[f. 1r] + In nomine Patri[s] et Filij et Spiritus Sancti. Amen.
Aquest libre es bons per aver sanitat del cors.
Ad home o a femena que aia dolor el ventre pren lo sucre e l’anis e·l mastica e fai o tot boillir en una pinnata nova e colas aquell’aiga e donas l’en a beure. E garra demantenent ab la voluntat de Dieu.
Per gota. A gota fatz aquest oignement: pren una pinnata nova e prin d’oli d’oliva et imples la pinnata; e prin de ruda tenra e mit n’i tant con n’i cabra en la pinnata e fatz o tot boillir tant que la ruda sia tota arsa. Et aquo es mout bon oignement e proat. Et oignes en lo malaute al fuec o al caut soleill, e pueis cubres lo fort am pell o ab lana o ab feutre lai on aura lo mal. E garra ab Dieu.
Per gota. Autra medicina per gota: prin lo fel del bueu et oignes lai on sera lo mal. Et er garitz demantenent ab Dieu.
Per mal de boca. Home o femena que aia mal en la boca d’escalfament: pren l’erba de Bogia e piza la fort, et aquella pols prin ab lo det e metes la lai on es lo mal. E per doas ves que aiso fassa er garitz ab Dieu.
A mal d’uells. A mal d’uels prin pomas poiridas e mit ne desus, e tolra tota la dolor et ostara lo mal ab Dieu.
A tolre vin. Si vols tolre vin ad home o a femena que [f. 1v] non beva mais per negun temps, aias doas o tres anguillas vivas et aias una pignata nova et impli la de vin; e mit las anguilas dinz e laisas las estar tant que sian mortas e pueis fai las metre en pan e coire ben. E das las a maniar ad aquella presona. Lo sen pastretz e ja mais non aura talent de beure vin.
Per menazon. Ad home o a femena que aia menazon e non s’estanqua pren una tordora, si es home prin lo mascle e si es femena pren la femella, e mit la en raustz e pergota la ab siera nova enaisi con farias ab lart. E cant sera cuecha mit la en una escudella e mit desus de vinaigre e fai li o tot, el vinaigre, beure. E sera garitz ab l’aiuda de Dieu.
Per pissar. Si es home o femena que non puesca pissar prin un grill mascle, si es home, e si es femena prin lo femel, e dona lo li a beure l’una cueissa ab vin o ab aigua. E si non pissa per aiso dona li a beure l’autra, pauc e pauc, que si lo li donavas tot ensems non li remanria sanc a pissar. Et er garitz ab Dieu.
Al membre. Ad home que aia mal el membre prin lo brot del arnaves et aquel del aromeze et aquel de la malva et aquel del caul, e traiz ne lo suc. E pueis prin lo solpre e sain vieill de porc mascle e l’argent viu, e destempras o tot ab aquel suc cant sera pistatz. E vos en [f. 2r] fatz un emplastre e pauzas li soven el menbre. E garra ab Dieu.
Per issir a sella. Home que non pot issir a sella: prin de mel e fai lo tant coire que merme de la mitat; pueis pren aquel mel e sus en aquel taillador oing d’oli tu lo gieta degotant. E cant aquella gota sera cazucha sus lo taillador e sera si preza fai en una candella e mit la li per la natura. Et issira a cella et er garitz ab Dieu.
Per mal de camba. Home que aia mal en camba o en autre loc que s’afestolis: prin lo feu del boc mascle e font lo; e quant sera fundutz prin de drap de lini e mit lo en un baston e crema lo. E cant sera crematz mit lo en lo feu fondut. E mit aquel drap sus lo mal e sera garitz ab Dieu.
Per sanglot. Ad home que aia sanglot e no·l puesqua estancar prin un gobelet d’aiga e fai l’en beure set remux, et a cascun remuc et el digua: “Dieu cre”. Et er garitz ab Dieu.
Per berbeze. Ad home que aia berbeze en col o en gauta prin un’erba que a nom tom erba, que si troba en vallat pres d’aiga et a grana vermeilla et am fueilla con bleda mia partida; e prin lo suc d’aquella erba et aias de sal e de vinaigre, et amb aquestas tres cauzas tu freta. Et er garitz en tres iornz ab Dieu.
Per berbeze. Si vols far autra mesina per lo berbeze prin un’erba que a nom poraca, que nais en montainha, e del suc d’aquella [f. 2v] erba tu fretaz. Es atressi bona mesina.
Per gota. Ad home que aia gota pren lo sain de la serp e·l sayn vieill del porc e la siera nova e l’ensens; e prin de las limassas ganren e pizas las e gitas·n aquo dinz e frig las d’ellas mezeusas; e pueissas aias lo vin blanc e pasa las limasas e trai ne ben lo suc ab lo vin. Et aias una bella sartan e mit intre lo sain de la serp e del porc e la siera nova e l’ensens pistat e tot tu o mit intre; et aias lo bon fuec niens de fum, e tot ensemps tu o config e mit hi las limassas e fai o ben boillir, e pueis laissa o refreiar; e cant sera ben freg tu aias una bella brostia e mit lo intre, e valra son pes d’aur. E prin lo malaute et aias lo gran fuec caut et oinnes lo ben al fuec, et sia de nueg aiso. E pueis aias una pel cauda nova e fayssa l’en ben caut, et er garitz ab la voluntat de Nostre Seinhor, que ja mais non l’en calra. Oigher e garra ab Dieu.
Per gota. Si vols plus leu mecina per gota prin lo pan caut aisi con issira del forn e mit lo entre doas escudellas, solament la molleda. Et aias un baston el mieg de l’escudella que·l pan non puesca tocar el fons, et issira en un olli, e d’aquel oli tu oin lo malaute. Et er mout bona medicina. E garra ab Dieu.
Per malautia. Ad home que aia malautia que si clame nizas prin lo froment ben mundat e mit lo en un engluge o en autra part. Et aias un ferre caut et esquicha lo froment ab [f. 3r] lo ferre caut et issira en un olli fret, et d’aquel olli tu oigh lo malaute lai on aura lo mal. Et er gariz denfra set iorns ab la voluntat de Nostre Seinhor.
Per enguinueis. Home o femena que aia malautia que si clama enguinueis: prin de tartugas quatre o cinc o plus, e mit las coire mout fort mesclament ab l’ordi ganren et ab la buza del bueu si es home, e si es femna am la buza de la vaqua. E fassa·n un bain d’aquella aigua on coira l’ordi e las tartugas e prena la buza del bueu fresqua e meta la el bain e bainne si tres iorns o quatre en aquesta aigua, e mange de las polpas d’aquestas tartugas. E garra ab Dieu.
