[f. 23v, col. a, r. 20] Ypocras. In nomine Domini Nostri Jhesu Christi. Amen. So es lo libre que Ipocras trames a Cesar e dis li: Ara fai gardar aquest libre car mot es profichables. Sapchas que el es aitals con tu l’as demandat per ta salut. Sapchas que la curation de ton cors a gran mestier, si sera ad esproar ta natura, car, cant las naturas de totas cauzas vivens aia percui, profiecha las cauzas et las umors, e las autras atotas mesinas mot ben acomens.
A curatio. Vezetz aisi la curation de totas manieras de mals, que j’ai escrig, que per tu mezeis mot ben vezer poiras.
Cascun, veraiment, d’omes e de bestias e d’ausells ques agon cors ni vida, an encontra se alcunas humors. So es a saber: la una es cauda e l’autra es freia e l’autra es humida e l’autra es sequa. [f.24r] [P]er calor son sostengudas totas las cauzas per que nos vivem. Nostres osses son tant sex que forsa nos donon a far et a sofrir trebaill. Freias son las antrarmas, don nos sospiram, e lo sanc es humide, que noiris la vida. Per los os e per las antrarmas c[orr]on las venas que governon lo sanc, e lo sanc la vida e la vida lo cors.
Per conoisser mals. Ar augas con deves conoisser los mals en quatre partidas del cors: la [co]naissensa de sanida o d’enfermetat, si es mestier al cap et al ventre et a l’esplen et a la vissiga, las cals cauzas si coven mot ben a gardar.
Per orinas.
Orina grassa e trebola e cant n’i a petit, cella non es pas bona.
Orina. Orina teunamenz trebola bona es.
Orinas. Orina en figura: si ella es con orina d’azen, ans signifia dolor de cap e propdanamenz [a] venir.
Orina que nada desobre un rovill de graissa, longua et aguda enfermetat signifia.
Orina en figura [que] al setens iorn termena, si al quartz iorn es blanca et al cegon rossa, aquella significa guarizon.
Orina. Orina que es grassa e mout blanca, si con es cella de moutos humors, signifia aver febre cartana.
Orina. Orina que es sagnenta signifia que es bleidura d’alcuna bleizidura dinz lo cors.
Orina. Homs, si es sans, fa orina blanca lo [f.24v] matin, et avant maniar roga, et apres maniar blanca.
Per orina. Orina pauca e carnuda e grassa con se fust velluda signifia mal de flanc; cel deu aver la vena rota al flanc.
Orina a semblansa de poiridura signifia la veissigua blesada.
Orina sagnenta a pesetas de sanc signifia gran mal dedinz lo cors e propiamenz de la veisigua.
Orina. Orina que cai per gotas e se muda de sobre con ampolletas, longa malautia signifia.
Orina. Orina de femna. Orina roga e clara, si la orina lus con argent viu et a voluntat de gitar, non a talent de maniar, signifia qu’es prens d’enfant.
Orina. Orina de femna blanca e pezant e pudenta signifia dolor de flanc e la maire plena de mal e d’enfermetat e de freg.
[Orina] de femena. Orina de femna, si a escuma de sanc desobre e clara con aigua signifia dolor de cap et atalent de dormir e non aver voluntat de maniar per l’enfladura de l’estomac.
Orina de pes. Orina que es de pes e de color de plump, si la femna es cequa, signifia que la maire li poiris, si la orina es pudenta.
Orina. Orina de femna que a dolor e nno·s ten esporgament, si la femna a febre cartana signifia que ella morra tost al ters iorn.
Orina. Orina de femna que es enfla e que a sanc [f.25r] e menazon, si ella es con color es linnia, signifia que la femna non es ni pot es[ser sa]na.
Per las orinas. Aisi deu conoisser per las orinas los mals del mont car, cant vos los aures conogutz, si poires auzir mecinas encontra los mals. E per socorre los homes, que son de diversas naturas e de diversas calitatz, contra cascun mal i a mout de medecinas.
Al comensament de cap.
Aras acomensarem al cap et apres als autres membres, car asas nos en direm.
A la dolor de cap. A la dolor del cap cozes en leisiu de puliol e metes a las narris si que ben l’en senta l’odor, e pueis metes lo poliol al cap del malaute.
A la dolor de cap. A la dolor del cap que longamenz li ten prenes la plena man de ruda et un’autra d’elre terestre et un’autra de fueillas de laurier e nou bagas, e tot ensems cozes o en vin, e d’aquel vin oinhes lo cap.
A dolor de cap. A dolor de cap, que gieta home de sens aisi con per colras, prenes de veroina ab mel e pistas o e beves ne soven ab vin.
A dolor del cap. A dolor de cap prenes la ruda e pistas la e mesclas la ab oli et oinhes li las templas; et apres abates un fel de lebre tant que sia [f.25v] trebol e que resemble color d’argent et aia hi aitant de l’un con de l’autre, e d’aisso oignes lo front e las templas, e sapias per veritat que tota la dolor n’ostara, car mout es precios oignement.
Per dolor de cap. A dolor de cap prin lo poliol e pista lo ab la flor e donas lo li a beure ab vin o ab aiga cauda, et estaia de maniar tro la ora nona. E si li espurgara lo cap.
A dolor de [cap]. A dolor de cap prin veroina et salvia e trefle [e] elre terestre e destempratz o ab aiga e dona o beure al malaute.
Per dolor de cap. A dolor de cap prenes la ruda et ab leisiu et ab mel e metes o el cap con enplastre, car mout profiecha.
A dolor de cap. A dolor de cap, si l’a ubert, esquichas las fueillas de la agremonia ab mel; si o metes desus et er bon per ver.
A dolor. A dolor de cap, que a lo felon en la testa que li fai lo cap enflar, prin la graissa del sers ab mel et ab farina d’ordi et elre e maurella e pistas o tot ensemps. Enapres razes lo cap, e d’aquestas cauzas faitz un enplastre e mit aquest enplastre en una almussa e sia ben cauda l’almussa en l’enplastre E metes o el cap al plus caut que poira, e tenga lo tant tro que sia garitz.
A dolor de cap. A dolor de cap prenes lo celidoine et esquichas lo [f.26r] ben e traizes ne lo suc am bure e colas lo ab un drap e metes o en una broistia et oignes ne lo cap. E lavas lo cap de l’aigua on lo cilidoine sera coitz, et es mout bon.
A dolor de cap. A dolor de cap prenes la ruda e de fenoill e cozes o ben en aigua e lavas lo cap.
A tot mal de cap. A tot mal de cap prin la ruda e trai ne suc et oignes lo cap e de l’erba pistada tu li mit sus lo front.
A dolor de cap. A dolor de cap prin vetonia e berbena et alucina e celidoine e plantage e ruda, [...], salvia, escorssa de suver e mel ab granz de pebre pistatzet ensens. E tot aiso tu cos en una pinnata nova ensemps en vin, e cascun matin tu en fai beure un glop bon en dejun e la sera autre, cant ira iazer. So es mot bona mesina.
A dolor de cap. A dolor de cap de cap prin lo poliol ab la flor e cos lo en vin e bui lo tot caut, e non manges tro a ora nona.
Per mesinas. Aras aves auzidas moutas bonas mesinas per la dolor del cap, e cascuna es bona segon lo mal.
A dolor d’uells.
