[97] Sanch Marti

Sanh Marti nasquet el castel de Pathmos¹ de Sarabia, mas fonc noyrit² en la cieutat de Pabia am son payre³, que era capdelasdors⁴ dels cavaliers sotz En Costanti Julia, emperador. Aqui el cavallayrejava, mas non de grat, per so que el en⁵ enfanteza era e per Dieu aspiret, /149c/ayssi que quant ac ·xij· ans, fugi a sson payre, e sse·n anet a la gleya, e fes si crestia, e per son grat agra estat en ermitanatge, se pogues estar sas; mas coma los⁶ enperadors aguesso establit que·ls filhs cavalayreguesso per los payres vielhs⁷, sanch Marti fonc costrechs per cavalarias per son payre quant fonc en etat de ·xv· ans. El no volc⁸ aver mas hun servidor. Et aquel servia moltas veguadas sanh Marti, en ayssi que·l descalsava e·l torcava sas sabatas.

Hun temps de yvern, sanch Marti passava per hun portal et aqui encontret hun home paubre tot nut, per que sanch Marti li donet am l’espasa la mitat de son mantel que portava. E de l’autra se cobri. Et en la enseguen nuech, el vi vestit Jesu Christ de la mitat del mantel que avia donada al paupre. Et ausi que desia als angiels que estavo delatz: «En Marti m’a vestit d’aquest mantel», per que lo sanh baro se fes batejar humielmen, quant fonc en etat de ·xviij· ans, mas [per] pregarias dels sieus cavaliers, /149d/cavalayrejet ·ij· ans.

Coma los barbaris⁹ fosso vengutz en Gallia¹⁰, En Julia l’emperador trames mols deniers als cavaliers de la terra, mas cum sanh Marti [no] volgues caval[ayr]ejar, no volc penre l’aver, an dis al emperador: «Ieu so cavalier de Jesu Christ», per que l’emperador li dis: «Aysso non dises tu per neguna religio, mas per temor de batalha». Et sanh Marti respondet: «Ieu non ho fau per neguna temor, ans sapjas que dema estaray en batalha desgarnitz, mas ieu seray garnitz del senhal de Christ e trespassaray los garnimens dels enemix, e donatz vo·n ben garda, de mi que faray!» E·l dia seguen, els trameyro messatge e que·l[s] giquesso anar, los enemix, per que apar que per sos meritz, de sanh Marti, foro vencutz senes mal.

Et apres, layssada la cavalaria, se·n anet sanh Marti ha sanh Ylari, evesque de Peytieus, e fonc ordenatz en acolit, e venc li en voluntat que visites sos parens que ero gentiels. En ayssi coma anavo a lor, el sufri /150a/grans trebals, que quant fonc entre las montanhas d’Alhis, layres li donero assal. Coma la hun lo volgues ferir am una destral, el los vencet amdos. E lor liet las mas. En apres el los converti a la fe de Dieu.

E quant el fonc vengutz a Milas, lo demoni li aparec en forma humana e demandet li ont anava. Et el li respon disen que el anava lay ont Dieu volia, e·l demoni li dis: «Sapjas que·l demoni ti contrastara». E sanh Marti respon: «Dieu es mon ajudador, per que ieu nulha re non temi que far me puescas». Et adonc sanh Marti converti sa mayre, e·l payre remas en sa error.

E coma l’aretguia¹¹ arriana cresques per tot lo mon et el fos totz sols, publicamen fonc foras gitatz de la cieutat baten, per que se·n¹² anet a la illa que a nom Gallinea¹³, et aqui estet am hun capela, et en apres el se·n tornet a Milas. Et aqui el basti hun mostier, mas d’aqui fonc gitatz per l’ar/150b/civesque dels arrians, elqual loc li doneron erbas enverenadas, de que senti gran dolor, mas per sa oratio fonc deslieuratz de tot mal.

E coma sanh Marti ausis dire que sanh Ylari era tornatz del yssilh, el hi venc en carrieyra. E costa Peytieus, el adordenet hun mostier. E coma el giques lo mostier ad hun home que era solamen crestianat, quant el tornet, el lo trobet mort, e no fonc batejat. E tantost ressucitet per la soa oratio. ¹⁴Recomta aquel home que quant el era mortz, estava en lox escurs e vesia que ·ij· angiels desian al jutge: «Aysso es aquel home per que pregava En Marti», per que lo fonc mandat, que·l redero vieu a sanh Marti. E hun altre¹⁵, que fo pendutz, ressucitet.

E coma lo poble de Tors fos que non hy agues evesque, trastotz dissero que·l¹⁶ farian evesque, mas alcus evesque hy contrestavo. Entre·lsquals fonc hun evesque que avia nom Defensor. Adonc hun /150c/de lor ‹religios vi que› [...