Per fic d’ome o de femena. Si es home o femena o bestia que aia un mal que a nom fic, que·s fassa creisser la carn en semblant de verrugas e sagna soven, prin lo ssuc de la cogomerassa e pista lo en doas peiras e mit lo desus, e maniara tot lo mal e ia non o sintira, ni mal no·l farra. E garra ab Dieu.
Per un esclen. Home o femena que aia un esclen pren una ratella de bueu e fai despullar lo malaute e met li la ratella sus lo ventre e fai l’estar en sopins. E prin un ferre sotill e calfa lo fort, et ab lo ferre caut tu tailla la tella sus lo ventre del malaute per moutz luex si que senta ben la calor de la ratella, et estia per travers sus lo ventre. [f. 3v] E pueis cascun iorn per lo matin, en dejun, tu li fai lavar ab son orin. Et er garitz.
Per gota. Home o femena que aia gota de freia natura: prin una grossa anguilla, la plus grossa que poiras atrobar, e lava la ben e fai en tors; et en quascun tor mit del lart del porc un lardon, e sia carn vieilla, si la trobas. Et aias una sartan e fai tant friger l’anguilla entro que torne tota freia e·l lart sia tot fondut; e prin aquel oinhement e mit lo en una bella boisseza, e d’aquel oignement fai lo oinher al caut soleill o al fuec, e pueis faissa lo de bona pell o de feutre. Et er garitz ab Dieu.
A mal d’uells. Home o femena que aia mal els ueils sol que non sia gota: prin lo bon vin blanc e prin un ou e fai lo coire en la braza; e prin dos o tres grans d’ensens blanc e pista lo ab lo ros de l’ou tot ensemps e destrempra o ab lo vin blanc. E pueis colas o ab un bell drap, e d’aquel vin que passara per lo drap tu li met els ueils tres ves lo iorn, e gitar n’a tot lo mal breument.
Per festola. Home o femena que aia festola dintre·l cor[s]: prin un lazert e mit lo en una pignata nova e fai lo coire. E cant sera ben boillit metes lo en un test e metes lo en un forn tot caut e fatz lo tant coire el forn qu’esdevenga pols; e prin aquella pols e fai la maniar al malaute e gitara lo mal per la boca. E si a lo mal [f. 4r] fora·l cors mit d’aquella pols desus soven e garra mout leu. E beva la ab vin, la pols, e garra ab Dieu.
Per morenas. Home o femena que aia morenas: prin las figas vertz e cremas las e fai en pols e mit ne en lo mal tro que sia garitz.
Per cranc. Home o femena que aia cranc o festola: pren una erba que a nom aros et a semblansa d’armol e pista aquella erba ab tot lo suc e mit la el mal e garra. E cant seras garitz e volras ben [clau]re la plaga prin aquel’erba e fai la ben cecar e fai ne pols e mit aquella pols desus e claura ce demantenent.
Per peira. Home que aia peira el menbre: prenna del croveil de l’avellana e piste la si qu’en fassa farina, et aquella pols dona li a beure ab vin vermeill tant que sia garitz. Et aquesta es vera.
Per morenas. Home o femena que aia morenas: prin un’erba que a nom calendor, que a aital fuella con lilli, e prin aquella erba e pista la ab tot lo suc et ab sain vieill de porc. E mit la desus lo mal tant que sia garit. E si es lo mal denfra lo cors, que hom no·l puesca vezer, donas li a maniar aquella erba ab carn de mouton o sens carn. E garra ab Dieu.
Per festola. Home o femena que aia festola: prin l’erba sancta e fai la secar e pueis fai en pols; e prin las cambas dels ails e crema las e fai en pols e mesclas aquellas doas polveras e mit n’i mais d’aquellas dels ails, e mit la desus lo mal tro que sia [f. 4v] garitz.
Per malautia de ca[ra]. Home o femena que aia una malautia en la cara que hom apella gota roia, que fa per forssa envermeillir la cara: prin las rozas e trai ne lo suc e prin lo sain vieill de porc e l’ensens blanc e l’argent viu e·l mastegue, e de tot aiso fai oinhement. E la nueg, cant s’ira iazer, tu l’oinh la cara tant tro que sia garitz ab Dieu. E si li torna, oinh lo aqui mezeis.
Per premsas. Home o femena que aia premsa: prin las favas blanquas e fretas las e fai en farinna; e prin una sponga nova e lava la fort e capola la tant qu’esdevenga farinna e passa la al passador, e d’aquellas doas farinnas fai un crespel ab mel d’abeillas e fai lo coire en una sartan, lo crespell. E dona lo li a maniar.
Per membre. Home que aia mal el membre: prin la mossa vert de la peira de l’aiga doussa e mit ne desus lo mal et er garitz ab Dieu.
Per estendre camba. Home que non puesca estendre la camba o·l bras: prin la cemensa de la salprinnagua e fai la li beure ab vin et estendra la ades, mais et aura gran trebaill lo iorn.
Per roigna. Home o femena que aia fort roigna: prin la temiama e fai la boillir en olli d’oliva tant que sia funduda, e pueis laissa la refreiar.
Per gota. Home que aia fort gota: prin la banna del sers e fai ne tors et aquels tors fai boillir tot un iorn e plus tant [f. 5r] en un pairol que l’aigua si prenna. E prin aquo e mit o en una olla et al caut soleill o al fuec caut oig lo malaute aqui on aura lo mal. E meta desus un drap que non si prenna als vestirs, e quant volra ostar lo drap desus, mueille o amb aiga cauda vo amb orin, que d’autramenz non s’en moura. Et es mout bona mesina. E si podias aver vin blanc en cozias intre ab la banna del sers, si valria plus l’engent. E garra ab Dieu.
Per pels de testa. Home o femena que aia plassa en la testa que non hi aia pels: prin las cozas de las lagremuzas e fai las fort fregir amb oli d’oliva tant que totas sian arsas; e pren aquell’oli et oinh lai on seran las plassas, e metra hi pells demantenent.
Per aiso mezesme. Si tu en vols far autra medicina per aiso mezesme prin la seba del rest e tailla la menut e friges la amb oli d’oliva; e prin lo rest e raustis lo en un test e mol lo mesclament ab la seba. E destempra o amb oli d’oliva, cant sera fricha la seba, e fai en oinhement et oinh lo cap. E fara naisser pels mout espes. E lave son cap doas ves o tres la cemana, et oinh la testa demantenent que l’auras lavat.