Per dolor d’uells, avem moutas ves que pareisson a las ves ab enfladura, et a las ves sens enfladura, et a las ves contra·l vespre am floizon de sanc, et a las ves ab lagremas, et a las ves ab casida. Et encontra totz mals d’uells auziras [f.26v] medecinas veraias.
Per mal d’uells. A tot mal d’uells cozes mout lo veremeill lim[ac]on en aigua et oinhes l’en los uuells al vespre cant ira iazer.
Per cassida d’uells. Per la cassida dels uuells prennes l’atrament et lo blanc dell’ou, e fatz ne un enplastre e metes lo sobre los uuells.
Per cassida d’uells. A la cassida prenes lo cerfueill e destempras lo ab lo blanc del ou, e cant ira dormir mit lo sobre·ls huulls, e si hi a poig de mal sanc gitara l’en.
Per uulls lagremos. A totz uulls lagremos prin la fueilla del caul vermeillet et oignes la am la clara del ou e metes la sus los uulls.
Per calor d’uells. Per calor d’uells prin eufragia ganren e pista la ben e trai ne lo suc. Apres aias una paella de ram et aias de sain de porc fresc mascle et atrestant de sain d’auqua et atretant de sain de gallina; e fondes o tot e colas o ab un drap e metes o en una paella e calfas o e faitz o boilhir e moves ben lo fons de la paella ab una peira redonna. E pueis laissas o refreiar e metes o en una brostia, e cant ira iazer vos l’en metes els uulls.
Per la vista dels uulls. Ad home que pert la vista prenes de comin et atretant de silmontan e la razis del fenoill e la cemensa. Si o cozes en una pignata nova ab vin blanc, pueis colas o ab un drap [f.27r] en un basin e laissas o estar tro al matin. Apres prin tres granz de bagas, si los moles sobre una erugua ins en un basin; apres si o metes ins en una anpolla e metes o en los uulls e garra.
Ad esclarzir uuells. Ad esclarzir los uulls prin la graissa del peison del flum et escalfa la al soleill tant qu’en caia sain e metes hi de mell et oinhes ne los uulls et esclarziran.
Ad uulls sanguenens. Ad uulls sanguenens prin de menta e manias la e mit lo suc sus los uueills e manias sentonia en vin, e si vos emendara la vista.
Per mal d’uells. A mal d’ueills manias la ruda bainnada en vin pur e beves d’aquel vin; et aiso faitz cascun matin, e si o uzas fara vos la vista si clara que de iorns poires vezer las estellas.
Per pudor de dens [e de boca].
Per pudor de denz, de la boca, si·n voles ostar la pudor, manias lo polieg rial cog o carfueill, e tranglotis lo ab vin cant vos ires dormir e metes lo en vostra vianda et uzas lo e garres.
Per pudor de la boca. Per la pudor de la boca manias de las fueillas del fau et lavas vos la boca del eissill.
Per pudor de la boqua. Per pudor de boca beves lo puliol destemprat ab vin apres maniar, et aiso fatz soven. Si vos n’ostara la pudor e fara vos bon alen.
Per la pudor de boca. Per la pudor de la boca [f.27v] destempras pebre ab vin blanc e caut e tenes lo en la boca, et ostara la pudor.
A dolor de dens.
Per dolor de denz razes lo corn del sers, et aquella razedura vos cozes en aigua e valra mais en vin. E canta sera cueg vos metes d’aquella razedura en la boca tota cauda, e tenes la hi tro sia freia, e pueis gitas aquella e metes n’i de cauda et aiso faz e garres.
A dens negras. Per las dens negras prenes las brancas de la vinha, si·n fatz carbon e fretas ne las dens del carbon, et aiso faitz soven, e lo carbon sia ab vin. Et aiso es mout bon.
A dolor d’aurella.
Per dolor de las aureillas prenes lo suc de la menta e fatz lo tebeze e metes lo en las aurellas.
Per verm d’aurella. Per verm que hom a en las aureillas destempras lo mentastre e colas lo ab un drap e faz lo tebeze e metes o en las aureillas.
Per la dolor d’aureillas. Per dolor de las aureillas prenes lo suc del aloine e colas lo e metes lo en las aureillas.
Per vermes d’aurellas. Per los verms que hom a en las aurellas prin lo suc del fenoill tebeze e metes lo en las aureillas et isseran en los verms.
A dolor d’aurrellas. Per dolor d’aureillas prenes lo suc dels evols tebeze e metes lo en las aureillas, lo cal dona auzir ad home que [f.28r] non a auzit de lonc temps.
Per cabells que cazon.
Per cabells que cazon de cap, la cal cauza esdeven per flebletat de cors e per malvaizas humors, prenes l’escorsa de la serp e fatz la ardre que torn senres, et aquellas senres vos mesclas ab sain d’ors e d’aquel enguent oignes los cabells e non cairan.
Per los pels. Per los pells prennes la cemensa del lin et ardes la e mesclas la amb oli et oinhes en lo cap.
Per los cabells. Per los cabeills prenes la senres de l’ors e de las bestias e mesclas ab sayn de porc et oignes los cabells nou iorns cascun iorn una ves.
E si voles far longa cabeilladura prenes vostre cap e penchenas lo, e si·l mullas en la rozada de mai et aquo fatz per tres ves lo iorn.
Per cabeills. Per far lonx cabells e roses prenes lo frug del faus e cozes lo mot en vin blanc et oignes primierament lo cap un pauc; et apres si l’en lavas soven et aura lonx cabeills e roses et espes.
Per cabeills canutz. Per los cabeills que non tornon canutz cozes la razitz del cauls en aigua de font clara, e sian tant quichatz que tornon a mitat. E d’aquella aigua lavas lo cap en bain e ja mais non esdevenra canutz.
A blanca cara.
Per far blanca cara e suau prenes lo sain [f.28v] fresc del porc e·l blanc de l’ou e sia tot per mitat, e pistas o ensemps ab un pauc de polvera de bagas de lauzier, e d’aisso vos oignes la cara.
Per cara len[tilloza]. Per la cara lentilloza oignes la soven de sanc de lebre e del fain et si ostara.
Per cara lentillo[za]. Per la cara lentilloza prenes pellincon e cozes la en aigua ab sayn de gallina et oinhes la cara.
Per cara lentilloza. Per la cara lentilloza oinhes la ab oli de nos e si beves lo plantage, et ostara vos totas las lentias e totz autres vizes.
Per ostar toz vi[zes]. Per ostar totz vizes de la cara e taquas prenes lo sanc del voutor o del fain: si n’ostara totas taquas e la embellezura mout.
Per far bella cara. Per far bella cara e fresqua prenes sain de porc e de gallina una mezura, e mesclas o ensemps et oignes en la cara e beves serveza, que es de forment.
A dolor de pietz.
Per dolor de pietz prenes tres bagas de lauzier e cozes las en vin et ab mell e beves en avans que us annes dormir.
Per la tos. Per la tos sequa prenes la semensa del api e la semensa del anis e la semensa del fenoill e pistas o tot ensemps e beves o en dejun al matin.
Per tos. Per tos e per lo polmon malaute prenes la semensa del anis e del api et un pauc de pebre, e pistas o tot e metes o en una pignata ab vin e boilles o tot ensemps tro que sia espes; e metes o en brostia [f 29r] e mangas en al cer e·l matin tres plens culliers tro sia garritz. E so es mout bona medecina.
Ad home cant es poizonat.
