Rialto

210.18

 

Guillem de Berguedan

 

 

 

 

Talans m’es pres d’En Marques,
no per anta ni per mal,
mas per desir natural
que m’en ven e per coratge,
5 qu’eu chan; e si m’es salvatge
qand pens de mon Per-cabal
que ja·n diga vilania
per enoi ni per feunia.
Mas qui sap far aitals motz,
10 aissi engals totz,
maestratz de cortesia,
non es hom en nuilla terra
plus chant d’amor ni de gerra.
  
Pero non ai tant apres
15 q’ancar non agues ops sal,
per q’a oras no m’en cal
s’om mi repta de follatge,
c’a fol presen fol messatge
deu hom trametr’atretal.
20 Per qu’ieu tenc tot jorn m’espia
a·N Marques de sa foillia:
non entenda·l joc de sotz
don es lecs e glotz;
mas ges eu no·l o diria,
25 que mals agurs ac part Berra
quan se frais la gamb’esqerra.
  
El tornei rengat e spes
a Saillfora el pradal,
n’aic lo bon elm, que tant val,
30 de Mon Marques, e·l teng gatge;
e dic vos q’a plan barnatge
·l derocarai al Carnal,
e car non l’i fi al dia
per la plaia que·il sabia,
35 m’o laissiei, per Sainta Crotz;
mas per doas notz
qe·m don puosc far garentia
qe·m pend’om en una serra
si·n faill so que mos cors n’erra.
  
40 La bocinada que pres
a Puoigcerdan me fo mal,
e la gran anta mortal
don fetz orguoill et outratge
de Pinos e vassalatge,
45 car el mainadier reial
despes tant laich sa feunia;
mas sempre·l vim de paria
del plus enic dels nebotz;
que de Col de Crotz
50 tro al Puoig Sainta Maria
n’a meins pretz per tota terra
aitan qant mars clau ni serra.
  
Arnaudon, mon sirventes
d’En Braz-cortz, Denz-de-boial,
55 Huoills-de-boc-en-fenestral,
apren, e met t’el viatge,
tro sias dinz el estatge
ad Aigaviv’en l’ostal,
lai on Raimon de Patz sia;
60 q’ieu prec que per m’amor dia
sirventes d’En Cais-de-botz,
si mal si’en poz
o negatz qui no s’en ria
o caitius pres d’En Balterra,
65 que sens aur hom non desserra.
  
Marques, tant co·us sapch’en terra,
ve·us camp e caval e gerra.

 

 

 

Testo: Riquer 1996 (XI). – Rialto 30.vii.2003.


Mss.: A 200v, D 128r, I 193r, K 178v.

Edizioni critiche: Martín de Riquer, «Las poesías de Guilhem de Berguedán contra Pons de Mataplana», Zeitschrift für romanische Philologie, 71, 1955, pp. 1-32, a p. 21 (base I); Martín de Riquer, Guillem de Berguedà, 2 voll., Abadía de Poblet 1971, vol. II, p. 103 (base A); Les poesies del trobador Guillem de Berguedà, text, traducció, introducció i notes per Martí de Riquer, Barcelona 1996, p. 181 (testo dell’edizione del 1971 con modifiche).

Altre edizioni: Adelbert Keller, Lieder Guillems von Berguedan, Mitau-Leipzig 1849, p. 46 (testo di I); Manuel Milá y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1861, p. 305 (riprende Keller); Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache,  4 voll., Berlin 1846-1853, vol. I, p. 100 (diplomatica di I).

Metrica: a7 b7 b7 c7’ c7’ b7 d7’ d7’ e7 e5 d7’ f7’ f7’ (Frank 695:1); cinque coblas unissonans ed una tornada di due versi. Lo stesso schema metrico sarà adottato da Giraut de Luc nel sirventese BdT 245.5. Riquer intende il vanto formale dei vv. 9-13 come dichiarazione di originalità metrica (Riquer, Les poesies, p. 181).

Note: Sirventese del ciclo intorno a Pons de Mataplana, di cui fanno parte anche BdT 210.1, 210.5, 210.8, 210.9, databile intorno agli anni ’80 del XII secolo (Pons muore tra il 1183 e il 1185). Il riferimento al torneo di Sentfores dei vv. 27-29 diventa più chiaro se confrontato a quello analogo e più diffuso di BdT 210.1, poesia che forse fa riferimento a questa nell’incipit.  – Il testo presenta alcuni passaggi problematici e necessita di una serie di emendamenti. Al v. 48 l’edizione Riquer del 1996 mette a testo la correzione proposta in nota dell’edizione del 1971, mentre tutti i manoscritti leggono e la fenic dels nebotz; Ricketts propone in alternativa di emendare fenic in fenil: «La phrase reste encore obscure: ‘mais nous le vîmes toujours en compagnie des neveux dans le fenil’, mais elle pourrait suggérer la vilenie de Mi Marqués et marquerait encore une fois ses tendances pédérastiques» (Peter T. Ricketts, «Le troubadour Guillem de Bergueda [à propos de l’édition récente de Martin de Riquer]», in Mélanges offerts à Charles Rostaing, 2 voll., Liège 1974, vol. II, pp. 883-894, a p. 887). Al v. 59 i manoscritti leggono unanimamente lai on meta la patz sia: la correzione apportata da Riquer nell’edizione del 1996 si basa sul riferimento al giullare Raimon de Patz in BdT 210.1 (la proposta di emendamento è già discussa in Riquer, Guillem, I, p. 147).

[sc]


BdT    Guillem de Berguedan