Princeton | Auch | Chantilly, versione in versi | Chantilly, versione in prosa
[f. 15v, col. a, r. 15] De l’arcemiza.
Ar vos dirai de l’arcemiza con a bona vertut que es appellada maire de las autras erbas.
Per femena que non pot aver son tems prenes l’arcemiza e fatz la coire en aigua e beva d’aquell’aigua cauda e perfum s’en la natura, et aura sas flors.
O prenna las [f. 16r] fueillas e trai ne lo suc e mesclas lo ab vin, et aquo beva lo matin e·l ser per quatre iorns o per cinc, et aura ne aitant com n’aura portat.
Per mort d’enfant. Per femna que a mort l’enfant dedins lo cors prin l’arcemiza pistada e pauza la li sus lo ventre. E demantenent gitara lo e moutas autras malautias que femena a dins lo cors.
Qui non pot pissar. Per home que non pot pissar prin l’arcemiza e pista la e beves la ab vin e la mange cruza e beva apres de vin, e fara pissar.
Per pissar la peira: per peira, qui l’a en la vergua del membre, prin l’arcemiza e beva la o la mange ab vin; e prin l’erba e pista la e del suc oigh ne la vergua e·l penchenil e fatz ho soven. E gitara la peira am Dieu.
Per mal de cors. Per alcun mal que hom a dins lo cors beva de l’arcemiza ab vin e garra ab Dieu.
Per mal desoz la golla. Per mal desotz la golla prin l’arcemiza e pista la ab sayn de porc e mit o tot sus lo mal e garra. E beva l’erba pistada ab vin en dejun e garra ab Dieu.
Per trop manjar. Per home que aia maniat trop o begut tant que trop dorm e que ne moron assas, donas li lo suc de l’arcemiza a beure ab vin e s’esveillara demantenent.
Per home que porta arcemiza. Si alcuns homs [f. 16v] porta l’arcemiza sobre si ia lo iorn non sera fachuratz, ni nulla mala bestia non li pot far mal en cel iorn, ni nuill mal verm non li pot far mal. E per veritat es bona a totz aquestz mals que son escritz desus ab Dieu.
L’arcemiza. Si tu prens l’arcemiza fresqua e la metes sus un vaissel plen de vin ia non aias paor que aicel vin si mude ni s’afolle, e qui met del suc el vin un pauc val en mais. E so es cauza proada.
[f. 17r, col. b, r. 17] Per l’alambroze.
Ara vos dirai de l’erba que s’apella alambroze.
Qui beura l’aigua en que sera cuecha mout profiecha a noirir los nervis, e null’home que la uze non pot aver tos ni mal el pietz, e qui la mania de matin es mout [f. 17v] bona cruza e fa gran profieg al cors, car mout fort lo monda. E profiecha mout per la gota de las anquas et a las femnas, a las esquinas et als nombels, e la natura de las femnas purgua, si la manion cruza ho coita enans.
Per l’alambroze. E si serpent la sent mantenent fuig e si alcuns homs er mors de serpent prenna lo suc d’aquella erba e beva la, et er garitz demantenent.
Per febre. E si alcuns homs a lo freg de febre beva d’aquell suc ab autra aigua cruza e mantenent lo freg lo dezampara.
Qui beu sol lo ssuc ausis los verms; si non la pot beure fassa la coire en oli d’oliva e d’aquell oli oinhes li lo ventre et ausis los verms atresi.
Per cremazon. Ad home quez a cremazon els uells prin d’aquella erba plen poin e de pan blanc et un codoin e fai o boillir tot ensemps; e quant sera cueit fai en un enplastre e mit aquel enpastre sus los uuls et ades er garitz senes dolor.
Per ponchura. E si alcuns homs er pung d’espina o de fust o d’alcuna ponchura prena d’aquella erba pistada e meta·n sus e demantenent er garitz.
Qui usara aquesta. E totz homs que uzara aquella erba soven ia denfra son cors non pot durar nulla enfladura ni nulla ponchura ab Dieu.
[f. 18r, col. b, r. 26] De l’eixens.
Ara vos dirai de l’eixens [f. 18v] cal vertut a.
Nulla erba tant non profiecha a l’estomac et a tot lo cors en calque maniera que la uzes, cuecha o cruza, pero mais profiecha qui la cos en aiga de plueia. Et apres la pauza a la cerena, e cant sera ben freia et om la beu e profiecha mout a tot lo cors et ausis los verms.
E fa mout pissar e rent a las femnas las flors.
Per recobrar maniar. Ad home cant a perdut lo maniar prin de l’erba blanca, so es l’eixens, et un pauc de cilmontan, so es erba, e del nardre [e] de vinaigre, et aias tant de l’una erba con de l’autra; e pistas las e faitz las fort coire. E d’aquella aiga das li a beure, et aqui mezeis aura voluntat de maniar.
Per purgar ventre. Qui pren l’eixens e la ruda, aitant de l’un con de l’autre, et un pauc de pebre e de sal e faitz o coire en bon vin; e cant sera coit donatz o a beure e purgara lo ventre e gitara foras las malas umors.
Oinnement ad home. Qui pren lo suc de l’eixens et atretant de vinaigre, oinhes ne home o bestia: ia no·l tocara pueissas.
Per mal d’uells. Ad home que a mals els uuls prin l’eixens e pista lo ab mel e tu lo mit sus los uuls e gitara foras lo mal.
Per mal d’aureillas. Ad home que a mal en las aureillas prin l’eixens e perfuma las aurellas per tres ves o per quatre lo matin e·l ser atressi con l’erba es cremada, mais avant vol esser [f. 19r] cueita en vin, et er garitz. Si per aventura [de] l’aureilla issia brax prin l’eixens e pista lo e mescla hi de mel e mit desus lo mal en l’aureilla seguramenz. E sera garitz breumenz.
Ad home que tem mar. Ad home que tem lo mar beva lo suc cant devra intrar en mar, e no·l temera.
Per roinha. Ad home que a roigha en las mans prin lo suc de l’erba o l’erba pistada e mit la sus lo mal.
Per dormir. Ad home que non pot dormir prin l’eixens e fai lo flairar soven e dormira.
Per dormir. Ad home malaute que non pot dormir prin l’eixens e mit lo en un bel drap sotil e mit lo sotz lo cap del malaute, mais el non o sapia.
Eisens. Qui metia de l’eixens dintre sa caissa non intraria verme.
Per mal soz la lenga. Ad home que a mal sotz la lengua prin lo suc de l’eixens e de mel tot ensemps, calfa o e mit desus lai on er lo mal.
E si la malautia es blaua o negra entorn prin lo suc e del fell del bueu e pauzas o sus lo mal e sera garitz.
Per mal d’aurellas. Si alcuns a mal en las aureillas mit de cesta medecina et auzira, et oinhes l’en las aureillas.
Per mal d’estomac. Ad home que a mal en l’estomac prin l’eixens et oli d’oliva e fai o boillir ensemps et oing l’en la boca del ventreill e tot lo ventre tro al penchenill. E sera ades garitz et aura voluntat de maniar e retenra ades sa vianda.
[f. 19v] Per ortigua.
Ara vos dirai de l’ortigua cantas vertutz a.
Qui a lo mal que hom apella grofeus mange la ortigua ab lo vin e sanara.
E prena la grana de l’ortiga e mescli la ab mel e mange la e sanara. Per budell. E qui a mal en lo budel maior uze soven la grana de l’ortigua: sanar[a] ab mel.
Home que a tos beva soven l’ortigua ab vin e sera garitz.
E tol lo freg del cor; per ventre enfle. Ad home que a totas enfermetatz sobre dichas es bona la grana ab lo mel mescla. Qui a lo ventre enfle prena la grana de l’ortiga e beva la soven ab mel, e garra.
Per floironcx. E qui a floironx prenna las fueillas de las ortigas e sal e pistas o ensemps e pauzas o ensemps e garra.
Per nafra purgar. E qui vol purgar nafra prenna de las fueillas de l’ortigua ab sal e fai en enplastre e pauzas lo sus la nafra e purgara mout ben.
Per morsura de can. E qui sera mors de can prenna d’aquel enplastre sobre dich e meta sus la morsura e garra mout ben.
Per cranc. Ad home que a mal que a nom cranc prenna d’aquell emplastre e de bon vinaigre e pauze o sobre·l mal et er garitz.
Per perdre sanc de nas. E si alcuns homs volra perdre sanc per lo nas prenna lo suc de l’ortigua e meta dedins lo nas e perdra sanc demantenent. Et si pistar non la potz prin la fueilla e mit la dins lo nas e perdra sanc demantenent.
E si·n pert trop pistas de las ortigas, e del suc tu li oinh lo front e non n’issira plus.
Per pissar. Ad home que non pot pissar prin las ortigas moutas e fai las boillir fort en olli d’oliva e prenna aquel oli et oinha tot lo penchenill e·l membre e fara lo suzar e pissar e repauzar.
Per los cabels del cap. E si home o femena pert los cabels de la testa e los vol retener prenna la grana de l’ortigua e meta la en una escudela bella, et aia hi fort vinaigre et estia i tres iorns. Apres prin la grana et esgota la del vinaigre e pueis la pista fort; e cant l’auras pistada tu la mit en un bell drap nou sotil e blanc et esquissa lo fort ab las mans, e de so que n’issira tu oin lo cap. E confermaran ti los cabels e non cairan plus.
Aiso es la vertut dels ails.
Ara vos dirai la vertut dels ails.
Si serpent o escorpion avia hom mors mangi l’aill e valra hi mout; e si non lo vol mangar pista lo e mit sus la mossura et er garitz demantenent.
E mot profiecha ad ausir los verms.
Per morsura. Ad home que a morsura de can prin l’ail e pista lo fort e mescla lo ab mel e pauza o sus la morsura e garra.
Per mors de can. Ad home que es mors de can o d’autra bestia prin lo rest dels ails et els aills mesclament e fai los fort coire en oli, e d’aquel oli mit sus la morsura e sera [f. 20v] garitz.
Per aquesta mezeissa medecina prenes de l’oli on son los ails cuetz e·l rest. E qui a enfle los coillons que·ls oinha d’aquest oli e garra am Dieu.
Per femena que non si pot [purgar]. E si femena non si pot purgar cant es desliura d’enfant prena los ails e meta los sus lo carbon e d’aquel fum que n’issira perfume si ben la natura e demantenent purguar fa. Et aiso comanda Ypocras.
Per mal de corada. Ad home que a mal en la corada prenna ganren d’ails e fassa los coire en laig de fedas, et aquel laig el beva e sera gariz. Et aiso ensegna Diocles.
A mals del coillons. Ad home que a mal els coillons que·ls a enflatz prin de als e de plantage e pista o tot ensemps e friges o en l’oli d’oliva. E cant sera ben frig faissas ne ben los coillons e l’enfladura aitan caut con sufrir o poira, e garra.
Per mal de cap. Item si alcuns homs aura mal en cap prin los aills que seran cullitz ab l’escorsa e pista los, e d’aquels ails tu li freta los pols la nueg cant s’ira iazer, et er li mout bon.
Per mal d’aureillas. Ad home que a mal en l’aureilla prin un’auqua grassa et imple la d’ails e fai la coire en raust; e d’aquel grais que n’issira vos li metes en l’aureilla al caut soleill. Et aiso fai soven et er garitz.
A rauquige. Ad home que es rauxs prin los ails e rautis los en la braza e mange los la nueg cant [f. 21r] s’ira iazer, et er garitz.
Per enfladura. Ad home que a enfladura pistas los aills ab sayn de porc fresc e pauzas o sus l’enfladura, e garra.
Per cauda natura. Ad home que es de cauda natura a mestier que si guarde que non mange ails gaire, mas ad home que es gras et es de freia natura, ad aquels son bons a maniar los ails et ad home que tem lo paralite, car paralite es gota que tol lo poder.
Aiso es la vertut de plantage.
