Primo gruppo di ricette
[f. 33r] Contra talh de det o de man. Contra talh de det o de man encaras deves saber que salvia es bona a tot talh de det o de man en cal loc que sie. Item prenes salvia e sie ben picada o mastegada e metes en sus lo talh e tantost sera guerit.
Contra mala buba. Encaras: si mala buba negra apar en deguna persona, aias consolada menor, la qual s’apella moradex, la qual sie ben picada e ben mastegada e pauzas o sus la buba e ambe Dieu seres sanat e foras de tot perilh tantost que pauzat ni aias.
Contra mal de dens. Bretonega maior a mal de dens es mot bona, qui ben la mastega e la mania, et es bona a mal de fege qui la mania.
Contra talh de det o de man. A talhadura de det o de man o de qualque luec que sie vuelha de la persona, prenes rais de brancassina e fays la secar en luec en que non aia solhelh, e cant es seca pica la ben e fay n’en polvera, e sus lo talh que sera fach meteys d’aquella polvera e lias o, e sera sanat endema ambe que non y aia os ni nervi. Aquesta herba appellan grex ermis cochaforma.
Contra talh de det o de man que os ni nervi non paia trenquat. A talh de det o de man o d’autre luec que non y aia trenquat os ni nervi prenes de l’erba de nostra [dama] que los especiayres apellan asendezia e fa la fuelha ben trobada e la flor ben gruega e blanca, so es [.....] de mieia de la flor fa gruego e las fuelhas entort blanquas. Encaras prenes d’aquesta herba las fuelhas, trencas las e aysi picadas ambe lo suc e ambe tot pauzas ne sus nafra e lias o e l’endeman sera tot claus e sanat.
A coyre nafra ses foch. A talh de man o d’autre luec, si voles conrumens [f. 33v] de foch, prenes de salvia seca ben morta e si es vert sie ben picada e met en de fresqua sus la nafra, e coyra te e fara to sanar.
Contra maniadura. A tota maniadura es bona polvera d’aquella herba a que on dis Payre e Filh.
Contra verugas. A tolre verugas prenes de la meneula e ambe lo suc de las fuelhas fresquas freguen s’en las verrugas cinc o seis ves, e sera guerit.
Contra sangonera. A home o a bestia que aia sangonera en la bocha o el nas prenes de las fuelhas dels pors, e ambe foc fay ne far fun, e d’aquel fum recebes ben e seres guerit. Proat es.
Exublit. Herba sana, entre las autras vertus que a plusors, a d’aquesta: pren lo suc de la sieu fuelha e d’aquel suc mesclat ambe ayga o ambe vin daras beure a home o a fema, e tantost se dormira, que sol non sentera res que on li fassa; e si el vol despertar, [met] li per lo nas doas o tres guotas de vinaygre ben fort, e desperitar si. E qui vol talhar o cozer alcuna persona aquest beurage li pot dar.
Exublit a bestias cant son malas. Encaras: si voles beurage a maneiar alcuna bestia mala que non puesca moure, sie cavalina o mular, pren dos o tres almestes de forment e fay lo cueyre en l’ayga, e cant sera cueyt gieta en aquella ayga e met y del suc de l’erba sana; e puey coga un pauc en aquel suc mezei, e puey layssa sequar tro que sie eyssuch, e dona a maniar a la bestia. E a cap de pessa lava li los colhons ambe fort vinaygre, e met l’en per lo nas, e l’enversa.
A gargarisme et enflament de gola. Escavioza a aytal vertut que si on lia a lo col enflat el cartairel qu’est ebragat, si fa gargarisme e y met del suc de la scavioza, y val mays que ren.
Encaras: si beves del suc e aquels mescles ambe ayga per so que miels l’enpasses val mot ad esquinantia.
Contra mal d’esquinas. Encaras: ont que aia postema al piech e beu del suc d’aquella, li trenquara tota e la li fara gitar a pessas.
Contra postema. Encaras: ont que aia dolor al costat e els ronhons, si fa enguent del suc de la ditta escavioza ambe sera nova que se unche; levar li·n a la dolor.
A dolor de constat e de toh[ra]ce et del la. Encaras: ont que aia buba negra o autra eyssidura pique d’aquella e, picada, an lo suc e ambe [f. 34r] tot pauza en tres ves, e a la tersa sera sanat. Proat es per plusers.
Contra mal de dens. A mal de dens, so es dolor de cayssal o torcadura, pren de la rais de la meneula o de la fuelha, mays may y val de la rais, e mastega la e crey la mot. E si la caysal y deu remaner, soldar l’autra; e si non y deu remaner conve que personeres l’erba o gitar longament l’erba.