A tota febre . A tota febre escrives aquestos noms en carta verge e fai lo portar al malaute nou iorns sobre se, e garra ab Dieu: + Ihesus + Ihesus + Ihesus. Zoter. Ynos. Adonay. o. [f. 5v] A febre cartana. A febre cartana escriu aquestos noms desobre dizens en una poma amb un ferre agut, e dona lo li a maniar ab pan.
E si ti vols escriu aquestz noms en carta verge e mit la al malaute al col, mais non sia legitz. E quant ira en luec laig non lo porte ab si: + Ego sum Alpha et [omega], Primus Novissimus, Initium et Finnis, et Dominus noster Ihesus Christus. Amen.
Per mors de can. A morsura de can enrabiat prin la ortiga ab sal, trissa e mit ne desus la morsura. E sanara demantenent, si Dieu plas.
Breu per febre: Dominus dixit ad Symon Petrus quod hic iasset. Petrus dixit ei: “Domine, quia plenus sum de febribus”. Dominus illum tangebat et Petrus sanus fiebat. Dominus inde ambulat et Petrus sequebatur. Dominus ad eum dixit: “Quod vis ad me Petre?”. Petrus dixit illi: “Qui habuerit ista verba aut portaverit scripta non debet febre abere”. Dominus dixit ei: “Petre, fiat tibi sicu[t] vis”.
Per home contrag. Home qu’es contrag de gota aia de las tartugas boscarencas e fai las mout coire en aiga tant tro que si dezosson; e fai lo bainhar en aquella aiga och iorns e mit la carn de las tartugas lai on aura la dolor, tan cauda com sofrir poira. Et aiso es mecina proada, e garra ab Dieu.
Per dolor de denz. Per dolor de las dens prin un petit de papier et escriu aquestas letras: + A danda + liberanda + pro vermis + estomaca +, et escriu las [f. 6r] en lonc del papier; pueis plega lo e mit lo desobre aquella dent on aura la dolor et estia hi tant que las letras si departan del papier. E cant las letras seran destruchas, la dolor s’en ira tota, mais si la dolor era vieilla non val ren. E garra ab Dieu.
Per gitar enfant. Si vols far gitar a femena enfant que sia mortz en son ventre dona li a beure lo laig de la cadella, e gitara lo demantenent.
Qui non a lag. Si femena non a laig cant es desliura de son enfant prin lo crestaill e la greza, e das l’en a beure ab aiga l’endeman, et aura mout laig.
Qui a gran dolor. Home o femena que aia gran dolor ios l’aisella que·l tol dormir: pren un pan caut mol et aia del meillor vin que poira trobar, tot pur; e mit lo pan remullar dins lo vin e mit aquel pan la o[n a]ura la dolor, e demantenent dormira. Et er garitz ab Dieu.
Per sanament de sanc. A sanguinem sanandum dic in aure eius Ihesus nomina, vel de illius sanguine dicta nomina scribe in fronte eius: + Max + Pax +. Stanca Sanabitur.
Per lo bon. Si trobas home o femena que aia alcuna bona que s’apelle lo bon prin la greza del vaissel e mit en en un drap blanc et envolopa la e mit la en la braza e boillira la ins. E quant aura ben boillit trai la foras e n’osta lo drap que er cremat e pueis fai en polvera de la greza; [f. 6v] et aias de caus la plus sotill que poiras trobar, e mit las doas partz de la greza e la terssa de caus, et aias de sabon mol e fai en oignement. Et aias tres paucas pesolas de drap et oinh la una, et en l’autra tu fai un pauc pertus del gran del cap de la buna et aiusta los dos draps e mit los deves lo pertus sus la bona, e denfra la carta part del iorn esclatara la buna e non n’aura nulla dolor. Et er garitz ab Dieu.
Per auzir. Home o femena que aia perdut l’auzir: prin lo menbre del volp e fai lo mout remullar en oli caut tant que sia ben mol que non puesqua plus. E si potz trobar oli moicerin prin ne e fai lo remullar per aqui mezeis, e sia caut. E fai iazer lo malaute en aquella part on aura lo mal e mit dins l’aureilla lo menbre ab l’oli caut tant cant la·n poira intrar, e demantenent cobrara l’auzir, ab la voluntat de Ihesu Christi, et aura repaus. E si non trobas oli moisezin aias oli d’oliva.
A gota. A gota de freia natura ad home o a femena: prin las mezollas de l’aze et oinh lo lai on aura lo mal, al fuec o al caut soleill, e demantenent er garitz ab la voluntat de Dieu.
Per malvais alen. Home o femena que aia malvaiza alena: prin per nou iorns, cascun iorn, un plen poin de flors de [f. 7r] romanin fresca, si aver la potz, et aias un ou o dos, e destempra los en una bella escudella e mit inz las flors e mescla o tot ensemps e bat o ben; e pueis mit o en un bel tianet o en una bella escudella e mit o sus lo fuec tant entro que si prenna. E fai maniar per nou iorns aquel tortel, a cascun iorn un tortell. Et aura aisi bona boca e bon alen com null’autr’ome.
Per pigritat. Home que aia lo pe girat de luec o sa man: prin demantenent un’erba que si clama eisens e mit la dinz un tian nou e fai lo ab si meteis frigir; e prin de bon vin pur et esposca lo fort dinz lo tian e mescla o ben tot lains el tian, e faissa en ben la desliusadura d’aquella erba cauda aisi com la poira sufrir. E pueis faissa lo per desus ab drap e lia o mout ben, e fai o per tres ves. Et er garitz ab Dieu.
Per perdre sanc. A femena que pert sanc per la maire o home que aia rota la vena denfra·l cors prenna lo coraill e pista lo fort e fai ne pols mot sotill. E dona la li a beure et a maniar, e demantenent estancara.
Per morenas. Home o femena que aia morenas: prin lo sayn del porc fresc e fai lo fundre e mit hi un pauc d’oli d’oliva; e pueis aias las fueillas dels porres e piza las e trai ne lo suc, e mit dinz aquel suc un pauc de farina e fai [f. 7v] en aitaill oignement e mit ho sus lo mal aitan caut con sufrir lo poira. Et en tot lo mont non a meillor mescina, et er garitz denfra detz iorns ab Dieu.