...] aqui non bevia hom vi se no fos malautes. En apres en moltas cieutatz foro elegitz en evesques los sieus discipols.

Hun home mort era adorat coma sanh marti[r]. Et sanh Marti serquet los sieus meritz¹⁷, mas coma el no·n trobes re, hun dia, ayssi coma el s’estava sobres lo vas, el preguet Dieu que·l demostres d’aquel que era. Ayssi cum si viret en la senestra part, el vi una umbra negra. E coma sanch Marti la conjures, la umbra li respondet que grans layres era e per los sieus falhimens fonc mort, per que sanh Marti fes desfar l’autar d’aquel.

¹⁸Una vegada sanh Marti volc intrar el palays davan En Valentin[i]a, enperador, mas l’emperador non laysset, ans li fes ensarrar las portas, per que sanh Marti se mes en oratio, e per voluntat de Dieu el anet al palays del emperador, es intret davan luy que hanc no l’o poc vedar. E coma l’emperador ne fos iratz, /150d/hanc no·s volc levar per luy, per que cremet la cadieyra en que sesia. Et adonc el vi la virtut de Dieu. Et autriet ha sanh Marti tot so que volia, enans que l’o mandes, e·l presentet grans dos, mas sanh Marti no los volc penre.

¹⁹Liech si que una vegada sanh Marti ressucitet hun mort, per so quar la mayre l’en preguet, per que sanh Marti lo ressucitet en presencia de mols gentiels homes, per las soas oratios, per loqual miracle totz los gentiels se convertiro es obesiro al sanh baro.

E ja obesia al sanh Marti lo foc e l’aygua²⁰. Et quant lo foc cremava²¹ una mayo que era latz una autra en que estava sanh Marti, sanh Marti se·n pojet sus la mayo e fes tant que las flammas se virero vas²² autra part, e no feyro mal a la mayo.²³Una vegada una nau perilhava sobres la mar, en tan que hun merchan, que non era crestia, cridet disen: «Dieu d’En Marti, ajuda nos!» Et apres, /151a/tantost agron bon temps.

E·ls albres obesian ha sanch Marti. Quar una vegada el destrui hun temple de las ydolas. E·n volc talhar hun pi que era dedicatz²⁴ al demoni. E coma alcus homes li contrastesso, hun d’aquels dis: «Se tu as fiansa en lo tieu Dieu, nos talharem²⁵ aquest albre, e tu lo recebras sobre tu: se am tu es lo tieu Dieu, ayssi coma tu dises, ja no·t fora mal», e quant l’albre fonc talhatz e volc caser sobre el, el se va senhar, e·l albre va tombar sobres los homes no-fizels, que cujavo estar segurs. E quant agro vist lo miracle, els se convertiro a Dieu.

Moltas bestias obesian ha sanh Marti. Quar una vegada²⁶ los cas seguian una lebre, et el dis als cas que no seguesso plus la lebre. E tantost els se·n giquero. ²⁷Una serpen que passava una aygua nadan obesi ha sanh Marti que·l dis: «Ieu te dic el nom de Christ que te·n anes en autra²⁸ part», per que la serpen se·n tornet vas /151b/autra part don venia. Et adonc sanh Marti dis: «Las serpens e·ls auzels me auso, e·ls homes no·m volo ausir».

²⁹Sanh Marti fonc de gran humilitat, quar una vegada bayset hun mesel molt fer a Paris, et el lo benesi³⁰, e mantenen el fonc mundatz. Quant estava en la gleya, el cezia en una³¹ cela e no volia ceyre en la cadieyra.

Fonc sanh Marti de tan gran dignitat quar el es apelat par dels apostols, es aysso fonc per la gratia del Sanh Sperit que dona sobres luy ayssi coma fes als apostols, per que los apostols lo visitavo soen. ³²Una vegada sanh Marti estava sols, e·N Severi e·N Gals, que estavo³³ deforas a la soa cambra, ausiro mols homes que parlavo amb el, per que demandero a luy que era, don el lor dis: «Sapjas que sancta Agnes e sancta Cecilia e sancta Maria vengro a mi, et sanh Peyre et sanh Paul».

³⁴Sanch Marti fonc home de gran drechura. /151c/Quar una vegada que l’emperador En Maximi l’ac covidat, ha sanh Marti fonc donat a beure primieyramen. ³⁵En apres sanh Marti ne donet a son capela, per so quar se pesset que negu non era tan dignes de honor coma aquel apres se.

