Rialto

293.38

 

Marcabru

 

 

 

 

Pus la fuelha revirola
qe vey d’entre·ls cims cazer,
que·l vens deromp e degola
que no·is pot plus sostener,
5 mot pres l’ivern temporau
pus q’estieu plen de gandilh,
on creys puti’es enveia.
 
Graisans ni serps que·s amola
no·m fay espaven ni mau,
10 mosca ni tavas que vola;
escaravat ni bertau
no sen brugir ni oler,
aquel malvatz volatilh
que·l francs yverns nos deneia.
 
15 [L’a]lauzet’e l’auriola
tornon lur chan en tazer,
lo jays e la rossinhola,
qu’iverns en fay son plazer,
e torna orguelh en chanau
20 de guarsos ples de grondilh
qu’en estieu·s contradenteia.
 
Jes n’Acropit–Bec–d’Aysola
non pert son loc al fogal,
qu’el porta pic e massola,
25 et en croza don a jau
cest tol si dons al jazer
la dolor del penchenilh,
pel femeniu don se breia.
 
Sest trai del meils la brïola
30 plen’al mati et al ser;
e sobrefotre faysola,
car sap la coa mover,
e fay de nueg son jornal,
per que·l frug torn’embecylh,
35 e jovens girbaudoneia.
 
Aisi com la segunhola
baysa, leva, torn’avau,
cazen levan trebaiola
lo segles et no·n pueis au.
40 Uelhs [a] e no sap vezer,
ni no·n conoys lo rovilh
per que domneys ar puteia.
 
Jes del tot non badaiola
Marcebrus de so saber,
45 car sel es de bon’escola
que joy quera ssomover;
e pus jauzimens l’abau,
a cada vetz s’estendilh
un petit pus que·n ondeia.
 
50 Dieus prec c’a·n Guiscart non tola
lo regne celestiau,
qu’el fes so per que s’adola
lo mielhs d’est segle carnau;
et a·n say laisat un her,
55 e jamay non creyray filh
s’aquest no·n contrapareia,
 
n’acovid’ar n’eviola
lo Malvat ab desesper,
qu’es om de natura fola,
60 que·s bayz’on mays pot valer.
No sai si so ditz per mal:
que·l cor [a] sotz l’emborilh,
bar que per aver sordeya.
 
Que·l cor a sotz l’emborilh
65 bar que per aver sordeya.

 

 

 

Text: Gaunt, Harvey and Paterson, 2000 (XXXVIII). – Rialto 24.i.2003.


Mss.: A (32v), C (174r-v), E 152, I (119v-120r), K (105v-106r), R (5r), a1 (306), d (306v-307v).

Previous editions: Jean-Marie-Lucien Dejeanne, Poésies complètes du troubadour Marcabru, Toulouse, 1909, p. 184 (XXXVIII); Maurizio Perugi, Saggi di linguistica trovadorica, Tübingen, 1995, pp. 59-72; Simon Gaunt, Ruth Harvey and Linda Paterson, Marcabru: A Critical Edition, Cambridge, D. S. Brewer, 2000, p. 478.

Versification: a7’ b7 a7’ b7 c7 d7 e7’ (Frank 430:6). Nine coblas alternadas (‘b’ and ‘c’ rhymes) and one tornada of two lines. While Frank also sees the form as coblas alternadas, previous editors including Dejeanne thought it consisted of coblas doblas. For discussion of this and the question of manuscript transmission see the «Analysis of the manuscripts» in our edition, p. 474. Marcabru’s poem is the only one of this rhyme scheme to have alternating rhymes (‘b’ and ‘d’) and heptasyllables. BdT 63.7a (Bernart Marti) has the same basic rhyme scheme, as do BdT 63.4 (attributed in E1 to Bernart Marti and in E2 to Pons de la Guardia, anon. in V), and BdT 461.197 to which it is related thematically. 

Notes: Potential elements for dating this song are are references to Guiscart / Richart, and an intertextual relationship with BdT 112. 2 and BdT 461.197. Unless one could decide the authorship of BdT 112.2, which seems unlikely, these poems offer no additional clues.

[LP]


Secondary version based on K

Foreword

BdT    Marcabru