Rialto

364.17

 

Peire Vidal

 

 

 

 

Dieus en sia grazitz

que·l francs reis es gueritz

e sas e deleichos;

per qu’ieu cobre chansos

5

gaias et ab gais sos,

de que m’era giquitz

corrossos e marritz;

mas la sua salutz

nos a totz ereubutz,

10

e tornat en joven

mon cor e mon talen.

 

Quar de bona razitz

es bos arbres issitz,

e·l frugz es cars e bos

15

e dous e saboros;

et ieu torn amoros

vas domnas e chauzitz

tan qu’enuei’als maritz,

de cui sui plus temsutz

20

que fuecs ni fers agutz

quar don me vuelh m’en pren,

c’us no las mi defen.

 

Ben tanh qu’ieu si’arditz,

que tals domna m’es guitz,

25

qu’es la genser qu’anc fos;

qu’ab sas bellas faissos

siei bell huelh orgoillos

an mains cors envazitz.

Per que mos esperitz

30

es ab lieis remazutz:

don mi sen revengutz

de tot lo marrimen,

qu’ai soffert lonjamen.

 

Jovens es mal bailitz

35

e pretz tenc per traitz

per colpa dels baros:

quar vezem los garsos

manens et orgulhos

e·ls cortes escarnitz.

40

E domnas trichairitz

on totz bes es perdutz,

renhan contra nos drutz

trop deschauzidamen

ab doble falhimen.

 

45

Ai! bels cors gent bastitz,

de totz bos aips complitz,

don’, aissi·m rent a vos,

humils e voluntos

e destreitz e cochos

50

si cum selh qu’es feritz

d’amor el cor, que·m ditz,

que·m rend’a vos vencutz;

doncs si no·m faitz aiutz,

mort auretz chauzimen,

55

e no·us estara gen.

 

Per flac rei apostitz

es bos regnes delitz,

quan planh sas messios

e plora·ls autruis dos

60

e fug solatz dels pros;

e reis, pus viu aunitz,

val meins que sebelhitz.

Mas ieu sui car tengutz

dels melhors e crezutz

65

per la corteza gen

quar contr’Amor no men.

 

Per so·m sui gent garnitz

contra·ls flacs acrupitz,

qu’ab mi n’es Aragos

70

e Castell’e Leos,

e·l valens reis N’Amfos

te·ls castels establitz,

on pretz es gen servitz

et honratz e volgutz;

75

per qu’ieu dels abatutz

flacs avars, cor de ven,

ai pauc de pessamen.

 

Qu’aissi cum es arditz

leos plus que cabritz

80

et ors que buous cornutz

e lops que bocs barbutz,

ai ieu mais d’ardimen,

que tuit li recrezen.

 

E qui mos diç agutz

85

encontra si enten,

eu li don francamen.

 

 

 

Testo: Avalle 1960, p. 126 (XIV). – Rialto 30.vii.2004.


Mss.: A102r, C 40v, D 25v, E 29, H 24v, I 40r, K 28r, M 55r, Q 75v, R 47r, c 76r, ca 24, e 63, alpha 32148 (frammento, vv. 23-24).

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 10 (III) (secondo CEIKMRalpha); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 126 (XL) (aggiunge varianti di AHQc); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol. I, p. 126 (XIV) (secondo l’«archetipo»).

Altre edizioni: François Just Marie Raynouard, LR, vol. I, p. 402; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 236 (come Raynouard).

Metrica: a6 a6 b6 b6 b6 a6 a6 c6 c6 d6 d6 (Frank 148:2). Canzone-sirventese di 7 coblas unissonans di 11 versi e 2 tornate di 6 e 3 versi. Coincidenze di schema metrico e rime nella cobla del trovatore, altrimenti ignoto, Berenguier de Poivent, Aveglas trichairitz (BdT 49.1) conservata dal solo ms. H (cfr. Rimario trobadorico provenzale, a cura di Pietro G. Beltrami con la collaborazione di Sergio Vatteroni, 2 voll., Pisa 1988-1994, vol. I, p. 242). 

Note: Canzone-sirventese composta in occasione della guarigione di Pietro II d’Aragona (il francs reis del v. 2), successo al padre Alfonso II nel 1196 e perciò posteriore a quella data e anteriore al 1213, anno della morte di Pietro II; l’identificazione è fatta in base alla posizione che il testo occupa nell’«esemplare del Vidal» (segue BdT 364.8) e in base all’immagine dei vv. 12-15 (secondo Avalle identica a quella con cui Pietro II viene salutato nella canzone-sirventese scritta in occasione della morte di Alfonso II, Ben viu a gran dolor [BdT 364.13], v. 74: «al gran de bon espic»); diversamente altri studiosi, che identificano il francs reis del v. 2 con il valens reis N’Amfos del v. 71, e dunque con Alfonso II d’Aragona o Alfonso VIII di Castiglia (cfr. Peire Vidal, Poesie, p. 128 e p. 129, nota 2 e Carlos Alvar, La poesia trovadoresca en España y Portugal, Barcelona 1977, p. 104; diversamente Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, p. LII e Ernest Hoepffner, Le troubadour Peire Vidal. Sa vie et son oeuvre, Paris 1961, pp. 117-118). – Il flac rei apostitz del v. 56 è il re di Francia Filippo Augusto (1180-1223), preso di mira anche in BdT 364.8, vv. 41-48 (Peire Vidal, Poesie, p. 131, nota 56). – Peire Vidal loda i re di Spagna (cfr. cobla VII, vv. 67-77) anche in BdT 364.28, cobla I e in Plus que·l paubres, quan jai el ric ostal, BdT 364.36, cobla VII (Peire Vidal, Poesie, p. 132, nota 70). – Si segnala che al v. 51 della Traduzione si è tolta la virgola presente nel testo Avalle.

[am]


Traduzione

BdT    Peire Vidal