Ara vos dirai de la plantage sa vertut, et an i de doas manieras: la una s’apella plantage maior e l’autra minor.
La maior es bona a plagua que es trop umoroza, car aquella erba es eisucha et eisugua la plagua que trop es umoroza, car las humors deissendon a las plagas. E si prennes de la plantage e la pistas e metes i un pauc de mel e pauzas la sus la plagua, et eissugara la e la sanara e gitara totas las malas humors.
Per corrensa. Ad home quez a corrensa prin la plantage e cozes la fort en aigua e metes i un pauc de sal e de lentillas frezadas e donas l’en a maniar. Et er garitz.
Per sanc. Ad home que pert trop de sanc prenes la plantage e pistas la ben e pauzas la sus lo sanc et estancara si.
Per cremadura. Per cremadura prenes lo plantage e trazes ne lo suc; et aias de clara [f. 21v] d’ou e mesclas o ben ab lo suc et oinhes lai on er cremat; et aias de l’erba pistada, e pauzas ne desus e garra.
Per morsura de can. Per morsura de can prin lo plantage e, pistada, mit la sus lo mal e garra. E si a enfladura oignes o del suc.
Per mal de dens. Per mal de dens o de gingivas prin la plantage e fai la li ben mastegar entre las dens e meta la aqui on aura lo mal et tenga lai mout, et apres lave la boca de vinaigre. E fassa o soven e garra ab Dieu.
Ms. di Auch
[f. 2r] [De l’arcemisa].
Aquesta premieyra herba ha nom arsemiza, car aquel que premieyramen a trobat aquestas erbas avia nom Arssemis.
Flors. Sy voles ben purguar la flors de las donas, pren arsemisa e coy la ben en aygua, e beu d’aquelha aygua ben cuecha e begua ne soven.
Item, si la dita aygua no li valia, pren l’archimisa piquada, crusa e destrempada en vy, e que ne begua, e guera, quar proat es.
Item, picada tota verd ... sada fa aver la ... .
Cura lo ventre. Item, aquel ... de...
Mayre...
Huels...
Contra fachilas ...
[f. 2v] Humors. Item, arsimiza fresca picada e lo suc mesclat en most, e quant sera fagz ben clar, val a totz los mals desus digz, e qui la ussa, coforta lo ventrilh, e qui la terssa, val a las entremenas e las sana de totas malas humors.
A glandolhas. Item, a glandolhas, ajas la dita erba picada am say de porc e tot essemps paussa ho desus, he guera e fara cap.
.... Item, a home que aja epi begut et es causa que fa hom trop dormir, e dona li a beure del suc en bon vy o del vi desus digz.
.... Item, degun home que porte l’arsimysa sobre sy no li pot noser deguna bestia salvaga ni venser ni everanar.
[De la bretonia].
... bona erba es cauda e seca al tres gra.
.... calor que ven es l’erba e qui la dita ..... los verms del ventre e lo denega.
[f. 3r] [De la ortigua].
Los pels. Item pren lo suc de la ortigua e·l gra vert e honcha·n lo cap a persona a qui cazo los pels, e retornaran ly.
Salir a cambra. Item, ad home que no pot issir a cambra, pren ortiguas e buelh las fuelhas en aygua e dona li a beure d’aquela aygua: essira a cambra.
Nafra. Item, a mors de ca e fa purguar brac de nafra: pren fuelhas d’ortigua picadas e met un pauc de sal e pausa desus lo mal, e guera.
[De la alh].
Raumas. Tessic. Alh: coy lo be en lait de cabra e dona lo a beure a home que a ..... a l’alen, e guera de tota flauma e d’estessic e de raumas.
Tos. Item, alh cuegz en aygua e soven begut es bo a tota tos de pietz e tol de sospira.
Aygua. Item, qui manga l’alh en degu, aygua que begua de tot lo ..... no li fara mal per caut que fassa.
Cap. Item, a tota dolor de cap, pren l’alh e coy lo be am favas e ..... aygua; oncha·n los polses la nuegz, e guera.
Ufladura. Vere. Item, a tota ufladura de serpen o d’escorpiho per fissadura, pren say de porc am las catre partz d’oly ho de la ..... e pausa lo sus la fisadura, que valra mays ..... ho plus fort sera l’alh e melhor.
Ufladura. Item, a tota ufladura, pren l’alh am say de porc mesclat ..... ho tot, e pausa ho desus, e guera.
Mors de ca. Item, a tot mors de ca fol, pica l’alh e mel tot mesclat e pausa ho desus e guera.
Vermes. Item, a home que a verms el ventre, coy l’alh moaut am vinagre fort cueit, beu ne e saliran foras del ventre, ho mes so l’estomac.
Fistolhas. Item, a mal de fistolas, soen pausat desus es bo l’alh a guerir .....
Fistolas. E per morenas fay so coma de las fistolas. Item, a fistolas, fay bolir l’alh am senres de visses que sian fort cuechas e apres, quant so sera fort bolit, lava lo ..... am aquelha aygua; apres met aco desus am una lia que se tengua, e que i aga un pauc d’oli d’oliva, e guera, mas que ho contunias de ser e de mati.
[f. 3v] Sanc. Item, a home que escupa sanc, dona li suc d’alh am vinagre, e guera.
Issir a cambra. Item, a home que aja mal de isir, pren alh picat e hon ne los pasturolhs. Guera.
[De la plantague].
Plantage, el n’i a de doas manieyras, major e menor, [qu’]es apelhada lansolada, mas ambidoas son de frejor en lo tres gra; emperho la major a may de vertut.
Nafras. Plantage picata e mesclada am mel es bona a tota nafra que braguege ho sia humoroza.
.... Item, a tot mal [d]e issyr, coy la plantage, dona li·n a manjar. Guera.
Cremadura. Item, plantage es bona a tota cremadura de fuoc, picada am glayra d’uau pausada desus, e guera.
... Item, home que sia nafrat e per la nafra muda de color, pausa desus la plantage picada, tantost li tornara sa color.
.... Item, picada, desobre pausada, gueris tota morsura de ca.
.... Item, masteguada entre las dens, tol tota dolor de dens e ufladura.
.... Item, a dona que pert sanc per la natura, pren suc de plantage en luna prima e pren lana surga, e banha la hon lo suc es e met la per la natura, e begua del suc am vinagre hon sia coyta la plantage, e guera, quar proat es.
.... Item, si hom beu del suc de la plantage, tol tota dolor de ronhos e de la vissigua.
Febre. Item, a febre tersana, pren tres raysitz de plantage que sian be picadas e mescladas am tres enaps de vy ho d’aygua, e que sia tot colat, e dona li·n a beure premier que lo fregz li vengua, e ayso meteys fay a febre cartana, mas que prenguas catre rassitz e catre enaps de bon vy ho d’aygua, e guera.
[f. 4r] [Del claul].
Vista. Lagz. Caul ha mot gran vertut e poder. Qui la ussa, val a la vista e dona mot a las donas de layt. Qui la usa, fa aver las flors a las donas e so [es] bos al ventre.
Item, caul ben cueyt, estren, e mal cueyt, alargua lo ventre.
Anca e costat. Item, la semen del caul, cremada e picada, tol tota dolor de hanca e de costat, mes sus lo mal, que sia caut, am un drap.
Embriayc. Item, qui manga caul cru en degu, purgua lo cap e·l denega, e tol que hon no se embriaygue.
[De la pastenagua].
Fege. Melsa. Pastenagua: la razitz e la semen an gran vertut. La pastenagua cueyta en ayga e d’aquela ayga beguda, gueris mal de fege e de melsa, que sia mauta quant bolhira.
Prensas. Item, la desus gueris mal de yssir e es bona al mals de ..... lombles, qui la ussa picada e cueyta coma d.....
Dens. Item, pastenagua, qui s’en fregua las dens, tol la dolor.
Vere. Ufladura. Item, la grana picada, beguda am vy, gueris de fissadura d..... e de escorpiho, e dona que sia uflada per lo mal de lo ....., que semble que sia prens, gueris, begua en degu l’aygua.
Cranc e fistolas. Item, la grana gueris lo cranc e las fistolas picada .....da am mel, e que sia en porvera premieyramen.
[De la salvia].
Flors. Salvia: qui la coy am mel, val trop a mal de fege .....
...enfant mort del cors de las donas e fa venir las flors a las donas e fa ben horinar.
Contra vere. Costat. Item, la salvia picada val a tota causa verenossa, e beguda, tol la dolor de costat, coyta am vy blanc ho aygua.
Palaticat. Lo menbre. Item, a tota manjadura de menbre d’ome o de natura de femna, la salvia en vy et am aquel vy lava ho soven. E guera de palaticamen.
[f. 4v] A restancar sanc. Item, se vols stancar sanc de plagua trenguada, pren la salvia e fay ne polvera e pausa la desus, estanquara se.
Floronc. Item, salvia picada am mel gueris floronc e·n geta lo brac e la fay essugar, la nafra.
..... Item, en la misma manieyra desus, es bona al mal que s’apelha buba negra ho lo mal de Sant Antoni.
[De l’amaviscle].
Amalviscle es bona erba, e qui li tol la flor, en mosa picada e [...]sobre la nafra, osta tota dolor.
..... Item, la raistz de la dita erba cuecha en bon vy, dona ne a beure a tot home que aja mal de yssir a cambra.
..... Item, gueris tot home que escupa lo sanc e fa gitar lo lach del cors de las donas que n’an abondansia.
..... Item, la grana e la raistz cueyta am bon vy gueris e fa gitar las peyras de la vissygua, de gravelha.
[De la anet].
Anet es caut e sec.
Qui l’anet coyra ben en aygua e d’aquela ayga beura, dona mot layt a las donas.
..... Item, picada e beguda en vy caut, val mot a fayre coyre la vianda, emperho qui trop la usa, tol poder de engenrar efans.
..... Item, l’anet picat e begut en vy o amb aygua, tol tota dolor de ventre e de budels, quant bengisso.
Glandolas. Item, a glandolas ufladas, pren la grana cremada e de solpre e, pausada, geris las glandolhas e las fa sequar.
Per los nervis ruatz. Item, la flor de l’anet picada, en holy mesclada, e qui aquel holy garda, gueris tot mal pres am fregz, e qui aura dolor al cap, guerira, e tota frejor. E ablandis de nervis ruatz a grozes per frejor, que dolho.
[f. 5r] [De la bretonica].
La vergua. Bretonica: qui la beu fa ben horinar e fa las peyras de la vissigua gitar foras del menbre, qui soen ne beu.
Uels. Item, las fuelhas picadas e desobre pausadas, sano tota dolor de uelh e tot cop.
Item, lo suc begut soven am vy gueris tota tos que apar que ecupa sanc ho .....
Nafra. Item, la dita erba gueris tota nafra de cap, picada e desobre pausada.
Per vista d’uel. Lengua. Item, la dita erba e ruda per engals partz picadas ensems, destrempadas en aygua cauda e d’aquela aygua soven beguda e las erbas maginadas entre las dens, queris tota la lengua e als huelhs esclarsis la vista e geta tot sanc macat de l’uelh.
Homit. Item, qui la bretonica beu en aygua cauda, gueris home de gitar e gueris tot mal de pietz e de fege e de melsa.
Ronhos. Item, pren tres on. de bretonica e quinze gras del pebre que sia tot picat ....., e destrempa ho am tres enaps de vy, que sia colat, e soven begut tol tota dolor de ronhos.
Ventre. Item, pren una autra onsa de bretonica que sia picada e destrempada am tres enaps d’aygua e beu ho tot caut: gueris dolor de ventre.
Febre. Item, a tota febre quartana e tersana ho cotidiana que vengua am ....., pren una onsa de plantage e doas onsas de bretonica que sian e... picadas en un pauc d’aygua destrempat, que sia colat, e que ..... begut dabans que li vengua lo fregz, tantotz sesa guerit.
Aganos. Item, una onsa de la bretonica picada en aygua e destrempada... e soven beguda gueris de tot aguanos quant an lo ventre .....
Umors. Item, la rayistz fort picada e destrempada am aygua bulida fort tot esems, fa gitar totas malas humors, beguda que sia.
Gitar foras. Item, tres pessas de la raystz que sian bulidas e destrempadas en bon vy e d’aquel vy begut, geta enfan mort ho viu del cors de la femna.
[De la vihola].
Emissit. De la vihola beguda gueris tot crebat, mas que sia en polvera e despendut a tot quant mangara, e tota pura ayta be.
Item, qui la porte no pot esser enverenat per degun vere ni per neguna bestia verenossa.
[De la bordolaygua].
[f. 5v] Sanc e menasso. Bordolaygua: qui la manja e bueu lo suc, estanca escoremen de sanc e tota menasso de ventre, quant j sal trop.
Uels. Item, picada, desobre pausada, tol tota ufladura d’uelhs.
..... Item, qui la manja d’estieu, no li fara mal lo solhel.
Ventre. Item, manjada am sal e am vi[n]agre, amolenca lo ventre, empero qui trop la usa, fa mal a la vissigua, que faria gravelha venir.
Escupy sanc. Item, manjada e lo suc begut, gueris tot home qui escupa lo sanc per la boqua quant a de marfondemen.
[De laytugua].
Lachuga es frega e humida, e qui la ussa, tol gran calor.
..... Item, sus lo ventre pausada, tol tota dolor cauda e refregura lo ventre e fa ben dormir.
..... Item, lo gra picat et am vy begut, tol mal de yssir a cambra.
..... Item, dona qui alache ni mange laytuguas aura pro layt.
[De l’ermoll].
Ermol es fregz el premier gra e humit el segon.
E qui la usa, amolenqua lo ventre e fa salhir a cambra.
[Del lire].
Cremadura. Lyry: pren la razitz ben cueyta e pica la e met hi d’oly rozat. Es bos a tota cremadura de fuoc ho d’aygua cauda.
..... Item, qui lo suc de la flor se honchara, tot lo cors li susara.
Nafras. Item, a tota nafra vielha o fresca a sanar, pren cinc partz de las fuelas del suc del liry e doas partz del mel e doas partz de vinagre, e coy ho tot essems, e garda ho be que res no val tan a sanar nafras ni a creyser carn de tota nafra.
[Del bollet].
Bolet es caut e sec el ters gra.
Fa gitar enfan mort. E picat am vi, begut, fa gitar enfan mort del ventre de las donas quant no·l podon aver. Las fuelhas.
[f. 6r] Raumas, flauma. Corpols. Item, pols de bolet manjat am mel e begut fa getar tot raumas e tota flauma e totas malas umors del pietz, escupir de corpols.
Prensas. Item, begut am vi caut, tol tota dolor del ventre e gueris tot mal de issir quant a cormen de ventre.
[Del nassitort].
Buba. Nasitort fayssat sus lo malh gueris floroncz e lo fa ubrir, e gueris tota dolor e tota mala buba ho carboncle.
De ca fol. Item, lo gra picat am bon vinagre begut, fa gitar los verms e gueris morsedura de serp e d’escorpio e de iranegz e de ca enrabios.
Serp. Item, la grana cremada sobre las brasas fa issir serp de qualque loc on sia quant sentira lo fum, a la boqua de la cava.
Anca. Item, tota dolor d’anca. L’erba e lo gra picat e mesclat am farina de froment e destrempat am vinagre e pausat sobre la dolor.
Pietz. Corpols. Item, a tota dolor de pietz, pren lo gra de la dita erba e pica la be, destrempa lo am layt de cabras tebezet e usa ho soven de beure, e gueras de corpols.
Ventre. Per issir a cambra. Item, per emolessir lo ventre, pren catre d. pessans del gra del nassitort e pica lo e destrempa lo en aygua cauda e beu, e fara te issir a cambra.
Tos. Item, lo gra picat am mel mesclat e soven manjatz gueris tota tos, per mala que sia.
[De la erugua].
Estomac. Tos. Aurugua es cauda e qui la usa de manjar, fa ben coire la vianda, e gueris tota tos.
Rompedura. Item, la raytz de la erugua ben cueyta e picada e pausada sobre lo mal hon a os romput, fa getar las esquirdas dels hoses trencatz se issir ne devo.
Rompedura. Item, qui aura res trencat en calque loc que ssia sus son cors, pren lo gra de la erugua mesclat am mel e trusat e am vy, e pausa ho desus, e guera. Tot caut.
[f. 6v] Lo sen. Item, la erugua picata e soven beguda ret son sen e lo ret ad home que l’aja perdut son sen per malautia.
Mangar. Item, lo suc de la erugua begut am vinagre mesclat, dona sabor de manjar e de beure.
[De lengua boyna].
Colera. Lengua boyna: qui soven la usa de beure, purga tota colera cremada en lo cors.
Malautia. Item, beguda am vy, purgua tota malautia del cors.
..... Item, beguda e manjada, purgua e cura las coradas e malas umors del cors de l’ome ho de la femna.
..... Item, la dicha erba serva lo sen e la memoria, solamen que la bevatz picada am bon vy, e se la usas, auras ton sen complit tostems.
Gaug. Item, l’erba cueyta mest autras viandas dona gran gaug.
Febre. Item, a tota febre que sia contuniada o tersana o cartana es mot bo lo suc de l’erba dita desus, beguda davan que avengua lo fregz.
[De la mostarda].
Mostarda es cauda e seca en lo cart gra.
Qui la usa de manjar, fa issir totas malas umors del cors de las gens e fa ben horinar.
Vere. Item, mostarda picada e desobre pausada am vinagre cura tot vere de serp e d’escorpio e morsedura de fol ca.
Sanc. Item, a dona que perda sanc per la natura, pren lo suc et ajas de lana surgua banhada en lo dig suc, e pueys met ho per la natura, e restanquara lo sanc. Proat es.
Ronhos. Item, lo suc begut tol dolor de ronhos e de vissigua. Item, de l’erba s’enten so desus.
[f. 7r] Febre. Item, a febre tersana o cartana que ve am freg, a la tersana, pren tres rassitz que sian ben picadas e mescladas en tres enaps de bon vy o am tres enaps d’aygua e dona li·n a beure dabans que lo freg li vengua. Et a la cartana, pren catre enaps de vi o d’aygua, et tres veguadas sera guerit.
Nas. Uelhs. Item, lo suc d’aque[s]ta erba gueris tot floronc que sia al nas ho a l’huelh, mas que sia pausat en la na e refescat quada dia.
Ufladura. Item, picada l’erba am say vielh de porc e desobre pausada, fa desuflar glandolhas e de tota autra ufladura.
Vissigua. Item, la grana picada en vi destrempada e pueys colat e tot caut begut, tol dolor de vissigua e cura home trop be.
[De papaveris].
Papaveris es sec e humit et a n’i de tres manieyras: [una a la] flor blanca e l’autra cay rosa e l’autra gruegua e blanca mesclat, e aquesta es la melhor de tot; es apelat salflor, empero la plus aprofechable es aque[lla que] a la flor blanqua.
Sanc. De sancflor pren las fuelhas, pausa desus, e guera.
Rauquieyra. Item, per tota rauquieyra que vengua per freg o per caut ..... o per trop cantar o per set o per fam o per massa manjar ho per massa beure, pren un d. pezan de papaveris e non plus, car sy trop ne prenias seria perilh de mort, da li·n a manjar ho a beure, e guera.
Dormi. Item, pren los caps dels papaveris quant son tenres e ples de layt en una hola nova, fay los bulir en aygua am la terssa part de mel, e garda o, quar aysso es mot bo.
Tos. Qui·n dona lo pes de un d., que fa hom dormir, e gueris tota tos e tot mal de issir, e garda te que non prenguas mas lo pessan de un d. totas veguadas, per morir.
[f. 7v] [De ruda].
Vista. Ruda es mot bona e cauda, e qui soven la beu, fa bona vista.
Luxuria. Item, qui la usa de mangar e de beure, tol tota volontat de femna.
Ventre. Item, ruda cueyta en ayga am un pauc de vinagre tol dolor de ventre.
Parlar. Piecht. Item, de l’alen. Et ayssy meteys beguda es contra plevazi que ve per estrenhement de piecht e tol que no pot hom parlar claramen, e gueris tot ajustamen de costat que se fassa en las costas per la cal hom escup sanc, e beguda, gueris de totz mals desus.
..... Item, la ruda es bo ans una malautia que a nom artizica.
..... Item, ruda bhanhada en holy caut e desobre pausada tol dolor d’anca.
..... Item, lo suc de ruda colat e begut tol tota febre, mas que am lo dig suc hom li honcha tot lo cors.
..... Item, qui la dita erba picata beura en vy, aprofiecha fort el cors.
..... Item, coyta en oli, picada, e sia tot begut e mangat, ausi los verms.
..... Item, contra aguanos, pren figuas secas e ruda verda, coy la am bon vy e faysa·n te lo ventre, e gueriras.
..... Item, si vols melhurar la vista, esclarssy, pren un fel de pol e suc de fenolh e suc de ruda per engals partz, e met d’aquo sus los huelhs, e auras los ben clars e bo vista.
..... cap ho autre bembre. Item, a dolor de cap, pren suc de ruda e d’oli rossat e vinagre per engals partz, e de tot aysso hon ne lo cap lay hon li dol. Ayso meteis es bo a tota dolor hon que sia.
Aurelha. Item, a dolor d’aurelha, pren suc de ruda e met lo en una closca d’amelha dossa, e pausa la sobre senres caudas, e tot caudet met ne en las aurelhas, e gueras de la dolor, quar proat es.
[f. 8r] Vere. Poysos. Item, un mege que avia a nom Mathides e sanava la causas desus digas e trobava que davant totas aquestas erbas es bona la ruda contra tot vere e poyzos.
Poysos. Sapias que lo digz Mathides, que era rey, el prenia vint fuelhas de ruda e metia un pauc de sal e mesclava y doas nozes e tres e catre figuas blanquas secas, e d’aysso mangava cascun mati en degu, e pueys no ly calia aver paor de poyzos de vere, ni nosa ad home que enaysy ne usse.
[Del mialhfuelh].
Mialfuelh es caut e sec.
Cranc. Picat e mesclat am mel e soven pausat desobre, gueris tot mal de cranc on que sia.
Costat. Item, lo suc begut premier e l’erba picata e desus pausada, gueris de tota dolor de costat. Item, lo suc begut fa ben horinar.
Boca. Item, es bo a tot mal de boca, qui lo porta sobre si, lo myalhfuelh.
Carboncle. Item, metes lo sobre lo carboncle o lo mal apelhat de Sant Antoni soven picat.
[Del fenolh].
Ronhos. Fenolh. La raistz ben cueyta en aygua o en vy e d’aquel vy soven begut, tol dolor de ronhos e fa be horinar.
Costat. Item, lo fenolh picat e begut am vy caut es bo a dolor de costat.
Item, la serp muda cad’ans l’escrirlhe per so quar lo contuni... mangar, si fara home se·l manga contuniadamen.
[De la seba].
Dormi. Cap. Seba: qui la ussa, ufla lo ventre e fa ben dormir e fa set e fa dolor al cap.
Dolor. Item, digz Galia que tot hom que mange seba en deju tostemps, tos tems deu vieure ses dolor.
Ca. Vere. Item, seba picata am vinagre meclada e desobre pausada, gueris tot mors de ca foal ho autre vere.
[f. 8v] Parlar. Item, si hom a perdut lo parlar, suc de seba begut am vinagre, tantot lo fa cobrar, e parlara. Proat es.
Umors. Item, se hom a massa de humors en la testa, pren suc de seba e met lo per lo nas, e fara ne issir totas las umors. Proat es.