Contra gratigi enguent. A gratigi, si la voles partir de tu o far sequar, fay aquest enguent e cant sera fait onhe d’aquel. E si has la gratigi en las mans o els brasses o el cors del embonilh en a mout, pren l’enguent e lo vespre onhe t’en, e puey va dormir; e aysso fay tres o catre vespres o mays si es necessayre: sens dupte a tres ves que en sies onch deu esser secada la ronha. E si l’as aval al melich de las cambes onhe en las solas dels pes tres o catre ves, e seras guerit. L’enguent es aquest: pren doas o tres onz. de sal e doas onz. d’argent vieu e cinc onz. de sayn de porc, doas onz. d’ensens blanc e doas onz. d’oli de laur e doas onz. de fumus terre e doas onz. de suc de plantage e l’ensens e la sal sien picat ben. E puey tot ensens sie ben mezurat e sorsa si enguent e tornara cay blanx, e aysso es causa bona e proada.
Contra ventozitat de ventrelh et de budels. Bretonega es bona a tot home que aia en ventrelh o en budel o el membre ou en autre luec ont se vuelh ventozitat, e fa grant mal. Prenga bretonega menor e pisse la ben e beva de suc ambe de bon vin, ayssi empero que en lo vin fassa bolhir la bretonega; e pueys beva en e valra li mot e si non la vol piquar prenga la bretonega e fassa la ben bolhir en vin e valra li aytant.
Contra paralis. Salvia deu on usar en totas manieras, car es bona contra paralis e es bona al ventrelh.
Contra pudor e mal ayre. La maiorana, so es a dire maradur e la caranguia, qui·n mania los matins val mot contra pudor e malayre que pueys non li pot nozer que·n uze.
Contra ventozitat de ventrelh. La fuelha del ponsiri verda o seca, que·n fassa polvera, es mot bon al ventrelh e en gieta ventozitat e fa ben cozer la viande. Val mot contra reuma e repren la colera.
[f. 34v] Contra laganha e dolor d’uelhs. A home que aia mal als yeuhx o laganha o dolor o autre mal [pren] del fingrech e pique en un pauc, e pren entant de huous, e si vole [.....] picar; e met o tot en una oleta nova ambe un pauc d’ayga e bulha ensemps, e mena o totavia cant cozera. E sie ben menat tro que sie ben spes e tornara fort bel e emplastre, e pueys en un drap met en sus los huelhs. Enfin on fay dos o tres matins e seras sanat o sanada ambe l’aiuda de Dieu.
Contra escursetat et dolor d’uelhs. A home que aia avol vista que non veia clar, prenga de la ortiga e la fassa secar e pueys fassa polvera, empero meta en aysso lo vin de la ortiga e las doas pars de sucre blanc, e mescle o tot e d’ayso manie tot jorn en dejun una bona culherada, e valra li mot a la vista per sert.
Contra dolor d’uelhs. A home que aia laganha o desseta o pronga pre d[.....] escorssa aysi que a nom de l’augebet e que sie l’augebet el cart, det alegret, e tot apres pique o ensemps e fay en polvera; serva ambe un cendat per so que plus prima polvera sie, e milhor; e met o en la boca de l’huelh subre lo blanc de l’ueilh un pauc de tos matins e tos vespres. E guerira tost ambe que si guarde tot lieume que es contrari al huelhs.
Contra mal de ronha et maniadura de boca. Pantafilion es una herba que·s fa en luecs sechs, e qui la mania en dejun e la banha en vin fort val mot a mal de ronhos. Encaras sie culhida ambe Pater Nostre, e la lies al col a enfant que aia maniadura en la bocha: guerira tantost que non li pot durar. E assy y a una herba que es contrafaita e assy ben a cinc fuelhas el cap e·l tranch e cay a negror, e cant es vers e aquella non es guayre bona.
A ubrir glandolas ont aia brac. A home que aia glandola o enfladura en l’engue o el col o en calque loc que l’aia, e que y aia brach e la vol far obrir, prenga de la fenta del porc mascle e aia de bon vinaygre, e metes y la fenta e fassa o ben coyre e bolhir ensemps e mena o tro que sie bolhit mot; e meta un [pauc] en un drap aysi coma emplastre, ayssi ben caut com o poyra soffrir, e meta o sus la glandola e·l matin sera oberta, e si non deu venir a brach sera desfayt. E si es fenna prena fenta de trueia e fassa o per aquel semblant.
[f. 35r] A tallament de ceclat. Prena del suc de la guegebara, que es autrament apellada mialos, ambe layt beguda per dos o per tres matins: mot obra.
