Rialto

155.20

 

Folquet de Marselha

 

 

 

 

Si com sel qu’es tan greujatz

del mal que non sen dolor,

non sent ira ni tristor,

de guiza·m sui oblidatz;

5

car tan sobrepueja·l danz

que mos cors no·l pot pensar

ni nuls hom tro al proar

non pot saber com s’es granz

d’En Baral, lo meu bon seingnor;

10

per que, s’er chan o ri o plor,

no m’o pres plus, que fer’enanz.

 

Qu’ie·m pes si sui enchantatz

o son cazutz en error

quan non trop sa gran valor;

15

c’aissi nos teni’honratz

qu’eisamenz com l’azimanz

tira·l fer e·l fai levar,

fazi’el manz cors dressar

vas pretz, forsatz e pesanz;

20

e qui pretz e gaug et honor,

sen, largueza, astr’e ricor

nos a tot, pauc vol nostr’enanz.

 

A! canz n’a deseretatz

qu’eron tuit ric en s’amor,

25

e quant en moriro·l jor

qu’el fo mortz e soteraz!

qu’en un sol non vist mortz tanz;

neus qui l’auzion nomar

n’entendion achaptar

30

tan era sos prez presanz;

c’aissi saup so nom far ausor,

de pauc gran e de gran major,

tro no·l puoc enclaure garanz.

 

A! seigner dolz e privaz,

35

com posc dir vostra lausor?

c’a lei de riu sorzedor

qu’ieis mais on plus es voiatz

creis vostre laus en pensanz

e·i trob ades mais que far

40

e sembla·l vostre donar

don vos cressia·l talanz

on mais venion queridor;

mas Deus com a bon donador,

vos donav’ades mil aitanz.

 

45

Et ar, can foz plus pujatz,

faillitz a guisa de flor

que, quant hom la ve gensor,

adoncs il chai plus viatz;

mas Dieus nos mostr’ab semblanz

50

que sol lui devem amar

e·l caitiu segl’azirar

on passam com viananz,

c’autre pretz torn’en desonor

e toz autre sens en follor

55

mas de cels que fan sos comanz.

 

Bel Seingner Dieus, cui non platz

mortz de negun peccador,

anz per ausire la lor

soffrist vos la vostr’, em-patz

60

fatz lo lai viur’ab los sanz,

pos sai no·l volguest laissar!

E deignatz l’en vos pregar,

Verges, que pregas per manz

vostre Fil, per qu’el los socor,

65

qu’esperans’an tuit li meillor

els vostres cars precs merceianz.

 

Seingner, meravillas granz

es, car de vos puosc chantar

ar can mielz degra plorar;

70

pero tan plor en pensanz

per que ben leu man trobador

diran de vos mais de lauzor

quez ieu qu’en degra dir mil tanz.

 

 

 

Testo: Squillacioti 1999 (XXI). – Rialto 20.ii.2002.


Mss.: A (66v-67r), B (45v-46r), D (43r-v), I (63v), K (48v), N (63v-64r), P (9v-10r), Q (21r-v), R (52r), V (89v-90r), a (113-114); incipit cit. in N2 (22v; n. 11).

Edizioni critiche: Hermann Springer, Das Altprovenzalische Klagelied mit Berücksichtigung der verwandten Litteraturen, Berlin 1895, p. 81; Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 73 (XVII); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 400.

Altre edizioni: François Just Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1819, vol. IV, p. 51; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 324 (riproduce Raynouard); Karl Bartsch, Provenzalisches Lesebuch mit einer Literarischen Einleitung und einem Wörterbuches, Elberfeld 1855, p. 90 (fondata su R); Erhard Lommatzsch, Provenzalisches Liederbuch. Lieder der Troubadours mit einer Auswahl biograph. Zeugnisse, Nachdichtungen und Singweisen zusammengestellt, Berlin 1917, p. 113 (riproduce Stroński); Alfredo Cavaliere, Cento liriche provenzali (testi, versioni, note, glossario), Bologna 1938, p. 154 (riprende, con modifiche, Stroński); Giuseppe E. Sansone, La poesia dell’antica Provenza. Testi e storia dei trovatori, 2 voll., Parma 1984, vol. I, p. 268 (riprende, con modifiche, Stroński).

Metrica: a7 b7 b7 a7 c7 d7 d7 c7 b8 b8 c8 (Frank 626:1). Sei coblas unissonans di undici versi e una tornada di sette versi. 

Nota: Planh per la morte del visconte di Marsiglia Raimon Jaufre Barral, deceduto alla fine del 1192: sarà stato composto non oltre i primi mesi del 1193.

[PS]


BdT    Folquet de Marselha   Ed. Stroński