Rialto

289.3

 

 

 

Cavalier Lunel de Monteg (alias Peire de Lunel)

 

 

 

 

 

 

Totz hom que vol en si guovernamen,

 

 

aishi deu far com li pasible fan,

 

 

que, si pren tort ho damnatge mot gran,

4

 

esperar deu loc e temps covenen;

 

 

car mot de leu s’enta doblar poiria,

 

 

per qu’esperar hom deu sa bona via,

 

 

qu’om miels venjar se pot en be suffrir

8

 

que no fay cel que son cor vol complir.

 

 

 

 

 

Totz hom que vay sa volontat seguen

 

 

sera caytieus, si vieu per temps avan;

 

 

car volontatz vay tot lo cen guastan

12

 

e fay voler so que razos repren.

 

 

Per que si fay so que vol a ssa guia,

 

 

laysha per fort so que be far deuria,

 

 

es enaishi fa ssi mot escarnir,

16

 

car a razo no·s laisha corregir.

 

 

 

 

 

Home parlier degus hom no l’enten

 

 

son cor, canh l’a, car tot jorn vay parlan.

 

 

E li bon fag van home demostran

20

 

e li fat dig van cascun jorn menten.

 

 

Per qu’om voler no deu ponch sa paria,

 

 

car messongier lo fay la parlaria

 

 

e poys layro, car hom que sap mentir

24

 

vol leu panar, car sap s’en gen cubrir.

 

 

 

 

 

Los homes fals pot hom demes la gen

 

 

conoycer leu, solamen al semlan,

 

 

car trastot so qu’om fara lauzaran

28

 

e poys detras home van escarnen.

 

 

As aitals platz, qui so mal dan fazia,

 

 

car so trachor e ple de gran falcia;

 

 

mas hom trob be pot as aytals guandir,

32

 

que fassa be, qui los vol far languir.

 

 

 

 

 

Ades pot hom conoycer a prezen

 

 

amic, qui l’a, can falh ni tan ni can;

 

 

car fis amicx vol castiar celan,

36

 

e l’enemicx ditz ho publicamen.

 

 

L’amicx ha dol, qui ditz una folia,

 

 

e l’enemicx ri de la musardia;

 

 

per qu’om no deu d’autr’ a son amic dir,

40

 

si no·l repren, can lo veyra falhir.

 

 

 

 

 

Mos Bels Cristalhs, a vos no platz bauzia,

 

 

car vos etz fons hon totz bes multiplia;

 

 

per que mon vers prec vulhatz retenir,

44

 

que si re·y falh que·l vulhatz corregir.

 

 

 

Testo: Ricketts 2000. – Rialto 9.x.2004.


Ms.: R 4r.

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Denkmäler der provenzalischen Literatur, Stuttgart 1856, p. 131; Edouard Forestié, Peire de Lunel, dit Cavalier Lunel de Montech, troubadour du XIVe siècle, mainteneur des jeux floraux de Toulouse, Montauban 1891 (estratto da: Recueil de l’Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Tarn-et-Garonne, 2e série, t. VII), p. 62; Peter T. Ricketts, Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 47.

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10’ c10’ d10 d10 (Frank 577:108). Componimento (vers) di cinque coblas unissonans di otto versi (bipartite in due quartine) e una tornada di quattro versi. Si tratta di una delle forme più diffuse della lirica trobadorica: esistono almeno 48 esempi con sillabismo identico a quello del vers di Peire de Lunel. La BEdT segnala, come suo precedente metrico, il sirventese Anc mais tan gen no vi venir pascor di Peire Cardenal (BdT 335.4, Frank 577:109), con cui condivide le rime b, c e d, e che potrebbe a sua volta costituire un contrafactum della canzone frammentaria attribuibile a Perdigon Anc no cugei que·m pogues far amors (BdT 370.1, Frank 577:115), imitata anche da Sordello (BdT 437.6, Frank 577:122), e parodiata dal componimento anonimo Tant es tricer’e deslials, amor(s) (BdT 461.231, Frank 577:126).

Note: L’intestazione del manoscritto legge «vers de coblas esparsas del cavallier de moncog [leggi: monteg], doctor en leys» (l’autodesignazione vers s’incontra pure nella tornada, al v. 43). Si tratta in effetti di una suite di strofe di argomento gnomico, di solito tràdite come esparsas nei florilegi della tradizione trobadorica, non strettamente correlate dal punto di vista tematico eccetto le prime due (che condividono pure il sintagma iniziale Totz hom).

[fc, os]


BdT    Cavalier Lunel de Monteg