³⁶Sanh Marti fonc home de gran pacientia, quar el avia tan gran passiencia en totas causas que coma el fos sobeyras evesques, no·ys volia venjar dels clergues que desian mal de luy ni·ls gitava de la soa caritat, ni hanc no fo negu que·l vis irat ni trist. Et avia en son cors caritat. ³⁷Liech si que en ayssi coma sanh Marti cavalgava³⁸ hun aze paupramen, cavaliers lhi vengro espertamen, en tant que l’ase lo gitet en terra. E·ls cavaliers lo van batre fortmen. En apres els lo giquero, quar se pessavo³⁹ que fos mutz e quar fasia semblan que non era res. Adoncas las bestias estero de ginolhs vas luy, que no·s mogro per re que los cava/151d/liers lor fesesso, entro⁴⁰ que·ls cavaliers foro vengutz ha sanh Marti et agro cofessat lo pecat que avian fach contra luy. Et apres per comandamen de luy, els se·n anero am lors cavals.

⁴¹Fonc sanh Marti de tan gran assiduitat en oratio quar no fonc una hora que non ores⁴² e non legis en tota sa vida.

Sanh Marti fonc molt crusel a sse meteys. Dis se en una letra qu’En⁴³ Severi trames a·N Eusebi⁴⁴, que coma sanh Marti vengues en hun sieu avesquat e·ls clergues li aguesson fah bon liech⁴⁵ am draps que el si colgues aqui, quant senti la moleza dels draps, el los ostet, quar avia vesat de jaser vestit am hun cilici, e gitet a porre los draps. Et apres el se mes el liech tot nut, e quant fonc mieja-nuech, foc s’epres⁴⁶ en la palha en que jasia, per que sanh Marti se volc levar, e no sabia cossi, ans lo remenava lo foc, en tan que lo sieu vestimen cremava. El vesen se, se mes en oratio, ayssi coma avia acostumat, e fes lo senhal de /152a/la cros en miech del foc, per que el estet ses mal. E los monges corregro ley, que l’en trayssero ses tot mal tantost.

⁴⁷Sanh Marti fonc home de gran compatio vas aquel[s que] falhian, quar a totz aquels que·s penedian perdonava. E coma lo demoni lo represes quar el perdonava an aquels que·s tornavo als pecatz, sanh Marti li dis: «Se tu, mesquina res, te volias penedre, ieu pregaria Dieu que te agues merce».

⁴⁸Sanh Marti fonc home de gran pietat als paupres, et en ayssi coma anava hun dia per la gleya, hun paupre lo seguet, per que sanh Marti mandet ad hun arcidiague⁴⁹ que vestis lo paupre. E coma l’arcidiague⁵⁰ ho prolongues de far, sanh Marti va despolhar sa gonela, e donet la al paupre⁵¹, e dis li que se·n anes. En apres, coma l’arcidiague⁵² li dices que·s⁵³ aparelhes de dire la messa, sanh Marti respondet que non ho podia far entro que /152b/lo paupre agues la gonela. E coma l’arcidiague vis lo paupre, irat se·n va al mercat, e compret una gonela corta que costet ·v· sterlis, e gitet la iradamen davan sanh Marti. Et adonc sanh Marti la vesti tot secretamen, e toquero li las margas entro als coydes, es era longua entro als ginolhs⁵⁴. Et apres el cantet la messa. Et en ayssi coma el cantava la messa, lo lum de foc li aparec dessus, estan en presencia de totz.

⁵⁵Sanh Marti fonc home de gran poder contra los demonis, e per que quar los gitava de totz lox. Quar una veguada lo demoni fes irada una vaca e la trebalhava molt fort, en tan que la vaca irada venc vas sanh Marti, en ayssi coma anava per hun cami. El li dis que no·s mogues d’aqui. Et estet si aqui. ⁵⁶En apres el vi lo demoni que l’estava sobres l’esquina, de la bestia, e dis li: /152c/«Vay te·n e que no la trebalhes!» E tantost lo demoni se·n parti d’aqui, desobres la vaca⁵⁷, per que la vaca s’aginolhet a luy e sse·n tornet a la pastura am las autras bestias.

⁵⁸Sanh Marti fonc de gran subtilitat als demonis, quar tantost cum los vesia, los conoyssia, en qualque forma que fosso, quar los demonis en diversas manieyras li aparian. Et hun jorn lo demoni li aparec en forma de hun rey vestit de polpra, am corona d’aur et am caussas d’aur, es era molt be garnitz, disen: «Marti, tu conoysses aquel que tu adoras: ieu so Jesu Christ, que so davalatz en terra, e volh mi mostrar a tu primieyramen». Adonc sanh Marti li respondet disen: «Nostre Senhor Jesu Christ non cuje que vengues vestit de polpra ni am corona d’aur, per que ieu non creyria⁵⁹ Jesu Christ se no·lh vesia en son abit de la passio». E tantost lo demoni envanoy.