Per home quant es poizonatz prenes d’un’erba que a nom senfonia lo pes d’un dr., si la destempras ab orina de femna e donas li o a beure, e gitara tot lo mal e tot lo verm. E pueis mange tres bocons de serfueill e beva de laig de sauma o de cabra, et er garitz ab Dieu demantenent.
Ad home enpoizonat. Per home enpoizonat prenes laig de cabra e cozes lo tro al ters ab semensa de canebe, e das li o a beure per tres iorns, e sapias per ver que·l mont non a mellor mesina contra poizon ni contra verm.
Cant non pot reten[er].
Home que non pot retener la vianda e la gieta per la boqua prin lo suc del fenoill las doas partz e la tersa de mell, e cozes o tro sia espes e donas l’en a beure lo ser e·l matin e fara li retener sa vianda e non regitara.
Ad home cant gieta sanc. Home que gieta sanc e l’escup per la boca prenes la crosta del pan e fatz ne polvera, e prenes de farina d’ordi e faitz en poutillas en aiga e cozes la en una pignata; e cant la coires metes inz una cullairada de polvera e mange en soven e garra.
A vermes qui·ls a el ventre.
Per verms que hom a el ventre prenes lo canabos e faitz ne laig si con farias d’amenlas e non se vol coire, e das li o a beure en dejun. E gitara los verms e beva en tota una semana.
[f.29v] Per costubaitz.
Per home que es costubatz prin la semensa del lin e cozes la ben en aiga: apres ostas l’aiga e prenes lo linos e friges lo ben ab sayn de porc fres[c], e donas o a maniar tot caut al malaut.
Ad home costubat. Ad home costubat prin la razis de la figiera e taillas la e laissas la estar en vin de mieia noit, e l’endeman das aquel vin a beure al malaute en dejun.
Per medicina. Per medecina a penre prin polipodia e si lavas mot la razitz, e prin la razis del goble et estas o, e metes o en una grossa gallina e friges lart de porc e sain de porc fresc, si clauzes lo pertus que ren non puesca issir. E faitz la ben coire e faitz pistar de pebre e de comin. Si manias la gallina ab tot et espurgara vos mot ben lo ventre.
Per menazon.
Per menazon quant fa sanc prin mesfuel e plantage, si hi aia aitant del un con del autre, e destempras o ensemps qu’en tragas ben lo suc, et aquel suc destempras ben ab vin, e donas li o per tres iorns a beure lo ser e·l matin. E garra per veritat.
Per menazon. Per menazon prenes fromage tenre e boilles lo en mell e das li o a maniar.
Per menazon. Per menazon prin la vieilla gallina, si la raustes e pergotas la de siera, si la li donas a maniar.
A menazon. Per menazon prin lo mesfueill e pista lo e tras ne lo suc. E prenes la flor del forment e fatz ne un tortell ab cel suc e cozes lo en braza e donas lo li a maniar tot caut.
A malaute si garra. E si voles saber del malaute si garra o morra d’aquest mal fai li maniar per tres iorns lo pes d’un denar de la semensa del erison que nais em paretz et en cortill, et apres fai li beure un trag de vin tebeze o d’aiga tebeza. E si el estanqua garra, si non mora.
Per fic [e per cranc].
Per home que a fic e per lo cranc prin l’ou faillit que sta sotz la gallina que non vena ben e pessas lo, et aias d’estopas carpenadas e bainhas las en l’ou, e mit las sus lo mal: en pauc d’ora l’aucira lo mal.
Per cranc. Per lo cranc ad aucire prenes mel e fell de cabra e bates o fort ensems et oinhes lo mal soven e garra, car mout es bon e proat.
Per cranc. Per cranc e per mal que fa pudir las dens prin la pasta [f. 30r] de la ceguel que sia aigra d’una nueg e fai en un enplastre e mit un plen poin de sal et atretant de pebre, e fatz o tant coire tro que sia cremat. E prin lo corn del sers e cremas lo e faitz ne polvera e metes o sus las dens, e laissas o estar tota noit e fretas en las dens. E garres mout ben.
A cranc. Per cranc prin la testa del lutz e crema la e fai en polvera e mit sus lo mal.
Ad home plagat.
Si voles saber d’ome plagat si garra o non, donas li a beure lo serfueill o·l triolet, e si non lo gieta el garra e si lo gieta el morra. Apres das li a beure tres erbas que an nom pigre, bugre, fumigre, e destempras las ab vin, ab serveza e das la li a beure. E cant las aura begudas si li sailliran a las plagas e faran las li espurgar e sanar.
A tota plagua. Ad espurgar tota plaga prin lo lart del porc [f.30v] e fai en sain. E prin lo mel e farina de seguel e de vin pur e cozes o tot ensemps, e d’aisso fai un enpastre e mit lo sus la plaga et espurgua la e sanara mout ben.
A sanar plaga. A sanar plaga prin lo vermeill caul e cos lo en aigua ab los trosses e lavas en ben la plagua. Et aiso es veraia mesina.
Ad ausire carn. Ad ausire la carn morta prin la ruda e suga e sal e la crosta del pan de la seguel et un ou entier e la femta de las gruas e·l rest dels aills e tot so tu mit en una pignata nova et ardes o tot ensemps si qu’ en fassas polvera; e mit la sus la carn morta e maniara la tota la carn morta.
A sanar plaga. A sanar plaga prin los avalses e plantage e lansolada e boilles o tot ensemps; e prin aquel suc et mit ins de farina de seguel e de mel e fai en un enplastre; e mit lo sus la plagua e sanara.
A sanar plaguas. A sanar plaga prin l’avals e plantage e la gran consouda e la petita et agremonia e menturia, e mesclas o ensemps ab farina de forment, e fatz ne un enplastre et es mout bons.
A sanar plaguas. A sanar plagas prin agremonia, bugle, sonigle, avals, pimpre e trissas o tot ensemps e mit i del sain de porc e boilles o tot e colas o ab un drap et oinhes en la plagua.
A sanar plaguas. A sanar plagas prenes lo suc del avals e la [f.31r] petita plantage e la gran e del api et d’aill e metes o ensemps e mesclas hi de mell; e prin los grans de la seguel e fai en polvera e mesclas la am lo suc e fai en un enplastre e mit lo sus la plagua.
A sanar plaguas. A sanar plagas prin lo suc de la plantage et del cupremi e de la romeze et sinegle, si·n fai polvera e de la mossa espessa e de pebre et de tartre. Si metes de mel e de farina d’ordi, si o boilles ensems e fai en un enplastre, si lo mit sus la plagua.
Ad estremner pla[gas]. Ad estremner plagas prin la femta de la berbis e la corta lana e pistaz o tot ensemps fort e mit o sus la plaga.
A plaga de testa. Per plaga de testa, si la testa es rota, non hi metas lart mas prin los ous, si l’os trebolas, e mit desus la plagua et laissas o estar tota noit e l’endeman si o ostas. E prin lo suc del api et atrestant de mel sobre un pauc de lin, si o mit sus e traira ne los pels si i eisson; et aiso fai soven e sera garitz.
A plaga on que sia. Per plaga on que sia prin la flor de la farina de la seguell, si·n fai pasta ab suc de gible e d’aquesta pasta fai dos tortelletz e fai los coire; e cant seran coitz prin la crosta cauda e pauzas la sus lo mal, e cant sera freida si on faitz un autre, e fai o soven tro sia garitz, car mout es bons.
A totas febres.