A restancar sang. A home que pert trop de sanc per lo nas, per la boca, prenga de segon de fromen e del vinaygre e que bulha ensemps; e sie ben claret, e pueys tot ensemps que on li lave lo ventre de l’enborigol davant e de tras o ayssi com es tres des desus l’emborigol, e que en lave totas las cueyssas e las cambas; pueys que prenga on d’aquel que yssera, e que luy pauze on entren las cueyssas et las naturas e que li tengua liat. E estanca lo sanc tantost.
Contra buba et contra nayssenssa. Consolada menor es nomnada aysi per meges, e nos dan li exemple. Aquesta herba val mot ad aquella malana buba o ad autra mala yssidura que sie d’aquella natura, e si on pren de la dita herba ambe la rais e pauza on: mot y val.
Contra cardani de qualque natura sie. A ccuardan de calor o de freior pren del segon del formen e met lo en una ola al fuec ambe aygua que sie destremprat, e pueis leva l’ola del fuoc e tenga la cara e [.....] tro que suze la cara al front e pueys garde se d’aureg e va t’en gitar el lieyt, qual val li mays que ren.
Contra dolor de dens. A home que a mal ni dolor en dent, tray li tres gotas de sanc de l’aurelha, d’aquella part ont li fa mal, so es a ssaber de trauc de l’aurelha, e pueys pren una milgrana agra, detrayre ne lo gran, e en l’escorssa fa bulhir de vin e enffins com lo poyra sofrir caut lave ben aquella part de las dens que li fan mal, e tantost sera guerit.
A home emudit. A home amudit que non parla aias d’als picas e met l’en al nas e parlara supte.
Contra verm de dent. A verm que aia en la dent aia de la lavor de ravens e lavor d’erba sana, e ensemps mescla o ambe un petit de cera; puey aia de braza e meta o aqui aiustat e d’aquel fun que s’en yra fuma ben aquella dent ont sera lo verm, ayco per un embut o per una scudella traucada bevas aquel fun. E cant non poyra plus sofrir lo fum en la boca, escupa, e torne al fun tant tro que lo verm sie yssit; e si escup en un bassin d’ayga poyra vezer lo verm qu’en yssira.
Vertut d’ayga ardent. [f. 35v] Aquestas son las vertus de l’ayga ardent. De conservament de pels que non tornon blanx. Si·ls pels muelhas soven ambe ayga ardent en la rais, conserva aquels de blanquesa e multiplica los e fa los canus rogez.
La ditta ayga consumis fleuma grossa viscoza, so es fiedor d’estomach, e aucy tota maniassa que en cap d’ome si fassa.
E si lo cap es ronhos e plen d’ordura e la codena es soven oncha ambe ayga ardent, neteiara e destruys tota ronha que yessa.
Encaras si en lo cap a tinha, e es onch de la dicha ayga, aussira la tinha.
E si lo cap es encasernat, sie onch lo front e los autras luecs que a l’ome dolran ambe la ditta ayga e tenga·n lo malaut un pauc en la bocha: lo siament trenca e consumas la fleuma.
E si la cara n’es lavada destruys vermelhor que es en la cara e roza en lo nas contra natura.
Onhement d’aquella cubre mezels e lebrozes.
[Si la] met caut en las aurelhas tol sordeza; si en onchas o en las palpergas dels huels, tol langanha e purga lagremas.
Si taca o tela ser faita en l’huelh, adonx sie pauzada una ves lo jorn e lo vespre una pauca gota d’aquella ayga en lo lagremeiar d’aquels huelhs. Empero aquella ayga sie primieirament disolta, que n’yssira qu’es espessia, e si l’uelh es fort decyros e roge layse on aquella obrar; e pause on en l’uelh, per asuviar la dolor, zucara roia, e sie disolta abans en layt de fenna e colada per un cendat; e com l’uelh o poyra soffrir torne a la obra de l’ayga sus ditta.
Contra dolor de dent. Si drap de lin, de coton, sera mulhat en l’ayga ardent sobre dent, dolor soven a cascuna ves. Tenga la boca clauza ambe un pauc d’aquella ayga, e aquel’ayga tenga una pauza, car grant dolor de tot s’en part, si onche soven de la ditta aygue. En la bocha cura cranch de las gingivas o del paladar e escaudament de boche.
La vertut et la proprietat del romanilh. Si voles saber la vertut del romanolh e las proprietas d’aquel, premyeirament pren las flors e lia las en un drap de lin e fay o bolhir en aygua tro la mitat: e aquella beguda val a tota malautia del cors, sie home o fenna.
