|
155.6 |
|
Folquet de Marselha
|
||
|
Chantan volgra mon fin cor descobrir |
||
|
lai on m’ agr’ops que fos saubutz mos vers, |
||
|
mas per dreich gaug m’es faillitz mos sabers, |
||
|
per qu’ai paor que no·i puosc’avenir: |
||
|
5 |
c’us novels jois en cui ai m’esperansa |
|
|
vol que mos chans sia per leis enders |
||
|
e car li platz q’ieu enans sa lauzor |
||
|
e mon chantar, don ai gaug e paor, |
||
|
car sos pretz vol trop savi lauzador. |
||
|
|
||
|
10 |
Per que no·m par qu’ieu pogues devezir |
|
|
son cortes pretz que tant aut es aders |
||
|
c’ om no·n ditz ver que non semble plazers, |
||
|
e trob aitant en lieis de ben a dir |
||
|
que sofraitos m’en fai trop d’aondansa; |
||
|
15 |
per qu’ ieu m’en lais, que no·m ditz mos espers |
|
|
c’om ja pogues retraire sa valor, |
||
|
qar de bon pretz a triat lo meillor |
||
|
e dels amans lo plus fin amador. |
||
|
|
||
|
Car anc no·ill dis – tant tem vas lei faillir – |
||
|
20 |
com s’es en leis aturatz mos volers; |
|
|
mas derenan no m’o tolra temers, |
||
|
qu’eu sai qe·l fuocs s’abrasa per cobrir, |
||
|
e·l dieus d’amor a·m nafrat de tal lansa |
||
|
don no·m ten pro sojornars ni jazers, |
||
|
25 |
anz desampar, per midonz cui ador, |
|
|
tal que m’a fait gran ben e gran honor, |
||
|
mas ben deu hom camjar bon per meillor. |
||
|
|
||
|
Pero ren als no·n ai mas lo desir. |
||
|
Non ai doncs pro? Mout es grans mos poders |
||
|
30 |
si neis d’aitan m’en es donatz lezers! |
|
|
E doncs per que·m vuoill de plus enardir, |
||
|
car sos bels ris ab sa gaia semblansa |
||
|
mi pais mos huoills, tant m’agrada·l vezers? |
||
|
Mas un conort n’ ai qe·m mou de folor: |
||
|
35 |
q’ades m’es vis qe·m vuoilla dar s’amor |
|
|
qan volv vas mi sos huoills plens de doussor. |
||
|
|
||
|
E doncs, dompna, pos mais non puosc sofrir |
||
|
lo mal q’ieu trac per vos matis e sers, |
||
|
merce n’aiatz!; qu’e·l mon non a avers |
||
|
40 |
que, senes vos, mi pogues enriquir; |
|
|
e car no·us vei, soven ai gran doptansa |
||
|
que no·us mi fass’oblidar non-calers; |
||
|
mas ieu que sent la pen’e la dolor |
||
|
no·us oblit jes, anz i tenc nuoich e jor |
||
|
45 |
los huoills del cor si que no·ls vir aillor. |
|
|
|
||
|
[. . .] |
Testo: Stroński 1910
(VI). – Rialto 3.iv.2002.
Vedi la scheda riassuntiva dell’ed. Squillacioti.