248.34 = 230a.1 |
Guiraut Riquier · Guillem Rainier
|
||
G[uilhem] Raynier, pus non puesc vezer vos, |
||
parlar yeu vuelh; e digatz m’en chantan |
||
d’est partimen, qu’ieu vos meti denan: |
||
4 |
cal penriatz per melhor ad estros, |
|
que donzela amassetz lialmen |
||
e non acsetz mas sol l’aculhir gen, |
||
o tal veuza que·us fes tot vostre grat |
||
8 |
endreg d’amor? Chauzetz lo pus onrat. |
|
|
||
Guiraut Riquier, mays vuelh esser joyos |
||
de donzela que fassa bel semblan, |
||
que can [eu] remir lo cor m’en resplan |
||
12 |
sa gran beutat e son pus amoros, |
|
car donzela ama pus coralmen |
||
si tot ades no so fa a parven, |
||
per qu’ieu vuelh mays ab lieys parlar mon grat |
||
16 |
que de veuza fezes ma voluntat. |
|
|
||
[Guilhem] Raynier, mal paretz cobeytos |
||
de l’onrat joy que tug li fin ayman |
||
enveyan tan, e·n sofron tal afan |
||
20 |
que mans n’a mortz, e mi ten cossiros; |
|
c’amar voletz desesperadamen |
||
ab l’aculhir, non-poder vos repren. |
||
Yeu vuelh jauzir so c’ay tant dezirat, |
||
24 |
e vos lang[u]etz ab cor desesperat. |
|
|
||
Guiraut Riquier, yeu ay mantas sazos |
||
gaug e deport ab lieys on pretz s’espan, |
||
que bel parlar me dona joia gran, |
||
28 |
e tenc mon cors alegre e joyos, |
|
e l’aculhir dona·m tant d’ardimen |
||
que no·m menbra degun mal pessamen; |
||
mays la veuza c’a so marit uzat |
||
32 |
uzara vos ab sa falsa beutat. |
|
|
||
Anc no·us destreys Amors, n’ayman ginhos, |
||
que l’onrat joy sieu metatz en soan |
||
per l’aculhir; es amatz ab enjan |
||
36 |
ses tot respieg, e sirvetz en perdos, |
|
G[uilhem] Raynier. Car res no·l falh viven |
||
a sel que pot complir tot son talen, |
||
e si·l veuza blasmatz de falsetat |
||
40 |
a l[a] donzela aytal dizetz vilta‹t›. |
|
|
||
Trop poyria durar nostra tenso[s], |
||
amicx G[ui]r[autz], et anem no·n layssan, |
||
pero be·us dic que la veuza soan |
||
44 |
per l’aculhir, don m’aonda razos, |
|
que·l donzela m’acuelh tan dossamen |
||
c’ap si reten tot mon cor e mon sen, |
||
e pus yeu puesc ab leys parlar mon grat, |
||
48 |
del partimen ay tot lo miels triat. |
|
|
||
Raynier, chauzit avetz nessiamen; |
||
en Dardasier prec qu’en don jutjamen, |
||
que falhitz es et yeu ay vo·n proat, |
||
52 |
car per longuier laissatz joy acabat. |
|
|
||
G[ui]r[aut] Riquier, ades mi ten jauzen |
||
la donzela, can vey son bel cors gen; |
||
en Dardassier diga·n la veritat: |
||
56 |
cals de nos dos a pres lo pus onrat? |
Testo: Betti (con modifiche) 1998 (I). – Rialto 10.iv.2002.
Ms.: R 33v.
Edizioni critiche: Camille Chabaneau, «Cinq tensons de Guiraut Riquier», Revue des langues romanes, 32, 1888, pp. 109-127, a p. 116 (IV); Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 57.
Altra edizione: René Nelli, Écrivains anticonformistes du moyen-âge occitan, 2 voll., Paris 1977, vol. I, p. 288 (trad. it., Scrittori anticonformisti del Medioevo provenzale, a cura di Marco Infurna e Francesco Zambon, 2 voll., Milano 1993-96, vol. I, p. 266).
Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 (Frank 577:24). Partimen composto da sei coblas unissonans di otto decasillabi e da due tornadas di quattro.
Ed. 1998: 49 nessïamen.
Note: Partimen a distanza (cfr. v. 1) databile 1267-70. – Rainier è un nome comune in tutto il sud della Francia, anche a Narbona: Joseph Anglade (Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Paris 1905, p. 100, n. 1) accenna alla possibilità che si tratti di uno pseudonimo (ma cfr. Saverio Guida, «Jocs» poetici alla corte di Enrico II di Rodez, Modena 1983 [Subsidia al Corpus des troubadours, 8], p. 58, n. 163). – Il nome Dardasier, citato anche nel contemporaneo scambio di coblas Guiraut Riquier, si be·us es luenh de nos (BdT 358.1 = 248.80a), è probabilmente il senhal di Jordan IV, signore dell’Isle-Jourdain (1240-88), che con il suo vero nome era già intervenuto nel precedente torneyamen (c. 1264) Senh’en Jorda, sie·us manda Livernos (BdT 248.77), e successivamente (1282) ricomparirà come giudice nel partimen Coms d’Astarac, ab la gensor (BdT 248.20). Jordan IV sposò intorno al 1270 la viscontessa Vaqueira di Lautrec, rimasta vedova nel 1267: se è giusta l’identificazione di Dardasier con il signore dell’Isle-Jourdain, la tenzone è effettivamente ascrivibile a questo periodo di fine decennio.
[MPB]