Encaras: fay bolhir las dittas flors en bon vin blanc e bolha fort e lava t’en la cara e fara la bona e bella; es bona a la barba e a las filhas que ia non parlaran.
E fay secar las dittas flors e fay en polvera [f. 36r] e lia la en un drap que portes en lo bras dreg e sapias que dara alegrier e gauch.
Encara del romanilh: fay carbon del sieu fust d’aquella moza e gardera te las dens de tota maladie.
Encaras, si es encadarnatz, fay fun de escorssa d’aquel e paras y la boca e lo nas, e·l fun sanara vos.
Encara plus: pren la rais del romanilh e fay la ben bolhir en fort vinaygre, e pueys lava toi los pes, e faras los te ben fort e nous e non te escoriaran denguna ves.
Encaras: las flors dels romanils mescladas ambe mel e pueys mania n’en ambe pan de seguel per tres matins, e non se poyra far en ta cara denguna mala buba.
Encaras: pren las fuelhas d’aquel e fay en sauba en que banhes e conforta ta [.....] e conserva tot ton jovent e tos tos membres.
Encaras: fay far culhier del fust ambe que menon totas tas viandas e sera te profitables al cors que ara non faran mal.
Encaras: pren de las fuelhas e met n’en en tos vaysels on aura, e perda tota malavayza sabor e si lo voles vendre aura bona venda.
Encaras: fay far barral del fust on tengas ton vin e beu d’aquel contuniament e non te poyra nozer postema ni autra maladia.
Encaras: si es encadeinat o refreiat per suzor fay bolhir las fuelhas en ayga e lava lo cap d’aquella, e sanara te del reumas e de la tous.
Encaras: si plantas de romanilh en ton ort o en ta vinha o en ton camp tenra o bel e ne de dubtes que tos frucs que yssiran seran gardas de neblas e dentorn aquels creysseran e melhoyraran.
Encara: si yes destorat de maniar fa bolhir las fuelhas d’aquel en ayga de font e trepa en lo vin: beu ne e fay y sopas e mania en lo matin cant sera caut, e recobraras lo maniar .
Encaras: si as yssion de ventre fay bolhir las flors, [et] caudas, de bona guiza [metes las] sobre el ventre, e tantost ser guerit.
Encaras: si enflan las cambas per mal de gota fay bolhir las fuelhas en vinaygre e d’aquella ayga lava t’en las cambas, e tot caut envolopa t’en ambe las ditas fuelhas e ambe un drap de lin, e sera guerit.
E si alcun a perdut lo sens prenga las fuelhas e las flors grant quantitat e fassa la fort bolhir en ayga e banhe se e guerira.
E si alcun a mal stomac o vomite prena la flor e lave la un pauc, e pueys pique la ambe suc de fenolh e das li a beure e guerira.
Encaras: si voles gitar la serp del trahuc prenes lo manil e fay fum a la porta e tantost cant ysera lo fun la serpent yssira foras.
E a grant dolor de set per calor [f. 36v] de ventre pren lo brot del romanilh e de la rais e pueys fay lo bolhir ambe ayga, e cant l’aiga sera freia tempras la ambe vin de milgranas, e das lo li a beure, e fay aysso contuniament e sera guerit.
E si alcun avie tous o autra maladie que non pogues alenar, fay far foc d’aquest fust e fay y coyre un pan entre dos calieus, e manie d’aquel pan e guerira.
La vertut de l’erba de tomz. De la vertut de l’erba de tomz, que es appellada en abray harenos; l’apellan diptani per lo mont ont ellas si fan, que a nom Diptanus.
E ditz Diascorides, mot bon mege, que la rais d’aquella, beguda ambe vin fort, val contra malautias e mordement de bestias verinozas e contra trencaduras de budels.
Item: si es begut de la rais ambe l’ayga val contra lo trencament e contra rampa de camba, e beguda ambe vinaygre val a dolor de melssa e de dens, si es mastegada.
Encaras dizon los libres dels profetas de la vertut d’aquesta herba, e val a tota maladie de cors e fa coyre la vianda e en gieta tota causa enverinada de qualque bestia sie maniada ambe vin e beguda ambe ayga, e val contra festolas e cranch, e giet tuechs e lombrix del corps beguda ambe vinaygre, e fa yssir l’enfant mort del cors de la mayre, e trenqua postema dura erba e fa escupir, e val beguda o maniada a mezellaria enflada, si an lo suc de ruda on la beu.
E val a dolor de pieys e aguanos beguda ambe suc de ruda e val mot contra febre quartana ayssi beguda ambe suc de ruda.
Encaras gieta tota dolor de cors.
E a tot home que aia palayo que li tien ambe las mans e·l cap donas li en dejun ambe vi fort vint jorns o mays, si mestier y a.