Per totas manieras de febres aquesta medecina es proada. Cant lo mal venra al malaute fatz lo intrar en un bain caut de tina e gardas que los bratz non tocon en l’aiga, e pueis prennes d’elre terestre e metes lo li sus lo cap e faiz lo sagnar de las cambas. E si perdra la febre ab Dieu.
Per febres freias. Per febres freias prin gotas de laig de femena que alache enfant mascle e metes o en un ou mout coit e maniar un pauc davant.
[f.9v, col. a, r. 22] Per dormir.
Home que non pot dormir: prin lo suc del evol e dona li a beure, e de l’erba fai un enplastre e calfas lo ben e lias lo li entorn lo cap, e dormira demantenent. Et aiso es mesina proada.
Per dormir. Home que non pot dormir, escrives aquestas letras en fueillas de lauriers: Ysmaell, Ysmael, Ysmael. Adiuro te per angelum Michaelem ut soporet homo iste. Et aiso li metes sus lo cap que non digas ren a lui e mange lachugas, si hom en troba, e dormira demantenent.
Per morsura de serp.
Per morsura de serpent pistas la sentonia e donas la li a beure. E garra que non n’aura mal ab Dieu.
Per morsura de serp. Per morsura de serp prenes la ruda vert e del fenoil e trazes en lo suc e mesclas o ab burre e donas li o a beure. E garra ab Dieu.
Per la serpent. Per home que aia serpent el cors prenes la ruda e [f.10r] destempras la ab l’orin d’aquel home e donas li o a beure. E gitara la ab Dieu.
Per sanc.
Per sanc estancar escrives aquestas noms: In nomine Domini. Amen. Yonx, Cax et Pax. E so es cauza proada et es bon per lo sanc que la femna pert per la maire. Et escrives aquestas letras en un breu e lias las li sus lo pietz, e per veritat sera estancat lo sanc. E si·l voles proar ausizes un porc e ia non n’issira sanc.
Per flors. Per flors de femna que pert sanc per la natura: [...].
Per pissar.
Home que non pot pissar: prin la siera del nis de las arindolas e dona l’en a beure ab aiga cauda. E garra ab Dieu.
Per pissar. Home que non pot pissar: prin las malvas e cos las en leisiu tant que torne a la tersa part, e das l’en a beure soven. E garra ab Dieu.
Per roinha.
Per ostar roinha de cap prin pes e siera nova e fai o boillir ensemps; e razes li la testa e mit d’aquel emplastre sus, e non lo li ostar davant nou iorns, e [f.10v] trissas al ab mel e pauzas sus. E garra ab Dieu.
Per roinha. Per roinha prenes de l’escorsa meiana de prunier negre ab sayn de porc; si o pistas tot ensemps e oinhes vos en soven al fuec, e sanara. Et aquest enguent es bons a roigna que ven per gota.
Per roinha. Per roinha prenes las limassas e de so que gitara[n] vos oinhes lo mal et gara, car mout es bons. E si hi voles metre sayn de porc fresc es bon.
Per roinha. Per roinha prennes erba beenera e salvia et argent viu e·l sain vieill del porc e la rais de la pastenagua vermeilla, e pistas o tot ensemps et oignes vos en al fuec.
Per verms.
Per vermps prenes dragagonse e lias lo sus los vermps on es la nafra et enans demieia nueg seran cazutz e mortz.
Per vermes. Per vermps ad ausir prenes la dedraguancie, que es erba, e prenes lo membre del vere e fatz ne polvera e lias la a la plaga, e morran. E si tornavan de lains del cors prena la rasina e beva la.
Per femena trebaillada.
Per femena que es trebaillada d’enfant lias li aquest escrig sus son ventre: Maria peperit Jhesum Christum, Anna peperit Maria, Elizabe[t] peperit Ihoannem, Celina Remegium. Sator. Arepo. Tenet. Opera. Rotas.
Qui non pot enfantar. Per femna que non pot enfantar prenes didandre e trissas lo e donas [f.11r] l’en a beure. Et enfantara ses perill.
Per enfantar. Si femena non pot enfantar escrives en una poma moutem: Sanctam esportaneam in honorem Deo Patri et liberationem. Et donas la li a maniar.
Per mort d’enfant. Per femena que a mort l’enfant el cors [prenes] l’iszop e donas lo li a beure ab aigua cauda. E gitara lo ades l’enfant, si es mortz o poiritz.
Per entravisament d’en[fant]. Per femena a cui es entravisatz l’enfant el cors prenes la terra on se torneia la porta; si la metes sus lo cap de la femna en cros, e tantost lo gitara. E si per aventura tot non lo gieta escrives aquestas letras e lias las li a la cueissa: r. m. ?. ?. o. t. r. o. x. a. b. l. q. q. f. m. q. r.
Per cobrar lag.
Per recobrar laig a femena quant l’a perdut prenes de crestail e faitz en polvera e das la li a beure. Et aura abundansa de laig.
Per femena que a per[dudas las flors].
Per femena que a perdudas las flors prin un’erba que a nom culragio, si la cozes ben en vin e metes la sus la natura tota cauda cant la femna er colgada, si que la calor intre dinz la natura. Et aiso fassa soven e garra.
Per femena que a perdudas [las flors]. Per aquesta mezeissa malautia de flors prenes lo suc del serlier, aquell que es entre l’ escorssa e·l fust; si la li donas a beure per tres iornz ab vin, e si non garis beva ne cinc iorns.
Per restancar flors.
Per estancar las flors [f.11v], si la femena n’a trop, prin de sos cabeills e lia los entorn un albre vert calque sia; et apres prin lo corn del sers e cremas lo e fatz ne polvera, e donas la li a beure ab vin. Et estancara ab la voluntat de Dieu.
Per estancar flors. Per aquesta mezeissa mesina prin la femta del caval e calfas la mout en leisiu e tenga la sus l’embozigol, e garra.
Per non concebre. Per femena que non pot concebre per so car trop son maigras e d’autras car trop son grassas et an la boca de la maire estrecha e non podon retener la semensa.
Et a las ves aven que los homes entran la semensa, que an las cueissas de freia natura, e cels non engenraran.
Per traire ferre o fust.
Per traire ferre o fust o espina que sia en cors d’ome o en autre luec sobre si prenes agremonia e sayn vieill de porc e pistas o tot ensemps e metes o sus la plagua.
Per esproar d’enfant.
Per proar que hom non pot aver enfant si ven per l’ome o per la femena prennes la femta del ome e metes la en una pinhata nova, et aquella de la femna en autra, e laissas las estar quatorze iorns o quinze. E si ven per l’ome si trobara la femta puncha e vermenoza, e si ven per la femena atretal. E so es cauza proada per ver.
Per concebre.
[f.12r] Per femna que vol concebre enfant prenes los coillons del verre o del porcel e cequas los e fatz ne polvera, et a la fin de sas flors ella en beva ab vin e iassa ab ome. E si ia mais deu aver enfant, adoncx l’aura.
Per concebre enfant. Per concebre enfant mascle de la lebre cerquas la maire e la naissensa e fai en polvera e donas ne a beure a l’ome et a la femna ab vin. Et aura enfant mascle ab Dieu.
Per naissensa.
Per home o per femna que a naissensa sobre si que son duras que non fan cap prena un ou e meta·l coire en la braza; e cant sera cueg per razon prenes lo ros de l’ou ab los tres detz en nom del Paire e del Fill e del Sant Esperit, e pistas lo ab lo ters de sal e pauzas lo sus lo mal et esclatara demantenent. E la sal prenna en aquella maniera.
Per levadura.
