Roma, En Traia l’emperador fonc mort. E fonc emperador N’Adria e fes grans cortz. En lo segon dia, l’emperador se·n anet al temple de las ydolas am els [e] comandet los sacrifiar als dieus per la victoria que avian aguda, per que Eustachi li dis: «Sapjas, senher, que ieu cole Jesu Christ. Et a luy sol fau sacrifici». Adonc l’emperador fonc irat e fes metre luy e sa molher e·ls sieus efans en hun arenal. Et apres el los volc far devorar ad hun leo, mas lo leo s’acostet a lor hunielmen³³. Adonc l’emperador fes escalfar lo payrol del eran. E quant fonc caut, el los fes dins metre, per que els, Dieus pregan, se·n anero en paradis. En lo ters dia, els foro trahs del foc ses tot tocamen de foc, que no foro ars en re. E·ls crestias los sebelhiro onradamen en hun loc molt onrat³⁴. Et aqui els li feyro bela gleya. Els sufriro passio en lo dia que hom dis [kalendas]³⁵ de nov[em]bre.