Dens. Item, si cada mati te freguas las dens am suc de seba, non i aur[a]s dolor.
..... Item, si om a perdutz los pels de calque loc que sia, honcha s’en am lo suc de la seba, e metra pro pel. Proat es.
[Del pore].
..... Por es mot bo, so ditz Galia. Ad home que escupa sanc, que ne begua soven de suc del por, e guera.
..... Item, escalfamen de fege. Pren grana de por que sia ben picada e am vi begut, e guera.
..... Item, por picat e desobre pausat tol tota dolor de costat.
..... Item, si hom a perduda la calor natural, use soven lo por a manjar, e cobrara la. Proat es.
..... Item, suc de por en vy mesclat tol dolor de cors de ventre, begut.
..... Item, si home ho femna a re trincat dins lo cors, pren lo suc del por e da li·n a beure, e tantost fara lo penre e seudar.
..... Item, dona que velha enprenha, mange contuniadamen de pors e aga a far am home: enprenhara.
..... Item, fuelhas de por picadas e desus pausadas fan hobar totz floroncz.
Flauma. Tos. Item, suc de por soven begut am aygua d’ordi fa ben purguar lo piegz e·l denega de tota flauma que ve del cap, e gueris tos.
Dur ventre. Item, lo blanc del por perbolhit e pueis colat d’aquela permieyra aygua, e pueis coy los am autra aygua e la dita aygua darieyra fa gran be, qui la beu, ad home que a dur lo ventre.
Cors de ventre. Item, aquela meteyssa aygua beguda en vy restanca mal de issir.
[f. 9r] Tos. Item, suc de por colat e mesclat am lag de dona es mot bo a tota tos, per vielha que sia, e cura fort l’alen e tota flauma.
Aurelha. Item, a dolor d’aurelhas, pren suc de por mesclat en un fel de cabra e d’ayso met li·n dins las aurelhas, e guera tantot.
Ronhos. Item, a tota dolor de ronhos, pren suc de pors que sia soven begut en vinagre, e guera. Proat es.
Trencat. Item, a bras trencat ho as autra trencadura, pausa desus pors picatz, e faras tantot penre.
Poder. Femna. Item, qui soven manjara pors aura gran poder de tornar am femna.
[De creyssas].
Huels. Creysses picadas e desobre pausadas tol tota duressa e ufladura de ulhs.
Cremadura. Florons. Item, picada e desobre pausada gueris tota cremadura dels uelhs e los flourons.
[Del caul salvage].
Caul salvage es apelhat calmela, es cauda e seca.
Ventre. E la rassitz picada e soven beguda en vy gueris tota menasso de ventre.
Gravelha. Item, la dita erba manjada cueyta o cruza e lo suc begut ..... soven am vy corop e trenca e fa issir peyra de la vissigua.
Lebrozia. Item, lo suc de la dita erba colat e mesclat am farina de froment fa abaysar lebrozia, qui ne honcha tot lo cors.
Golha. Item, lo suc destrempat am farina d’ordi e fagz enplaustre gueris tot mal de golha, mas que i ssia soven paussat sus la hon aura lo mal.
[De la sedrieyga].
Sedriega es cauda e seca.
Fa getar enfant mort. Picada e mesclada en mel, cueyta, fa issir l’enfant mort del ventre de la mayre.
Horinar. Item, qui la dita erba usa de manjar ho de beure, fa ben horinar.
[f. 9v] Umors. Item, beguda o manjada, fa getar [e] ecupir totas malas humors e tot mal ajustamen que sia ajustat en cors d’ombre o de femna.
Tota dolor. Item, aquesta herba soven beguda en vy caut gueris tota dolor que se fassa en lo cors de home o de femna. Proat es.
..... prens. Et aquesta herba ha aytal vertut que dona que sia prens non deu manjar ni tener per so que faria mal al prenhat.
Vomir. Item, picada en vi, beguda, gueris mal de gitar per vomit.
[De la nepda].
Nepta es caut e sec.
..... Et es trop bo contra tota gotassa nepta picada, et enfayssan lo loc la hon es la gota, e fara la secar e gitar dels osses e de las messolhas.
..... Item, contra mors de bestia verenossa, la dita erba desus pausada, no li fara mal la nafra. Proat es.
.... Item, beguda en vy, geta del cors tot vere e ausis los verms.
..... Item, qui la rayssiz porta liada al col, val mot al mal de tera, mas que beva soven del suc de la nepta.
..... Item, son doas manieyras d’aquesta erba, lo mascle e·l feme. E conoys hom lo mascle per so quar no fa mas una raysitz tota drecha e la femelha ha motas rassitz escampadas.
[De la mellissa].
..... Melissa es erba de la cal la abelhas se asauto fort, e qui vol aver motz bornhos, pice d’aquesta herba mesclada am lag e honcha nne los bornhos, e jamays la abelhas no s’en partiran d’aqui.
Vere. Item, si abelha o serp o escorpio t’a fissat, pausa desus l’erba, e gueras.
Lopia. Item, a mal de lopia, pren d’aquesta erba picada am sal e soven desus paussada entro que la lopia sia fonduda, e a tota persona e a tota bestia fay o, e guera.
Malautis. Item, a home malautis, pren la rassitz de la melissa e coy la en vy e daver mati begua dal dig vy, e guera.
Gotassa. Item, coyta la melissa en mel mesclada e d’ayso mangatz un plen qulier lo mati, apres estia de manjar gran tems, e guera de tot mal e may de gotassa.
[f. 10r] [Del coliandre].
Coliandre es mot caut e sec he a un pauc de fregor.
Verms. Dis Gualias: qui aquesta erba beura picada en bon vy et en vinagre, ausis los verms may que res que sia.
Sant Antoni. Ronha. Item, contra foc salvage que es apelhat fuoc de Sant Antoni, fay aytal enguen: pren escuma d’argen e de farina de fromen e de suc de coliandre et de vinagre e d’oli rossat. Tot aysso tu mescla e pica ho tot essems be fort en guiza que sia ben espes, e amb ayso tu hon lo mal al solhel o al fuoc, e guera. Aquest enguen es bo a tota ronha hon que sia.
Esclafolhas. Item, contra sclonas, pren farina de favas destrempadas am suc de coliandre et aysso tu li pauza soven desus, e guera.
Febre. Contra febres cotidiana, pren coliandre que sia ben cueyt en aygua e met hi de sal, e d’aquelha aygua tu li dona a beure per tres dias, e guera.
[De la gensana].
Gensana, segon que ditz Papiens, es fortmen cauda.
Ronhos. Fege. Aganos. La rassitz cueyta en vy tol dolor de fege et de ronhos, e tot home qui la use non aura mala tos ni aguanos, beguda, ho lo vy en que es cueyta.
De costat. Item, gueris mal de plevesy e si home escup sanc, e tol dolor de pietz e tota manieyra de sospirar, e tol dolor de costat e del cor. Es bona la rayssitz picada en bon vinagre, mangada, e beut lo vinagre.
Vere. Item, fa getar tot vere de serps o autre del cors e malas umors d’ohme.
Uelhs. Item, qui la coy en bon lissieu e s’en lava soven lo cap e la cara, gueris home que aga ploran los huelhs ni los parpels del huelhs reverssatz enfora.
Gensana. Ufladura. Item, la razitz picada e cueyta en bon vy e desobre pausada, es mot bona ad un mal que hom apelha paracge, que es mal que fa los brasses e la[s] campas desuflar d’ome.
Mal de tera. Item, lo suc d’aquesta herba es mot bona a l’ore mal et al mal de plevesy et a tota dolor hon que sia.
Contra lo demoni. Item, ad home que sia endemoniat, perfuma lo en guyessa que lo fum de la dita erba li entre dedins lo cors, e tantot issira ne, que la hon la dita erba sia lo demoni no demora.
Enfan mort. Item, lo suc begut e de l’erba fayssada sus lo ventre, fay l’efant mort del cors de las donas salir foras.
Uflat lo membre. Item, la rayzitz picada e desobre pausada es mot bo al menbre quant es uflat.
Umors. Item, dona que aja la mayre enpachada d’umors, lo suc mesclat am mira e soven begut caut purgua totas malas umors del cors.
[De l’emperador].
Grandoni que foc enperador mostret la vertut de las set herbas e cascuna d’aquelas a sa vertut de sa planeta.
[f. 10v] [De afrodillus].
Affreodillus es la premieyra de las set herbas desus ditas; es de la planeta que a nom Saturnus.
Cambas e genols. Lo suc d’aquesta herba es mot bona a tot home que a mal en los ginolhs o en las cambas.
Demoniat. Item, la sua razits un pauc cueyta en aygua es bona a tot home que sia endomiat ho folh.
Malenconic. Item, tot home que sia malenconic que la porte envolopada en un pauc de drap de ly, lo resta e li decassa tota malenconia.
Demoni. Item, hostal hon aquesta erba sia non i pot abitar demoni, ni ad home que la porte nosser.
[De la peligonia].
Peligonia es la segonda erba desus dita, es erba del solhel.
Totals malautias. Aquesta erba sana totas las malautias del cors, aco ve que aga la vertut de sa planeta.
Frenatitz. Item, qui porta la razitz de la peligonia sobre son pietz gueris mal de frenetic e de guitardia, que es mal de dormir, e de plevesy, et a persona a qui pudysca l’alhe, que lo li fa bo.
Dona. Sanc. Item, qui porta la razitz, tol mal d’uelh; es bona a dona que perda sanc per la natura.
[De squinasbatos].
Squinasbatos es la terssa erba, es de la Luna.
Melsa. La fuelhas picadas e desobre paussadas guerisso mal de melsa.
Dostat. Del rey. Item, lo suc d’aquesta erba es mot bona a cofortar lo ventre, e far coyre la vianda, et bona ad esclonas e a mal de colica pazio.
[Penthaphilon].
Penthaphilon es la quinta erba et es de Mercury.
Nafras. E la razitz picada e fagz enplautre sana tota nafra e tot mal ajustamen, e sy soven es beguda, gueris esclonas.
Ardimen de parlar. Lo mal del rey. Item, qui aquesta herba am sy portara aura gran ardiment de parlar davant tot home; tot so que demandara, sia rey [fol.11r] ho enperayre o qualque sia, grassia li sera donada ses condisio.
[De la jusquiamus].
Jusquiamus es la seizena erba, es de Jovis.
Buba. La razitz picada e desus pausada gueris tota mala buba ho carblonchels.
No aura buba. Item, qui la dita razitz sobre sy portara, jamay la mala buba non aura.
Alegrier. Item, lo suc mesclat am safra o am mel begut, es mot bo, que dona gauch e alegrier al cors, qui·n beu un pauc. Proat es.
[De la colombina].
Colombina es la setena erba, es de Venus.
Mal del rey. La razitz picada e paussada sobre lo col gueris de esclonas.
Len. Item, gueris e sana tot home que aja mal a l’alen, mas que ne sia fag emplaustre e pausat sus lo ventre.
Len. Item, lo suc mesclat am mel et en aigua gueris tot mal de len, e fa gran be a la dita len.
Demoni. Item, en loc hon la dita erba sia non i pot demorar demoni.
Horina. Item, gueris tot home que no po tener la horina.
[De l’apit].
Apit es caut e sec al tres gra.
Huelh. Lo suc es mot bo a tot mal de huelh, que ne sia fag enplaut e pausat desus, e tol tota dolor e tota malha que sia dedins los huelhs.
Ventre. Tos. Horinar. Item, lo suc begut soven ajuda fort al ventre e·n geta totas malas humors e fa trop be horinar.
Gitar. Tos. Item, lo suc soven begut gueris tota tos e gueris hom de mal de getar.
Febre. Item, ad home que aja febre, dona li del suc a beure en aygua dabans que li venga lo freg, e guera.
Apit. Febre. Item, pren lo suc de l’apit ad home que aja febre continua, honcha lo cap am lo suc desus mesclat en oli et am vinagre.
