|
|
Marcabru
or Bernart de Venzac?
|
|
|
Lan qan cor la doussa bisa, |
[R] |
|
|
e·l gens terminis m’aonda, |
|
|
vuoill que mos chans
no s’esconda |
|
|
et auia·l om loing
e pres; |
5 |
|
e teing m’a gran
meravilla, |
|
|
si que chant ar en
confes, |
|
|
si nuills fals motz
i roïlla. |
|
|
|
|
|
L’uoill mostron al
cor la via |
|
|
per que lur sens es
cumfonda; |
10 |
|
e, ma·l crims del
fol sobronda, |
|
|
fora·il mieills ja
non nasques, |
|
|
que mas ab trichar
bercilla, |
|
|
espera pieitz
enapres |
|
|
que qi·l cremav’en
grazilha. |
|
|
|
15 |
|
Qui de l’autrui no·is
chastia, |
|
|
ben es c’om del
sieu refonda. |
|
|
Qand amars faill,
amors loinda |
|
|
al ric recrezen
engres; |
|
|
e pois tant cant viu
perilla, |
20 |
|
e·l blasmes sec l’en
ades, |
|
|
c’ar viu d’autrui
remasilla. |
|
|
|
|
|
Cill que per marit no·is fiza, |
[R] |
|
|
vol c’om de lieis
parl’e bonda; |
|
|
on plus mer, mais i
aonda: |
25 |
|
cais cortesia
sembles. |
|
|
Mas de dos en sus
grondill a, |
|
|
la putia l’es
apres, |
|
|
que la sec e la
bresilla. |
|
|
|
|
|
E mentr’estai d’aital guisa |
[R] |
30 |
|
fai don no–fes s’aprionda, |
|
|
e·l gaichos es latz
l’esponda |
|
|
qe·il recrezens
[no]’scampes; |
|
|
e vas nuill latz no·is
gancilla |
|
|
q’el aqui no·il
sia ades, |
35 |
|
pois que a son drut
frezilha. |
|
|
|
|
|
Aqest pareills fai
paria |
|
|
don nais semenssa no–monda, |
|
|
per que dreitz e fes
esfronda |
|
|
e mout home·n son envers. |
[R] |
40 |
|
Cill an ab lor la
corilla |
|
|
don engans estai en
pes, |
|
|
e leials fes
contrabilla. |
|
|
|
|
|
Vas la fenida s’embria |
|
|
lo vers, s’es qui·l
chant ni·l gronda. |
45 |
|
Ditz c’amors es
desironda |
|
|
que tost fai son par
confes. |
|
|
Qand ve a la
sofrachilla, |
|
|
tals compains l’estai
de pres, |
|
|
per que sovens s’estendilla. |
|
|
|
50 |
|
Lo mal que sovens l’estrilla |
|
|
non agra ja si·m
crezes, |
|
|
tort aura si m’en
corilla. |
Text:
Gaunt, Harvey and Paterson, 2000 (DII). –
Rialto 24.i.2003.
Mss.:
A (31r), C (258v-259r),
a1 294-295.
Previous
editions: Adolf Kolsen,
«Das Sirventes des Trobadors Bernart de Venzac, Lanquan», Archivum
Romanicum, 20, 1936-37, pp. 477-85; Maria Picchio Simonelli, Lirica moralistica
nell’Occitania del XII secolo: Bernart de Venzac, Modena 1974, pp. 227-36;
Simon Gaunt, Ruth Harvey and Linda Paterson, Marcabru: A Critical Edition,
Cambridge, D. S. Brewer, 2000, p. 566.
Versification:
a7’
b7’ b7’ c7 d7’ c7 d7’ (Frank 737:1), seven coblas unissonans and one
tornada of 3 lines.
Attribution: The song is attributed to Marcabru in
Aa1 and to Bernart de Venzac in C. It has been assumed in the past that Marcabru could not have been the author because of the phonological features of some rhyme words, but this assumption rests on the premise that the versification must have been perfectly regular, which we do not believe would necessarily have been the case (see our edition, pp. 20-26).
[LP]
Foreword
BdT
Marcabru
|