[I] [f. 22v] De febre efimrea.
Contra febre efimrea, en lo comancemen sia fait ysarop tantost de sandels et de flor de neneufar et de semblans cauzas; e garda se be lo malaute de ira et de cauzas caudas et grossas.
Item devez saber que son tres esperith el cors d’ome, so es a saber animal, espiritual e natural. L’esperit animal a son loc el cap e es cauza moven e senten, e lo cor es en genre ....; aque [que] es cauza de vianda, la natural, a son loc el fege [f. 23r] e es cauza de norimen. Et atretal son tres vertus en lo cor[s]. So es vertut e animal, espiritual e natural, del lox o estan. Aquela mezeissa cauza es qui es dels espiris, segons lo mege, car segon los philosophes totas vertus nayson del cors e segon la vertut.
E si l’esperit animal sya enflamas, donas cauzas en frech juvans que conforten lo cor, aysso coper, altee, pareles sandels e rezedura d’evori; sia untuda sus la regio de cor ambe oli violat e rozat e sian amplastradas rozas e sandels de neneufar; frjas cauzas sian amplastradas e configidas, trempadas e pauzadas sus la regio del cor.
Item [si] l’esperit natural [non] es enflanmat, sia dat ysarop aysi co es [de] aseros et de viols, electuari fregis, aysi co es sucre rozat e violat, e sian amplastradas rozas ou sandels sobre lo fege, et semblans cauzas.
Si fiemera sies engenrade de freior, gardas vos que non sia faita sagnia, maiorement si sia temunsia; das al pacient rozada novela mesclade ambe sucre rozat o violat; odora al pacient alfabrega, e non ges autras cauzas edorables caudas.
Item suc de cogombre mesclat ambe oli rozat e untat ne lo polses e sobre el, car tota calor de febre o sana.
Item Platearius gairire malaute defailhen de forsa e mes amsi en bany d’aiga en la qual foren rozoles huous; apres del banch y saneth fortz.
De bon maniar als etichs. Mot bon maniar als etichs: sian picadas las pampas de las alas de las galinas e sian destrempadas ambe lait de fedas e sian y pauzas rovels d’uous e un pauc de beurage fait de farina de forment ou de levat e totas aquestas cauzas syan espessadas e sia mes aqui un pauc de safra.
[II] De azassuaviar la grant calor en la grant febre.
A calor en la grant febre contunia fuelhes de cauls sien cueytas ambe vinaygre, et avec d’ouli rozat picadas et fait emplastre sus l’estomac.
Item aquella mesemes causa poves faire de fuelhes de sauzer e de morella, que es [f. 23v] saive, et de semblans causas.
Item di lun esperimentador que per cert [pinpinella], rezolga[da] en ayga e beguda, tol tantost febre cotidiana.
Item semen de pssilii inteyrain remulhada en ayga tota una nuech sie colada, et sie y aiustat sucre segont que li semblara; et li sya dat a beure en la grant calor que apenas los pot suffrir: las febres agudas tol et sana.
Item ysarop [de] nenifat estrenh fort la febre aguda.
Item si al malaute a grant desieg de vin sia messa la molleda del pan chaut, e aquella molleda met dedans de vin bien aygre, et apres soit colée la mezolla, et non soit premuda, et ceul vin refreidié soit doné pour boire au pacient, car moult est bon.
Item si le pacient a desieg de cher, soit li doné colledure de galline avec aygras. Mes milheur seroit si estoient piquées avec la galline les catre semens freias mundées.
Item carabassa tenra soit cueyta sus la braza, et pueis netegées deforas et soit aiusté d’aminles picquées doulces et de las semens freias mundadas et [...] de la carabassa et pomes agras et verdolega piccada, emplastrada sus l’estomac: tol sobretot la calor de la febre.
Item a tota febre az amortar sie y mesclat oli rozat et claras d’uous, de cascun egalment, et sie fort batut e apres sie butat lo corps del malaute sus les solles delz pies, e las palmas, los colhons et la cervis del cap, et sera sanat.
