Rialto

Wolfenbüttel

 

   

Canzoniere di Wolfenbüttel

 

 

31.

 

    [C]ill a cui plaç [l]a Yesus benvollensa
    e l’amistaç e·l seu valent aiut,
    aian en se questas veiras vertut:
4   spera[n]ça, fes, caritat, paciençia,
    concord et paç, humeltaç et temors,
    abstinença, et laison las folors;
    en tal guisa poiram s’amor cobrar
8   e·l seu saint reng ab lui participar.
     
    [L]a fei, ço es aver en Deu credença,
    esperança, sperar en sa vertut;
    temors, temer de far q’il no·l refut
12   et caritat, amar Deu sens bistensa;
    umilitat, eser umil tot iors,
    paciença, paciens als dolors;
    abstinensa, tener se de peccar,
16   concord et pax, en tota genç amar.
     
    [Q]estas vertuç son aitals sens fallença,
    que cil qu’en son garnit, e n’an escut
    ia no·l er mais pel nemic ofendut,
20   ne de la trespaor auran timença,
    la quals devon doptar los peccadors,
    primer quan l’arma sebrar[a] dal cors,
    et pois quant d[e]u denant Deu presentar
24   els iuiamens, quant dei toç hom iuiar.
     
    [N]on es nuls hom, s’il [a] qualque entendença,
    non saia ben per morir es vengut
    en quest siegle et que il seran rendut
28   lo gierdons dels ben et de l’ofensa
    qu’il aura faich a Deu nostre segnor.
    Toç [so] que·s fai als paubres per s’amors,
    meteis a lui se fai, senes doptar,
32   per que nuls hom no s’en degra tardar.
     
    [H]ailas, coment trobara l’um guarença,
    cil que non sun de mal far remançut
    et que n’an faiçh tant cum a mais pogut,
36   n’en an volgut far el mund penedença?
    Miel lor venges non foxon naiç ni sors,
    tan greu tormen sofriran et calors,
    que nuls parlans no·l poria contar,
40   se dos anç no finason de parlar.
     
    [M]eraveill me que çascun no s’aiença
    de servir Deu et preiar que l’aiut
    estar ades del tot apercebut,
44   si qu’envers tot li feçes mantenença,
    quar autresi vanon cun fai la flors,
    qu’en breu de temps prent et pert sa color;
    si cum soloil fai sa color mudar,
48   lor fai la mort tot ses afar caniar.
     
    [S]erven çascuns al nostre salvadors
    et faiçem si cum lial servidors;
    no·[n]s recreçem de ben dir et de far,
52   s’il nos asolv, nuls no·n[s] poiram danar.
     
    [P]recios Deu pa[i]re plen de dolçors,
    segner dels reis sor toç enperadors,
    per merce·us prec deiaç nos perdonar,
56   nos greus peccaç et de breu mort gardar.

 

 

 

Testo: Verlato 2002. – Rialto 23.iv.2006.


Ms.: Wolfenbüttel, Herzog August Bibliothek, Extravag. 268, 56r.

Edizioni critiche: Emil Levy, Poésies religieuses provençales et françaises du Manuscrit Extravag. 268 de Wolfenbuettel, Paris 1887, (estratto dalla Revue des langues romanes, XXXI, 1887, pp. 173-288 e 420-435), p. 105; Zeno Lorenzo Verlato, «Occitania periferica. Il canzoniere religioso di Wolfenbüttel», Rivista di studi testuali, 4, 2002, pp. 173-247, a p. 211.

Metrica: 10 a’ b b a’; c c d d (Frank 577:140); rime: a: ensa, b: ut, c: ors, d: ar. Sei coblas unissonans più due tornadas di quattro versi (10 c c d d). Frank ha ben 306 esempi di impiego di questa formula, di cui 154 con versi di dieci sillabe. Solo otto hanno la stessa formula: AimBel, BdT 9.1 = Frank 577:132, più tornada; GrdoRos, BdT 240.7 = Frank 577:133; GlOliv, BdT 246.56 = 577:134; GrSal, BdT 249.1 = Frank 577: 135; MatfrErm, BdT 297.3 = Frank 577:136; PEsp, BdT 342.3 = 577: 137, più tornada; RmSal, BdT 409.5 = Frank 577: 138; Anon, BdT 461.221 = 577: 139, Si com al larc dona Dieus que despenda. La stessa alternanza di versi maschili e femminili la adottano anche formule su versi di otto sillabe (DPrad, BdT 124.1 = Frank 577: 234) o eterometriche (7’ 7 7 7’; 7 7 10 10) come nel caso di GlOliv, BdT 246.69 = Frank 577: 263, e Anon, BdT 461.67 = 577: 264, Sill qu’es caps e guitz.

[ZV]


Traduzione

BdT    Wolfenbüttel