E val a tot home a qui enflan los colhons e·l pentenilh per freior: beva de l’erba en dejun ambe vin fort e guerira.
E val contra tota mala buba si non es esclatada que non pot montar ni far dan, e si non es esclatada gitara la poyridura; beva la ambe vin fort.
E val contra totas [.....] que sian maniadas o begudas e gieta lo cayrel si es ficas del cors de l’home; uza en d’aquella tro qu’en sia fora.
[f. 37v] Contra mal de la peyra. A home que ha mal de la peyra cant non la pot far yssir de la vexiga ni fondre fassa aquest’ayga que desus es contenguda, e fara la fondre e passar en maniera da rena; e si pyssa en orinal veyra al fons de l’orinal la rena de la peyra que es trencada per vertut de l’ayga. Prenes multitut de raves e talhas las coma formage fresch, e pueys ansi talhas metes las en una telha o en un autre drap de lin que sie net, e torsses las ben que en yssa suc tant come yssir ne poyra; e pueys aquel suc sie mes en una ola nova envernissada, e metes o coyre sus bel fuec de carbon, e coya tant que merme de la mitat; e pueys ostas la del fuech e laissas la refrezir e pueys prenes so que yssera d’ayga clara e metes o en ampoleta e d’aquesta ayga beva lo malaut un petit got le matin en dejun e autre got al vespre, que non manie ren apres que aquel’ayga sera beguda, e uza de beure aquesta ayga desus ditta. La peyra que es faita en la veziga hoyes ja de lonc temps, aquella fa fondre e trenquar, e pissant yheys tota goma e en pauc de temps lo malade es sanat, e sapias que non y a ren milhor.
Contra trencadas. Momia, so es car d’ome mort que son trobas secz en sily o androia e non en autre luec, e d’aquella carn fay polvera e pres apres de nueg dada a beure dins un huou mal pueyt tres o catre ves: tantost consolda la crebadura dels budels dels homes que son dis axuohozes.
Secondo gruppo di ricette
[f. 53r] Recepta de l’enguen cartolal. Premierament oli rozat tres onz., oli violat tres onz., oli d’amenlas dolssas tres onz., oli d’amellas amaras tres onz.; d’autra part prenes litargii catre onz., blanquet catre, bol arm[e]n doas onz., sera nova una onz..
A febre quartana. Aysso es a febre quartana proatus: Xristus agios anazarius et spes febribus sis remedium, Ihesus Nazarenus; aquest vers deu esser escrich daval la fuelha, so es a leu ves de la fuelha, en cascuna. E·ls tres versses dessus escrich devon esser esrich al drech de cascunas de las fuelhas, e las fuelhas devon esser tres fuelhas de salvia, e en cascuna devon esser escrichs aquestz versses ab tinta. E deu las culhir persona verge e diga a cascuna cant la culhira lo Pater Noster e l’Ave Maria, e cant las daras al malaut fay que sie en dejun; empero non las li dones si non cant lo freg li comenssara a venir, e das li totas las tres fuelhas a maniar aiustadas.
Terzo gruppo di ricette
[f. 59v] Enguent a nafras. A rugas e a nafras enguent mot bon: pren blanquet, essen e razura de pi e sera e aurpiment, e la razura e l’aurpiment polverizat, e mesclaras o ambe la sera e ambe l’essen, que deu esser fondut.
Enguent a totas nafras. A totas nafras enguent: pren verdet e blanquet e sera e pega e rezna egalment, empero may y deu aver del verdet e piruela e oli que y abonde e de tot aysso fay enguent.
A correment de ventre. Contra correment de ventre experiment: pren esses e mastech e boleyum, de cascun una onz., e pren filh tornart e goma arabica tornad[a] e diagragant, de cascun una onz. torrat e puey pren sanc de dragon doas dragmas, e de peyra sanguinea una drama, e tot aysso sie mout polverizat e mesclat. E d’aysso sie dat al malaute lo matin e·l vespre a beure una drama ambe ayga de plueia o ambe ayga rozada, ambe sucre rozat, si lo malaut es febros, e si non a febre, das li aysso a beure ambe bon vin pur.
Contra dolor de gota et de peyra. Contra dolor de gota e contra peyra de la veziga pren l’erba q’es dita [.....]yna e salvia salvage, de cascuna una manada e una onz. de eris e tot aysso sie cueyt en ayga tro que sie amermat de la terssa part e pueys cola aquest’ayga, [mescla] catre onz. de mel e pueys bolh o tot un pauc, e aysso dona pueys a beure lo matin e ·l vespre al malade un plen goble de veyre.
