Rialto

293.32

 

Marcabru

 

 

 

 

Lo vers comenssa
e son so vieill antic.
Segon sentenssa,
de so q’ieu vei e vic
5 n’ai sapienssa
don ieu anc no·m jauzic.
Greu puosc abric
trobar ses malvolenssa
– mais en baro!
 
10 Tant creis durenssa
c’alegr’en son li ric;
avols cossenssa
fai sobremontar tric;
sofren sofrenssa
15 esdevenon amic.
Al ver afic,
segon la penedenssa
n’auran perdo.
 
No·n sai que faire,
20 tant fort sui entrepres,
q’entorn l’araire
si fant vilan cortes,
e·il just pechaire
de so q’en lor non es.
25 Si m’aiut fes,
tals mil en auzetz braire
c’anc res no·n fo.
 
Ges no m’esclaire
ni o farai d’est mes,
30 ni o dei faire
pels fills qe fant laides:
trop ei maltraire
per atendre sordeis.
Mout nais espes
35 malvestatz de sa maire
Senes-Razo.
 
Lo cors m’esglaia,
ja non o celarai:
amors veraia
40 trob’ar greu fin assai,
q’en lieis no·n aia
c’a falsedat retrai.
Contr’al savai
es leu amors savaia,
45 e bona al bo.
 
Mout pretz menaia
d’amor qe no mesfai,
q’es vertz e gaia
contra vert amic gai.
50 Tant cant vol braia
lausengiers os abai,
q’ieu sai on jai
l’amors que no s’esmaia
de lor[t] sermo.
 
55 Qui ses bauzia
vol amor albergar,
de cortesia
deu sa maion jonchar;
get fors feunia
60 e fol sobreparlar;
pretz e donar
deu aver en baillia
ses ochaio.
 
C’amors s’embria
65 lai on conois son par,
blancha e floria
e presta de granar;
ses fellonia
fai contr’amic a usar.
70 Ops l’es qe·is gar,
cel cui bon’amors guia,
de mespreiso.
 
Jovens someilla:
greu prendra mais revel;
75 e par q’espeilla
lo seignor Daucadel.
Tot jorn conseilla
ab son don Chaut-Morsel;
prop del caissel
80 malvestatz li pendeilla
al capairo.
 
Dolors m’esveilla
de fresc e de novel.
Cals meraveilla
85 que greu trob qui m’apel!
Malvestatz treilla,
e Jois torna en paissel;
al plus isnel
fer tal vetz lonc l’aureilla
90 q’el non ditz no.
 
D’aqest flagel
Marcabrus si coreilla
ses compaigno.

 

 

 

Text: Gaunt, Harvey and Paterson, 2000 (XXXII). – Rialto 24.i.2003.


Mss.: A (28r-v), C (171v-172r), I (117r), K (103r), N (271r), R (8v), d (302v-303r), z (2 col. G).

Previous editions: Jean-Marie-Lucien Dejeanne, Poésies complètes du troubadour Marcabru, Toulouse, 1909, p. 152 (XXXII); P. T. Ricketts, «Lo vers comenssa de Marcabru (BdT 293, 32): édition critique, traduction et commentaire», in Chrétien de Troyes and the Troubadours, ed. Peter S. Noble and Linda M. Paterson, Cambridge 1984, pp. 7-26; Vincent Pollina, «Si cum Marcabrus declina»: Studies in the Poetics of the Troubadour Marcabru, Modena 1991, pp. 24-25; Simon Gaunt, Ruth Harvey and Linda Paterson, Marcabru: A Critical Edition, Cambridge, D. S. Brewer, 2000, p. 402.

Verification: a4’ b6 a4’ b6 a4’ b6 b4 a6’ c4 (Frank 266), ten nine-line stanzas and one tornada of three lines, coblas doblas, unicum; alternatively Frank 82a, note: a10 a10 a10 b10 c4, though see Ricketts’s arguments against this (‘Lo vers’, p. 7). Frank wrongly gives the ‘c’ rhyme as ‘-or’. Hans Spanke (Marcabrustudien, Göttingen, 1940, p. 17) suggests the melody may be retrievable from an anonymous trouvère song whose versification closely resembles that of Marcabru. This melody is edited by F. Gennrich, Der musikalische Nachlass der Troubadours, Darmstadt, 1958, pp. 278-279, no. 289; see also I. Fernández de la Cuesta, Las Cançons dels trobadors, Toulouse, 1979, p. 60 and p. 66.

[LP]


Foreword

BdT    Marcabru