Sanh Marti saub lo dia de sa mort e revelet la als sieus frayres. Es entre/152d/tant⁶⁰ visitet l’avescat de Condoms, per que pogues pacificar las ‹plaguas› que ero entre las gens, e d’aqui el gitet los demonis e·ls fes anar en lox desertz. Apres aysso el estet en la terra molt frevolment es ensenhet a sos discipols la sua mort, de que totz ploravo disens: «O payre, per que nos desamparas ni a cuy nos layssaras desconsolatz?», per que el ploran oret disen: «⁶¹Senher Dieus, se ieu⁶² so necessaris el pople, non refudi lo trebalh. Empero⁶³ sia fah a la tua voluntat». E coma el fos molt trebalhatz⁶⁴ per febre, los discipols lo preguero que jagues en lo liech, per que el lor respondet: «No·s cove⁶⁵, filhs, que crestia mi mieyra se non en cilici». E aysso fasia garda[n] vas lo cel, Dieu preguan e lausan. E coma el agues molt jagut evers, los sieus discipols lo preguero que·s pauses del autre costat. Et el lor dis: «Giques mi estar, quar⁶⁶ /153a/ieu vuelh may gardar lo cel que la terra, per so que·l mieu sperit sia endressatz en Nostre Senhor». Et aysso disen, el vi lo demoni que·l contrestava, don el dis: «Que fas tu ayssi, bestia crusel? Non podes re trobar en mi. El regne del cel seray ieu huey receuputz». Et en aquesta vos, en l’an de Nostre Senhor ·i^ci^ci^cj^c·xlvj·, en etat de ·lxxj· an, trames a Nostre Senhor l’esperit. E la sua cara resplandi ayssi coma cors glorificat. Et foro aqui ausitz mos angiels cantans e Dieu⁶⁷ lausans molt plasenment.

Al sieu trespassamen s’ajustet tot lo poble de Peytieus e de Tors, que agro gran brega del sieu⁶⁸ cors. Et en la hora de mieja-nuech⁶⁹, las gens de Peytieus s’adormiro, per que aquels de Tors ne portero lo sieu cors alegramen.

Et en ayssi coma sanh Severi, evesque de Bolonha⁷⁰, visitava los autres sanhs apres matinas, el ausi en aquela hora /153b/que sanh Marti ne passava am angiels cantans el cel. Per que el sonet al diague e va·l demandar se ausia re. E·l diague dis que re non ausia, e·l evesque escoltet ben diligenmen. Et ausi vos el cel disen: «Aysso es sanch Marti que es passatz d’aquest mon. Et haoras lo porto los angiels el cel». Adonc lo diague scrius lo dia e la hora. Et apres els saupro que mortz era.

Sanh Severi, monge, que scrieus la sua vida, s’adormi apres matinas. Et aqui aparec sanh Marti vestit de blanc, am la cara resplanden. E tenia hun libre en la ma dextra. E quant el lo vi pojar el cel, el se revelhet. Et apres el saup que sanh Marti era passatz d’aquesta vida en aquesta nuech.

En aquel meteys dia, sanh Ambrosi, evesque de Milas, domentre que cantava la messa, s’adormi entre la pistola e la proferta. E coma negus non l’auses revelhar e·l diague volgues dire lo evangeli, apres tres horas lo revelhero, /153c/disen que trop avia dormit, don el lor dis: «No·m vuelhas torbar! Sapjas que·l mieu frayre sanh Marti es⁷¹ anatz a Dieu, et ieu so estatz a la sua sepultura e non ay poguda complir la darrieyra oratio per so quar m’aves revelhat». Adonc aquels scrieussero lo dia e la hora, e vay trobar que sanh Marti era traspassatz en aquela hora.

Los reys de Fransa solian aver de costuma⁷² que portavo la capa⁷³ de sanh Marti en las batalhas, e ssels que la⁷⁴ portavo e la⁷⁵ gardavo ero «capelas».

Apres la mort de sanh Marti, sanh Perpetuus adamplet la sua gleya molt. Es en aquela volo mudar lo cors de sanh Marti, mas enans dejunero per tres dias e orero. Et en neguna manieyra non pogro moure lo sieu vas. E coma elsses lo volguesso layssar, hun home vielh⁷⁶ molt bel lor aparec, a lor disen: «Per que hi ponhas? No veses sanch Marti que vos⁷⁷ vol ajudar?» Adonc aquel home vielh mudet molt tost lo vas, e van lo pausar en aquel loc ont haoras es celebrat. /153d/Apres aysso lo home vielh no fonc pueys vist. Aquesta traslatio es el mes de julh celebrada.

⁷⁸Recomta se que ero adonc ·ij· companhos, e·l un era contrahs, e·l autre era orbs. E quant ausiro dire que mols ero sanatz per la visitatio de sanh Marti, es agron paor que guirisso, per so que no perdesso lor quista, per que fugiro d’aquela encontrada. Es en ayssi coma cujavo fugir, els vengro al vas sieu ont lo cors jasia e foro sanatz mal lor grat.