Item ayga freda donada moult a beure al pacient que es trebalhat de febre aguda et a gran ses, amorta la calor de la febre. Empero non fa yssir la materia que es couse de la maladie. Galien.
[III] De tersana vera.
Si terso sera vera, das a beure al pacient [suc] del cap de monge, que son larugas, ans de la ressuriection per tres o per catre ves: cessara la febre, cert es.
Item, si la vianda es degerida et cueyta apparelhech, soit faite sagnia en lo cart o quint jorn de la accessio, si la vertut del malade es fort e si apar senhals de venir la materie: d’aqui avant non aura point febre.
Item, si la materie sia aparelhada, sie fait emplastre sobre lo pacient de la ortiga menor, la qual es trobada els locz mot sechs, picada ambe farina de segle e sia fait emplastre sus lo melich e·l pentilh, entro que lo malade senta la dolor e la tristor e la [f. 24r] materia sia degerida e apparelhada, car bon remedi es contra tissana. Experi.
Item suc de plantage dat a beure ans la accessio tol la febre.
Item tres grans de coliandre das a beure en un huou mol apres del ters o del cart paroxisme, que es aquel trebalh que on a can lo trina la febre. Los dis grans das a beure avant que lo soleil leve, non sabent lo malade, e sera sens doupte sanat.
Item, aquo meseis la erba del siliandre, desos le pié del pacient pausée avant que le solleil si lieve, et qu’il ne le sache.
Item suc de lambrusquas doné a boire de matin per nou jorns, tol la terssane.
A tolre tota tersana, soient piquées fort mellilissa, que es taronguia, celidonia, papaver blanc; auga sal, emplastrat sus los polsses del brasses ans de la accessio. Proat es. Experi.
Item aquo mezeis fa lo suc de [pinpinella] begut ambe vin.
Item aquo mezeis fa suc d’api begut en aquella guiza. Experi.
Item suc de correiola begut avant la accessio tol la febre.
Item fueilles de la barvane en vin, e la rais rezolta en ayga et dat a beure davant la accessio, tol la febre.
Item fuelhas d’erba sana picada, das d’aquo ambe de vin a beure doas o tres ves: tol las febres perpeduas, que son dittes febres que duran alcuna ves catorze o vint o vint e un jorn.
Item potich, dat a beure davant la accessio, bon remedi es. Estipus en medicina es los frech que venon de las febres. Unusversus: est triplex stipus: rigor, ininfassio, frigus.
Item tela d’arayia blanca e mesclada ambe alcuns emplastres, emplastrada sus lo front als polces tol toute febre tersana. Avicenna.
Item polvera de cristalh donada a beure avec le suc dels razins davant l’accession tol tersana doble e simpla.
Item polvera de cristalh, dada a noyrissa que noyrissa enfant, tol la febre en aquel enfant. Galienus.
Item la licor que degota del polmon del moton, la malautia del enfans que non podon orinar tol e la maladie dels ronhons.
Item sentinapera, [que] apelan lengua passerina, emplastrada sus los polces dels brasses davant la accessio, tol febre tersana.
[IV] Contra febre cotidiana.
Si voules tost sanar tuite febre cotidiana, faites aysso: prenes doas onz. de bretonega et doas onz. de plantage ambe ayga cauda davant [f. 24v] la accessio: sia sanat.
Item aquo mezeis fa api begut ambe ayga tebe ans del mal.
Item picca molleda de pan ambe l’erba que s’apella fel [de] t[er]ra, per egal de cascun, e sie confegit ambe huou mol et raustic ambe oli lauri o de cypres, et sie pausat sus l’estomac e en lo ventre.
Item pren rais de ravegalesch, semen d’armols et rais de sauch; vinaygre met aytant com n’y a mestier; tout aysso sien cueyt tro a la mitat et beva lo pacien per doas horas davant lo mal, e pueis dejune per .i. hora. Mot y val.