A febre quartana. Contra febre quartana pren cogombre salvage, dedefrazigan entorn e dizen tres Pater Noster e tres Ave Maria, e cant dira lo darier Ave Maria trenca lo cogombre en un colp o en una tirada e pela la rais e lo suc dona a beure al malaude al pes de dos diners e gitar dessus e dessos e sera sanat, e aysso fay per tres assecios ans que la febre lo tenga.
[f. 60r] Contra gota ros. Contra gota ros que ven en la cara pren fuelhas de l’espinaret blanc e tray lo suc e pueys pren sayn de porc e de gallina fresqua e pren tres onz. del sayn e font las e tres onz. del suc de l’espinaret blanc e mescla o tot e sera enguen e pauza o en una brostia e d’aquo onha s’en la cara soven tot matin. Item lo suc d’espinaret per si val aytant mezeis o plus, may cant non s’en pot trobar fa on aquest enguent.
A mondar los budels. A mondar los budels pren l’erba qu’es dita antos e una onz. de comi e una onz. polipedi e tres onz. de limadura de fer, empero la limadura deu esser lavada per so que sie bella e pur, e una lbr. [de mel] e bulhiras lo mel per se. E pueys penras lo polipendi e l’erba qu’es dita antos e·l comi e faras d’aquo polveras; apres penras la limadura del fer e las polveras metras en lo mel cant bolhira.
Conra correment de sanc. Contra correment de sanc per la natura de la fenna, beva mota pega mulhada en vin.
Contra vomit pren tersera gran, car ambe vin o ambe ayga tebeza beguda es bona.
A home que non pot orinar. Pren una lbr. de gras d’avelanas e torra aquellas e pela e pren una lbr. de milium solis e pela o e tot aysso destempra ambe vin blanc e cola o apres e d’aysso done a beure al malaute. E sagne se de l’autre bras e puey pren alqunt estopa e mulha o en oli d’olivas e caut pauza o sobre aquel luec.
A destrenher vomit. A destrenher vomit ambe grant tos primierament on lo cap ambe aquest enguent: e pren lo suc de menta e oli e vinaygre egalment e tot mesclat [.....]on be. E puey pren lana ambe suc e mulha la en aquel suc e pueys fregis la en oli o en mel e pauza la cauda en un drap e pauza dessus polvera de comi e enfins met la dessus lo ventre.
A sanar hom que cas d’aquel mal. A mal de cazer de gota, pren tres grans de pyonia e fen la una per mieg e pren sera benezeta e met aquels dos grans en aquella sera e la mitat de un gran al mieg d’aquels dos grans, e lia los fort, empero un capellan deu liar aquels grans al col del malade dizent lo Pater Noster e Ave Maria. E cant lo capellan lia aquels grans deu esser en la gleiza de Sant Andrieu e que cante Messa dels Apostols e lo malaute offra al capellan dos gals d’una color, may non devon esser negres e una candela. E·l malaute garde apres tot que lo capellan li mandara empero lo malaute deu gardar que dins un an non manie carn de buou ni cauls ni vinaygre ni formage ni lioms ni aygruras ni conils [f. 60v] en deguna maniera.
A sanar mal de gola. A mal de gola escrich en una carta aquestas letras e porta las al col: [.....].
Beurage a las nafras. Beurage a sanar nafras: pren la rais de la genssana e la rais e·ls bros e las fuelhas de gariofilate e la valeriana e de pinpinella e de pelozela; estas herbas sien culhidas en lur temps, so es avant que floriscan cant son en herba vert e fresca, e sien secadas. Pren las catre primieras herbas per egal e de la darriera aytant com de las catre primieras e fay d’aquestas polvera que sie purgada e passada per sedas ayssi com farina, e cant quela polvera sera purgada, sie ben gardada e pauzada en sac d’alida. Item pren de canela una onz. e de gingibre mieia onz., de cardemomi una drama e d’especianardi de Fransa una drama, que es la mieia part de una onz. Item de galengal e de pebre lonc e de nozes y[s]arc de cascuna d’aquestas egalment una drama e doze grans de girofle e quinze de pebre, e tot aysso sie ben polverizat. Item pren una lbr. de mel granat e cinc lbr. de bon vi e pueys mescla aquestas especias ambe aquest vin en guiza de piment e bolha un pauc e cant sera tebe pren de la polvera de las ditas herbas ambe tres dis e aysso per tres vegadas mesclant ambe lo dit piment e diras a cascuna ves: “In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti”, e cant metras las ditas polveras en aquel piment diras a