|
|
Marcabru
|
|
|
Pus s’enfulleysson li verjan, |
|
|
e·l glaiols delonc lo riu blan, |
|
|
qui qe paus, ieu pens e conssir |
|
|
de moutas causas a sobriers, |
|
5 |
|
segon natura et estiers, |
|
|
de q’auzem lo poble bruir. |
|
|
|
|
|
Puois la cogossia s’espan |
|
|
e l’us cogotz l’autre non
blan, |
|
|
laissem los anar e venir: |
|
10 |
|
cui cal cals que caps an
primiers? |
|
|
Q’ieu non daria dos deniers |
|
|
per lor mesclaignas devezir. |
|
|
|
|
|
C’aissi·s vai lo pretz
menuzan |
|
|
e·l follatges hieis de garan. |
|
15 |
|
No·n puosc sols lo fuoc
escantir |
|
|
dels segleiadors ufaniers |
|
|
qe fant los criminaus dobliers, |
|
|
peiors q’eu no·us sai
descobrir. |
|
|
|
|
|
Las baratairitz, baratan, |
|
20 |
|
frienz del barat c’obraran – |
|
|
que fant pretz e joven delir – |
|
|
baratan ab los baratiers, |
|
|
fondens q’issortz lor
desiriers: |
|
|
no·n pot eras cessar de frir! |
|
|
|
|
25 |
|
E s’ieu cuich anar chastian |
|
|
la lor follia, ieu qier mon dan, |
|
|
pois s’es pauc prezat si·m n’azir; |
|
|
semenan vau mos chastïers |
|
|
de sobre naturaus rochiers, |
|
30 |
|
c’u no·n vei granar ni florir. |
|
|
|
|
|
S’anc fui de la musa en afan, |
|
|
lo musatge ai rendut musan, |
|
|
tro per aillor no·n puosc issir. |
|
|
Tans n’i vei d’els
contraclaviers, |
|
35 |
|
greu sai remanra conz entiers |
|
|
a crebar ni a mieich partir! |
|
|
|
|
|
A Dieu m’autrey – quo·s pot
si s’an |
|
|
lo segle cazen e levan, |
|
|
mas a tart mi vuelh penedir; |
|
40 |
|
per o si·n suy plus viansiers |
|
|
que chatz o mostre·l re[proviers] |
|
|
c . . . . lo
savis fetz lon . . . . . . [ir]. |
|
|
|
|
|
Qu’aissi va [. .
.] Marcabrus [. . .] del tot vol r [. . .] |
|
|
elhas els fal [. .
.] no sia coaze [. . .] del aculhir. |
|
|
|
|
|
Si no foss[on] . .
. . . . . .[an] |
|
50 |
|
ricx fora pre[nd]en e [d]onan, |
|
|
mas de luenh m’an fayt
magrezir. |
|
|
. . .
. . . . . . . . .
. . [iers] |
|
|
ja mai no·n lur serai guerriers, |
|
|
que nom puesc la guerra sofrir. |
