248.81 |
Guiraut Riquier
|
||
Lo XXVI [= 25°] vers d’en Gr. Riquier, l’an M[CC]LXXXXI, el mes d’abril. |
||
|
||
Tant m’es l’onratz, verays ressos plazens, |
||
ples de lauzor, del senhor n’Amalric, |
||
del mieu senhor filh premier, n’Aimeric |
||
de Narbona, que mos cors n’es jauzens, |
||
5 |
qu’entre·ls Toscas s’es tant gent capdellatz, |
|
que·ls amicx a de la gleysa honratz |
||
e·ls enemicx mortz e vencutz per guerra. |
||
|
||
Mout es avutz belhs sos comensamens |
||
de nobles faitz, ab sen ez ab cor ric, |
||
10 |
que, so·n sembla, a l’aut dever antic |
|
que l’essenha d’onor esser manens |
||
de Narbona, don sia Dieus lauzatz; |
||
pero per Foys li ven, de l’autre latz |
||
devers, que·s deu tener a sojorn gue[r]ra. |
||
|
||
15 |
L’onratz Comus de Florensa valens |
|
ac bon cosselh quan al rey lo queric |
||
per capitani, quar sey enemic |
||
ne son al bas, don es sieus l’onramens |
||
per luy; don deu per tot esser lauzatz |
||
20 |
e car tengutz, ab tot que aia patz, |
|
quar si honran, l’a gent honrat de guerra. |
||
|
||
Si honran, a honratz sos benvolens |
||
e Narbona, e·l bon rey que seguic, |
||
e Foys e selh que·n partida·l noyric; |
||
25 |
quar anc no·l fes nesciejar jovens, |
|
ans es ab sen, curos ez atempratz, |
||
don es per totz sos enemicx dubtatz, |
||
tant que lur es sos ressos pieitz de guerra. |
||
|
||
De Dieu li ven sos bos captenemens, |
||
30 |
per qu’ieu li prec e li cosselh e·l dic |
|
que·l retenha quon senhor ad amic, |
||
ab humil cor de totz vils faitz temens; |
||
e creysser l’a en totas sas bontatz, |
||
si s’afortis contra vils voluntatz: |
||
35 |
quar aissi vens hom espirital guerra! |
|
|
||
Lo senhor prec, n’Amalric, qu’enansatz |
||
sia per luy sos pretz gent comensatz, |
||
en totz sos faitz, aissi quon es per guerra. |
Testo: Longobardi (con modifiche) 1982-83 (XXV). – Rialto 16.xii.2002.
Ms.: C 307 [ma 306]r.
Edizione critica: Monica Longobardi, «I vers del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 29, 1982-83, pp. 17-163, a p. 154.
Altre edizioni: S. L. H. Pfaff, «Guiraut Riquier», Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1853-76, vol. IV (1853), p. 77 (LII); Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma 1931, vol. II, p. 289.
Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10’ (Frank 571:4). Cinque coblas unissonans di sette decasillabi e una tornada. Mot-refrain: guerra. Cfr. Monica Longobardi, «Osservazioni metrico-retoriche sui vers di Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 31, 1985, pp. 247-257, scheda a p. 257.
Ed. 1982-83: 25 nescïejar.
Note: Dalla rubrica di C mancano le centinaia. – Scritta per celebrare la battaglia di Campaldino (11 giugno 1289) dove i guelfi erano capitanati da Amalrico di Narbona, figlio di Aimerico, in base a quanto rileviamo dal testo (vv. 2-3 e v. 36). Per Anglade (Joseph Anglade, Le troubadour Guiraut Riquier. Étude sur la décadence de l’ancienne poésie provençale, Bordeaux-Paris, 1905, pp.191-194) e Bossy (Michel André Bossy, «Cyclical Composition in Guiraut Riquier’s Book of Poem», Speculum, 66, 1991, 277-293, «Aimeric of Narbonne, son of Amalric IV and follower of Charles d’Anjou, was a military commander of the Florentine Guelfs», p. 289) si tratterebbe del padre Aimerico IV. Bossy ipotizza che tramite questo capitano, il giovane Dante, che militava nella medesima battaglia, abbia potuto conoscere quanto Guiraut stava ordinando in Canzoniere.
[ML]