Rialto

293.27=71.1a

 

Marcabru or Bernart de Venzac?

 

 

 

 

Lan qan cor la doussa bisa, [R]
e·l gens terminis m’aonda,
vuoill que mos chans no s’esconda
et auia·l om loing e pres;
5 e teing m’a gran meravilla,
si que chant ar en confes,
si nuills fals motz i roïlla.
 
L’uoill mostron al cor la via
per que lur sens es cumfonda;
10 e, ma·l crims del fol sobronda,
fora·il mieills ja non nasques,
que mas ab trichar bercilla,
espera pieitz enapres
que qi·l cremav’en grazilha.
 
15 Qui de l’autrui no·is chastia,
ben es c’om del sieu refonda.
Qand amars faill, amors loinda
al ric recrezen engres;
e pois tant cant viu perilla,
20 e·l blasmes sec l’en ades,
c’ar viu d’autrui remasilla.
 
Cill que per marit no·is fiza, [R]
vol c’om de lieis parl’e bonda;
on plus mer, mais i aonda:
25 cais cortesia sembles.
Mas de dos en sus grondill a,
la putia l’es apres,
que la sec e la bresilla.
 
E mentr’estai d’aital guisa [R]
30 fai don no–fes s’aprionda,
e·l gaichos es latz l’esponda
qe·il recrezens [no]’scampes;
e vas nuill latz no·is gancilla
q’el aqui no·il sia ades,
35 pois que a son drut frezilha.
 
Aqest pareills fai paria
don nais semenssa no–monda,
per que dreitz e fes esfronda
e mout home·n son envers. [R]
40 Cill an ab lor la corilla
don engans estai en pes,
e leials fes contrabilla.
 
Vas la fenida s’embria
lo vers, s’es qui·l chant ni·l gronda.
45 Ditz c’amors es desironda
que tost fai son par confes.
Qand ve a la sofrachilla,
tals compains l’estai de pres,
per que sovens s’estendilla.
 
50 Lo mal que sovens l’estrilla
non agra ja si·m crezes,
tort aura si m’en corilla.

 

 

 

Text: Gaunt, Harvey and Paterson, 2000 (DII). – Rialto 24.i.2003.


Mss.: A (31r), C (258v-259r), a1 294-295.

Previous editions: Adolf Kolsen, «Das Sirventes des Trobadors Bernart de Venzac, Lanquan», Archivum Romanicum, 20, 1936-37, pp. 477-85; Maria Picchio Simonelli, Lirica moralistica nell’Occitania del XII secolo: Bernart de Venzac, Modena 1974, pp. 227-36; Simon Gaunt, Ruth Harvey and Linda Paterson, Marcabru: A Critical Edition, Cambridge, D. S. Brewer, 2000, p. 566.

Versification: a7’ b7’ b7’ c7 d7’ c7 d7’ (Frank 737:1), seven coblas unissonans and one tornada of 3 lines. 

Attribution: The song is attributed to Marcabru in Aa1 and to Bernart de Venzac in C. It has been assumed in the past that Marcabru could not have been the author because of the phonological features of some rhyme words, but this assumption rests on the premise that the versification must have been perfectly regular, which we do not believe would necessarily have been the case (see our edition, pp. 20-26).

[LP]


Foreword

BdT    Marcabru