Gavar. Item, a home que aja guavars, pren apit e fenolh e per engals partz, e sia begut lo suc, e fara lo guerir e de tot desuflar, e fa gran be al fege.
Loms. Ronhos. Item, apit cueit en oli et en vy es mot bo a dolor de ronhos, mas que sia desus pausat.
Nafra. Item, lo suc mesclat am farina et am bojols d’uaus cura tota nafra e li fa metre belha carn.
[f. 11v] [De la ala].
Ala es freja al miech del segon gra.
Issir. A conceparatio de ventre, begua lo suc de la ala e fara hom issir a cambra.
De frenetic. Item, a mal de frenesi, pren las fuelhas de la ala ben cueytas en bon vy et evolopa li·n lo cap e·ls polses, e fara li abaysar la malautia.
Silhas. Tos. ltem, contra mal de silhas, pren ala e fuelhas de laury e sia ben picat e desobre pausat, e tolra la dolor. Item, contra la tos.
Dolor de pieg. Fege. Item, ala picada be fort am de pebre et am safra et am comi et un pauc de ruda, mas primieyramen lo comi sia en lo vi e tot molhat, que sia ben cueyt am de mel. El mon non a tan bona medessina de dolor de pietz e de dolor de fege.
[De la flumina].
Tos. Flamina sequada e polverissada et aquela polvera beguda en vy, tol tota tos.
Colera. Item, picada e desobre pausada e beguda, fa getar mala corelha del ventre d’ome.
Nafras. Item, la razitz picada e polverissada e mesclada am mel, gueris tota nafra hon que sia.
Uelhs. Item, contra tota escurdat d’uelhs, que es a vejayre ad home que una pauca causa sia gran, pren flamina, eris e blanladre blanc e de tot fay polvera, e pueys sia cueyt en mel, e d’aysso tu pausa sus lo ulhs, e tolra li tota escurdat, fara los ulhs tot clars per regardar lo solhel.
[De la camamilha].
Camamilha es cauda e seca al tres gra et a n’i de tres manieyras, la una ha flor blanca e l’autra negra e l’autra peperiala, [qu’]es la melhor de totas tres.
Dormi. Item, aquesta erba beguda am vy, fa ben dormi e fa ben yssir las peyras de la vissigua.
Ventossitat. Item, beguda am vy caut, tol tota ventossitat.
[f. 12r] Fege. Item, contra aviama. Aquesta erba cueyta en ayga gueris ses topte mal de fege.
Costat. Item, contra ufladura de costat, pren la camamilha bulida en holi e d’aquel oli honcha·n am lo ma, e gueryras del mal.
Huels. Item, contra una malautia d’uelh qu’a nom gillopia, pren la dita erba mesclada entre las dens, desus pausada: aura los uelhs clars e gueritz.
[De ortigua].
Ortigua es cauda e seca al mieh del segon gra.
Estomac. Aquesta erba cueyta es bona a far coyre la vianda del ventre de l’estomac.
Estropiayc. Item, lo suc d’aquesta soven begut es bo a tot home itropic e a tot home que aja mangat bossi entoysseguat.
Colera. Item, fa issir tota colera del ventre hon que lay n’aga.
Tos. Item, secada e poverissada en mel mesclada e manjada, tol tos.
Uelhs. Item, lo vy am que l’erba sera ben cueyta, es bo a lavar los uelhs.
Malautias. Item, dis l’actor que lo suc soven begut es bo a totas malautias del cors.
[Del jolvert].
Golvert es sec e laxatieu.
Umors. Ventre. Qui usa lo jorvert de beure e de manjar, geta totas grosas umors del cors e coforta lo ventre e dona volontat de manjar e fa getar las peyras de la vissigua.
Sanc. Item, lo suc soven begut restanca sanc que jeta de cors.
Gitar. Item, lo suc mesclat am mel et am vy begut tol de gytar.
Item, las fuelhas picadas sobre pausadas val a dolor de cor.
Aurelha. Item, contra dolor d’aurelhas. En oli lo suc colat e mesclat am oli rossat, met ne en las aurelhas, e tol la dolor.
Tos. Ventre. Item, lo suc soven begut es bo a tos, es bo a dolor de ventre.
Pietz. Item, contra tot mal de piech, cuytz en aygua lo golvert, beguda l’ayga, e guera, mas que ne beguas soven.
De foc. Item, la razit del golvert cueyta en holi desobre pausada gueris tota cremadura de fuoc hon que sia.
Artisiqua. Item, la dita erba ben picada e soven beguda es bona en una malautia que a nom artizica.
Pissar. Item, la razitz del golvert bez ras e netas, bolidas am vy blanc ho am aygua, e beguda l’aygua ho·l vy, fara pissar fort.
[f. 12v] [Del ysop].
Yssop es caut e sec en lo ters gra.
Tessic. Per alenar. Corpols. Qui pren isop e figuas cequas e mel, e sia tot ensems cueit en bon vy, e d’ayso sia donat a beure as ome que aja tessic e lo use soven, e guera, e alargua fort lo pietz e l’alena.
Raumas. Item, contra lo raumas, ysop ben calfat en un test al fuoc, e d’aquel ysop tot caut evolopa t’en lo cap e vay t’en gazer, evolopa te be que suses fort, e seras guerit.
Jnsivas. Dens. Item, las jnzivas descausadas. Pren de l’yssop e coy lo ben en vynagre e lava t’en las jnzivas mati e ser. Gueriras.
[Del aristologio].
Aristologia es herba freja e seca al premier gra.
Poyridura de cors. Lo suc begut purgua poyridura de tot empachamen que sia dedins lo cors.
Sanc ecupir. Item, lo suc begut soven gueris tot plevesy, que es un mal que hom escup lo sanc.
Per gitar fors fer. Item, si hom a espina o fer en loc ficat, la dita herba picada e desobre pausada la·n geta tantot prestamen.
Ventre. Item, lo suc soven begut dessufla tota dureza de ventre, tol la dolor.
[f. 13r] [Del serpol].
Serpol es caut e sec.
De cap. Lo suc mesclat en oli rossat, uncha·n lo fron e·ls polses, e ostara la dolor del cap.
Per tota dolor. Item, contra dolor de la melsa, pren lo suc e mescla hi un pauc de vy e d’ayso begua soven, e purgua la melsa de tot mal e tol tota dolor.
Fege. Item, la dita erba picada am vy soven beguda, tol tota dolor de fege e lo denega e lo purgua.
[Del marog].
Malrog es sec e caut al segon gra.
Tessic. E que tot home que aja tessic prengua lo malrot picat am mira e tot essems sia begut soven, e purgua fort e tol dolor de costat.
Costat. Febre. Item, lo suc es mot bo contra febre terssana, begut davan que vengua lo freg.
Nafra. Item, contra nafra, frenca la erba del marog picat, desobre pausat fa sanar meravilhosament e metre carn.
Malautias. Item, dis Galias que lo suc ben colat, secat al solhel en una molha e ben estugat, quant n’auras beson, destrempa am de vy, e val a totas las malautias del cors desus ditas ses falir, despendut en degu.
[f. 13v] [De la vize de vinha].
Vyse de vinha es medessinal segon que dis Ysac.
Uelhs. E dis que quant la vinha se poda que la vit geta ayga, e fa la mot bon culir: es mot bona a tot mal d’uelh e agusa mot be la vista e tol tota laganha e restrenh tot hom qui la beu.
Cap. Ufla[d]ura. Item, a tota dolor de cap, pren las fuelhas de la vit e coy las e faysan lo cap, e tolra te la dolor e tota ufladura.
Sentery. Item, las fuelhas de la vit picadas e lo suc begut, es bo a mal de ssentery.
Fistolas e vere. Ca fol. Item, contra fistolas, pausa sus senres de vizes, e las ditas senres mescladas en oli; es mot bo [a] veri enduressit, e aysi meteis es bona a fissadura d’escorpio e de ca enrabios.
Pels. Item, lo suc de las fuelhas mesclat en oli, perhonchar lo loc hon volras que hom meta pels, e metran n’i. Proat es.
[Del vinagre].
Vinagre es freg el premier gra e sec el ters.
Mangar. So dis Isac, que es mot bo a tota dieta e dona apetimen de mangar.
Ventre. Sanc. Item, dis Plenis que vinagre es mot bo a descoremen de sanc e de ventre.
Ventre. Item, dis que qui usa vinagre, si troba lo ventre empachat, que lo dessempacha e lo denega, e si lo troba bueg, que l’omplis.
Boqua. Dens. Item, a dolor de gingivas e de boca, qui soven las lava, que li tol de las g[i]nsivas, quar poroat es.
[De gantaria].
Gantaria es cauda e seca al tres gra, e·ls autres apelon la fel de seyra. Es fort amarguan e a n’i de tres manieyras segon al cors, mas per sert non a mas de doas, major e menor; e a may de vertut en las fuelhas [e] en las flors que non a en l’al ras de l’erba.
Dens. Item, lo suc es bo ad home que aja las dens descausadas.
Verms. Item, lo suc mangat am mel ausis los verms.
[f. 14r] [De la scabiosa].
Scabioza es mot bona a mal de polmo.
Lo pietz. Joventut. E qui la usa, purgua lo piech e coserva joventut.
Postema. Item, es bona a tota postema que sia dins lo cors, qui la fa beure o mangar.
Per guerir encastre. Item, es bona ad un mal que a nom encastre, l’erba picada e sobre pausada, tantost sera guerit.
[De la] menta.
Estomac. Item, la menta, qui la ussa, conforta mot l’estomac quant es febles, que no pot degerir la vianda.
[De la fava].
Fava es frega e seca, si don non es mangada verda.
Mezol de fava es fort modifficativa.
Uels. Item, mesclada e pausada sus los polses trenqua totas malas humors que se fason els huelhs.
Nafra. Sanc. Item, trenquada e pausada sus una nafra ont esta massa sanc, que la restrenh e la estanca que no sanne; sia en polvera.
[De l’aygua ardent].
Ayga ardent ha aytal vertut que fa coyre huous estant dins l’ayga freja.
Vi torbat. Item, restaura vy torbat e coromput que lo fa tornar bo.
Postema. Item, si hom la beu, corromp tota postema que hom aja dedins lo cors e defora.
Per gitar foras. Item, ayga ardent geta tot fer que hom aja ficat al cors ho en calque loc que sia, mas que hom ne meta desus.
Uelhes. Item, cura tota rogor d’uelh e restrenh la lagremas.
Melsa. Fege. Item, es bona a tot home que aja mala melsa o mal fege.
Cranc. Item, es bona a tot hom que aja cranc o fistola, meten ne desus.
Paralesis. Item, beguda, cura mal que ha nom paralesi.
Memoria. Joventut. Item, aguza l’entendemen e fa bona memoria e conserva joven e dona gauch e alegrier.
Cremadura. Item, a cremadura de fuoc en la cara, molhatz ho fort am l’aygua arden, e sera prestamen escantit lo fuoc e non i parera, mas que sia fag holi am d’uohus de galinas e sia honchat tot jorn.
[f. 14v] Flauma. Tos. Item, l’aygua arden cura tota tos e la flauma, qui la usa.
Dolor. Item, cura squinancia e la dolor; ausitz moscas et autras bobas.
Vy. Item, si·n mesclas en vy novel, lo fara tornar coma vielh.
Pudor de las dens. Item, qui la usa, tol dolor de dens e pudor de nas e de insivas.
Item, [qui] la usa, trenqua las peyras de sas vissiguas.
Febre. Item, qui soven la usa, tol dolor de febre cartana.
Item, es bona e malha a lebrossia, que no pot esser lebros qui la usa.
Coseubre. Item, aparelha las mayres a las donas per coseubre enfan.
Raumas. Item, qui la te en la boca, cura de tot raumas.
Cap. Item, a dolor de cap, per frejor. Qui ne molha lo cap, pert la dolor.