Item abrotonum, que es herba, picas, ambe ayga destrempada, e beguda avant lo mal, tol lo frech de la febre.
Item yzop donat a beure ambe [.....], la fleuma viscoza [fa yssir].
Item [d’]examiessamde, que es dich equilich, que es fait de ceba, de maiperia e de las dittes causes, rais de fenolh e de ravegalesch e de semblans causas, faite universal purguatio. Sia pauzat sobre las venas polsables de l’ung e de l’autre bras aquest emplastre: receves fuelhas d’ortiga, [...], de cascun egal un manolh: tela d’eraya doas dragmas, de sal tant cant y aura mestier; tout ayso sie picquat ensemps e fait emplastre e sie mes sus lo ventrelh.
Item Cafo dis que el gari motz homes que avian cotidiana ambe la mejana escorssa del sanch, dat a beure ambe ayga cauda [o] ambe escorssa de noguier, donat a beure ambe aquella megensana guiza ambe quinze grans de catapucia o de pronia. Mays aquestas causas devon esser donadas en aquels que an grant trebalh, ni durmon, ni ysson a cambra.
Item dis Cafo que diacolament, que es electuari, sia destrempat ambe pigamo, que es herba; sia confegit lo dich electuari ambe gicarich. Sia dat avant la accession, segont que sera avis: mot proat.
Item sian dadas tres lagremas de lach [de] femna que noyrisqua mascle al malade que a febre, avant la accession, el non sabent: lo jorn de la accession el sera garit.
Item beva lo pacient suc d’eyssens ambe bon vin de matin, continuament de matin, e sia garit.
Item sian talhados nou rais de evols a mainieira del dit, en nom del dich Salvador, et picadas ambe beurage fait de farina de forment e de mil et de sivada, lo qual beurage es appellat engallatura serviha, [o] ambe vin blanc. E donas a beure al pacient avant la accessio, mays que garde de dormir cant o aura begut, e totas febres tolra. Cert est.
Item cor de salamandre, la qual es coma alagardax, mais es maior et esta entres las eppians [f. 25r] e matizals, portat al col, tantost amorta febres.
Item lo dit cor, portat al col, tersana [tol] e quartana et tot frech de febre.
Item suc de cadoruse, penias al col del tersanari, tol la tersana. Idem.
[V] A tolre febre quartana.
A tolre quartana sian dadas al malaut tres o catre pilolas, la quals son aquestas. Prenes opi, safran, mirra, agarich, fuelhas de ruda, de cascun meia dragma, et sie ayso confegit ambe suc d’y[ssent] et faites pilulas a maniera de fava, e sian dadas al malaut ans de la accessio. Experi.
Item trotichs mot esp[ro]as, et mot culuron de una sola pesia, so es [am] beuratge fait d’aquels son garitz, e profieytam mot als cotidians. Los trochitz son aquest: recebes ruda, api, mirra, de cascun una onz.; safran doas dragmas; cassiefistola doas dramas; safre viu doas onz.; herba sana miech estrupul. De toutes aquestas causas sien fachs trotichs et sie dat al pacient ambe ayga cauda davant la accession. Experi.
Item carn d’ors maniada sana la quartana. Experi.
Item vin fort, en que sie cueyt agremonia, tol quartana. Experi.
Item si tres fuelhas de plantafilori, que es plantage menor, sien piccadas ambe un pauc de pebre e beguda ambe vin ans la accessio, mot bon y es.
Item mezolala, la qual es semblant a color et sabor et flor a una herba que es dita amurescham, lo suc d’aquella beure an la accessio.
Item recepe asafatidan, fuelhas de ruda, de pebre lonc, de cascun egalment doas dramas, e tot sie confegit ambe mel e dat a maniar ans de la accessio an maniera de una castanha. Proat es. Experi.
Item suc d’ungla cavalina, begut per nou jorns, quartana e tersana tol. Experi.
