Rialto

154.2

 

 

 

Folquet de Lunel

 

 

 

 

 

 

Domna bona, bel’e plazens,

 

 

per vos fis jois en vers me nais

 

 

ins e mon cor, quan pes qu’esmais

4

 

avetz de nostres falhimens;

 

 

maires de Dieu, verges e casta e pia,

 

 

mans peccadors e mantas peccairis

 

 

attendon joi, que luns temps no falhis

8

 

per vostres precx, sancta verges Maria.

 

 

 

 

 

Dompna, vos etz razonamens

 

 

de nostras armas, ab Dieu, mais

 

 

que res que sia, qu’ els esglais

12

 

no caio d’ifernals turmens;

 

 

e vos etz flors e frugz, don se congria

 

 

la pia<dosa> … <que s’es>pandis

 

 

en ………………… a nostras fis

16

 

<per vostres precx,> sancta verg<es Maria>.

 

 

 

 

 

Dompna ……………….

 

 

de salvacio ……………

 

 

nasquet le ………………

20

 

……re d’efern s….

 

 

….ga de bon……

 

 

nen vos q………………… .

 

 

que las portas a peccadors ubris,

24

 

per vostres precx, sancta verges Maria.

 

 

 

 

 

Domna, quan fo le naissemens

 

 

del vostre car filh, res no·us frais

 

 

plus que franh la veirial rays

28

 

del solelh, qu’es dins resplandens;

 

 

per qu’es folhs selhs qu’a vos non s’umilia,

 

 

que·l plus belh frug e·l plus noble noiris

 

 

qu’anc fos, per que mant’arma reculhis

32

 

per vostres precx, sancta verges Maria.

 

 

 

 

 

Ar preguem selh que·ls elemens

 

 

formet e tot quant es, que·ns lais

 

 

descargar quasqus del greu fais

36

 

qu’es de las armas perdemens;

 

 

que tant em ple d’erguelh e de bauzia

 

 

que·l mons fora ben dignes que·n peris,

 

 

maire de Dieu, s’el tan non obezis

40

 

vostres cars precx, sancta verges Maria.

 

 

 

 

 

Vostra valor, dona, dir non poiria

 

 

luns homs carnals, tant es vostre pretz fis,

 

 

sal Dieu o vos, sancta verges Maria.

 

 

 

44

 

Al mieu senhor, qu’es coms de Rodes, via

 

 

tiei ma chansos, on fis pretz se noiris,

 

 

e digas li·s peneda, si mal dis

 

 

de ma gensor, qu’es la verges Maria.

 

 

 

Testo: Tavani 2004 (con modifiche) (VII). – Rialto 26.xii.2007.


Ms.: C 325 r.

Edizioni critiche: Franz Eichelkraut, Der Troubadour Folquet de Lunel, Berlin 1872 (rist. anast. Genčve 1975), p. 24 (VII); Francisco J. Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona 1972, p. 126; Federica Bianchi, BdT 154.2, Rialto 2003; Giuseppe Tavani, Folquet de Lunel, Le poesie e il Romanzo della vita mondana, Alessandria 2004, p. 76.

Metrica: a8 b8 b8 a8 c10’ d10 d10 c10’ (Frank 624:48). Cinque strofe unissonanti di otto versi (l’ultimo verso di ogni strofe fa da refrain) e due tornadas rispettivamente di tre e quattro versi (sintagma rimante nell’ultimo verso).

Note: Canzone religiosa (autodefinizione chanson al v. 45). – I vv. 17-22 risultano gravemente mutilati a causa dell’asportazione, dal verso della carta, di un capolettera. – Al v. 45, tey,  e per estensione tiei, č registrata come forma della terza persona singolare del presente di  tener, tenir, accanto a ten, da Giovan Battista Pellegrini, Appunti di Grammatica Storica del Provenzale, Pisa 1965, p. 241.

[GT]


Traduzione

BdT    Folquet de Lunel    Ed. Bianchi