Rialto

389.15

 

Raimbaut d’Aurenga

 

 

 

 

    Er [se] sebro·ill foill del fraisse
    e·[il]l ram s’entressenha[n] el som,
    que per la rusca no·i poia
4   la dolz’umors de la saba,
    e·ill aucel son de cisclar mut
    pel freit que par que·ls destrenga:
    mas ges per aisso no·m remut
8   que·l cor no·m traia fait de drut.
   
    Qu’eu reverdisc et engraisse
    quan tot’altr’alegressa rom,
    e si tot mos gauz s’enoia
12   a tal c’a prezen non gaba,
    ges per tant non es remanzut
    qu’ab lei de cui teing Aurenga
    no m’aion tan mei prec valgut
16   qu’ab si m’a baizan retengut.
   
    Per qu’ieu lau c’us quecs s’en laisse
    pos malgrat lor n’ai mais del nom:
    que ni gels ni vens ni ploia,
20   si sa grans merces m’acaba
    mon car desir qu’ai tan volgut,
    non pot tolre, ni lauzenga,
    l’amor que·i mes ab gran vertut
24   Deus que aisi m’ac elegut.
   
    Ha, domna! si ja·m biaisse
    ves vos ni pren vouta ni tom,
    sia eu pres en boia!
28   si a tan mos cors m’escaba,
    qu’al meu tort me virez l’escut!
    e cofonda Deus la lenga
    que diz a frau ni a saubut
32   re per qu’amdui siam vencut.
   
    Qu’eu non voill que de nos baisse
    l’amors, que ges del dart de plom
    no·ns feri, ans sai que voia
36   de nos tot mal et araba,
    que anc, e deu esser crezut,
    doas res, qui que s’en fenga,
    no s’ameron, si Deus m’aiut,
40   cum nos fam e farem canut.
   
    Ai, dona! quar tan m’abaisse
    que no·us vei lai on essems fom,
    no creiatz que molt non coia;
44   mas per dig d’una sillaba
    er mantenen reconogut
    tot so qu’ad amor covenga,
    per qu’ieu del ben que n’agr’agut
48   sai e cre que n’ai molt perdut.
   
    Ja trobaire no s[’es]laisse,
    qu’anc, pos Adams manget del pom,
    no valc, si tot quecs s’enbroia,
52   lo seus trobars una raba
    ves lo meu que m’a ereubut;
    ni taing qu’us tan aut s’enprenga,
    qu’eu ai trobat e cossegut
56   lo meils d’amor, tant l’ai quesut.
   
    E qui m’en desmen tost prenga
    lo bran e la lans’e l’escut,
    qu’eu l’en rendrai mort e vencut.

 

 

 

Testo: Luigi Milone, Rialto 16.x.2003.


Mss.: C 199 (Raymbaut daurenca), N 251b (adespoto), N2 16d (Roembauç daurenga), R 7d (Raymbaut daure(n)ca).

Edizioni diplomatiche: C: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1853, n. 362. – N2: Alfred Pillet, «Die altprovenzalische Liederhandschrift N2 (Cod. Phillipps 1910 der Königlichen Bibliothek zu Berlin)», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 102, 1899, pp. 179-212, a p. 189.

Edizione critica: Walter T. Pattison, The Life and Works of the Troubadour Raimbaut of Orange, Minneapolis 1952, p. 110 (13).

Metrica: a7’ b8 c7’ d7’ e8 f7’ e8 e8 (Frank 869:2). Sette coblas unissonans e una tornada di tre versi. Peire de la Mula (fine sec. XII - inizio sec. XIII [Giulio Bertoni, I trovatori d’Italia: biografie, testi, traduzioni, note, Modena 1915, p. 56 e ss.]: secondo la vida «si fo uns joglars q’estet e Monferrat en Peimont ab miser N’Ot del Carret [Ottone del Carretto, documentato tra 1190 e 1233] et a Cortemilla») segue esattamente schema metrico e rime (aisse, om, oia, aba, ut, enga) di BdT 389.15 in un breve sirventese contro i suoi colleghi giullari (Dels joglars servir mi laisse, due coblas unissonans). Stesso schema ma rime diverse (ausa, ug, ora, ansa, utz, ella) in un sirventese di Torcafol (ultimo quarto del XII sec.; cfr. Fortunata Latella, I sirventesi di Garin d’Apchier e di Torcafol,  Modena 1994, Subsidia al Corpus des Troubadours, p. 41 e ss.): Comunal, en rima clausa (BdT 443.2, cinque coblas unissonans e una tornada di tre versi).

[LM]


BdT    Raimbaut d’Aurenga