174.11 |
Gavaudan
|
||
Un vers vuelh far, chantador, | ||
cubert e clus, per vezer | ||
greu e leu entendedor | ||
lai on sens vol apparer; | ||
5 | per so ja us no·n gap ni·n crit | |
tro n’aya la flor triada | ||
que·l nesci agra tost delit. | ||
E·l no sabens muza e bada | ||
quan savieza·l bistensa. | ||
10 | Ja non dey per la calor | |
mon coratge retener | ||
de so don suy en error, | ||
que selh mal, don piegz esper, | ||
per tot lo segle aug brugit. | ||
15 | Per mort, al viu desguizada, | |
que s’esgau quan al temps auzit | ||
foldatz, que·ns er prezentada, | ||
qui sai non a quist guirensa? | ||
Grans esfreys senes paor | ||
20 | vey del ver, pretz remaner | |
et als, sas, querre dolor | ||
que·ls fa d’aut en bas cazer. | ||
Selh qu’an fin joy mes en oblit | ||
per estranh’ira privada, | ||
25 | ans que ayon nou vielh complit | |
ni la cuyd’a far tomada, | ||
er lur segurtatz fallensa. | ||
Qui sec lo camin major | ||
per clar jorn pren escur ser; | ||
30 | e passon tug li pluzor, | |
que paucx ni vey remaner: | ||
et ans que sian avertit | ||
er trop corta la jornada. | ||
Per lonc voler dezenantit, | ||
35 | qu’espan quo fai la rozada, | |
menan folla captenensa. | ||
Issoblit de peccador | ||
per messonja laissa·l ver; | ||
l’engans fer l’enganador | ||
40 | si tot l’acueih son plazer | |
e quan l’a un pauc ressentit | ||
al pus fa sa trascambada; | ||
e quan l’a el vas sebellit | ||
sa razos l’es cambiada: | ||
45 | dos en amar s’a valensa. | |
Dompnas e drut e senhor | ||
an erguelh que·ls fa doler | ||
e lauzengier bauzador | ||
an trop en mal dir lezer, | ||
50 | quar per lo frug li fals falhit; | |
es bona fes eyssauzada | ||
e·l motz fatz l’estratz qu’a trazit: | ||
de proeza n’an tomada, | ||
non an valor ni sufrensa. | ||
55 | So·ns retrazon li auctor: | |
«Fals’amistatz tolh poder | ||
de servir a fin’amor, | ||
qui·s va ab lieys captener». | ||
Yeu ai nel sordey cauzit, | ||
60 | quar tan la n’ai sopleyada; | |
tost ac Samson afrevolit | ||
e fa tota la linhada | ||
que pres d’en Adam nayssensa. | ||
Mas Dieus m’en a tant escarit | ||
65 | que·m n’a membransa donada: | |
non deu perir ma semensa. |
Testo: Guida 1979 (VI). – Rialto 15.xi.2002.
Mss.: C 316; R 98.
Edizioni critiche: Alfred Jeanroy, «Poésies du troubadour Gavaudan», Romania, 34, 1905, pp. 497-539, a p. 537; Saverio Guida, Il trovatore Gavaudan, Modena 1979 (Subsidia al Corpus des Troubadours, VI), p. 287.
Metrica: a7 b7 a7 b7 c8 d7’ c8 d7’ e7’ (Frank 411:1). Sette strofe unisonanti di nove versi più una tornata di tre versi.
Ed. 1979: 1 far chantador, 12 sso.
Nota: Nel primo settenario è stata posta dopo far una virgola, caduta nell’edizione del 1979 per disavventurose vicende di stampa; l’omissione è stata aggravata dalla perdita nella traduzione, per fatale coincidenza, dell’equivalente italiano di chantador (sulla svista, presa per un deliberato conferimento di valore passivo al lessema chantador collegato all’oggetto vers, si è garbatamente trattenuto Stefano M. Cingolani, «Chantador», Cultura neolatina, 42, 1982, pp. 169-179, che ha proposto per il primo verso del componimento di Gavaudan la traduzione «Voglio fare, o cantori, un vers», che rende giustizia al testo e che ovviamente si approva).
[SG]
Gavaudan