cascuna ves: “Dextera Domini fecit virtutem, dextera Domini exaltavit me, dextera Domini fecit virtutem, non moriar sed vivam et narrabo opera Domini. Castigans castigavit Dominus et morti non tradidit me”. Empero lo dit vaysel serva e vaysel de veyre e d’aquel dona a beure cascun jorn al malaute tres ves en dejun et una ves apres dinnar e la nueyt cant se yra jazer, empero lo malade deu maniar bonas galinas e bonas perdis e carn de moton e bonas especias e totas viandas bonas e caudas e humidas, e beva lo milhor vin que poyra trobar e sens ayga e non manie carn de buou ni lebre ni alcuna vianda freia, ni manie ni beva alcuna agra, e garde se sobre tot que non jague ambe fenna ni aia frech. Aquesta dieta garde lo nafrat per detz jorns o per doze e que non manie carn, maniaris o farinas o huous cueytz ambe bonas specias. E si avia fret o dolor beva del piment dessus dit de qual on mays en beura plus tost sera guerit. Item sapias per cert que nepta solament pimentada de las ditas specis fa tot aysso que fan totas las herbas dessus [f. 61r] ditas. Item sapias per cert que un mege de nom Peylier uza d’aytal piment e tantost com alcun on era nafras dona li a beure suc de pinpinella ambe vin blanc, e si aquel suc yssia fora la nafra, per cert sabie que aquel nafra fora tost guarida, e si aquel suc non yssis fora aquella nafra era mortal, non se podie curar ne sanar.
A trayre peyra de la vesiga. A peyra en la veziga o en la verga, pren en lo mes de may una lebre viva e met la dintre tota viva e crema la e fay ne polvera e dona li a beure ambe ayga o ambe vin blanc.
Cauza proada es a guerir de la ronha. Pren la rais de l’erba qu’es dita elna, prenne tantas com tres des e aytant de car salada de porc grassa, que non y aia ges de maygre, e met o en una ola ambe de l’ayga e coza tant tro que sie ben cueyta la carn e la elna mot, e fay en tal guiza que y remanga un enap de sabrier e bega·l en dejun, e fassa o nou jorns. E pueys prenga aquella carn e la elna e pize o tot enssemps e onha s’en. E·l beure e·l onher tenga nou jorns; cascun jorn pot beure lo matin lo sabrier e que s’en onha al vespre.
Ansi fa co[.....] als huels: pren los nogalhons de las avelanas e layssa los jazer en l’ayga tro que pueyssan anar la pel e pueys trissa los ben el mortier e destempra los ambe vin blanc tebe e apres cola o tot en un drap e pren lo suc de la rais del fenolh e de la ruda e mescla aquestas tres cauzas enssemps e cola la per un drap prin enfy aquella coladura e layssa per tres jorns o per catre jazer en un vaissel ou gravelh de range ou de [.....] e apres aquo que dessus ne dara muda una pluma e fay o esgotar e aquo faras doas ves o tres.
Herba Roberti ambe sal trissada sana lo cranch e aysso es cert car un co[m]pte que avia mal en la camba de la qual avie dupte car y era lo cranch e feron li oli de briols d’uous e mesclet y sayn de porc vielh, e mes y solpre vieu e argent vieu e caus e fes o tot enssemps pizar e pauzet o sus la plaga e fon sanas.
A enflament d’uelhs o a escurdat berbena y aiuda. Pren lo suc de l’api e album d’uou e mesclat e pauzat dessus l’uelh cant t’y iras jazer.
A escurar huelhs mescla polvera de pebre ambe vinaygre e layssa o bolhir per mieg jorn e pren lo suc del maratri, fenolh e de la selidonia e mescla o tot e o bolhir enssemps un petit e met o en un bassin entro l’endeman. E d’aquella aiga met li els huelhs al pacient e ser e matin e envers una hora e sera guerit.
A dolor d’uelhs de suc de borage pren ambe mel mesclat e onh ne lo lop e sera guerit.
A dolor d’uelhs [f. 61v] e de sanc e de humors e a r[.....] pren mel escumat ses fun e cos la fuelha de la edra e met dessus polvera de alec e pauza o sus los huelhs e seras sanat.
Aquellos que an los huelhs e non vezon lo serpol can part cueyt en ayga e d’aquel’ayga lava los huelhs motas ves e recobraras la clerdat.
Si voles aver pels en loc cremat, fay tisso e met lo en una ola nova e fay ne polvera a maniera d’enguen ambe las doas pars del grays de la volp e la terssa de la selidonia; e pre la escorssa meiana d’ebol e trissa la e met la en ayga coyre longament. E pren aquo que nadara dessus car aquo fa naysser pels sobre filhs o en barba ou en locs cremas.