Tremolamen. Item, qui la usa, fa home ardit e tol tremolamen de membres.
Prusor. Item, osta la prusor dels pes.
Malenconix. Item, es bona als endemoniatz e malenconix.
Uelhes. Item, es bona a tot home que aja los uelhs reverpelhatz, qui s’en lava soen, tornaran e[n] lor vertut.
[De la flor de romani].
Per tota malautia. Pren la folreta del romani e lia la en un drap e fay la coyre en aygua entro que sia mermat per meytat, e pueys estuga aquelha aygua; e, beguda, val a totas malautias del cors del home o de femna, mas que la use.
Dens. Item, carbo de romani liat en un drap vert e s’en fregua las dens, las tenra bonas e sanas tostems.
Pes fort. Item, pren d’escorsa de romani e fuelhas de laurier e de tot essems perfuma t’en, e guera te del raumas.
Pes fortz. Item, las razitz de romani bulhidas en vinagre, sian ne lavatz los pes, e auras lo fortz e fermens tostems.
Somy. Item, fuelhas de romani pausadas jos lo lieg, e gardara te de far mal somi.
Los menbres. Item may, fay cremar lo romani e fay ne estuba, estuba t’en be, e aquelha estuba coforta totz los menbres.
Ms. di Chantilly, versione in versi
I.
[f. 46r] De l’artimiza.
II.
De la brona.
III.
La vertut de l’enssens.
IV.
De l’ortiga.
V.
La vertut de l’alh.
VI.
La vertut de·l plantage.
VII.
[f. 49r] Consolada menor.
VIII.
De la ruda.
IX.
La vertut del api.
X.
Del malviscle.
XI.
De la bretonega
XII.
Me[rven].
XIII.
[Por].
XIV.
La vertut de l’anet.
Ms. di Chantilly, versione in prosa
[f. 53v] [Artimiza].
Artimiza vert picada e sobre lo ventre pauzada fa a dona aver sa flor, o si beu l’ayga on l’artimiza es cueyta, o si s’en affuma la mayre.
O sy picada es, ambe pur vi mesclada, la beu ser e matin.
Ysament beguda o meza daval per la natura li gieta l’enfant mort del ventre e amolezis la mayre e tol tota enfladura.
Aissy ben beguda ambe vin soven fa y orinar e val mot a la peyra de la pyssa.
Yssament artimiza picada e mesclada ambe sayn de porc fresc val mot a home que a glandola en la gola, sy on lo pauza aytal dessus lo mal e que o beva aqui mezeys.
L’erba picada ambe bon vi val mot a home que [a] begut opi.
Yssament nulh home que porte l’artimiza non poyra esser faytilhas ni lunlha bestia salvage no li poyra far mal: a tot aysso es bon lo suc begut ambe vin.
Yssament artimiza picada e meza en vayssel plen de vin, [f. 54r] e fa aquel vin d’aquel vayssel que val a tot aquo que avem dit dessus. E aquel vin es mot plazent e bon flayrant, atressi conforta tot ventre e sana la corada.
La vertut de la eruga.
Eruga es cauda verament, la qual eruga cos la vianda el ventre e fa orinar.
E maniada soven ambe cozinna es bona vera[ment], e·l suc de la eruga mesclada ambe mel es bona a tota cauza de fassar e tener la cara bella e la pel, sol que on ne frete aquella taca o la cara yssament.
La rais de la eruga cueyta e picada e emplastrada fort sobre os trenquat aiuda y fort yssament tot colp o morsura.
Cura la grana de l’eruga beguda ambe fel mesclada de buou, tota taca negra tol sol que on la frete.
Yssament l’erba o lo gran mes en los cauls rent los saborozes.
Eruga soven maniada creys luxuria e creys beguda, e es plus sana e atrempada cueyta ambe laytugas contra diverssas maladias.
Papaver.
Papaver es sec e frech, mays on troba papaver de tres colors: la una es blanca, l’autra es pilhua, l’autra es rozeta. Plus val lo papaver ambe la flor blanca, car d’aquel fa on opi enayssi.
Pren on lo papaver ambe flor blanca e pica on: e·l suc que·n yeys, blanquet, escriva·l ben car mot val a motas maladias.
Yssament pren on lo cap d’aquest papaver e pica lo ambe mel, e [del] suc que·n yeys te on tant al solhel tro que sie sec.
E aysso es la segonda vertut del papaver ambe la flor paluia: fa on de la semenssa picada de lux oli bon flayran e ambe grant vertut acels que non podon dormir.
Lo ters papaver que a la flor rosseta e ambe la semenssa negra tol lo velhar ad home vielh.
E si l’ome malaute lava sos polsses o beu de l’ayga on sia cueyt alcun dels papavers dessus dis, el dormira tost e leu.
Si la mort non li deu tost venir, la grana negra del papaver beguda ambe bon vin restanca tota menazon e val contra flors de donas e fa dormir e tol tota tos ambe vin beguda, may on non [deu] penre may lo pes de un denier, que si on en prenna plus litargia o mort l’en auria.
Emplastre fayt de fuelhas picadas e pauzadas sobre gautas enfladas las desenfla tost, e ambe aysso es tost curada lo foch salvage e fa clara vos qui beu d’aquel beurage.
Autre papaver y a: segont quant dic [f. 54v] dessus, nulh papaver non val tant com aquel que a blanca flor, per que on lo deu culhir cant a los caps pels de layt e deu les on far bolhir tro que es spes en ayga ambe lo ters de mel, e deu bolhir tro que sie spes ayssi com es e non plus, e aysso deu on ben gardar, car d’aysso mania leu fa dorm[ir] e fa fugir totas tos tantost e estrenh tota menaza e seca tota rauma e val a la vena vocal.
Yssament lo suc del papaver blanc croayt dels pels del caps de lur cant son pels de layt e mesclat ambe oli rozat tol dolor de cap si on lo·n onh e fa dormir suau e get.
Yssamen aytal suc mesclat ambe safran tebe, mes en l’aurelha que dol, osta tota dolor d’aqui, empero si y mesclas layt de femna mays ne val.
La vertut del caul.
Caul picat en loch d’emplastre pauzat sobre floronx fresch o vielh o sobre cranc los gueris mot tost, may primierament tot jorn deu esser ambe orina o ambe vin tebe lavas lo loch malaute.
Yssament farina d’ordi ambe fuelhas de caul e sal e coriandre per egal, tot aysso essemps picat sana aretica e podraga si on pauza aysso en loc d’emplastre sus lo pere.
Aquest mezeis emplastre tol e sana siragia e festola e enflandura; fas que o pauze sus e[l] mal.
Yssament sana los ner[v]is enferns e malaus si on los lava soven ambe orina cauda d’ome que aia maniat cauls.
Yssament los enfantos son plus sans si en aquesta orina son soven banhas.
E caul fresc maniat fa la vista clara e tol tota escurdat d’uelhs e fa a femna mot layt e ten pron a las flors de las donas que amolhezisson lo ventre si an manias caul cuechs.
E fan gitar l’enfant mort del ventre si beu la grana del caul.
Yssament los cauls ben cueytz e ben picas ambe mel e ambe sayn de porc mesclas e ambe oli rozat per razon e mes sus lo ventrelh e sus los locs enflas amerma la color de tota febre.
O si beu caul picat ambe alun, mesclat ambe vinaygre, gueris tota lebrozia que on onha d’aquo son cors, e tol tota tacas.
Si d’aquest enguen pauza on dessus reten los pels que non cazen, si e[s] onh ton cap, e atressi melhoyra los colhons enflas, may plus y val fava cueyta meza dessus.
Yssamen cauls picas ambe fenolh e mesclas ambe vinaygre tol tota dolor d’aretica e sana podraga e melhora si on aysso en loc d’emplastre pausa dessus lo mal.
Ysamen cauls picas ambe sagi e mesclas ambe mel tol la dolor del costat, si aysso on pauza dessus.
Yssamen si on beu la grana picada del caul, e trempada ambe [f. 55r] vinaygre, fa yssir los verms del ventre.
Yssament las sendres de la rais dels cauls secas fan ben yssir a cambra si on ne pauza dessus lo ventre coma emplastre.
Yssamen lo caul val contra la vous rauca si on mastega lo caul vert e beu lo suc que yssira.
Yssament lo suc del caul mes per las narras purga lo cap.
Aqui mezeis qui porta a son col la rais del caul que non aia tocat terra de pus que fon acabat, ja may non aura mal en son ventre.
La menta.
Menta es el quart gra humida e seca.
Maiorament cant es fresca conforta lo ventre e reten lo condug que on y met, sol que on la bega ambe bon vin picada.
Yssamen fa gitar los verms del ventre ayssi beguda.
Yssamen menta ayssi ben picada e cueyta en ayga es bona a motas enfirmetas dels colhons, sol que on los lave ambe aytal ayga.
Yssamen fresqua picada e liada sobre la mamelha endurizida per layt fa tornar la mamelha molla e·l layt aquel es can par.
Yssamen menta tol aspreza de la lenga sol que on la suque.
E cueyta picada o beguda ambe bon vin aiuda tost a enfantar.
E val a morssura de can sol que on la meta pelada ambe sal dessus lo mal.
E tot home que escup sanc gueris leu sol quel la bega picada ambe vinaygre.
Dona que non vol emprenhar pique la menta ben e d’aquel suc onhe se·n la mayre e tot son cors.
Yssament formage fach de layt on sia menta meza non poyrira.
La enna.
La enna es sequa e cauda el segon gra.
Dona que soven beura de l’ayga on la enna sia cueyta tenra sa camiza nedeza.
E fa orinar e l’enfant mort del cors gitar e ventre constubat fa amolezir: ad estas cauzas val lo dit beurage.
Yssamen la rais de l’enna picada e pauzada sobre loch ont es la gota soven la tol e tocada tras la gota d’aquel loc.
Yssament las fuelhas de l’enna cueytas en pument tol tost lo mal de las rins sol que ben picadas en loc d’emplastre sien sus lo mal mezas.
Yssamen lo suc de l’enna mesclat ambe suc de ruda egalment ten grant pron ad home trebalhas, sol que d’aquest suc beva cascun jorn.
Yssamen l’enna cueyta en oli e en boder e pueys ben picada, colada, tol la enfladura de la mayre si tebezada es meza per lo persay en la natura de la femna, e aysso val al maior budel del cul si es enflat e constubat, sol que an lo cresteri tebezet sia mes per la natura.
Yssamen l’enna maniada e beguda rent [.....] totas las ventrelhas, e es medicina contra fel e fege esclafat e dezenfla los colhons enflas [f. 55v], sol que sie desus pauzada e picada.
La vertut de la salvia.
Salvia cueyta en layt val mot a diverssas malautias que solon venir al fege, sol que tan sia cueyta e layt on beva.
Aquel suc deluy, ben premuda, e gieta l’enfant mort del cors e fa orinar ben e que a dona rent sa camiza e la porta de bona guiza.
Yssament salvia val a tota morssura verinoza sol que, pizada, sie pauzada dessus lo mal.
Salvia cruza estanqua sanch, si dessus es meza.
Beguda tol dolor del las.
Salvia cueyta en vin purga e cura la natura de la dona e la verga del home sol que·n sien aquels lox lavas tot jorn ambe lo vin ont salvia sia cueyta e que·n bevan d’aquel vin.
Yssa[me]ns lo suc de la salvia fa los pels negres e azaus so que al solhel los pels ne·n sien soven mulhas ambe lo suc.
La bronia.
Bronia es herba de grant vertut.
Qui beu l’ayga on bronia es cueyta, es medicina contra los ner[v]is e contra mal pieys e contra tos, avol esquina e avol estomac, empero may val beguda cruza ambe vin, car ensi fa ben orinar; e netegera la corada e val a gota d’anqua.
Si serp la sent fug e per que tot hom mordut de serp beva lo suc de la rais e guerira.
E tol tota febre si on beu lo sieu suc.