Per oill agasin. Home o femena que aia uueill[s] agasinz en pe o en autre luec: vai t’en ab ell en un iardin on aia porres e coil en una fueilla, et sia matin enans que·l soleill si leu, e sia a dimartz. Et aquella fueilla cueill ab tres Pater Nostres en nom de Dieu, e tu toca aquels ueills agassins ben tot entorn ab lo suc d’aquella fueilla. E pueis tu prin aquella fueilla e porta la en la maizon e mit la en luec que ceque. E cant aquella fueilla er cequa els ueills agassinz eisiran foras totz sex, et er garitz ab Dieu.
Per morenas. Home que aia morenas: prin la verga del bueu e sequa la el forn tant que la puescas pistar, e fai ne pols. E prin lo sayn del porc fresc e mescla tot lo sayn ab la polvera e mit sus lo mal et aquel oignement. E garra demantenent ab Dieu.
Per naframent de cairel. Home o femena que sia nafratz de cairell en cors o en autre luec et es aventura que·l reman lo sanc el cors que no·l gieta per la nafra: prin una gallina, la plus negra que poiras trobar, e gieta deforas tot aquo que es dinz, e pueis mit la coire ab tota la pluma, e sia tan cuecha que tota si desfassa. E prin aquella aiga e cola la ab [f. 8r] [un] bell drap blanc e pueis tu li dona aquella aigua a beure. E gitara per la fundamenta tot aquel sanc, e garda que la gallina sia ben sana.
Per naframent. Home o femena que sia nafratz e pert sanc que non si puesca estancar: prin lo feutre sarrainesc e crema lo tan fort que torne tot carbon, e pueis fai ne pols. Et aquesta tu prin e mit la sus la nafra, et estancara ab Dieu.
Per enfladura. Si trobas enfant a qui enflon las genetarias per plorar, prin la femta del bueu sequa e fai la fort boillir; e prin aquella aigua e bainna en l’enfant soven tro que sia garitz. Et er tost garitz.
Per dolor de cors. Home o femena que aia dolor al cor: prin de la flor del coraill prim, de tal coraill que sia vermeill, e fai lo pistar tant que sia farina, e d’aquesta farina o de la flor tu destempra en un gobellet de vin pur et en tal maniera que·l puesca beure, e dona lo li a beure. E garra demantenent ab Dieu.
Per enfladura. Per enfladura que es si enflada que hom conosqua que obs hi aia tail e non fa cap, prenes de caul e de sain de porc e pistas ho e pauzas o sus lo mal. E·l iorn mezeis fara cap et o crebara.
Per sanc. Home o femena que pert sanc per lo nas: prin de vinaigre e fai lo boillir, e prin d’estopas tant que l’en faisses las cueissas, cant las [f. 8v] auras bainnadas en vinaigre tan caudas con las poiras sufrir. E si es fema faissa li las mamellas, e garra ades ab Dieu.
Per fic. Home o femena que aia fic: prin del cogombre amar e pista lo un pauc e pauza lo sus lo mal doas ves lo iorn. E sera garitz ades ab Dieu.
Per la vista. Per esclazir la vista prenes una onsa d’ensens blanc e de vert de ram una dr. pezant e de bon vin blanc un cartairon et aias una pinnata nova. E faitz o boillir tot ensemps tant que sia mermat las doas partz. E cant boilira, e vos o menas tota via entro que sia fag, et escumas o e colas o ab un bel drap, et aquel vin vos metes els uueills lo vespre et aures bels uueills.
Per dolor de testa. Per dolor de testa que ven per refreiament e tol la vista ad home: prenes de safran e d’espic e de canella e mastegue e carpabalsamon e sirobalsamon et asani bacara et eschinan e de tot aiso aias aitant de l’un con de l’autre e faitz ne polvera. Et aias d’aloe sequotrin aitant com de tot aiso que es escrig desus e faitz ne polvera e mesclas o tot ensemps. Et aias de suc de fenoill e destempras o enaisi qu’en fassas pillulas. E cant vos ires iazer prenes en lo pezant de tres esterlins et eisires una ves o doas a sella, e non vos cal gardar de ren.
Qui non pot retener. Home o femena que non pot retener la vianda e la gieta per la boca: prin lo suc del fenoill las doas partz, e la terssa de mel e fai o coire [f. 9r] ensemps tant que sia espes, e dona li o a beure lo matin e·l vespre.
Per cranc. Home que aia cranc: prin lo cap e·ls pes de la grua e mit lo sequar en un forn tant qu’en puescas far polvera, e d’aquella tu mit sus lo mal; et en pauc d’ora lo mal er garit. Et aquesta polvera es bona a tota plagua de cors ab Dieu.
Per levaduras. Per levadura prenes las figas sequas e·ls razimps sex e de salvia e de safran et aias del ros de l’ou; e bates o tot ensemps e fai en un enpastre e mit lo sus lo mal e fara to[t] asuavjar e fara lo dormir. E sera crebat lo matin e dezenflat senz failla ab Dieu.
Per mal d’uells. Per mal d’ueills, per tolre l’ardor, prin lo pan bescueg, e fai lo tant remullar que torn con pasta; e prin aquel pan e mena lo tant en una escudella tro que torne pautilla, et aquella pautilla tu mit en un drap lini e mit o sus los uuells. Et ostara tota la dolor ab Dieu.
Per tos. Per mal de tos prin tres datills e trai ne lo mezeillon e mit ins de mastegue que sia pres deplen los datils, e pauza lo sus la braza; e cant boillira prin lo e mania lo, e prin l’autre apres al plus caut que poiras e mania lo, et envia en la saliva aitant qom sera cauda que la·n passes e la mastegua non poiras maniar e gieta o foras; et aiso fai per tres seras cant iras iazer. E garras ab Dieu.
Per uulls. Per dolor d’ueills que esdeven per vent prin un ou et vebre lo per l’un cap e trai ne tot lo [f. 9v] blanc, et apres tu fai coire lo ros de l’ou en la braza ab lo croveill et ab tot, et enaisi que sia mieg cueg. Pueis prin de bella estopa e de bel coton tot eissug e gieta lo ros de l’ou sus e pauza lo li en los oilz al plus caut que poiras sufrir e lia lo li ben e fai lo iazer. E demantenent levar s’a la dolor, et estia ben caut e ben cobert que non aia freg, ni nent no·l puesca toquar. E garra ab Dieu.
Per nizas. Per nizas prin la pecs e doas nozes e pista o tot ensemps e pauza ne sus. E garra ades e ja mais non l’aura.