Home o femena que aia levadura o tella en uuells prenna de sa femta e ceque la e creme la e fassa en prima pols e pauze en sus l’oill. E garra demantenent ab Dieu.
Ad esclarir uulls. Per uells, ad esclarzir la vista: si voles aver una bella pinnata de ram ben neta e metes hi de bon vin blanc quatre o cinc cartairons e de ruda tenra si·n potz aver, si non decequa, e metes la ab lo vin e metes la [f.12v] sus lo fuec e cubres la pinnata d’un bassin e tengua la boqua desus. E sobre aquest bassin e vos en metes autre e tengua la boca en aval ves l’autre, e·l sobeiran sia maior un pauc que aquel de sota. E quant boillira la pinnata e vos trobares el basin desus de la babueira de la pignata a guiza de rozada, et aiustas aquella rozada et oighes vos en los uells desus e deins. E per cert es veraia e bona ab Dieu.
Per non concebre.
Per femena que non vol concebre: port ab si lo iasset e que toque a sa carn, et aquella non concebra.
Per non concebre. Per femena que non vol concebre: fassa cercar a la cabra que non a portat cabrit una peira en las marris, et aquella peira port sobre si, e non concebra.
Per non concebre. Per femna que non vol concebre: pren una mostella mascla e trai li las coillas e laissa la en annar. E prin los coillons e cozes los en cuer d’aze, e si los port sobre si, e non concebra.
Per femena que non vol concebre: per femena que non pot concebre prenes un tros de caul sec et aprena lo el fuec et esteinha lo en las flors.
Per la maire de la [femena]. Per la maire de la femena ad adobar prenes la nerta e de vin e·l puliol e consouda et artemiza e la ruda e boilletz o en vin o en aigua e donas li o a beure et estubas la d’aquellas erbas. E garra per ver ab Dieu.
Ad home trebaillat de malautia.
[f.13r] Per home que es trebaillatz de malautia si que pert son sens prin la cemensa de la ruda e destempratz la ab leisiu e donas la li a beure. E garra per ver.
Per saber si garra o morra.
Per saber de malaute si garra o morra prenes un ou que sia post aquel iorn que aura pres lo mal et escrives en l’ou aquestas letras: + d. et Go. s. pp. x. G. y. y. et com. +. Pueis metes l’ou deforas contra lo cel en loc saul. E l’endeman espesas l’uou: e si l’ou es saguens dedinz el morra, e si non hi a sanc el vivra.
Ad home qu’es malautz. Per presona qu’es malauz que deu morir d’aquella malautia lo front li enrogis, lo sobrecils li avallon, l’oil cenestre li amerma. Aquestz signes son vers.
Per malaute, si garra. Per conoisser del malaute si garra o morra prin lo lart del passer et oignes los pes del malaute tro al talon e donas lo lart ab que l’aures oinh a un can: e si lo mania garra e si no·l mania morra.
Si garra o morra. Per conoisser tot malaute si garra o morra prin de son orin e de son sanc e de laig de femna que alacha enfant mascle. E mesclas o tot ensemps: si si mescla el morra, e si non pot mesclar el viura.
Per membre sanar.
Per membre a sanar prenes la mossa del pruner negre e·l laig de la [f.13v] cabra blanca e si o boilles. Metes l’en desus e garra per ver ab Dieu.
Per membre sanar. Per menbre sanar prenes lo suc de la maurella e·l linnos e·l sayn del porc mascle e cozes o ensemps e pauzas li o sus tot caut.
Per femena si es prens.
Per saber de femna si es prens d’enfant mascle o de femena prin aigua clara de font e mit la en un net vaissel e pueis mit en en aquell’aiga del laig de la femna. E si·l laig nada desus er mascle, e si va aval es femena, per veritat.
Per home que a iauna cara.
[Per] home ques a jauna fassa prenes mel net, si l’en tocas los paladars e digas aisi: Sancta Maria calide. Aiso digas per tres ves e tres Pater Nostres, et er garitz.
Per arsura.
Per arsura prenes la femta de la gallina e fatz ne polvera e metes la desus. E sanara ades, per ver.
Per home luxurios.
Per home luxurios prin feronia e l’erba de tres come e beva ab vin. Et es vers plans.
Per femena luxurioza. Per femena luxurioza prenes la razis de la solcegita e si la trisas e donas la li a beure o a maniar. E perdra la luxuria per ver.
Per esclarzir la vous.
Per esclarzir la vos prin dragaganse e mit lo desotz la lengua et escupa foras lo suc. Et esclarzira li per ver.
Per cantar aut. Per home que vol aut [f.14r] cantar beva [.....]ab mel e cantara aut.
Per tos perilloza.
Per tos perilloza prin la razis del fenoill e cos la en vin. E beva d’aquel vin caut en dejun car mout profiecha.
Per home ibre.
Per home que non vol esser ibre: mange la sentonia enans que beva.
Per sagnia.
So es bon per sanguina, so dis maistre Ypocras: el mes de mai, lo premier digous, beves un glop bon de suc de sentonia e dedinz aquel an seres garitz de totz mals de gota si ges n’a agut. E si non l’a auda ja non l’aura. Et aiso es ver proat.
Per sancnar. Per cel que si sagnara ha detz e set iorns de mars del destre bratz et onze iorns d’abril del cenestre ia non perdra ni li mermara de tot cell an sa vista.
Per sagnar. Per cel que si sagnara en lo cart iorn de mai o el quin d’amdos los bratz, ia d’aquel an non aura febre.
Per cambas enflas.
Per home que aia las cambas enfladas pistas evols ab vin o ab serveza e donas lo li a beure per nou iorns.
Per enfles pes. Per pes enfles prenes de l’api e la modella del pan blanc e de vin e fatz ne un enpastre e pauzas lo li sus.
Ms. di Auch
[f. 67r] Aquest libre fes Iprocas que lo trames al Sezar en que gardes lo guovern de natura per son cors, d’omes ho de bestias.
Per cap.
A dolor de cap, prenes del poliol e cozetz lo en lissieu e metetz lo en las nars del malaute, que senta be la hodor, e pueis metetz li aquel poliol cuegz el cap, e guera. + Per dolor de cap tot se dejutz.
Cap. A dolor de cap que longuamen dure, prenes una ponhada de ruda e una autra d’essens e una de fuelhas de laurier e nou baguas del laurier, e cogua tot ensems am aygua e vy mesclat e am aquela aygua hongetz lo cap del malaute e guera.
Cap. A dolor de cap, que geta hom [.....] colras, prenetz veroina e de mel, e pissatz la fort e metetz la am de vy: donatz ne a beure al malaute e guera.
Cap. A dolor de cap, pissatz la ruda am d’oli mesclat d’oliva, hongetz las templas al malaute e guera.
Cap. A dolor de cap, prenes lo fel de la lebre am de mel mesclat e batetz ho fort entro que torne trebol e que resemble color d’argen e agas aytan de l’um coma de l’autre, e honhetz li·n lo tempres al malaute am aquel enguen, e guera tot sert.
Flauma. A home que aga flauma que li fassa dolor en lo cap, pisatz lo poliol am la flor, si lo trobatz, e da li·n a beure am de vy o am d’aygua cauda, e no mange de set o de och horas e guera.
Cap. A home que aja mal de cap, prenetz la veroina e trefuelh e l’elre terestre, pisa ho tot ensems e am d’aygua tebessa, da li·n a beure e guera.