E ambe vin beguda soven aussis los lombrix.
E emplastre fait de un plen punh d’aquest’herba ambe pan blanc e ambe codols quant tot ensemps sia cueyt e pauzat per una nueyt sobre los huells doloyrozes tol la cremazon e la dolor d’aquels.
Aquest’herba picada e dessus pauzada tray tronc e espina.
E tot hom que d’aquest’herba uze non pot aver trenquazon de ventre ni enflazon davant ni apres maniar.
La vertut de l’yssent.
L’yssent cueyt en ayga de pluieia conforta mot lo ventre sol que d’aquest’ayga pauzada e refreiada on beva pron e enfins aussira los lombrix e amolesira lo ventre.
Urinar fa de bona guiza e rent a femna sa camiza. Yssen e nardi de Franssa per egal picat ben e ambe layt destrempat e begut rent a dona sa camiza.
Un pauc de silermenta e de nardi picat per egal, tot aysso mesclat e ben trempat, dona apenmen de maniar ad on desjanat sol que en dejun ne beva pron.
Yssen e ruda per egal, un pauc de sal e de pebre per egal; tot aysso sie picat e bolhit en bon vin; hon plen de malas humors beva en dejun o de matin, car aquest beurage purga [f. 56r] fort lo ventre e cassa las malas humors que fan grant mal a tot home.
Neguna pinze non pot maniar ni picar ome ung del suc mesclat ambe vinaygre.
Si on gruoch ambe fege escalfat beu del suc d’eyssent ambe suc d’api per egal on sie mesclat nardi de Frans tost sia guerit.
Suc d’yssent mesclat ambe fort vinaygre e begut val contra dur fege.
Enssent begut an vi sana mors de serp.
Lo suc d’yssent mesclat ambe mel bolhit e mes dedins encausa escurdat d’uelhs e los fa bels e clars.
Yssent cueyt en ayga o en vin val mot contra escurdat d’aurelhas sol que·n sien enfumadas ser e matin per dos jorns o tres, empero si brach n’yeys sie picat.
Hyssent fresc e picat fa grant ben a naffra fresca sol que·n dessus sie mes ambe un drap.
E enfins tol los floronx del cap.
Atressi tol gratigi e pruzor sol que on se banhe en ayga on sien cueytz yssens.
Hon marinier si cant va dormir de nueys beu lo suc d’yssens ambe vin pur, ja may non gitara en la mar.
Yssent pauzat e picat sobre glandolas tost las sana.
E qui la nueyt dormir non poyra flayre yssent e dormira.
Yssens fresch e frech mes en drap prin sus lo cap d’ome malaute que non pot dormir fa tost dormir e ben, empero cant li metra subre lo cap lo malaute non deu vezer.
Yssent cremat ambe sero mesclat fa negres lo cabelhs sol que on los ne frete soven.
E arna non si pot far la on a yssens.
Si on a lenga enflada prenga lo suc de yssent, e cant al foch menan o aura ben mesclat, pueys tenga o caut sus la lenga: aysso mezeis gueris.
Si ualh an blau entorn e negre [mescla] lo fel de buou ambe aytant del suc d’eyssen que entre tot sie plen un huou.
Aysso gueris lo tornament e·l bon dintre de las aurelhas sol que d’aysso on y meta yssent caut en pur oli.
Dona conselh a tot mal de ventre sol que d’aysso on se·n onha lo ventre.
Rata non pot desfar letra que sie faita ni destemprada ambe vin on vyssent es bolhit.
La vertut de l’ortigua.
Ortiga beguda ambe vin soven sana lo mal gruoch.
La grana de la ortiga mesclada e beguda als escoloris dona color. A tot [home] que [a] mal ni dolor el budel maior ajuda si soven la mania.
Lo suc de la ortiga sana tos vielha si on en beu pron la grana d’ortiga picada e mesclada ambe mel e beguda.
Lo suc de lays begud’ambe vin soven tol lo frech de la corada e dezemfla lo ventre e·l fa mol.
Emplastre d’ortigas e de sal fa floronx bragueiar e brac de [f. 56v] nafra fa purgar. E mes sobre morssura de can rent on tost san. Aquest emplastre sana ben e leu tot cranch.
E fa prenre la carn partida de l’os.
E sequa las malas humors en tot loc on sie pauzas.
La rais d’ortiga picada ambe vinaygre tol dureza del fege si ayssi on lo met dessus e sana podraga, que es gota que ven dels pes.
Si dessus es mes lo suc d’ortiga fa lo nas sagnar; aquo mezeis fa la fuelha mezeyssa el nas.
A homme que pert mot sanc per lo nas e onh tot lo front ambe suc d’ortigas e estancar fa.
La grana d’ortiga beguda ambe mel sana tota postema dins lo cors.
E beguda ambe layt fa ben urinar.
Si on beu de l’ayga on sien cueytas ortigas fa ben yssir a cambra.
E tot on onha d’oli on son cueytas ortigas: suza[ra] demantenent.
E tot hom a qui cazo pels de son cap prenga grana d’ortiga temprada mieia semana en fort vinaygre e ben pur e cant l’an cara premuda ambe lo, las mas, pique la fort e colhe la per un prin drap e d’aquo onha soven son cap e ja nul pel non li cayra.
Tot om que cuelha la grana de la ortiga en son temps e la garde, trop de ben en pot far.
La vertut del alh.
Alh maniat val trop contra morssura de serp e de escorpion, ma la morssura deu esser fregada dessus ambe l’alh.
Ambe la flayror de l’alh en caussa on tot veri.
E sana morssura de cas picat ambe mel.
E dessus pauzat alhs cueytz ambe layt e ambe vinaygre e ayssi destemprat e begut fa yssir los lombrix mors del ventre.
L’oli ambe que es cueyt l’alh ambe l’escorssa en una ola nova sana tota mala morssura e cura tota macadura sol que on en onha lo loc.
E aysso mezeis tol la dolor e la enflazon de la veziga sol que on se·n onha lo pentenilh.
Quant la femna a pena d’enfant e no·s pot deslieurar, dis Ypocras que prenga mos alhs ben picas e en meta sobre los carbons e la femna aytal prenga lo fun per la natura car y val.
Una punhada d’alhs cueys ambe lait picas destrempat ambe aquel broet e pueys begut sana lo mal de la corada.
Alh e centeures per egal begut val trop contra aganos e gieta las malas humors del cors.
Alh cueyt en ayga pueys maniat soven e sus los costas confregas cura lo mal de l’enqua.
Tot om que a lo mal cruoch prenga coliandre e alhs pelhas e picas e destempras ambe vin pur e d’aysso fara sabrier lo qual beura e tantost guerra.
[f. 57r] A l’enfladuro de brossos pren alh e plantage enssemps e cant sia ben picat fregis o ambe oli e d’aysso ayssi fregit faysseras los aytant com poyras sofrir caut.
Si on a dolor en cap prenga alhs cueytz ambe favas e cant sian pelas onh de nueyt los polsses e sia san.
Los sayn d’als pelas mes al ray del solelh en l’aurelha malauta cura la dolor.
Alhs bulhis e pueys manias curan tos, sospirs e fa·n clara vos.
E tolon rauquegia si on los mania cueys en ayga o en braza de nueyt can on se·n va jazer.
Alh bulhit e pueys picat enfladura cura sol que dessus sie mes.
Hon caut non deu uzar als car el cors se fan malas humors don venon lebrozias o mors o autras malautias; alh val contra palazia si on l’uza e tol tota ventozitat e tot loc dur fa mol.
Si dessus es mes alhada fort beguda en deju aussis lo lombrix del cors e fa ben urinar e la fleuma dessus gitar.
L’alh sana la dolor de la dent de freia cauza si ambe la dent malauta l’alh es mesclat.
Ronha ambe alh fregada sana tost.
Lanha ayga mala o enferma on que on ane non pot nozer a dengun on sol que en dejun manie d’alh, may qui trop l’uza tol jazer ambe femna.
La vertut del plantage.
Plantage maior picada e mesclada ambe mel e sus plaga humoroza meza sana la humor de la plagua.
Condut fay de plantage e de sal e de lentilhas: si home que aia correnssa lo mania tost enstanca.
Plantage picada e pauzada en loc don yeys sang tantost l’estanca.
Tota taca negra del cors ambe plantage fricada torna a sa color.
Plantage ambe clara d’uou mesclada sana tota cremadura si es meza dessus tot pistat.
E contra morssura de cha si dessus es meza e ambe sal picada.
La dita plantage sana las glandolas si dessus es meza frescamen tres ves lo jorn.
Plantage cueyta com cauls e soven maniada sana tost tot aganos e rent tot estomac bon.
E val a tot homme que cas d’aquel mal.
Lo suc mezeis mes en l’aurelha tol la dolor.
Hom que escup sang beva del suc ambe vinaygre e tost guerira.
E es bon a home deffitios e estanca tota correnssa.
Alh uelhs cremas e enflas met dins del suc e sians guerit.
Plantage soven maniada e manstegada cura e sana las gingivas enfladas e plenas de sanc e qui dolor en dent aura aysso tost la li tolra.
Femna que pert lo sanc daval lana cremada an suc de plantage meta per aval e sia guerida.
La grana de la plantage ambe vin picada e beguda sana leu lo mal de las esquinas e fa la veziga ben sana.
Home que a son col portara rais de plantage non li poyra naysser glandola.
A home [f. 57v] que a la febre terssana en lo jorn que la deu aver doas horas o tres davant que lo mal li venha tres rais de plantage destempradas ambe tres culhiers d’ayga e ambe autres de vin dadas a beure ansi sia tantost guerit; e ayssi mezeis a home quartanari, e metes y catre rais e catre culhiers d’ayga e catre de vin pur.
Tota plantage es freia e seca.
La vertut de lensolada.
Lensolada es menor plantage.
Lo suc d’aquesta sana tota floronx que·s fa costa l’uelh ou costa lo nas sol que on la meta ambe mota lena sobre lo mal, mays deu esser mudas e renovelas aquest emplastre de nou en nou jorns.
Lo suc d’esta erba tebe tol dolor e cremazon de ventre sol que l’on frete ambe un prin drap mulhat el suc.
Aquel suc begut aussis los lombrix.
Emplastre fayt d’aquest’herba ambe sayn vielh tol tota enfladura sol que dessus lo mal sie pauzada.
E aquest emplastre es bon a plaga fresqua e torna a mezura las venas que son prop del cul si per la natura yeysson trop.
Lo suc per home quartanari, doas horas am que·l mal lo prenga si·l beu lo jorn que·l deu aver, aqui mezeis sia gueris.
Femna que beu lo suc o lo met daval [a] son temps leu e suau.
Lensolada picada ambe vinaygre sana los pes malautes de caminar sol qu’on la meta dessus.
Lo suc begut ambe bon vin sana e cura tota maladia que sie en la veziga, e aquest suc aussis tot cranch on que sie el cors sol que·l mal ne sie onh.
La vertut de la ruda.
Ruda es cauda e seca el ters gra.
E es bona al ventre si on la uza soven, e tol luxuria e a femna l’acreys.
E val contra tos.
Ayga o vinaygre en que es cueyta val contra cremazon de ventre.
E ansi beguda val al pieys e a la corada e gueris ben la postema si ven en alcun dels costas.
E val contra la gota aretiqua e contra gota que sol venir en l’anqua.
Lo suc begut sana febre, may lo malaut deu esser, ans que aia lo mal, lo jorn que·l deu aver, onh al foc caut de ruda cueyta en pur oli.
Aquest mezeys enguent val a dezenfladura de budel sol quan per la natura daval lo meta ambe lo cresteri; e aysso mezeis aprofieyta la ruda vert beguda ambe bon vin clar.
Beurage d’oli on fort ruda cueyta e sus lo ventre dada enfayssada aussis los lombrix vi.
