Rialto

344.1

 

 

 

Peire Guillem de Luzerna

 

 

 

 

 

 

Ai, Vergena, en cui ai m’entendenza,

 

 

e s’a vos plaz los mieus cars precs auzir,

 

 

jamais de joi entier no∙m cal marrir,

 

 

car vius e morz aurai joi ses faillenza

5

 

de vos, Dompna, que das joi per jasse,

 

 

que∙us ven de Sel c’a en poder e te

 

 

los bes e∙ls mals e∙ls jois e∙ls conseriers:

 

 

per qu’er en vos servir toz mos mestiers;

 

 

c’autre servirs endreg vos non ja venza!

 

 

 

10

 

Valenz Dompna sobre tota valenza,

 

 

vos pot hom ben lauzar ses contradir:

 

 

en vos lauzar non pot nuls hom mentir,

 

 

car vos es flors de vera conoissenza,

 

 

flors de beutat, flors de vera merce,

15

 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . -e

 

 

flors a cui∙l mons fon donatz, jois entiers:

 

 

can venc en vos lo rics reis drethuriers,

 

 

romaçest verges apres la naissenza.

 

 

 

 

 

Vos aguest frug, Dompn’, ab menz de semenza,

20

 

que toz bos frutz fai foillar e florir

 

 

e∙ls fai granar et a lor temps venir,

 

 

frugs c’om conqer ab vera penedenza,

 

 

ab dejunar et ab orar ganre,

 

 

ab caritat que taing c’om ai’en se;

25

 

car caritaz es via e sendiers

 

 

c’aduj home a Dieu, qu’es fruz pleniers

 

 

e no∙s conqer menz de ferma creçenza.

 

 

 

 

 

Ben sai, Dompna, qui∙us a en sovinenza

 

 

e de bon cor si don’a vos servir,

30

 

si mezeis serv, car sertz es del jauzir

 

 

e ges non l’er tornaz e nonchalenza

 

 

so servizis: vos en sovenra be

 

 

lai on chascus aura paor de se,

 

 

aissi lo just co∙l laires, l’estradiers,

35

 

can si fara lo Jujamenz Derriers,

 

 

on nuls plaides non trobara guirenza.

 

 

 

 

 

Bona Dompna, tant es granz la temenza

 

 

qu’eu ai can pes c’aissi m’an fag faillir

 

 

miei fol voler, ab pensar et ab dir,

40

 

ab nesis fatz et ab folla parvenza,

 

 

c’a penas puesc ni aus clamar merce

 

 

vostre car Fil; pero cant me∙n sove

 

 

com a Longi fon de perdon leugiers

 

 

e al lairon, son de prejar frontiers,

45

 

e non per tan c’ades temors no∙m venza.

 

 

 

 

 

A, Reina complida de tot be,

 

 

prejatz, si∙us plaz, vostre car Fil de me,

 

 

que m’aleuge mos mals e∙ls conseriers

 

 

qu’eu trairai lai, tan greus e tan sobriers,

50

 

qu’endreg lo cors la morz no∙m fai temenza.

 

 

 

Testo: Luca Morlino, Rialto 10.xii.2005.


Mss.: Da 192v, I 110r, K 95v.

Edizioni critiche: Pier Enea Guarnerio, Pietro Guglielmo di Luserna trovatore italiano del sec. XIII, Genova 1896, p. 37; Giulio Bertoni, I trovatori d’Italia, Modena 1915, p. 282; Francisco Javier Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona-Tübingen, 1972, p. 386.

Edizione diplomatica: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1856-1873, vol. II, p. 3.

Metrica: a10’ b10 b10 a10’ c10 c10 d10 d10 a10’ (Frank 578:4). Cinque coblas unissonans di nove versi ciascuna, con una fronte costituita da due piedi di decasillabi femminili e maschili a rime incrociate, e due volte di decasillabi maschili a rima baciata, cui segue un decasillabo femminile che costituisce al contempo una ripresa intrastrofica e una legatura interstrofica rimante col primo verso della cobla successiva; una tornada di cinque versi.

Nota: Preghiera alla Vergine indatabile su base interna. Secondo Victor Lowinski («Zum geistlichen Kunstliede bin der altprovenzalischen Literatur bis zur Gründung des Consistori del Gai Saber», Zeitschrift für französische Sprache und Literatur, 10, 1898, pp. 178-179) e Joseph Anglade (Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Bordeaux 1905, p. 299) si tratta del primo o di uno dei primi casi di celebrazione mariana attraverso la modalità e gli stilemi tipici del canto d’amore trobadorico. In realtà, l’autore si limita a riadattare in senso religioso alcuni termini del lessico poetico profano (cortese piuttosto che amoroso in senso stretto) e nel complesso è ben distante dai successivi esiti di convergenza e relativa indistinzione tra la Vergine e midons. Pertanto, il testo deve essere più correttamente considerato nell’ambito della poesia religiosa tradizionale. Si deve rifiutare anche la definizione vulgata di ‘canzone’, che può aver contribuito a quest’equivoco, poiché si tratta di un contrafactum della canzone di Raimon Jordan  (BdT 404.12).

[LMrl]


BdT    Peire Guillem de Luzerna    Vida