Item [fens] d’oroneta picada et beguda sopte, tol tersana.
Item suc d’arsimize, mesclat ambe oli e dat a beure per tres jorns tebe soven, tol la quartana. Experi.
Item recebes gingibre, epithimi, de cascun egal segont que sera avis [et sie cueyt] jusques a tant que sera espes, et apres sia botat de la[pidis] armenica et de petra zebulus doas dramas, et sia dat a beure per tres jorns continuament. Lo primier jorn tol la vigor e lo segont la accession e·l ters el sana de tot en tot. Experi.
Item sep blanc piquat, emplastrat sus los polses de las templas e del brasses ans de la accessio, tol quartana.
Item assafetida sie cueyta en vin in malo [...], so es volan, [f. 25v] et sya y aiustat sucre et dat ans de la accessio. Primierament purgar lo malaut per medicina o per autres causes.
Item dejune tot lo jorn ans de la accessio, e tota la nuech velhe, e de matin manie una perdis rostida que aia tota la nuit estat a la serena, e beva vin pur et fort e non manie alre. E aquel jorn meteys sera guarit e dormira mot.
Item sian dadas aquestas semens al pacient an de la accession: item semen d’herba sana blanqua e mandragora per egal una drama e mieia, et sana mot ben.
Item aquest experiment es mot proat: acarabacaras, si pot esser trobada fresqua, sia picada e cueyta en un pauc de vin e aquel vin sia donat al malade ans de la accession per doas horas: si la materia es en l’estomach, gitara per la bocca; et si en autre loc, consumara la. Cert es.
Item sien [da]das tres grans de gommi en dejun, que es goma d’eudra.
Item [rais] d’espaveli sie mot bolhit en aygua e sie donat a beure al pacient per set jortz, mais en banhs mettre lo malaut ambay, car trop bon adiutori es. Experi.
Item suc de plantage begut ambe ayga tebe et ambe mel per egal, per doas horas ans de la accessio, tol quartana.
Item ayso mezeme fan tres rais de plantage picadas e begudas ambe ayga.
Item s[a]nch d’aze untat subre l’esquina del dors, entre que es fresque lo sanch, la quartana tol.
Item orma de vin blanc beguda ambe decoctio de gensana, sens dupte quartana tol de malencolia. Experi.
Item dison los savis que tormeidda, que es herba ditta cosolada vermelha, beguda ans de la accessio, quartana tol.
Item escorpio sia mes en oli e d’aquel oli sien onchas las solas dels pes e las palmas e·l front e les esquines del dors: de la quartana fugira, e tersana, et cotidiana. Kyranus dis que cert es.
Item onchura de voutor blanc mesclada ambe oli, si·l pacient n’es onch, la quartana morira.
Item tres o catre fuelhas de vervena e tres o catre rais d’aquella mezeissa, cueytas ambe vin e begudas ans de la accessio, tol la quartana.
Item calament, orenga, pulios, ruda, linga bovina, boragis, linga servina, escorssa de rais de tamaris, escorssa de frex, germendrea, [...], epitim, sene, de cascun egalment doas onz.; bretonega, arsimiza, agremonia, rais de grant, esparech, de cascun egalment un manolh; e bolha ensemps am de vin blanc e aiustat y mel e sie begut de matin e de vespre, car fort hueia la colera negra adusta, que es ditta malencolia.
Item recebes violetas, flor de borrages, sine, [...] epitimm, egalment una onz. e meia; mirabelans, [f.26r] rieubarbi, de cascun egalment una drama, las quals causas que devon esser cueytas tro que torne a doas onz. o ad una, e a la fin de la coxion sien y pausat libar. E sien [dadas] totes aquestes causes davant la accessio, car toutes quartanes sans dupte sana.
Item nepta, beguda ambe mot bon vin davant la accessio, toute materia torne en vapors - vapor es appellada per vertut del solhel per calor natural estanch lo corps animal - e tol la ditta nepta apparelhada lo frech de febres.
