155.20 |
Folquet de Marselha
|
||
Si cum cel q’es tan greujatz |
||
del mal que non sen dolor, |
||
non sen ira ni tristor |
||
de guisa·m sui oblidatz; |
||
5 |
car tant sobrepoia·l dans |
|
que mos cors no·l pot penssar |
||
ni nuills hom tro al proar |
||
no pot saber cum s’es grans |
||
d’En Barral, lo mieu bon seignor; |
||
10 |
per que, s’er chant o ri o plor, |
|
no m’o pretz plus cum fer’enans. |
||
|
||
Qu’ie·m pens si sui enchantatz |
||
o sui cazutz en error |
||
qan no trop sa gran valor; |
||
15 |
c’aissi nos teni’honratz |
|
q’eissamens cum l’azimans |
||
tira·l fer e·l fai levar |
||
fazi’el mains cors dreissar |
||
vas pretz, forssatz e pesans; |
||
20 |
e qui pretz e gaug et honor, |
|
sen, larguesa, astr’e ricor |
||
nos a tout, pauc vol nostr’enans. |
||
|
||
Ai! qans n’a deseretatz |
||
q’eron tuich ric en s’amor, |
||
25 |
e qant en moriro·l jor |
|
q’el fo mortz e soterratz! |
||
q’en un sol non vitz mortz tans; |
||
neis qui l’auzion nomnar |
||
n’entendion achaptar, |
||
30 |
tant era sos pretz prezans; |
|
qu’aissi saup so nom far aussor, |
||
de pauc gran e de gran major, |
||
tro no·l poc enclaure garans. |
||
|
||
Ai! seigner doutz e privatz |
||
35 |
cum puosc dir vostra lauzor? |
|
q’a lei de riu sorzedor |
||
qu’ieis mais on plus es voiatz |
||
creis vostre laus en pensans |
||
e·i trob ades mais que far, |
||
40 |
e sembla·l vostre donar |
|
don vos creissia·l talans |
||
on mais venion queridor; |
||
mas Dieus, cum a bon donador, |
||
vos donav’ades mil aitans. |
||
|
||
45 |
Et er, qan foz plus poiatz, |
|
faillitz a guisa de flor |
||
que, qand hom la ve genssor, |
||
adoncs ill chai plus viatz; |
||
mas Dieus nos mostr’ab semblans |
||
50 |
que sol lui devem amar |
|
e·l chaitiu segl’azirar |
||
on pass’om com vianans, |
||
qu’autre pretz torn’en desonor |
||
e totz autre sens en folor |
||
55 |
mas de cels que fan sos comans. |
|
|
||
Bel Seigner Dieus, cui non platz |
||
ortz de negun pechador, |
||
anz per aucire la lor |
||
sofritz vos la vostr’en patz, |
||
60 |
faitz lo lai viur’ab los sans, |
|
pos sai no·l volguetz laissar! |
||
E deignatz l’en vos preiar, |
||
Verges, que preiatz per mans |
||
vostre Fill, per q’el los socor, |
||
65 |
q’esperans’an tuich li meillor |
|
e·ls vostres cars precs merceians. |
||
|
||
Seigner, meravillas grans! |
||
car eu de vos puosc chantar |
||
ar qan mieils degra plorar; |
||
70 |
pero tant plor en penssans |
|
per qe ben leu maint trobador |
||
diran de vos mais de lauzor |
||
quez ieu qu’en degra dir mil tans. |
Testo: Stroński 1910 (XVII). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.