Cap. A home que aja mal de cap, pissas la ruda e golvert aytan de l’un coma de l’autre, e de mel, e mescla ho e metez li·n sus lo cap e[n] forma de enplaustre, mas que aga tondut lo cap premieyramen.
Cap. A home que aga lo cap fendut o nafrat, prengua las fuelhas de l’agremonia am de mel mesclat, met ne sus la nafra e sanara lo tot sert.
[f. 67v] Cap. Per honher lo cap, prenetz salidonia e de bure e moletz ho be e pueys colatz ho am un drap e metetz ho en una boisseta e onhes ne lo cap al malaute, premieyramen sia lavat lo cap e ras. Prenetz de la salidonia e de bure, metetz ho bulir e am l’aygua lavatz li·n lo cap premier que sia hontz.
Ho prenetz de ruda e de fenol e cossetz fort am d’aygua, am aquel’aygua lavatz li·n lo cap premier que sia hongz.
Cap. A home que aga lo cap enflat, prenetz lo grays del ser e de mel e de farina d’ordi et elre e maurelha, e pissatz ho tot ensems e fatz ne emplaustre, e metetz l’emplaustre en una cofa e calfatz fort la cofa en manieyra que lo malaute puecha sostenir, que no sia trop caut sobre lo cap, mas que lo cap sia ras premieyramen, e tengua l’almussa am l’emplaustre sobre lo cap tro que sia guerit.
Cap. Per tot mal de cap que sia, prenetz la ruda e pissatz la, e metetz la sobre lo fron del malaute e li·n honhetz lo fron el cap desus.
E pueys prenetz lo boliegz am la flor et escalfatz lo e pueys lo pyssaretz e bevetz del suc en degu e que no manges entro hora nona.
Huels.
Per dolor de huels que motas vetz ven al vespre am gran flusihon de sanc, ho an las vetz am lagremas ho.m laganha: encontro totas dolors de huelhs podes far medessinas se te voles.
Huels. A tot mal de huelhs, cozetz fort lo rog limacon en aygua e pueys culetz la grayssa e n’onchatz los huelhs cant vos iretz jasser.
E se son ples de cassida, prenetz de mel e de album de hau de galina, e fay ne emplaistre e metetz lo sobre los uelhs quant vos iretz jasser, e guera.
Huels. Pizatz ben carfueils e destrempatz los am album d’uau, e cant vos iretz jasser, metetz los sobre los huels, e si a deguna causa ho mal sanc, gitara.
Huels. Cant los uelhs lagremego, prenetz una fuelha de caulet rogz, e honhet lo caul am glayra d’uau e metetz la sus los huelhs quant ires jasser e gueran de lagremegar.
[f. 68r] Huels. Sy avetz colirici elhs uelhs, prenetz eufrasia granre e pissatz la fort e trasetz ne lo suc e fondetz en una cartan d’eram de say de porc mascle atretan coma del suc, e metetz i de say d’auca ho de galina, e tot essems, cant sera fondut, colatz ho en un drap prim, e metetz ho en una cartain de eram apelada cassolho, e fatz ho bolhir, e remenatz ho soven, que no se prengua a la cassolha entro que sia bolit, am una peyra fregal, e davalatz ho de sul fuoc, e quant sera fregz, metetz ho en una boyssa, e quant n’aura besson, met ne alhs uelhs quant iras jasser.
Huels. Per fayre colirie, prenetz la colombina blanqua e la rompetz a menudas pessas e metetz la en un cest, e fatz la cremar doze nuegz e scantis la cada veguada am vy pur, e pueys moletz la en un mortier am d’aygua clara e que sia espesset, e pueys metetz la autra vetz el cestz et a ras de la una veguada, e pueys vos la estenheretz am de vy, e pueys fatz la secar. Apres agatz una on. de colombina e tres on. de say de porc frecz, e moletz tot ensems e metetz ho en un vaysel, e prenetz ne per metre als uelhs, e veyretz los esclarssir e gueran.
Huels. Per garir aquel que pret la vissta, prenetz de comi e atretan de cilmontan e rassitz de fenolh e de la grana, e coy ho en una holha nova am de vy blanc, e cola ho am un drap blanc ins e[n] una bassina e demore aqui tro a l’endemo; apres prenetz tres gras de baguas de laurier e moletz sobre un pau[c] d’erugua ins el bassy; meteys en una basina e metetz ne en los huels e guera.
Huels. Prenetz la graysa [d]e peys vielh d’aygua doza coren, escalfag la al solhel entro que fonda e prenet aquel grays e metetz i de mel, e hongetz ne los uelhs: tornaran clars.
Huels. Per los uelhs que dolon e son sas alcuna veguada, prenetz de mel am suc de sentaria tot ensems e hongetz ne los uels, e seretz guerit.
[f. 68v] Huels. A home que a los uelhs dedins roges, mange la menta, e metetz ne els uelhs e mangatz ne cada dia am de vy: emendara la vista.
E bevetz cascun dia de ruda am de vy, que mangatz la ruda, esclarsira vos la vista, que poyretz reguardar lo solhel.
Huels. A medessina proad’a home ho femna que aga telhas etz huelhs, prenetz lo fel de la lebre e aytan de mel, e destrempatz ho ensems e hongetz los huels la hon es la telha, e seretz guerit tot sert.
Pudor de nas e de servel.
A pudor del nas quant ve del servel, prenetz lo suc de la menta e·l suc de la ruda, e mesclat ho tot ensems: metetz ne soven a las nars, e hostara vos la pudor tota.
Ho prenetz lo suc de l’ere e metetz lo a las nars soven, e gera, mas que contunies.
Ho prenetz lo suc del dragagan, met lo a las nars contunia, e guera.
Ho prenetz las rozas rogas e pissatz las e cossetz las am un pauc de mel e de vy ben fort, e colhatz ho am un drap e metetz a las nars e guerira. Proat.
Pudor de nas. A pudor de las nars, prendetz polvera facha de closses de huaus quant los poletz son nascutz, e holfinatz las am las nars, en dementres que vos faretz so desus, fatz li beure de albina mesclada ambe un pauc de mel e perdra la pudor de las nars.
Pudor de boqua.
A pudor de boca mangatz lo bolieg sec el ser ho trangostetz.
E quant vos iretz jasser mangatz de fuelhas de favas e lavatz la boca fort.
E bevetz poliol destrempat am de vy tot jorn apres mangar, e apres contuniatz de b[eure].
[P]ebre am de vy blanc que sia bolit, metetz ne a la boca per un espazy e fara vos bona alena. Proat es.
Dolor de dens.
A dolor de dens rassetz de bana de ser e cossetz la rassedura am de vy blanc e tot caut metetz ne a la boca e cant sera fregz may torna. Contunia ho soen. Aqui de pressen guera, ma que bevatz soven lo suc del mialhfuelh tres ho catre veguadas lo jorn.
[f. 72v] Dens. A persona que a dolor de dens, pren la raysitz de la canillada e cossetz la ben dejutz la braza; apres rassetz, esthichas la, que se tenga, e metet ne sus la den tan caut quant la poyretz sufrir tro sia guerit.
Aurelhas.
A persona que a dolor a las aurelhas, prenetz lo suc de la menta, escalfat lo, que sia tebe, e metet ne en las aurelhas, e seret guerit mantenen.
Verms. A persona que aga verms en las aurelhas, destrempatz lo mentrastre am de vy, apres colat aco am un drap blanc e metet aquel suc tot tebe ins a las aurelhas, e aussira los verms.