[f. 14r, col. b, riga 24] Per gota freia. Per gota de freia natura fatz far de bona erugua ab de bon [f. 14v] vinaigre fort e mit ins ganren de nos eisarchas, del gran e doas pessas de sitoal e de bon girofle e de nozes muscadas e de gingibre e de bona cannella e fai o tot boillir. E fai en tant que n’aias quinze iorns o vint, e cascun matin mania en ab pan caut et ab la carn a dinnar et a sopar. E sera mot leu garitz ab Dieu.
Per lo gitar de boca. Per home que gieta per la boca e non pot retener vianda prin l’eixens e trissa los brotz et aias d’oli d’oliva e frig los en una padella, e d’aquell’erba ab l’oli tota cauda tu li oigh lo ventre tot tro el penchenil e las cueissas. Et apres tu li lia en l’emborill et laissas repauzar, et aiso fai una ves o doas o tres Et er garitz demantenent ab Dieu.
Per colp de camba. Per colp de camba denant que aia longuament estat prin de bon vin pur e lava la nafra mot ben; et aias de romanin sec e fai en polvera e passa la per un tamis ben prim e sotillmenz e neta. E d’aquella polvera tu li mit desus lo mal, cant la li auras lavada ab lo vin. E sera garitz en una semana ab Dieu.
Per femena que non a son [temps]. Per femena que non a son temps e lo vol recobrar prin de niella un pauc e fai ne farina en un mortier; et aias un pauc de mel e mesclas la farina e·l mell; et aias una pessa [f. 15r] de benda sotill o d’autre drap sotill e mit sus la farina e·l mell e del drap fai un pomell mesclament del mel ab la farina. E mit aquel pomell en la natura ab tot aiso mesclat, et aura un pauc de coisson mas non durara gaire. E denfra nou iorns cobrara sas flors sens failla ab voluntat de Dieu.
Per femena que a trop [temps]. Per femena que a trop de son temps plus que non coven prin la tera del forn o del fogon ben arsa e destempras la ab vinaigre e fai en un pastell, et aquel hom li met a l’enborill. E demantenent er estancada per ver ab Dieu.
Per femena. Per aquella malautia mezesma prin una ventoza et aquella ventoza tu li mit en la titinna si qu’en prena la mitat de la titinna, e l’autra mitat prena lo pietz per defors la tetinna, et ades estancara per ver.
Per mal de ventreill. Per presona que a malvais ventreill que s’a perdut lo mangar fai li aquesta polvera: prin la grana del fenoill e de mastica e de canella e doas nozas muscadas e vint clavels de girofles e de masis e de cardemoni et espic e garengal e lin aloe e de salvia cequa, e tot aiso fai molre e fai l’en maniar en totas sas viandas, qu’en meta desus. E recobrara la [f. 15v] voluntat del maniar ab Dieu.
Per desliurier d’enfant. Per femena qu’es desliura d’enfant e non pot gitar lo lieg prin de vernis + et aias de lana suzolenta e mit lo vernis sus la lana suzolenta, et aquella lana ab lo vernis tu li mit sus la natura, a la boca: demantenent si desliurara.
Qui non pot aver enfant. Per femena qui non pot aver enfant per so car non a la maire sana prin l’eixens e fai lo coire en aiga de plueia tant que carn de bou fos cuecha. E fai la repauzar tres iorns et a cap de tres iorns tu la li fai beure en dejun seis iorns o plus, si beure la pot; e si non la pot beure prin de las ortigas e trai ne lo suc e fai l’en oigner lo ventre e las esquinas, et er cauda mais l’aigua de l’eixens, et escura mot ben la maire de la femena. Et aiso es vertat proada ab Dieu.
Per mal d’uells. Per mal d’uells ad home que non los a clars prin un’erba que a nom nasqua e trai ne lo suc, e prin atretant d’aiga roza e fai l’en lavar los uuls. E deventran clars ab Dieu, et aiso es vers.
[f. 16v, col. a, riga 19] Per dolor de cors. Per dolor de cors o de flanc que es per so car non pot issir a sella prenes malves e bismalva et origun et bleta de cascun plena man. Item sene e pollipodi e cuscute e coloquintides de cascun plena man doas onsas, e tot aiso que es desus vos fatz un pauc e fatz o coire en aigua que sia neta, et aias de casiafistula mundada tres onsas et en l’aiga destempra la. Item aias mieia onsa de cu[cu]rbit blanc polveriat sotil e metes lo en l’aigua. Item metes en l’aigua oli e mel e sal un petit, e d’aquel’aigua fatz cristori per tres ves, e pueis tu aias un gal lo plus vieill que trobaras et escauda lo e depessa lo e fai de cascuna pessa tres e mit lo coire e mites hi los pes e la testa e los budels e fai o tot coire que·ls osses annon ad una part e la carn ad autra. E quant metras coire [f. 17r] lo gal mit dedins lo plen poin de polipodium e tres granz de mastica et un pauc de canella, e cant sera enaisi cueg e tu aias de grana de papagai e pistas la e destempra la ab l’aigua on sera cueg lo gal, e dona la li a beure aquella aigua, et er garitz per ver ab Dieu.
Per dolor de dens. Per dolor de dens prin un ou e trai ne lo blanc per la poncha e fai petit pertus. E pista de sal e de pebre aitant de l’un con de l’autre e mit dinz l’ou d’aquella polvera tant que sia pres de plen e mesclas o tot; et apres aias de croveill d’ou e cuebre lo pertus e mit aquel ou sus la braza non trop cauda. E cant vos ires iazer estia hi tro lo matin que vos leves, e lo matin vos lo trobares si con un carbon, e d’aquella polvera fretas las dens e las gingivas per tot e maiorment lai on aura lo mal. E gitaras mout de flueuma que sera outra mesura, e seras garitz si o fatz tres ves dins una semana, ab Dieu.
[f. 18r, col. a, riga 14] Per levadura. Per levadura bassa, vos dic cant non fa cap: prin de malvas e fai las coire tant que si desfassan e prin de sain de coa de mouton, lo plus vieill que trobaras, e fai lo fondre ab las malvas cueitas. Tu fai un enplastre e pauza·l sus lo mal al plus caut que poiras, e las malvas sian ben quichadas de l’aiga que non hi remangua. Et aiso es vers.
Per levadura. Per levadura don hom a gran dolor fai un crespel d’aigua e de farina e frig lo ab oli e pauza·l sus lo mal al plus caut que poira. E levara la dolor ades am Dieu.
