Rialto

293.12

 

Marcabru or Bernart de Venzac?

 

 

 

 

Bel m’es qan s’azombra·ill treilla
e vei espandir la bruoilla,
e chascus auzels s’esveilla
per chantar desotz la fuoilla,
5 e·l doutz terminis s’esuga
e son li prat groc e vermeill.
Non puosc mudar no·m apareill
d’un vers faire. Far l’ai? Eu oc!
 
Lo terminis s’apareilla
10 de tot aco qe hom vuoilla.
Savis es qui s’aconseilla
cossi del mieills prenda e cuoilla;
e gart s’om de la belluia
que non mor per reire-conseill,
15 qe·l bes e·l mals intr’en l’aureill,
e pert lo mais pel meins son loc.
 
Lo sols al maitin soleilla
e·l nivols al vespre muoilla,
e·l escorpďos serbeilla,
20 e no m’es vis c’al concuoilla;
per que lau c’om de lai fuia,
c’ab na Plana–Pel non trepeill:
siei beil dich en escur ombreill
fant far trenta plors per un joc.
 
25 Qui ab fals’amor deuteilla
si meteus me cuich qe·is tuoilla,
e camja per autrui peilla
sa dreiturieira despuoilla.
Gent acuoill mas puois embruia
30 femna pois a faich de bois teill,
e·l fols no s’aplat son cabeill
pos li faill lo pertraitz al broc.
 
Us es de drut qan sordeilla
c’autre son luoc li cantuoilla,
35 per q’a fol pel tras l’aureilla
drutz que per sidonz s’orguoilla.
Qand son dui en la carruia,
si·l tertz no·i cor, be·m meravill,
et ill pesa mai no fant cill,
40 c’aitals es natura de foc.
 
Cel qui mais vas lieis merceilla
ben coven que plus s’en duoilla;
ren non sap, qi·n prim gabeilla,
cals aventura s’acuoilla:
45 mas cella qu’el eis aluia
geta si e lui el braseill,
e no·n trob’om negun gandeill
pos casutz es del enderroc.
 
La vida qe·ns esbaudeilla
50 per frevol fil pendeguoilla:
ben es fols qui non s’espeilla
el segle, q’es d’engan suoilla.
Tals vella q’en apres cuia,
e nos seguem eis lo calmeill;
55 atrestal faran tuich aqeill
don anc enqeras us no·is moc.
 
L’autre segle si desluia
qan se part lo fruitz del branqeill;
si fant l’ajust e·il despareill,
60 e vai s’en l’arma e laissa·l floc.

 

 

 

Text: Gaunt, Harvey and Paterson, 2000 (DI). – Rialto 24.i.2003.


Mss.: A (31r-v), C (259r-v), I (119r), K (105r), a1 (295-296), d (305v-306r).

Previous editions: Maria Picchio Simonelli, Lirica moralistica nell’ Occitania del XII secolo: Bernart de Venzac, Modena 1974, pp. 237-51; Simon Gaunt, Ruth Harvey and Linda Paterson, Marcabru: A Critical Edition, Cambridge, D. S. Brewer, 2000, p. 558.

Versification: a7’ b7’ a7’ b7’ c7’ d8 d8 e8 (Frank 427:4), coblas unissonans, with one tornada of two lines in a1. Pace Simonelli (p. 237), Ca1’s versification does not differ from that of AIK: see our edition, p. 564. 

Notes: The song is attributed to Marcabru in AIKa1 and to Bernart de Venzac in C. There is no internal evidence that proves it could not have been composed by Marcabru, though the attribution remains questionable.

[LP]


Foreword

BdT    Marcabru