282.1b = 436.1a |
Lanfranc Cigala . Simon Doria
|
||
Amics Symon, si·us platz, vostra semblanza |
||
voil qe·m digatz d’aqetz dos partimenz: |
||
dos cavalliers sai qui d’un’egalanza |
||
fan messios honradas e plazentz. |
||
5 |
L’us es tan larcs q’al [cor] n’a alegranza |
|
ni·l coston re, q’aitals es sos talenz; |
||
l’autr’a son cor escars qe n’a pezanza, |
||
mas per talan, q’a domnei, son cor ventz. |
||
A cui deu hom mais grazir tal honranza? |
||
|
||
10 |
Segne’n Lafranc, ieu hai drecha balanza |
|
e sai triar entre los conoissenz; |
||
per q’ieu vos dic, e·us sui bona fermanza, |
||
q’eu non seria per cobeitat valentz; |
||
qe se dones e mezes tota Franza |
||
15 |
iradamen, non for’entre las gentz |
|
grazitz; mas sel deu hom dir qe sobranza |
||
qi de bon cor sai [far bos] faitz plazenz: |
||
e cel n’a grat e mi platz s’amistanza. |
||
|
||
Amics Symon, non es granz maestria, |
||
20 |
se·l larcs sap far honradas messios, |
|
qe sos talantz e sos cors lieu fan via: |
||
non es doncs sols, anz i ha compagnos. |
||
Mai d’esforz fai cel qe son cor desvia |
||
e sos talantz li n’es contrarios |
||
25 |
et es los venz ambdos e a d’els bailia; |
|
doncs qar el es d’onor plus deziros, |
||
mal estera s’om plus non lo grazia. |
||
|
||
Segne’n Lafranc, qi q’o voilha, so dia. |
||
De nul amant es plus grazitz oc dos |
||
30 |
e l’honramentz qi nais de cortezia |
|
q’aicel de cor destreg e consiros; |
||
qe s’om destregz n’escars fai galaubia, |
||
esfortz fai gran, mas non es gracios, |
||
quar non li ven de francha galliardia; |
||
35 |
e pois no·l fai alegre ni ioios, |
|
el pert lo don e·l grat e qan qe sia. |
||
|
||
L’onrars del larc, Symon, qais d’aventura |
||
ven ses pechat, per q’om no·l deu prezar |
||
tant qom l’autre qi nais d’avinen cura, |
||
40 |
malgrat del cor: don fai plus a lauzar. |
|
E si el cor se·n dol, non es rancura |
||
ni laitz semblantz, tant ges sab ioi menar; |
||
per q’om lo deu grazir mas de mezura, |
||
qar qi mais fa d’esfortz per ben istar |
||
45 |
mais deu aver de grat, segon drechura. |
|
|
||
Segne’n Lafranc, chascus hom per natura |
||
es pars d’autrui; mas aqel qe sap far |
||
mais de plazers de bon cor plus meillura |
||
et aqel deu sobre·ls autres puiar. |
||
50 |
Doncs es garnitz de meillor vestidura |
|
cel q’a lo cor e·l talant en donar |
||
et en servir; per q’ieu vei qe peiura |
||
vostra razos, si·m voletz contrastar, |
||
si ben sabetz mai qe me d’escrichura. |
||
|
||
55 |
Amics Symon, ieu ai ferma creenza, |
|
s’om es temptatz de grieu temptacion |
||
et el a tant de valor qe la venza, |
||
q’en deu aver plus honrat guizardon |
||
de cel qi serf ses trabail e ses tenza. |
||
60 |
Doncs cel qi ventz son avol cor fellon |
|
e fai, malgrat del cor, faigz de plazenza, |
||
qar don’e met e ventz tal campion, |
||
mer mais de grat, segon ma conoissenza. |
||
|
||
Segne’n Lafranc, ben granz desconoissenza |
||
65 |
fora e mi, se d’aquesta tenzon |
|
vos clames qit, pos vos aug dir faillenza, |
||
per q’ieu voil plus afortir ma razon: |
||
qe se l’om serf de cor, a ma parvenza, |
||
cel qi lo fai contra son corazon |
||
70 |
non es sos pars, si tot vol far valenza; |
|
qe sivals tant deu hom mais prezar don, |
||
qant es plus datz franchamen ses contenza. |
||
|
||
A’n Jacme Gril, en cui es conoissenza, |
||
amics Symon, trametam la tenzon, |
||
75 |
q’en cobleian en don drecha sentenza. |
|
|
||
Segne’n Lafranc, ben ai ferma crezenza |
||
qe sera ben iutiada per razon |
||
per lui, qar sap zo q’a fin pretz agenza. |
Testo: Branciforti 1954 (XIV). – Rialto 15.iv.2003
Ms.: a1 609.
Edizioni critiche: Giulio Bertoni, «Studi e ricerche sui trovatori minori di Genova », Giornale storico della letteratura italiana, 36, 1900, pp. 1-56, a p. 32; Giulio Bertoni, I trovatori minori di Genova, Dresden 1903, p. 8; Giulio Bertoni, I trovatori d’Italia, Modena 1915, p. 400; Francesco Branciforti, Il canzoniere di Lanfranco Cigala, Firenze 1954, (Biblioteca dell’Archivum romanicum: s. I vol. 37), p. 164.
Metrica: a10’ b10 a10’ b10 a10’ b10 a10’ b10 a10’ (Frank 226:5); otto coblas doblas seguite da due tornadas di tre versi. Altre tre tenzoni e cinque coblas (Frank 226:1-9) presentano lo stesso schema metrico, ma nessuna di esse presenta gli stessi timbri rimici.
Note: partimen (o piuttosto tenzone, secondo l’autodesignazione del v. 74) tra Lanfranc Cigala e Simon Doria: la questione è se sia più degna di lode la liberalità di un uomo generoso o quella di un avaro; arbitro ne è nominato Jacme Grill. – Branciforti emenda il testimone unico in numerosi luoghi, ma con interventi di piccola entità, per lo più tesi a ristabilire la misura del verso. Lewent (Kurt Lewent, «On the Text of Lanfranc Cigala’s Poems», in Saggi e ricerche in memoria di Ettore Li Gotti, 3 voll., Palermo 1962, [Centro di studi filologici e linguistici siciliani: bollettino 7], vol. II, pp. 171-192) contesta la correzione del v. 25 che rende il verso ipermetro (il manoscritto legge ambdos els dels bailia), proponendo alternativamente e d’els bailia, con un verbo bailliar non attestato ma ammissibile come forma secondaria di bailleiar (di cui esiste però una sola occorrenza in BdT 335.27, v. 101). Completamente condivisibile il piccolo emendamento proposto da Lewent al v. 8, laddove la lezione del manoscritto unico par talan q’a domnei dà senso dubbio: correggendo qa in qe la sintassi e il senso migliorano nettamente (‘per desiderio di comportarsi cortesemente’).
[sc]