|
323.20 |
Peire d’Alvernhe
|
||
|
L’airs clars e·l chans dels auzelhs, |
||
|
la flors fresca e·l fuelha |
||
|
que s’espan per los brondelhs |
||
| 4 |
e·l vertz herb’a bruelha |
|
|
mi mostra d’esser ysnelhs |
||
|
q’un vers non-clus cuelha, |
||
|
tal que·l sos sia novelhs, |
||
| 8 |
que·l chant qui ia·s vuella, |
|
|
per qu’ara chanten cavallier: |
||
|
que chans aporta alegrier, |
||
|
e pert de son segle lo mays |
||
| 12 |
qui seguon sazo non es guays. |
|
|
|
||
|
Qu’ira ni grans cossiriers |
||
|
non obra boneza, |
||
|
qu’ans es dans e destorbiers; |
||
| 16 |
non obra proeza, |
|
|
que, cum totz mals encombriers |
||
|
mou de cobezeza, |
||
|
atressi sortz totz faitz niers |
||
| 20 |
d’embronquar, qui·l veza. |
|
|
Doncx qui de gaug a dezirier |
||
|
tengua a dreyt so semdier |
||
|
e l’ira e l’avol parven lays |
||
| 24 |
als malvatz ni als sers savays. |
|
|
|
||
|
Mas dels dos ioys es ops sens |
||
|
e reconoyssensa, |
||
|
e l’us es abaissamens |
||
| 28 |
e l’autre creyssensa. |
|
|
E s’oms es lo mon seguens, |
||
|
vir se on mais l’agensa, |
||
|
qu’ayselh sos faitz es grazens |
||
| 32 |
qu’es ses repentensa; |
|
|
qu’aital es de gaug ufanier, |
||
|
qui·lh sec e defug l’autr’entier, |
||
|
cum del can cui cazec del cays |
||
| 36 |
la carns, quan l’ombra el’aigua·l trays. |
|
|
|
||
|
Per que qui del ioy munda |
||
|
s’apropch’e ss’aferma |
||
|
si: «era·l terras», non l’a, |
||
| 40 |
que, quan creys mais, merma. |
|
|
Quar s’amors fon bona ia |
||
|
qui no·m pliu ni·m ferma |
||
|
que no m’o menta dema? |
||
| 44 |
Don l’amars s’azerma, |
|
|
fors cum volv’a descordier, |
||
|
ieu no sai, e sent e quier |
||
|
l’amor on non a ren biays, |
||
| 48 |
on ma bon’esperansa·m pays. |
|
|
|
||
|
Que·l sieus ioys gensetz esiau |
||
|
selhuy qui·l s’autreya |
||
|
senes fenh’e ssemblant brau |
||
| 52 |
e ses vair’enveya, |
|
|
qu’ades a quasqun iornau |
||
|
sai viu e verdeya |
||
|
sa valors ab ver lonc lau, |
||
| 56 |
cui totz pretz sopleya; |
|
|
que, cum resplan roz’en rozier |
||
|
gensetz d’autra flor de vergier, |
||
|
sobra sobre totz ioys sos iays |
||
| 60 |
del maior gaug qu’anc nasc ni nays. |
|
|
|
||
|
Lo vers chant, qui·l sabra ses brays, |
||
|
on mot mi platz de qui mas bays. |
Testo: Fratta 1996 (XVII). – Rialto 20.vi.2003.
Mss.: C 180r.
Edizioni critiche: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1890, p. 208; Rudolf Zenker, Die Lieder Peires von Auvergne, Erlangen 1900, p. 83; Peire d’Alvernha, Liriche, a cura di Alberto Del Monte, Torino 1955, p. 58; Peire d’Alvernhe, Poesie, a cura di Aniello Fratta, Manziana 1996 (Filologia, 1), p. 134.
Altra edizione: Costanzo Di Girolamo - Charmaine Lee, Avviamento alla filologia provenzale, Roma 1996 (Studi superiori, 271), p. 117 (testo di Fratta).
Metrica: a7 b5’ a7 b5’ a7 b5’ c8 c8 d8 d8 (Frank 253:1). Cinque coblas singulars di dodici versi e una tornada di due: le rime c d sono uguali in tutte le stanze.
Nota: Vers di ortodossia marcabruniana che riprende, variandolo, il tema trattato in Marcabru, L’iverns vai e·l temps s’aizina (BdT 293.31): la differenza tra amor (bona, fina) e amar; anche se qui l’indagine riguarda il joi connesso alle due forme d’amore. Esso rivela affinità interessanti anche con Marcabru, Per savi·l tenc ses doptanssa (BdT 293.37).
[AF]