Per mal de peira. Per mal de peira prennes la semensa de la ginesta e pistas la e faitz ne polvera, e cant ires iazer beves en ab bon vin o ab eisairop un gobellet. Et aquesta es vera.
Per menazon. Per menazon prennes una poma de Apies e faz ne polvera, et aias un ou e cozes lo en braza que sia mol e metes d’aquella polvera ins en l’ou en tal maniera que·l puesca beure, et aiso fatz una ves o doas. E garra ab Dieu.
Per gota. Per gota prenes sayn d’aze e non hi aia sal et ab petit de calor de fu[e]c e vos oinhes la gota e garra.
Per guota. Per gota que fa la boca torser, que hom dis que es feritz, prenes de nos muscadas e tenes la en la boca d’aquella part on la tors. Et es mieiller mesina que far i podes.
[f. 21v, col. b, riga 24] Per fege rot. Per fege cant hom l’a o rot o poirit prin un cartairon de mel crus e de la razis de l’enna, que es erba, et a longua fueilla e sia fresqua, e mange en cascun matin en dejun ab lo mel. Et aiso fassa per nou iorns et er garitz.
Per cranc. Per cranc o per festola prin un’erba que a nom espoza trist e culles la ab Pater Noster; e mit la en un bell drap nou e lias la li al col ab Pater Noster, et er garitz.
Per mal dels uuells. Per mal d’uells que non son clars prin la ruda e l’eixens e prin de bella aigua e mit aquellas erbas remullar, e d’aquell’aigua tu li tempra lo vin que beura. E d’enfra breu temps er garitz.
Medecina ses paor. Per medecina senes paor prin de bon vin un gobellet et aias de l’eixens e romp lo en lo vin ab las mans e [f. 22r] biu d’aquel vin; e fara vos eissir de detz en onze ves. Et apres ora nona vos aias una gallina ben cuecha e beves del broet, et apres de pessa manias de la carn una pessa o doas.
Per medecinas. Per medecina que vera [es]: el mes de mai mange per quatre o per cinc matins cascun matin en dejun cinc o seis castainhas, et apres beu de bon vin e cascun iorn menara ti quatre ves o cinc a sella.
Per flors de femenas. Per flors de femna, per natura, prin la plantage e trai en lo suc; et aias de lana molla e bainha la el suc e mit la en la natura et estancara si.
Per mal d’uells. Per mal d’uells, qui no·ls a clars, prin un’erba que a nom nasqua e trai ne lo suc et aias atretant d’aiga roza e mesclas o, e lavas vos en los oils soven.
Per morenas. Per morenas prin la ruda e trai ne lo suc, e d’aquel suc vos l’oinhes las morenas soven.
Per festola. Per festola prin l’os del lop et art lo e fai ne polvera e mit la sus lo mal, e garra. E si non trobas os de lop prin lo de la testa d’un can e val aitant. E si tant era que la plagua fos clauza que no i poguessas metre de la polvera prenes de l’erba que a nom gensana e d’aquella metes sus lo mal una nueg. Entro l’endeman et apres vos ostas l’erba e metes la polvera.
[f. 22v] Per uuels lagremos prin la razis de la plantage e lavas la fort e trazes ne lo suc ab un bel drap; e d’aquel suc vos lavas los uuels.
Per femena que non si pot [purgar]. Per femena que non si pot purgar cant a agut enfant prin lo vernis e mit lo sus la lanna suzolenta e mit la a la boca de la natura, e purgar fa ades.
Per mal de corada. Per mal que hom a en la corada o el polmon cant hom l’a ventos prin la grana del naustor e de farina blanca e mescla o ensemps e fai o coire en un tian; e mange o e gitara la ventozitat. E si non o pot maniar beva o ab de vin.
Per febre. Per febre prin una erba que a nom valeriana e coil la enans que·l soleill sia levatz ab Pater Noster, e lias la li al col denant l’autar de Nostra Donna en honor de Sancta Valeriana, e garra demantenent ab Dieu.
Per gota de [que hom cas]. Per gota de que hom cas prin la razis de la ferlla tota tenra e dona la li a beure ab bon vin caut sens aigua. E beva·n per vint iorns e garra ab Dieu.
Per gota de testa. Per gota de testa prin la razis d’un’erba que a nom gensana e fai la coire en bon vin, pueis lavas lo cap e de l’erba lo li faissas, e fatz o cant ira iazer. Et al matin en dejun beva del vin e garra ab Dieu.
Per gota. Per gota que hom a en tot lo cors prin un’erba que a nom hiva e fai la coire en aigua, [f. 23r] e d’aquella aigua tu li fai temprar lo vin que beura, et en set iorn que beura non aura gota. Et aiso es vertat.
Per gota. Per gota milgrana que fa los uulls vermeills e los fa lagremar e n’a hom gran dolor el cap et imple de flueuma tota la cervella prin la grana de la canillada e pista la un pauc e frig la amb oli d’oliva e pauza la sus un bel drap e mit la sus lo pols aitan caut con sufrir poiras. E so es vera mecina.
Per gota. Per gota que hom a en tot lo cors e per tota la presona prin una erba que a nom nigroza e donas la li a beure ab bon vin, e garra.
Per mal de festola. Per festola o per cranc o per gavarri o per fic prin lo laig de la lachoscla e mit aquel laig sus lo mal, e pueis una erba que a nom ermentella e mit la sus lo mal. E so es veraia medecina proada.
Per pissar. Ad home que non pot pissar prin la grana de la ortigua e dona la li a beure, e pissara.
Per peira que om a el cors. Per peira que hom a dinz lo cors prin lo mel seren e beva lo ab vin blanc, e pissara la tost.
Per rumpedura. Per home que a alcuna rompedura denfra cors prin la razis d’una erba que a nom nieill e de l’engres e la consouda menor e·l fenegrec e del bon boisset, e d’aquestas [f. 23v] cinc erbas prin las razis e mesclas las ab mel; e mit o en una pignata nova e sian tailladas menut e sian ben lavadas. E fai l’en maniar cascun matin un plen cullier e garra.
Per bratz. Ad home que aia rot o bras o cueissa prin aquestas cinc erbas sobre dichas e fai ne polvera; et aias de mel crus et oin la on es la rumpedura e mit sus de la polvera; et aias la pes gregua e la vera pes e fai en un emplastre ab aiga cauda.