Item, prenet lo suc del fenolh, metet lo en las aurelhas, que sia tebe, aussira los verms.
Aurelhas. A persona que sia sortz, prenet lo suc del eble e metet lo tebezet en las aurelhas, e cobrara l’assymen.
Pels.
A persona que vol que sos pels sian negres, pren rassitz de cauls rogz que sian sequas, e cosso las am d’aygua de fon tro que sia mermat d’a la meitat, am aquela aygua lavat soen lo cap jamays seran blancz.
Briolas de la cara.
A persona que aga la cara briolada, hongetz la soven am sanc de lebre, e ostara vos los bissols e las briolas de la cara.
Ho prenetz l’erba que a nom pelitrecon e coy la en aygua am de say de galina, e honchat ne la cara soen.
E ajatz de fumtera e de plantage, e destrempat ho tot ensems e donat la li a beure, apres hongetz la cara am holy de nozes e bevet lo suc del plantage, e hostara vos las bosetas de la cara e las briolas, e tornara blanqua e lissa.
[f. 73 r] A briolas en la cara. A persona que aga bruholas a la cara, aga de sanc del vieutor e que s’en honche la car soen, e ostara ly las vissiguas de la cara.
Apres ajat de say de porc e de galina tan de l’un coma de l’autre be mesclat, e hongetz ne la cara soen, e guera. E que acostume de beu del suc de fumtera.
[f. 77 r] Pietz.
A persona que aga dolor de pietz, prenetz tres bagas de laurier et cozetz las am de vy e am de mel mesclat; apres vos bevet aquel vy quant vos iretz jasser.
Ho prenetz la semensa de l’apit, ho la semenssa del lenis e la semensa del fenolh, e pissat ho tot ensems, e bevetz d’aquo lo mati e quant vos iretz gasser, am lo vy tebe.
Raumas. A persona que aga tos sequa ni dolor de polmo, prengua la semensa de l’apit e la semensa del lenis e de pebre per engals partz, e pissat ho tot ensems, e prenetz ho am de mel e am de vy, e que sia be mesclat, e fay ho bolir fort tro que sia ben espes, apres metetz ho en una boyssa e mangatz ne lo ser e·l mati tres ples culiers petitz tro que sia guerit.
[f. 77v] Ventre. A persona que aga dolor de ventre e de pietz, per esparna lo, prenetz da las prunelhas del boys una granda multidut, que n’i aga seis escudelhadas plenas, e pissatz las entro que torno en pols, apres metat las an un vayssel, e ajatz de la serveza cant serra colada del destret de la tina, e mescaltz ho tot ensems e metet ho en una holha nova, apres fatz un cros en tera en que metat aquelha holha e cubret ho am una escudelha de tera neta, e demore aquelha holha en lo cros nou jorns e nou nuegz, e dat ne a beure al malaute quant s’anara jasser una plena copa d’aquelha aygua e autra quant se levara, que sia fregz, e tey ho entro que sia guerit.
Poysos.
A persona que sia poyssonada, agatz de lag de cabra e fay lo cozer tro que sia tornat a la terza part, e que j aga mesclat de canabo mout, e contunia ho de beure tres jorns entro que sia guerit, quar sapias que aco es sert.
[f. 69r] Mal de cor. A mal de cor, quant hom no pot mangar, prenet senturie, cozatz la fort am serveza, e cant sera ben cueg prenetz lo suc e pissatz ho fort, e metetz ho en una hola nova, metetz ho sul fuoc coze per gran tems e pueys colatz ho am un drap. E apres prenetz d’aco las doas partz e la terssa de mel, que sia cueg e ben escumat tot ensems, e fatz ho colha am un drap, e apres tornatz ho, la holha que coga fort, entro que sia tornat espes, e apres metetz ho en una boyssa e fagz ne mangar d’aquel lestuary al malaute cada dia tres ples culiers, e guera e·l fara ben mangar tot sert.
Mal de l’estomac.
A mal quant hom no pot retenir la vianda a l’estomac, prenetz lo suc del fenol las doas part e la tersa de mel, cozet fort entro que sia ben espes, bevetz ne lo sser apres mangar e·l mati en degu, e guera.
No pot parlar.
A persona quant pert lo parlha per malautia, prenetz l’aloe, si·l destrempat en aygua e metetz lo ly en la boca, e parlara mantenen.
Ho destrempatz savina e fuelha del pin e pionia e de pebre tot mesclat, da lin a beure am de vi ho an d’aygua, e parlara mantenen.
Ho pizat la fuelha de lin e datz la li a beure, e parlara.
A hufladura de ventre.
A enfladura de ventre, prenetz lo suc de la ruda trussada am de vy et am serveza, beu ne tres vetz lo jorn ho catre, e guera tot sert.
A menazo de ventre.
A menasso de ventre mesclada am sanc, prenetz una micha blanqua e metetz la en una cassolha am de vy bo que sia fort bolhit, e datz ne a mangar al malaute, e guera, mas que estia ben caut.
Ho prenetz una galina vielha que sia sannada, e raustetz la, hongen am sen de moto ho an una gaudeha entro que sia ben cecha; e quant sera fort demessida, vos l’arossaretz am d’aygua tota cauda, envolopatz la am un drap blanc e premetz la sus lo ventre e qu’aga aquela licor. E honges ly lo ventre am aquo dos ho tres vetz lo jorn entro que sia guerit, e la gualina tot jorn sus lo ventre cauda; e quant sera frega tornat, escalfar coma desus entro que sia guerit.
[f. 69v] Cranc.
A tota persona que aga malautia de cranc sobre sy, hon que sia, pren lo cap de una granholha am las nars e an lo pe entro al ginolh, e fatz ho ben secar e un forn entro que s’en puesca far polvera, e metetz la sobre lo cranc, contunia, e mora mantenen. Es bona ass ausire e guerir totas plaguas de cors d’ome.
Ho prenetz un huau de galina enaysy coma l’a fagz la galina, tot caut, e rompatz lo e metetz lo sus lo cranc am una estobada de lin prima, ausira lo cranc ho lo mal mantenen.
Apres prenetz de mel e de fel de cabra, e batetz ho tot ensems, e am aquo hongetz ne la hon sera lo mal, e guera mantenen.
Cranc de boca, ho pudor de dens. A persona que aga cranc ho autre mal a la boca, que li fassa pudir la alena, prenetz pasta de seguial que sia agra de una nuegz, e un plen ponh de sal e de pebre tot mesclat, e fag ho coze fort entro que tot sia ben brissat, e fatz ne enplaustre e metetz sus lo cranc ho sus las dens la hon es lo mal, e metetz i de corn de ser e de grays de pol. E quant tot aquo sera cuegz a la hola que hon ne puesca far polvera, metetz ne sobre lo mal, e guera.
Ho prenetz una testa de lus de mar e ardes la, fagz ne polvera, e guera lo cranc ho las dens la hon es la pudor.
Quant hom no pot dormi.
A persona quant no pot dormir, prenetz del eres quant son fresques e pissatz los; bevetz aquel suc e pueys prenetz los eres que son picatz e fagz ne emplaustre e liatz lo sus entorn del cap del malaute, e dormira.
Apres prenetz fuelhas de laurier, escrivetz aquestz noms: Ysmael. Ysmael. Ysmael. Adjuro te per angelum Micaelem ut soporet homo iste, e metetz li o desus lo cap e no dicatz mot entro que siatz defora, datz li a mangar de lachugas e dormira.