Item suc d’arcimia, que a solament una branqua, picada et mesclada ambe oli rozat et unhez davant la accessio: tol la febre quartane tantost.
Item semen d’armols picada e dada a beure ambe aygua davant la accessio per doas horas tol quartana.
Item suc de pollicarian, que es olivarda, ambe polvera de mirabolans indis dada els jornz que non aia la febre, per tres horas ans de la accession, tol quartana.
Item recebes labor blanc e negre egal de cascu un strupuls, lapidis zaboli, lapidis calaminaliis, lapidis armencia, de cascun egalment una drama; purparea una onz. e dimia; flor de borrages doas onz; sanc si sech de boc doas dramas: de totas aquestas causas sie faita polvera e sie dada per doas horas ans de la accessio. Tost sana quartana.
Item pillolas esprovadas de mestre Galterius. Item receves mirra, purpurea, seno, de cascun egal doas dragmas, lapidis zaboli ben lavadas plusors fes una drama, mirabolans indis, [...] de cascun doas dramas egalment; e tot sia confegit an [...] que es medicina que purga colera, cremada ambe suc d’essens e sien dadas al malaut doas dramas ambe vin blanc, per nou jorns ans de la accessio. Tol quartana. Avicenna.
Item cranch mari, que es poys los membres los quals son durs coma peyra, das a maniar, non layssas venir la quartana.
Item mallolas camamilla, begudas ambe vin e cueytas primierament, a tote fieuvre longue aprofitta.
Item suc de malola mesclat ambe oli e onhe los dors e·ls polses del malaute ans de la accessio: toute febre tol.
Item sie picada menut pollicaria, que es olivart, e lo suc soit doné al pacient ans de la accessio. Tol tantost la febre quartana.
Item rais d’arpolegia rodena sie picada ambe ayga e ambe mel e dada a beure ans del mal. Toutes febres contunias tol, maiorment si en fay [plusors] ves.
Item granolha cuecha en oli de morcha o en oli de mira, si lo malaut n’es onch ans de la accessio, la quartana tol.
Item [f. 26v] lo cor de la granolha sie liat pres del cor de malade: lo frech de las febres amerma.
Item lo fege del dalphin, portat o maniat davant la accessio, tol toute fieuvre.
Item lo cor del lion, maniat per lo malade davant la accession, tantost sana.
Item aqui mezeis fan tres rais de plantage picadas e begudas en ayga.
Eposema de agrendi, que es vervena, dada per tres horas davant la accessio, tol quartana.
Item del suc de cayb a Maria begut davant de la accessio tol quartana.
Item ayga en que sia cueyta salvia, iorsmarinis e lana, beguda davant l’accession, [tol quartana].
Item rais de carabassa salvage picada e cueyta en ayga o en vin, dada davant l’accessio, tol la quartana.
Item aquest experiment es mot [proat]: item sie fait licieu de vin sotil e de cendres de royre, de rais de viasicie, que es herba, e de cagaser; tout ayso sie cueyt e aparelhat e donat a beure per lonc temps davant lo mal, car fort neteia los budels e tol febre.
Item sien talhas los pes, lo cor, lo nas e la aurelha de la rata viva et tot ayso sie lyat et pennat al col del pacient, car tota febre tol.
Item tot ayso meteys fa un filh ambe agulha passada per la boca de la rata e trayt per lo sers, liat al col del malade.
Item los huelhs de la codornia, portas al cor del malaut, sana la quartana.
Testo: Corradini 1997. – Rialto 30.xii. 2004
Chantilly, Musée Condé 330, ff. 22v-26v.
Edizione: M. Sofia Corradini Bozzi, Ricettari medico-farmaceutici medievali nella Francia meridionale, vol. I, Firenze 1997 (Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria), pp. 311-322.
Rimando all’edizione a stampa per i rapporti testuali e tematici con la fonte latina, il De febribus attribuito a Pietro Ispano.