[f. 31v, col. a, riga 14] Per aiganos. Per aigano, la cal cauza es de dropi[sia], prennes la razis del fenoill e la razis del vis vert, et [ad] aquestas doas razis ostas lo cor dedinz et aias ne ganren aitant de l’un con de l’autre. Et apres prin la razis del rave e mit ne aitant com d’una de las autras, e prin la razis del bon boisset e la razis del romiaconill e la razis del grame, e de totas aquestas razis trai lo cor; si point n’aves, et atresi vol aver la razis del api. E totas aquestas razis lavaras mout ben. Apres tu prin un gran pairol e sia ben lavatz et imple lo de bona aigua e de doussa, e mit inz totas aquestas razitz e fai las coire tant que l’aiga torn a la carta part. Apres tu prin aquella aiga e collas la mot ben ab un bell drap, e cant l’auras colada tu prin de bon vinaigre tant con sera tota l’aiga un pauc mens e mesclas l’aiga e·l vinaigre. Apres prin un quartaron de bon mel o plus, segon que la cantitat sera de l’aiga, e boilles lo mel en una bella sartaineta et escumas lo mout ben e faitz petit fuec. Et apres [f. 32r] prenes aquel mel boillit e mesclas lo ab l’aigua et ab lo vinaigre, e fatz o tot boillir ensemps netamens, e fatz hi un pauc de fuec, e domens que boillira menas o ab un net baston e cozes o tant que torn a la carta part. E fatz hi un petit fuec, e cant volras saber si er pron coit tu prin una busca e mit la dinz e mit sus en l’ongla una gota: e si es coit remanra sus l’ongla aisi com siera que non si deu espandre. Et apres tu la mit en terra e fai la refreiar, e mit lo en una bella olla nova e netamenz, e d’aquella bevenda tu fai beure al malaute cascun matin un plen cullier ab aiga cauda, tant con sufrir la poira enaisi com eissarop, et atretant cant hira iazer, e non deu pueis beure. Pos aura begut la bevenda la nueit e·l matin deu deiunar entro a tercia cant aura begut, e si pot annar esbatre, valra li mout. E tant cant uzara aquest beurage deu beure totz iornz vin caut, e si pot aver de la razis del fenoill e de la razis del vis vert e la fai coire en aiga e qu’en tempre tot un iorn son vin d’aquell’aigua. Valra li mout e sera mantenent garitz. E si es en luec on non n’aia viutat d’aquestas doas razis beva lo beurage e garra mout tost e leugieramentz ab la voluntat de Nostre Segnor, e so es medecina veraia [f. 32v] e proada.
A verai oignement. Aiso es verai oinhement per una malautia que es appellada flueuma falssa. Prenes la carta part de liura de sain de porc vieill et un cartairon d’oli d’oliva et un cartairon de liura de siera nova, e tot aiso fatz boillir ensemps en una olla nova. Apres tu prin lo suc del lopas e lo suc de las tremolas e mit d’aquest suc en l’oinnement si com de llas autras cauzas. E pueis prin una cogorlla on aia estat oli e cremas la per pessas; e cant cremara tenes la en aut et aiustas l’oli qu’en caira, e mit lo en las autras cauzas, et apres prin argent viu e solpre et litarge e fai en polvera e mit ab las autras cauzas, mas lo suc de las erbas voles avant colar. E d’aquel oignement tu oin lo mal per nou ves pres al caut fuec, et apres fai bainhar lo malaute per tres iorns, et apres fai lo oinher per tres iorns, et apres fai lo sagnar per tres ves de las cambas, et enaisi una ves el mes de mars et autra ves el mes d’abril et autra ves el mes de cetembre et en ochoure tres ves, si far o pot, e si non garde si de vaqua e de favas e de iazer ab femena, e d’aiga freia si gart.
A medicina. Aisi a mout bona medecina e proada per mals d’uells novellament. Ome que pert sa vista e non n’a gran dolor els uulls prin lo tueisegue verai et [f. 33r] aias una pluma e bainna la ab ta saliva en dejun; et apres prin ab aquella pluma lo tueisegue cant l’auras bainnada ab la saliva en dejun e mit en dinz los uulls et auras gran coisson, mas non li tenra gaire et escurara mout ben los uulls e garra del mal ab tres ves que ni meta, et atressi en tras la levadura.
Per huulls medecina. Autra mesina per aquells uulls mezeis: prin una vena d’aill e rom la e mit la dinz l’ueill en espasan doas ves lo iorn, et atresi es mout bon. E d’aquestas doas mesinas non duptar, car proadas son per veraias.
Bon breu per febres. In nomine Domini. So es breu per febres: bon, ron, con, ton, roion, zetar, loi. Aquestz set noms escriu en pargamin e beva lo malaute cascun iorn per ci e non atenda pas trop que·l mal ben. E·n garra ab Dieu.
[f. 33v] Per gota viella. Per gota viella que lonc temps la durat prin la orina de moutz homes si es home, et si es femena prin de las femnas, en una nueg o en un iorn, e cant n’auras mout acampat fai lo boillir en una pignata nova e fai lo tant boillir tro que venga a mitat. E pueis prin aquella mitat e fai lo coire autra ves e fai lo tant boillir tro que torn a las doas partz, e pueis prin aquellas doas partz e torna la boillir e boilla tant tro que torn a las doas partz, e pueis tu pren aquellas doas partz e d’aquel orin, cant er refreiaz, tu oin lo malaute al caut fuec. E so es cauza proada per veritat.
Per sanc ad estancar. Per home que gieta sanc per la boca si que non si pot estancar prin lo laig de la sauma e fai lo li beure, et estancara demantenent ab Dieu. Et aiso es medecina proada.
Ad humors de cors. Per humors que hom a en lo cors prin la sentonia et art la ben en un test tro que sia ben ceca, e prin lo corn del serv e la rusca del perseguier et art o tot ensemps e fai en polvera, e prin lo vinaigre e fai lo boillir. E cant boillira tu o mit ad una part e mit inz la polvera, et aias de mel crus e mescla o tot ensemps; e cant o auras mesclat fai o boillir un [f. 34r] pauc, e cant sera freg tu mania d’aquel lectoari lo matin en dejun et en dura tro a miei iorn. E quant venra l’endeman tu gitaras totas las humors que seran el cors.
Per vairolla. Per enfant quez a la vairolla prin un’erba que a nom brieissa e fai la boillir, et en aquella aigua tu bainna l’enfant per tres iorns o per quatre, et er garitz.
