|
174.10 |
Gavaudan
|
||
| Senhors, per los nostres peccatz | ||
| creys la forsa dels Sarrazis: | ||
| Jherusalem pres Saladis | ||
| et encaras non es cobratz; | ||
| 5 | per que manda·l reys de Marroc | |
| qu’ab totz los reys de Crestias | ||
| se combatra ab sos trefas | ||
| Andolozitz et Arabitz | ||
| contra la fe de Crist garnitz. | ||
| 10 | Totz los alcavis a mandatz: | |
| masmutz, maurs, goitz e barbaris, | ||
| e no·y reman gras ni mesquis | ||
| que totz no·ls aya·n ajostatz: | ||
| anc pus menut ayga non ploc | ||
| 15 | cum elhs passon e prendo·ls plas; | |
| la caraunhada dels milas | ||
| geta·ls paysser, coma berbitz, | ||
| e no·y reman brotz ni razitz. | ||
| Tant an d’erguelh selh qu’a triatz | ||
| 20 | qu’els cujo·l mons lur si’aclis; | |
| Marroquenas, Marabetis | ||
| pauzon a mons per mieg los pratz; | ||
| mest lor gabon: «Franc, faiz nos loc! | ||
| Nostr’es Proensa e Tolzas, | ||
| 25 | entro al Puey totz lo mejas!» | |
| Anc tan fers gaps no fon auzitz | ||
| dels falses cas, ses ley, marritz. | ||
| Emperaire, vos o aujatz, | ||
| e·l reys de Frans’e sos cozis, | ||
| 30 | e·l reys engles, coms peitavis: | |
| qu’al rey d’Espanha secorratz! | ||
| Que anc mais negus mielhs no poc | ||
| a servir Dieu esser propdas: | ||
| ab Luy venseretz totz los cas | ||
| 35 | cuy Bafometz a escarnitz | |
| e·ls renegatz outrasalhitz. | ||
| Jhezus Cristz, que·ns a prezicatz | ||
| per que fos bona nostra fis, | ||
| nos demostra qu’es dregz camis: | ||
| 40 | qu’ab penedens’er perdonatz | |
| lo peccatz que d’Adam se moc. | ||
| E vol nos far ferms e certas, | ||
| si·l crezem, qu’ab los sobiras | ||
| nos metra, e sara·ns la guitz | ||
| 45 | sobre·ls fals fellos descauzitz. | |
| Non laissem nostras heretatz, | ||
| pus qu’a la gran fe em assis, | ||
| a cas negres outramaris; | ||
| q’usquecx ne sia perpessatz | ||
| 50 | enans que·l dampnatge nos toc! | |
| Portogals, Gallicx, Castellas, | ||
| Navars, Aragones, Serdas | ||
| lur avem en barra gequitz | ||
| qu’els an rahuzatz et aunitz. | ||
| 55 | Quan veyran los baros crozatz, | |
| Alamans, Frances, Cambrezis, | ||
| Engles, Bretos et Angevis, | ||
| Biarns, Gascos, ab nos mesclatz, | ||
| e·ls Provensals, totz en un floc, | ||
| 60 | saber podetz qu’ab los Espas | |
| romprem la preyss’e·l cap e·ls mas, | ||
| tro·ls ajam mortz totz e delitz; | ||
| pueys er mest nos totz l’aurs partitz. | ||
| Profeta sera·n Gavaudas | ||
| 65 | que·l digz er faitz. E mortz als cas! | |
| E Dieus er honratz e servitz | ||
| on Bafometz era grazitz. |
Testo: Guida 1979 (V). – Rialto 15.xi.2002.
Mss.: C 318; R 98.
Edizioni critiche: Alfred Jeanroy, «Poésies du troubadour Gavaudan», Romania, 34, 1905, pp. 497-539, a p. 534; István Frank, «La chanson de croisade du troubadour Gavaudan», Neophilologische Mitteilungen, XLVII, 1946, pp. 145-171, a p. 165; Saverio Guida, Il trovatore Gavaudan, Modena 1979 (Subsidia al Corpus des Troubadours, VI), p. 264.
Metrica: a9 b9 b9 a9 c9 d9 d9 e9 e9 (Frank 645:4). Sette coblas unissonans di nove versi e una tornada di quattro.
Nota: La canzone di Gavaudan fu composta in un’epoca immediatamente successiva alla disfatta cristiana di Alarcos (luglio 1195), allorché il califfo almohade Abu Yusuf Ya ’qub al-Mansur si spinse verso zone della Spagna settentrionale da tantissimo tempo non raggiunte dagli Arabi ed ormai per tradizione considerate baluardo invalicabile del mondo occidentale e da lì minacciava di proiettarsi verso Proensa e Tolzas. Che Gavaudan abbia levato il suo canto di crociata da una delle terre soggette al conte di Tolosa si evince dalla strofe VII, ove obbligata è l’identificazione coi sudditi di Raimondo VI del gruppo etnico-politico di cui il trovatore sentiva e proclamava di far parte quando immaginava i contingenti delle altre regioni europee ab nos mesclatz in una comune opposizione agli Arabi.
[SG]