E que ruda ambe figas blancas es trissada e cueyta tot aganos aussis sol que lo malaut tot jorn ne beva e que s’en faysse son ventre tota nueyt d’aquo que es en lo vin cueyt.
Ruda fresca e cruza maniada fa clara vista, may plus y val lo suc d’aquella ambe lo suc del fenolh per egal on sie mesclat un fel de gal e tot aysso mesclat ensemps e mes en bel vayssel on lunha lageza non puesca cazer [f. 58r] deu aqui pauzar dos jors o plus, e apres que lo malaute se meta als huelhs cada nueyt, e sia guerit.
Suc de ruda e oli rozat ambe vin per egal tol tota dolor de cap sol que sia onh.
Suc de ruda restanqua tot sanc que yeys del nas sol que dins sie mes.
Del suc e colat e tebezat en rusca de milgrana, tol dolor d’aurelha sol que aysi on ne meta dins.
Enguent fait de blanqua e de vinaygre e d’oli rozat e de suc de ruda per egal sana foch salvage e berbeza e fa morir la maladie.
Aquest enguent sana los floronx del cap que son humors e bragos sol que on los ne onha e sana los flayronx que venon dins lo nas.
Ruda en dejun maniada tol que de tot aquel jorn on non pot esser evernias ni empoyzonat e, si on era, manies en pron car mot y val.
Yssament vint fuelhas de ruda ambe un pauc de sal e catre nozes e doas avelanas e catre figas secas, aysso enssemps tot mesclat e en dejun maniat gueris tot home de poyzons e de totas faytilhas de mort e ansy on mostra las mostelas que cant se volon combatre ambe las serps manian primierament de la ruda e pueys son seguras de tot verin.
E val a tota maladie que venha ne sie dins los budels.
Emplastre de ruda vert e de fuelhas de baguier tot enssemps ben picat e pauzat sobre los colhons enflas, aquels dezenfla.
Emplastre de ruda picada e mesclada ambe polvera de caroyn e de comi e ambe un borol d’uou sana tota dolor de ventre sol que dessus sien pauzas suc de ruda e de menta per egal.
E val mot contra morbum caducum sol que sie al pacient mes per las narras.
E aquo mezeis val una ponhada de ruda temprada nou jorns e nou nueys sol que lo malaut d’ela manie tot jorn: en breu temps sia guerit.
Lo suc de la ruda mes en las narras purga lo cervel e·n gieta tota fleuma.
Tot home cartanari lo jorn que deu aver lo mal ans que li venga si beva una bona opiada destemprada ambe suc de ruda; tost sia guerit, may avant deu esser son cors purgat.
Ruda, qui la uza, fa ben urinar, tol ventozitat.
Diapiganos: un lectuari fait dintre de pebre e de comi per egal, tot aysso longamen destrempas ambe fort vinaygre e pueys secat e ben picat e pueys auras de ruda ben mundada aytant com de savanssa; e cant sia picada mescla y mel e totas las autras causas dessus ditas e tot aysso garda enssemps car qui d’aysso soven maniara non aura dolor en pieys ni en costas ni greuge ni escalfament al fege ni dolor en esquinas. Lo ventre mol aprima e tol tota grugueza e fa tostemps lo ventre mol e conforta e li dona aiuda a corre tost e leu tot lo conduch o prin o greu.
La vertut de l’api.
Api es caut e sec en lo ters gra.
Mezola de pan blanc ben esbeguda en suc d’api e pueys picada, val a tota [f. 58v] enflazon e a bossas enflada sol que dessus sie pauzada.
Api maniat tol tota cremazon e enflazon de ventre e·n gieta tota la auleza dedins.
La fuelha d’api o lo suc on sie cueyta la rais d’api beguda fort fa urinar.
Api maniat val contra morssura verinoza e la grana may e l’ayga trop mays on sia cueyt sol que ne bevas.
E val a la tos api maniat e cueyt en ayga ambe vinaygre: constuba fort.
E maniat en dejun rent color a home que l’a perduda per malautia.
Api picat e mesclat ambe ayga en dejun tol febre cotidiana sol que lo febros la prenga lo jorn que la deu aver ans que li venga.
Api picat e ambe suc de fenolh destemprat e ambe sal e pueys begut val contra aganos e contra fege escalfat endursit e enflat.
Api picat tol lageza de cara e la cara lentilhoza o picotoza rent clara sol que l’api un pauc picat sie de nueys dessus enfayssas, empero tota hora que on en leva aquest emplastre deu lavar sa cara ambe ayga ont bren sie mesclat.
Ambe bren e ambe clara d’uou purga nafra ben e gent sol que on meta soven dessus.
E aysso purga ben floronx.
Nul hom que ca de gota non deu maniar ni tocar ni femna prenh en luna ma[n]yeyra api car a cascun fara grant mal.
E tota femna que alayte non deu maniar ni beure api ni lunh enfant.
Api maniat en dejun soven tol mal alen e pudent et rent lo bon flayrant.
A festolas aussir fay polvera en ola nova e met y merda d’ome e arta ben e pauza o sus; e a cranch aussir pren copaross e grays de veyre e aurpunient e mel en guiza d’enguent e pauza o sus e guerra.
Amalvi.
Amalvi es herba bona e la flor cozeras ambe layt e pueys lia y las sus la nafra e fara purgar la nafra.
Aquo mezeis fa la flor picada ambe vin e sus pauzada e tol tota cassadura.
Rais de malvi cueyta en ayga e pueys picada ben ambe sayn vielh e ambe goma terebenga que ven d’outramar sana e abayssa tota enfladura sol que·n loc d’emplastre sie dessus meza e amolezis los nervis e fa madurar e abragar postema dura.
E l’ayga ont rays de amalvi es cueyta sana los locs de la maladie sol que sien soven banhas.
E si on a correnssa met lo vin en que sia cueyta la rais de la amalvi e guerira tost.
Aquesta bevenda val a tota femna que a enfantat e non es ben purgada.
E qui lo sanc escupira d’aysso beva: guerit sia.
E qui a peyra beva en pron e soven e valra li.
E per mos mals de la veziga es bo car ansi los desraziga.
La semenssa de l’amalvi ben picada ambe oli e ambe vinaygre destrempada purga tota taca sol que sie onha ben e fa la cara bella e clara.
Qui beu la semen ambe vin temprat non sia leu entoyssegat.
Si on vol leu guerir nafra que fort se cava e vol aver ben bona carn coza la rays de l’amalvi e trisse la ambe mel ben e gent [f. 59r] e pueys tot aysso enfaysse sobre la nafra e sobre tot mal dur, may aquest emplastre deu esser doas ves lo jorn mudas e renovelas.
Emplastre de las fuelhas d’amalvi cueytas fort en oli e picadas es bon e val contra morsura verinoza e contra tota cremadura.
La vertut de la bretonega.
Bretonega fa urinar e las peyras el cors pesseiar.
Temprada ambe vin e beguda sana tot home que escup sanc.
E beguda ambe vin gueris aganos.
Ben tost las fuelhas trissadas en loc d’emplastre pauzadas tol cop d’uelh e la dolor e la negror sol que dessus sie pauzat.
Lo suc d’aquest’herba colat e puey mes en l’aurelha.
Polvera de bretonega ambe mel cueyt e mesclat sana tot escupiment de sanc e sospirs doloyrozes sol que lo pacient en beva soven.
Sana dolor de ventre empero qui febre aura ambe ayga cauda aysso beura e si non a febre ben la li pos donar ambe vin pur roge o clar.
Qui beu la pols ambe layt pur yssir fa ambe grant mezura.
Fuelhas de bretonega ambe sal tressada e sus nafra fresqua pauzada tantost la gueris.
Bretonega ben picada colp e cassadura de cap gueris e madura sol que sie aysso sus lo cap meza e liada.
Bretonega e ruda per egal ben picada e soven ensin beguda e maniada fa que on non ha huelhs lagremozes e encaussa escurdat de huelhs. E ensy beguda ambe ayga cauda fa los clars e bels e sens tot mal e·l mal sanc gieta per aval.
Ont que aquesta herba bega ambe ayga cauda es escors: aquo li fara grant pron al pieys.
Qui beu ayga on amalvy es cueys jamais non aura mal al fege.
Catre onz de bretonega e vint e set grans de pebre tot aysso trissat e mesclat ambe tres enaps de vin e begut purga la esquinantia e·n gieta la dolor; aprofayta mot als ronhons.
E una onz de bretonega picada e ambe ayga cauda destrempada ambe mel tol tos e beguda amolega lo ventre.
Home que a febre cotidiana beva una onz de suc de plantage mesclat ambe doas onz de suc de bretonega destemprat ambe ayga cauda ans que·l mal lo tenga lo jorn que li deu venir e sia guerit.
Una onz d’esta herba picada e ambe ayga cauda destemprada sana aganos.
E la escorssa de la rais picada e beguda ambe ayga mesclada purga malas humors.
Mays lo malade en deu penre doas dracmas ambe vin cueyt e que ansi la prenga: la fleuma gieta e purga.
De las fuelhas la polvera dada ambe ayga que sie mesclada val a home crebat.
Si beu per bretonega e la semenssa val e aiuda a tot verin.
Tot home que a lo mal gruoch beva una onz de bretonega ambe vin caut destemprada e guerra tantost.
La polvera subtil mesclada ambe mel e pueys maniada cos la vianda al ventre e conforta.
[.....] e si onhes lo loc non yran avant may se batran tant ambe las cohas tro que morran.
Qui aquest’herba portara ja non sia lus temps affaytat per encantament ni per [f. 59v] faytilhes.
La vertut del morvent.
Morven es herba cauda e seca.
Aquest’herba mesclada ambe mel seca e purga floronx e nafras bragozas.
Morvent bolhit en ayga o en vin gueris verm de cap sol que ambe aquo ne sia lavat.
A qui dol lo cap o lo front o autra cauza fassa liar lo morvent cueyt sobre la dolor e tenga lo y tota nueyt.
La vertut del por.
Por maniat o begut val trop a home que escup sanc.
May mesclat ambe galas val mays o ambe farina de esses sol que sie begut.
Qui escup sanc aia grana de pors e mira per egal e tot aysso picat e anbe bon vin destrempat e soven begut gueris tost.
Aysso mezeis estanca lo sanc que cas del nas si dins lo nas es mes un pors picat ambe mel e sus pauzat: y val mot.
Testi: Corradini 1997. – Rialto 30.xii. 2004.
Princeton, Garrett 80, ff. 15v-21v.
Auch, Archives départementales du Gers I 4066, ff. 2r-14v.
Chantilly, Musée Condé 330, ff. 46r-52v.
Edizioni: Clovis Brunel, Recettes médicales, alchimiques et astrologiques du XVe siècle en langue vulgaire des Pyrénées Français, Toulouse 1956 (Bibliothèque méridionale), pp. 1-42 (solo Auch); M. Sofia Corradini Bozzi, Sulle tracce del volgarizzamento occitanico di un erbario latino, SMV, XXXVII (1991), pp. 31-132; M. Sofia Corradini Bozzi, Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, Firenze 1997 (Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria), pp. 155-161 (Princeton), 186-212 (Auch), 351-378 (Chantilly in versi), 389-406 (Chantilly in prosa).
Ms.: Chantilly, Musée Condé 330, ff. 53v-59v.
Metrica: distici di octosyllabes. Le irregolarità sia del sillabismo che della rima sono elencate e classificate nell’ed. del 1977, pp. 104-118, alla quale si rimanda anche per la segnalazione degli emendamenti operati sul testo sulla base di elementi interni od esterni.
Rimando all’edizione e a un mio precedente lavoro («Sulle tracce del volgarizzamento occitanico di un erbario latino», Studi mediolatini e volgari, XXXVII 1991, pp. 31-132) per lo studio dei rapporti testuali e tematici tra le redazioni occitane de Las vertutz de las herbas, nonché con la fonte latina, il De viribus herbarum di Odo di Meudon.