Per rampa. Per rampa prin un’erba que a nom sagel de Sancta Maria e cueill la ab Pater Noster e fai la coire fort ab sain e mange l’erba e beva l’aiga, e garra.
Per scroullas. Per home que a escroulas prin la lengua canina e pista la ab sain de porc vieill, e pauzas o sus lo mal e cobres o de las fueillas, e garra sens dupte ab Dieu.
Cura per guota. Per gota prin l’eixens e l’erba de Sancta Maria e mit las fueillas en una pignata nova tant de l’una con de l’autra e faiz la fort coire senz aigua, e prin un bell drap de lin e mit tot ins las fueillas e trai en lo suc. E d’aquel suc tu oinh lai on aura la gota, e mescla hi un pauc d’oli d’oliva e fai o al caut fuec o al caut soleill; e so es cauza proada.
Per sanc estanquar. Per estreinner sanc de nas prin l’estopa del canebe e [f. 34v] bainha la en aigua et esquicha la ben. Et aias la clara del ou e bainha·n l’estopa e faissa l’en las cueissas si es home, e si es femena faissas li sa testa, et estancara demantenent.
Per uuells. Per uulls vermeills de sanc e la cara vermeilla entorn prin la razis del fenoill e lava la fort e trai en lo cor e pista la en un mortier de coure, e mit i de vin blanc e pauc; e prin un bell drap sotil de lin et esquicha o fort en un bell vaissel de tera, e trai en lo suc. Et aias de cofueill la tersa part del pes de l’aigua, e pista lo fort e mit o en l’aigua, e prin una cot de marme ben lavada e mit la en l’escudella on er l’aiga que es de la razis, e freta lo cofoill sus la peira ab l’aigua assas, e mit aquella aigua a la serena per tres nuetz. Apres que aura estat a la serena prin aquell’aigua ab una pluma et oinhes en los uulls, e ses dupte er garitz ab Dieu, car aiso es cauza proada.
A dolor de cor. Per dolor de cor prin un de del bagadell e pista lo fort e destempra lo ab vin vermeill, e fai lo ben boillir e dona l’en a beure aitan caut con sofrir lo poira. E demantenent cobrara sa vertut et er garitz, et aiso es cauza proada.
Ad home. Per home rot a cui deissendon los budells en las bossas que o aia novellamenz pres prin l’enna e·l mell e l’engres e consouda menor e lo fenegrec e lo bon boisset [f. 35r] e dona l’en a maniar ab lo mell de mai, e per veritat sanara e garra.
Per denz ancausar. Per las denz ancaussar prin l’alum d’Alap e pista lo e freta en las denz lo matin, e primieramenz lavas las ab de bon vin.
Per flors. Per las flors ad estancar prin la femadura del cavall e del rosin e mit la en un test e mit la el forn e fai la ben secar, e pueis fai ne polvera. Et aias tres ous cuetz en la braza, et ab aquesta polvera fai los li beure lo matin en dejun, et aisso fassa entro que sia garida.
Per febre. Per febre cartana cueill nou fuellas de salvia fresqua, et a cascuna aisi con la penras digas un Pater Noster; e pueis vai t’en a la gleiza e prin l’aigua del calice cant la sagra es facha, e pista la salvia e destempra la ab aquell’aigua e beves o en dejun. L’autre matin cueill en och fueillas e fai atretall, e l’autre iorn prin ne set e fai o enaisi, e l’autre iorn prin en seis, e l’autre iorn cinc, e l’autre iorn quatre, e l’autre iorn tres, e l’autre iorn doas, e l’autre iorn una, e de totas fai enaisi com es desus.
Per sanc estancar. Per sanc estancar prin la femadura de la bestia cavallina e mit la en un test e fai la ben sequar al forn, e puis fai ne polvera e mit ne desus aqui on issera lo sanc, e si i eis del nas tire de la polvera a se, et estancara.
Qui non pot aver enfant. Per femena que non pot [f. 35v] aver enfant car non a la maire sana prenna l’eixens e fai lo coire en aigua de plueia tant que carn de bueu fos ben cuecha. E fai la repauzar tres iorns, e pueis fai la li beure en dejun seis iorns o plus, si beure la pot; e si non la pot beure prin de las ortigas e trai ne lo suc e fai l’en oigner lo ventre e las esquinas, e la femena sera cauda, mais l’aigua de l’eixens escura miells. Et es cauza proada.
A gotassa d’uels. La cal aura gotassa els uulls prenga de la toutia e molla mout fort tant que sia polvera, e destempra la ab vin blanc, e pueis meta o en un bell basin o en una bella escudella de terra e fai o estar a la serena. E·l mati e·l vespre cant annaras iazer e tu ni met els uulls, e cascun sera tien aquel vin a la serena entro que sias garitz.
Per febre. Per febre cartana prin l’espic e la salvia, e·l romanin, aitant de l’un con de l’autre, e mit o coire ab vin blanc en una pignata nova, e coga tant que torn a mitat, e cascun matin beva en una plena copa en dejun.
A gota. Per gota pren lo suc d’un’erba que a nom la pebrella, et en aquel suc tu met lo ters d’oli d’olivas e boll o tant que torne al ters, et oing la on auras lo mal, et oign te al fuec. E pueis pren la rapa d’aquella erba et arma la en un tian [f. 36r] e mit la la on auras lo mal.
Per trop issir. Per trop issir a cambra pren lo sanc del dragon e·l mastegue, aitant de l’un con de l’autre, e fai ne polvera; e prin del sucre rozat e mescla hi aquella polvera, e mania la lo matin e·l vespre, e garra.
Corradini 1997. – Rialto 30.xii. 2004.
Princeton, Garrett 80, ff. 1r-9v;14r-18r; 21v-23v; 31v-36r.
Edizione: M. Sofia Corradini Bozzi, Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, Firenze 1997 (Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria), pp. 133-154.
Rispetto all’edizione a stampa ho introdotto le correzioni riportate di seguito, per le quali ringrazio Max Pfister (indico fra parentesi le lezioni dell’ed. 1977): f. 2r: tom erba (tomerba); f. 7v: a dimartz (adimartz); f. 9r: bescueg (bes cueg); f. 18r: Apies (apres); f. 32v: las erbas (la serbas); f. 35r: ancausar (an causar); f. 35r: ancaussar (an caussar). Rimando al lavoro citato per la descrizione e l’analisi linguistica del codice e per le osservazioni relative ai rapporti testuali e tematici con altri ricettari di ambito occitano, fra cui quelli trasmessi dal codice di Auch.