155.21 |
Folquet de Marselha
|
||
Sitot me soi a tart aperceubutz, |
||
aissi cum cel qu’a tot perdut e jura |
||
que mais non joc, a gran bonaventura |
||
4 |
m’o dei tener car me sui conogutz |
|
del gran engan qu’Amors vas mi fazia, |
||
c’ab bel semblan m’a tengut en fadia |
||
mais de detz ans, a lei de mal deutor |
||
8 |
c’ades promet mas re no pagaria. |
|
|
||
Ab bel semblan que fals’Amors adutz |
||
s’atrai vas lieis fols amans e s’atura, |
||
co·l parpaillos qu’a tant folla natura |
||
12 |
que·is fer el foc per la clardat qe lutz; |
|
mas eu m’en part e segrai autra via, |
||
sos mal pagatz, q’estiers no m’en partria; |
||
e segrai l’aip de tot bon sofridor |
||
16 |
que s’irais fort si com fort s’umelia. |
|
|
||
Pero no·is cuig, si be·m sui irascuz |
||
ni faz de leis en chantan ma rancura, |
||
ja·l diga ren que no semble mesura; |
||
20 |
mas be sapcha c’a sos ops sui perdutz, |
|
c’anc sobre fre no·m volc menar un dia, |
||
anz mi fetz far mon poder tota-via, |
||
et anc sempre cavals de gran valor, |
||
24 |
qui·l biorda trop soven, cuoill feunia. |
|
|
||
Fels for’ieu ben, mas sui m’en retengutz, |
||
car qui ab plus fort de si·s desmesura |
||
fai gran foudat; e neis en aventura |
||
28 |
n’es de son par, qu’esser en pot vencutz; |
|
e de plus freul de si es vilania; |
||
per q’anc no·m plac ni·m platz sobranssaria |
||
pero en sen deu hom gardar honor, |
||
32 |
car sen aunit no pretz plus que foillia. |
|
|
||
Per so, Amors, mi soi ieu recrezutz |
||
de vos servir, que mais no·n aurai cura; |
||
q’aissi cum prez’om plus laida peintura |
||
36 |
de loing, no fai qand l’es de pres venguz, |
|
prezav’ieu vos mais qand no·us conoissia, |
||
e s’anc vos volc, mais n’ai qu’er no volria: |
||
c’aissi m’es pres cum al fol qeridor |
||
40 |
que dis c’aurs fos tot qant el tocaria. |
|
|
||
Bels N’Azimans, s’Amors vos destreignia, |
||
vos ni·n Totztemps, eu·s en conseillaria: |
||
sol vos membres qant ieu n’ai de dolor |
||
44 |
ni qant de be, ja mais no·us en calria. |
|
En Plus-leial, s’ab los huoills vos vezia, |
||
aissi cum fatz ab lo cor tota-via, |
||
so q’ieu ai dig porri’aver valor, |
||
48 |
q’ieu qier conseill e conseill vos daria. |
Testo: Stroński 1910 (XI). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.