Rialto

248.59

 

Guiraut Riquier

 

 

 

 

Lo XXIII vers d’en Gr. Riquier, l’an MCCLXXXVII, en decembre. (22)

 

No puesc per ren

lo ben

que conosc far,

ni ges no puesc al contrari fugir;

5

ni·m puesc del tot a vertat acostar,

ni aitam pauc abstener de mentir;

ni puesc tener lo camin que deuria

e vau soven lai on ops no m’auria;

don desservisc leyal senhor veray,

10

per seguir un fals e mal que·m dechai.

 

E sai que ren

de ben

no·m pot donar

le mals, ans crey tot cert que·m vol aucir,

15

e·l bos senher, si·m vuelh, vol me·n gardar,

e·m vol far ric a mo voler complir;

donc si del mal tenc derenan la via,

ma folhors er trop piegers d’aurania;

per que, si puesc, mo voler no creirai,

20

quar sens me·n deu desviar, si ges n’ai.

 

Mos sens per ren

del ben

no·s deu cessar,

contra·l voler que·m fa mals abellir,

25

quar mos sens deu mo folh voler sobrar

e·l bes lo mal per razon, so m’albir.

Mas selh que tot pot e tot sap, me·n sia,

si·l plai, guida, qu’estiers far no·s poiria,

tant ai seguit mo folh voler savay,

30

qu’a ma razon ez a mon sen desplai.

 

Qui vol far ren

ses ben,

deu albirar

lo mal e·l dan que li·n pot avenir,

35

e deu ab sen, voler apoderar,

quar de mal far se deu pena seguir

e de ben far meritz, qui no·l cambia.

Mas el merit de Dieu hom no·s fadia:

donc per ben far podem tug esser guai,

40

per lo mal, marrit per totz temps may.

 

Mas una ren

el ben

continuar

truep: que no·y deu esperansa falhir;

45

ez un’autra el mal dous permenar,

que·l peneden fa temoros tremir

quan ab afan, ben fazen se·n desvia:

pero bes l’es! Mas magers li seria

bes far ses mal, qu’apres mal bes, so sai,

50

mas de quascu salvacïos s’eschay.

 

De Belh Deport, de gaug, de manentia

pot esser ferms, si tot s’es aspra ·l via,

selh que layssa l’escur e sec lo rai

de la via qu’al tot poderos play.

 

55

Gracïoza Verges, sancta Maria,

maires de Crist filh de Dieu, nuech e dia

prega per nos lo teu sanct filh veray,

que·ns endresse al regne seu sanct gay.

 

Per tu, Dona, esper que cobrarai

60

so que perdut per mo falhimen ay.

 

 

 

Testo: Longobardi (con modifiche) 1982-83 (XXII). – Rialto 16.xii.2002.


Mss.: C 304r, R 108v.

Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 139.

Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», in Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 70 (XLVII); Francisco J. Oroz Arizcuren, La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua, Pamplona, 1972, p. 256.

Metrica: a4 a2 b4 c10 b10 c10 d10’ d10’ e10 e10 (Frank 192:1). Cinque coblas unissonans capfinidas (Str. II-III sens-sens); e tre tornadas. Due mot-refrains: ren e ben. Unicum. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 257.

Ed. 1982-83: 55 Gracïosa.

Note: Rubrica puramente attributiva in R. – A 51 e 55 compresenti il vecchio senhal, Belh Deport, ed il nuovo referente, Verges, sancta Maria.

[ML]


BdT    Guiraut Riquier    Premessa ai vers