I.
II.
III.
IV.
V.
VI.
VII.
VIII.
IX.
X.
Edizione: Aniello Fratta 1996, con modifiche; note: Aniello Fratta. – Rialto 20.vi.2003.
C 181r, R 5v, a 126.
Edizioni critiche: Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 128; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 168; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 76.
Ed. 1996: 40 los. Nel solo ms. a figurano le seguenti due coblas, che nell’ed. 1996 sono riportate come appendice:
On chascuns se degra senhar, |
||
et esser soen en sospir, |
||
com Dieus se degnec hum[elir] |
||
4 |
e qe pres per los sieus salvar |
|
e can pauc porto tug del lor |
||
seguentre lo sanglot derier; |
||
car mout me[t] destreita labor |
||
8 |
cel qe trop s’en fai parsonier. |
|
|
||
E com lo blanc, e·l vert e·l var |
||
se·s teg, es far demeg servir, |
||
don no·il platz alcus bes ufrir |
||
12 |
per aquel cui n’er a penar; |
|
e totz tems reviura dolor |
||
tot so q’el segl’es d’alegrier, |
||
car aver vas nostre Segnior |
||
16 |
ni qan qers no val un diner. |
Metrica: a8 b8 b8 a8 c8 d8 c8 d8 (Frank 612:7). Nove coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro.