364.17 |
Peire Vidal
|
||
Dieus en sia grazitz |
||
que·l francs reis es gueritz |
||
e sas e deleichos; |
||
per qu’ieu cobre chansos |
||
5 |
gaias et ab gais sos, |
|
de que m’era giquitz |
||
corrossos e marritz; |
||
mas la sua salutz |
||
nos a totz ereubutz, |
||
10 |
e tornat en joven |
|
mon cor e mon talen. |
||
|
||
Quar de bona razitz |
||
es bos arbres issitz, |
||
e·l frugz es cars e bos |
||
15 |
e dous e saboros; |
|
et ieu torn amoros |
||
vas domnas e chauzitz |
||
tan qu’enuei’als maritz, |
||
de cui sui plus temsutz |
||
20 |
que fuecs ni fers agutz |
|
quar don me vuelh m’en pren, |
||
c’us no las mi defen. |
||
|
||
Ben tanh qu’ieu si’arditz, |
||
que tals domna m’es guitz, |
||
25 |
qu’es la genser qu’anc fos; |
|
qu’ab sas bellas faissos |
||
siei bell huelh orgoillos |
||
an mains cors envazitz. |
||
Per que mos esperitz |
||
30 |
es ab lieis remazutz: |
|
don mi sen revengutz |
||
de tot lo marrimen, |
||
qu’ai soffert lonjamen. |
||
|
||
Jovens es mal bailitz |
||
35 |
e pretz tenc per traitz |
|
per colpa dels baros: |
||
quar vezem los garsos |
||
manens et orgulhos |
||
e·ls cortes escarnitz. |
||
40 |
E domnas trichairitz |
|
on totz bes es perdutz, |
||
renhan contra nos drutz |
||
trop deschauzidamen |
||
ab doble falhimen. |
||
|
||
45 |
Ai! bels cors gent bastitz, |
|
de totz bos aips complitz, |
||
don’, aissi·m rent a vos, |
||
humils e voluntos |
||
e destreitz e cochos |
||
50 |
si cum selh qu’es feritz |
|
d’amor el cor, que·m ditz, |
||
que·m rend’a vos vencutz; |
||
doncs si no·m faitz aiutz, |
||
mort auretz chauzimen, |
||
55 |
e no·us estara gen. |
|
|
||
Per flac rei apostitz |
||
es bos regnes delitz, |
||
quan planh sas messios |
||
e plora·ls autruis dos |
||
60 |
e fug solatz dels pros; |
|
e reis, pus viu aunitz, |
||
val meins que sebelhitz. |
||
Mas ieu sui car tengutz |
||
dels melhors e crezutz |
||
65 |
per la corteza gen |
|
quar contr’Amor no men. |
||
|
||
Per so·m sui gent garnitz |
||
contra·ls flacs acrupitz, |
||
qu’ab mi n’es Aragos |
||
70 |
e Castell’e Leos, |
|
e·l valens reis N’Amfos |
||
te·ls castels establitz, |
||
on pretz es gen servitz |
||
et honratz e volgutz; |
||
75 |
per qu’ieu dels abatutz |
|
flacs avars, cor de ven, |
||
ai pauc de pessamen. |
||
|
||
Qu’aissi cum es arditz |
||
leos plus que cabritz |
||
80 |
et ors que buous cornutz |
|
e lops que bocs barbutz, |
||
ai ieu mais d’ardimen, |
||
que tuit li recrezen. |
||
|
||
E qui mos diç agutz |
||
85 |
encontra si enten, |
|
eu li don francamen. |
Testo: Avalle 1960, p. 126 (XIV). – Rialto 30.vii.2004.
Mss.: A102r, C 40v, D 25v, E 29, H 24v, I 40r, K 28r, M 55r, Q 75v, R 47r, c 76r, ca 24, e 63, alpha 32148 (frammento, vv. 23-24).
Edizioni critiche: Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 10 (III) (secondo CEIKMRalpha); Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, deuxième édition revue, Paris 1923 (Les classiques français du moyen âge, 11), p. 126 (XL) (aggiunge varianti di AHQc); Peire Vidal, Poesie. Edizione critica e commento a cura di d’Arco Silvio Avalle, 2 voll., Milano-Napoli 1960, vol. I, p. 126 (XIV) (secondo l’«archetipo»).
Altre edizioni: François Just Marie Raynouard, LR, vol. I, p. 402; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846, vol. I, p. 236 (come Raynouard).
Metrica: a6 a6 b6 b6 b6 a6 a6 c6 c6 d6 d6 (Frank 148:2). Canzone-sirventese di 7 coblas unissonans di 11 versi e 2 tornate di 6 e 3 versi. Coincidenze di schema metrico e rime nella cobla del trovatore, altrimenti ignoto, Berenguier de Poivent, Aveglas trichairitz (BdT 49.1) conservata dal solo ms. H (cfr. Rimario trobadorico provenzale, a cura di Pietro G. Beltrami con la collaborazione di Sergio Vatteroni, 2 voll., Pisa 1988-1994, vol. I, p. 242).
Note: Canzone-sirventese composta in occasione della guarigione di Pietro II d’Aragona (il francs reis del v. 2), successo al padre Alfonso II nel 1196 e perciò posteriore a quella data e anteriore al 1213, anno della morte di Pietro II; l’identificazione è fatta in base alla posizione che il testo occupa nell’«esemplare del Vidal» (segue BdT 364.8) e in base all’immagine dei vv. 12-15 (secondo Avalle identica a quella con cui Pietro II viene salutato nella canzone-sirventese scritta in occasione della morte di Alfonso II, Ben viu a gran dolor [BdT 364.13], v. 74: «al gran de bon espic»); diversamente altri studiosi, che identificano il francs reis del v. 2 con il valens reis N’Amfos del v. 71, e dunque con Alfonso II d’Aragona o Alfonso VIII di Castiglia (cfr. Peire Vidal, Poesie, p. 128 e p. 129, nota 2 e Carlos Alvar, La poesia trovadoresca en España y Portugal, Barcelona 1977, p. 104; diversamente Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, p. LII e Ernest Hoepffner, Le troubadour Peire Vidal. Sa vie et son oeuvre, Paris 1961, pp. 117-118). – Il flac rei apostitz del v. 56 è il re di Francia Filippo Augusto (1180-1223), preso di mira anche in BdT 364.8, vv. 41-48 (Peire Vidal, Poesie, p. 131, nota 56). – Peire Vidal loda i re di Spagna (cfr. cobla VII, vv. 67-77) anche in BdT 364.28, cobla I e in Plus que·l paubres, quan jai el ric ostal, BdT 364.36, cobla VII (Peire Vidal, Poesie, p. 132, nota 70). – Si segnala che al v. 51 della Traduzione si è tolta la virgola presente nel testo Avalle.
[am]