|
155.11 |
|
Folquet de Marselha
|
||
| Ja no·s cuig hom qu’ieu camje mas chansos | ||
| puois no·s camja mos cors ni ma razos: | ||
| car, si·m gauzis d’Amor, ieu m’en lauzera, | ||
| 4 | mas qu’ie·n mentis no·m seria nuills pros; | |
| c’atressi·m ten cum se sol en balansa, | ||
| desesperat ab alques d’esperanssa; | ||
| pero no·m vol del tot laissar morir | ||
| 8 | per so que·m puosca plus soven aucir. | |
| Mas er es so c’anc non cujei que fos: | ||
| qu’ie·m sui tornatz de mi meteus jelos | ||
| contra midonz qu’ieu non la corteiera; | ||
| 12 | mas tot cosseill c’az amor sia bos | |
| n’ai essaiat e, pois ren no m’enanssa, | ||
| tot li farai de desamar semblanssa; | ||
| ailas! qu’ai dig? ja·m cujav’ieu cobrir | ||
| 16 | e doncs oimais ja sap tot mon albir. | |
| Dompna, ben vei que no·m val ochaisos, | ||
| c’Amors non vol qu’ieu ja·n sia gignos; | ||
| merce vos clam, que no m’en lais enquera, | ||
| 20 | tant es mos cors de vostr’amor coitos; | |
| volcsetz, si·us platz, complir la devinanssa, | ||
| c’om ditz qu’ieu ai d’autr’amor benananssa, | ||
| e que·us pogues cobertamen jauzir, | ||
| 24 | e·l bruitz vengues de lai on sol venir. | |
| Dompn’, esperanssa e paor ai de vos, | ||
| qu’er m’en conort et era·n sui doptos, | ||
| pero·l paors tem c’o apoderera; | ||
| 28 | mas un conort ai d’Amor a sazos, | |
| c’ab tal poder mi mostra sa coindanssa | ||
| qu’anc plus no·m pot donar de malestanssa; | ||
| e fai esfortz qui pot essems sofrir | ||
| 32 | ira e poder de cel qui·l vol delir. | |
| Mas si non fos que grans meillurazos | ||
| es de tort faich quand hom n’es oblidos, | ||
| jamais Amors a tal tort no·m menera | ||
| 36 | s’ieu ja pogues tornar desamoros; | |
| pero leus cors tol mainta benananssa, | ||
| qu’ie·n vei faillir mains, per que n’ai doptanssa | ||
| qu’el faillimen d’autrui taing c’om se mir | ||
| 40 | per so c’om gart si meteus de faillir. | |
| Ai! Na Ponssa, cal esfortz fatz per vos | ||
| car aras chant e n’ai nuilla alegranssa, | ||
| que·il mortz de mon seignor me desenanssa, | ||
| 44 | car vos sabetz qu’el solia chausir | |
| cui devia hom honrar ni enantir. | ||
| Vas N’Aziman ten, Palais, e t’enanssa | ||
| pois a·N Totztemps, e di lor ses doptanssa | ||
| 48 | que totz aitals sui cum ieu eis m’albir | |
| e no m’en pot nuills fatz enfadezir. |
Testo: Squillacioti 1999 (XIII). – Rialto 20.ii.2002.
Mss.: A (63v), B (41v-42r), C (5r-v), D (42r), Dc (245v), E (4-5), Fa (44-45), G (6v-7r), I (64v), K (49v), M (32r-v), N (60r-61r), O (58-59), P (7r-v), Q (22r-v), R (42r-v), T (228v-229r), U (33v-34v), V (88v-89r), c (16r-v), f (50v-51r), ls (n. 23); α 31081-31082 (= vv. 39-40).
Edizioni critiche: Stanisław Stroński, Le troubadour Folquet de Marseille, Cracovie 1910, p. 63 (XIV); Paolo Squillacioti: Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Edizione critica a cura di P. S., Pisa 1999 (Biblioteca degli Studi mediolatini e volgari, n.s., XVI), p. 309.
Metrica: a10 a10 b10’ a10 c10’ c10’ d10 d10 (Frank 129:1). Cinque coblas unissonans di otto versi e due tornadas di cinque e quattro versi.
Melodia (G): Ugo Sesini, Le melodie trobadoriche nel canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiama R. 71 sup., Torino 1942, p. 126 (n. 11); Gennrich, III, p. 85 (n. 82; cfr. IV, p. 57); Fernández de la Cuesta, p. 202; Van der Werf, p. 90*.
Nota: Canzone; databile dopo la fine del 1192 (forse ante 1195).
[PS]