A correment de sanc del nas pren lo suc de la menta e fenda de porc o d’aze e d’argila e destempra o ambe vinaygre et fay ne emplastre sobre·l fron e seras guerit.
Pren los limaus e cos los en vin e cascun jorn lava ambe aquel vin e atambra soven lo vin els limaux.
A verugas toca la ambe la semenssa de l’evol: defalihran.
Aquels que an febre pren la linaria secada davant la festa de Sant Johan Baptista ambe lo Pater Noster e seca la a la umbra ansi que non veia solelh e ambe vin e ambe ayga dona li a beure.
A home que a terssana, pren lo suc de la plantage e de la berbena, roza, celidonia e ruda; d’aquestas herbas fa on ayga que rent las lutz bona e prima.
Suc de bretonega, gitat els huelhs, sana tota sobrefluitas.
Als huels pren gras de esses purs ansi cant ven a cambra en borol d’uou de colomp e tres grans de pebre e una rais de gingibre e piza o ben e pueys destempra o en un bassin e dona o a beure ambe vin blanc e layssa o per una nueyt e per un jorn e pueys cant lo malaut volra anar jazer jaga envers e met li d’aquo als huelhs e lo matin lave los huelhs ambe l’ayga tebeza e guerra tost.
Enguent a gota. Pren lo say del cat e mezola de l’os de l’aze e del caval; apres pren grans d’essens e de pebre e de gingibre aytant de l’un com de l’autre e mol o tot en un mortier. E pueys met la en una auca e l’auca sie plumada e apparelhada coma per maniar e met la al foc e met dessus la padena que resebra lo grays que cayra de l’auqua e pueys cant sera cueyt pren lo sayn tot enssemps e cos lo en vin blanc entro que laysse de fregir per la calor e met on en brostia cant sera frech e ambe aquest enguent onheras lo loc ont sofriras la gota e seras guerit.
A tot home que aia lo fege escalfat prenga suc de plantage [f. 62r] e layt de cabra pur doas pars e la tres del suc de la plantage e beva en dejun per nou jorns un plen enap o may, si plus ne pot recebre, e sera gueris.
A tot home que aia los huelhs roges per sanc o escalfas prenga mel e bolha lo e escrase·l tant tro que sie ben clar e pueys prenga del suc de la plantage aytant com de mel e laysse o refreiar e pueys aia un drap de lin e cole o en un bel vayssel de veyre e pueys meta s’en ser e matin els huelhs tant tro que sie guerit.
Item a tolre e a estancar sanc aiustat en huelhs fay emplastre de sera mundada e de prima polvera de comi e aquest emplastre pauza tebe tota nueyt sobre huelh malade.
Item emplastre de safra mout e de rozas moutas e de biol d’uou val e aiuda ad aquo mezeis pauzat sobre los huelh.
Benedictus qui venit in nomine Domini Deus, Deus illuxit nobis. Me tibi Virgo Pia Genitrix comendo Maria. Ave Virgo Sancta.
Quarto gruppo di ricette
[f. 71v] Qui volra que amor de marit e de molher dure tostemps qui mourran porte lo marit lo cor de corp mascle e la molher porte lo cor de la corp femelha e estaran tot lor temps de lur vida en pas.
Qui portara al col lias los dos huelhs del corp delieuran on de motas maladias, e qui vol far tornar sos pels rosses onhe los an los huelhs de la corba e seram rosses.
Qui volra far tombar los pels da lay ont non en volra e jamay non y tornaran, prena la pel de la rata penada e creme la e meta de la polvera la on volra e tombaran li sen tornar.
Qui trobara la mostela morta, coza la ben en oli tro tant que sie ben fonduda e pueys tole aquel oli e met y un petit de bren e far·ne enguent e res mot bos a tot mals verinozes e apostemas.
Qui volra que fenna consebra, porte lo destre genicien de la mostela e torn a far ambe home e tantost consebra. E que pren los geniciens de la mostela en l’amermament de la luna e los porta volopas en cuer de mula: jamay non consebra.
Finito libro, sit laus et gloria Xristo. Amen.
Testo: Corradini 1997. – Rialto 30.xii. 2004.
Chantilly, Musée Condé 330, ff. 33r-37v; f. 53r; ff. 59v-62r; f. 71v.
Edizione: M. Sofia Corradini Bozzi, Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, Firenze 1997 (Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria), pp. 342-350; p. 388; pp. 407-412; p. 413.
Rispetto all’edizione a stampa ho introdotto la seguente correzione: f. 53r: bol arm[e]n (ed. 1977: bolarm[e]n). Rimando al lavoro citato per la descrizione e l’analisi linguistica del codice.