Morsedura de serp.
A persona ho a bestia que sia mors de serp, datz li a beure suc de sentonia e guera.
Ho ruda verda e fenol trissat am aquel suc am de boder fort mesclat dat li·n a beure e guera.
Ho si avetz una serpen prennetz lo suc de la ruda am de vostra horina, da li·n a beu[re] e gitara foras lo vere.
[f. 70r] Restanquar sanc.
A home ho femna que perda sanc per hon que sia, pendetz en ecueleum: In nomine Jhesus Christi. Amen. Yanx, Cax, Pax. Proada causa es quant femna pert son sanc. E metetz li aquestas paraulas en escrit liadas el col ho al pietz de la persona que sannara, sus pas se arestanquara lo sanc. Se ho vols proar, quant un porc sanna, met lo desus la bestia: lo breu no sannara plus.
Glandolhas.
A persona que a glandolhas prenetz lo tros del caul rog, fagz ne senres e destrempat ho am de mel, honget ho soven e gueretz.
Pissar.
A persona que no pot pissar, prenetz un nieu de irondres e pissatz lo am la tera e tot, e destrempatz ho am aygua cauda, bevetz ne un plen veyre tot caudet e pissaretz mantenen.
Tinha.
A persona que a tinha prenetz de pegua e de sera nova e fondetz ho tot ensems e fag ne un emplaustre, mas que lo cap sia ras; e apres pausatz li l’emplaustre desus e no·l mogatz de nou dias e apres quant s’en sera levat, prenes d’ailhs trussatz am de mel e mesclatz, sya hong lo cap e guera.
Ronha. A persona que a ronha, prenetz la fumtera pissada fort e mesclada am serveza e bevetz ho e guera la ronha e may las dens, si as mal.
Gotassa. A persona que a ronha de gota, prenetz l’escorza del prunier negre e am say de porc vielh fort pissat ensems, e honget ne fort los ronhos al fuoc e guera.
Per tray deforas.
A persona que a espina ho clavel ficat sobre sy, hon que sia, prenetz agremonia pissada fort am say viel de porc, fagz emplaustre e metet ne la hon sera la ponchura, e getara la fora tot sert.
Verms.
A persona que aves les verms sobre sy per plagua ho per autra caussa, prenet dragagan pissada, metet sobre la nafra la hon seran los verms, d’aqui a tres horas moran.
Ho prenetz say de veyre am lo suc del dragagan tot mesclat, fag ne hongemen, honget la nafra e moran.
[f. 70v] Per enfantar.
A femna quant trebalha de enfan que no pot enfantar, liat ly a son ventre aquest escrit: Maria paruit Christum. Anna paruit Maria. Helissabet paruit Johannem. Selina Remegium. Cator. Arepon. Tenet. Opera. Rotas.
E prenetz dicrande, al poticaris ne trobaretz, e pissatz lo e datz li·n a beure: e[n]fantara ses perilh.
Fantar. A femna que aga enfant mort en cors, datz li a beure de issop am ayga cauda, e gitara foras l’enfant, e fos poyrit.
E si l’enfant era tornat dedins lo ventre, prenetz la tera ho si tonega lo piliers de la porta de l’ostal e metet li·n sus lo cap e gitara lo foras.
Fantar. A femna que non enfante prestamen, prenetz una poma, escrivet i: Santam sponteneam honorem Deo et Pater et liberationem, e pueys donat li a mangar la poma: enfantara mantenen.
Flors de femna.
A femnas que am grancop de malautias secretas, aysson medessinas proadas. Si la femna a perdudas sas flors, prenetz un erba que a non culraga e cozet la fort am de vy; apres metetz la sus la natura quant sera e[n] lieg, que la calor intre per la natura, e fay o soen, e guera del ventre.
Ho prenetz lo sucz del serieys que es entre lo albre e la ruqua deforas: da li·n a beure am de vy si trop perdria de sanc.
Ho prendetz de fenda de irozy e calfatz la ben en un vayset e tota cauda metet la sus son enbonil e guera.
Enprenha.
A femna quant no pot enprenhar, prengua aquestas messonas bonas per coseubre enfan: prendet los colhos de un vere ho d’un porssel, e fassa los fort sequar en guiza que ne puescha far polvera, e que la begua am de vy, e al darier que aura sas flors, prengua home: enprenhara.
Ho fassa secar la mayre de la lebre am tota la naysensa, meta la en polvera, e begua am de vy l’ome quant jayra am la femna, e que la femna mange los colhos de la lebre e que los tranglotisqua, e que [a] la fin de las flors gaga am l’ome.
Ho mange l’ome ho la femna lo fege del premier porssel mascle que fara la truega, e may mange ambidos los colhos, e que lo fege e los colhos se meto secar, que sian messes totz mesclatz en porvera, e d’aquelha porvera begua l’ome lo ser am de vy, e la femna lo mati: enprenhara.
[f. 71r] Per lo sen.
A persona que aga alcun mal que ne perdas son sen, prendet la grana de la ruda mauta destrempada am isil, da li·n a beure e guera.
Fantar.
A persona que vol saber se la femna prens porta mascle ho feme, prendet d’aygua clara de fon viva, metet la en un vayssel net, metet dins aquela aygua lo lag de la femna, e se lo lag nada sus l’aygua, elha porta mascle, e se s’afonza, es feme.
Ho si vols conoyse, garda se la femna es roga es mascle, e si es blanca es feme.
Rauquieyra.
A home que sia rauc, meta l’erba machada del dragaganse, e metet la jutz la lengua, e gete tot jorn lo suc foras: esclarsira.
Gotassa.
Augatz que ensenha Ipocras: que en lo mes de mars, lo premier digaus del mes, beva una bocada ho doas del suc de l’erba del veroina, que de tot aquel an non aura gotassa.
E aquel que se fara sannar lo ochens jorn de mars del destre bras, e lo que se fara sannar lo ochens jorn de abrial de senestre, non pertra la vista d’aquel an.
Sannar. A home que se fassa sannar de ambidos los brasses lo cart jorn ho lo quintz del mes de may, d’aquel an non aura febre.
Cueysas.
A persona que a dolor de cueysas prenetz las crotas de las berbis trissadas am de eysil: ben soven honchas las coysas ben caudet e guera.
H[u]fladura.
A enfladuras de cambas, prenet eble e trissat lo am de serveza mesclat, e beva ne per nou jorns lo malaute, e guera.
Hufladura. A enfladura dels pes, trissat l’erba de l’apit fort e prenetz la mieula del po blanc am de vy blanc bolit, e fag ne emplaustre, metet ho sobre la enfladura tot caudet e guera.
Testi: Corradini 1997. – Rialto 30.xii. 2004.
Princeton, Garrett 80, ff. 9v-14r (seconda parte); ff. 23v-31v (prima parte).
Auch, Archives départementales du Gers I 4066, ff. 67r-68v; 72v-73r; 77r-v;69r-71r.
Edizioni: Clovis Brunel, Recettes médicales, alchimiques et astrologiques du XVe siècle en langue vulgaire des Pyrénées Français, Toulouse 1956 (Bibliothèque méridionale), pp. 81-118; M. Sofia Corradini Bozzi, Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, Firenze 1997 (Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria), pp. 155-161 (Princeton), 223-235 (Auch).
Princeton: Rispetto all’edizione a stampa ho introdotto la seguente correzione: f.26r: pareisson (ed. 1977: pareissor).