236.4 |
|
|
Guillem de la Tor
|
|
|
Ges cil que·s blasmon d’amor, |
|
|
quant no n’an tot lor voler, |
|
|
no fan sen, al mieu parer, |
|
|
c’aissi con li bon seingnor |
5 |
|
esprovon lor servidors |
|
|
e pois lor donan honors |
|
|
segon lor valensa, |
|
|
esprova amors ses faillensa |
|
|
los sieus e sap lor merir, |
10 |
|
segon q’il sabon servir. |
|
|
|
|
|
Per que li bon servidor |
|
|
devon ades ferm tener |
|
|
en amor lor bon esper: |
|
|
qu’en joi torna et en dousor |
15 |
|
lo mals e·l dans e l’errors |
|
|
c’amors don’als amadors, |
|
|
quant lor fai garensa, |
|
|
si cum fai gran malvolensa |
|
|
grans bes faitz desovenir; |
20 |
|
per q’om no s’en deu partir. |
|
|
|
|
|
Pero li fals tradidor |
|
|
fan lonc temps los fins doler: |
|
|
qu’aissi com cil q’an saber |
|
|
se gardon et an paor |
25 |
|
dels lairos e dels traichors, |
|
|
an dels fals galiadors |
|
|
las dompnas temensa, |
|
|
per que fan longa atendensa |
|
|
far als fins ab maint sospir |
30 |
|
et ab maint cozen cossir |
|
|
|
|
|
e pois lor donan ricor |
|
|
tant grant que non pot saber |
|
|
lo joi qu’il an ni·l plazer |
|
|
nuills hom, si non es de lor: |
35 |
|
q’om non sap las granz sabors |
|
|
dels bes ni de las dolors |
|
|
la greu penedensa |
|
|
qui non sap, a ma parvensa, |
|
|
et eu, so ai per sentir, |
40 |
|
sai com fai mals greu soffrir |
|
|
|
|
|
e, merce de la gensor, |
|
|
sai cum bes es bos d’aver: |
|
|
c’ab baissar et ab jaser |
|
|
m’a trait d’ira e de tristor; |
45 |
|
e, car m’a de mon mal sors, |
|
|
no·m voill mais virar aillors: |
|
|
que sa chaptenensa |
|
|
e sos bels cors gais m’agensa |
|
|
tant c’ades plus la desir, |
50 |
|
on plus sovent la remir. |
|
|
|
|
|
Greu er cel dels amadors, |
|
|
segont ma parvensa, |
|
|
cui fassa jois mantenensa, |
|
|
qui non sap d’amor soffrir |
55 |
|
los mals traig[s] e·ls bes grazir. |
Testo: Negri 2006 (VIII). – Rialto 27.i.2007 (rev. 28.i.08).
Mss.: Da 187r, I 132v, K 118r, G 111r, N 256r.
Edizioni diplomatiche: Giulio Bertoni, Il canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiana R. 71. sup., Dresden 1912, p. 358; Francesco Carapezza, Il canzoniere occitano G (Ambrosiano R 71 sup.), Napoli 2004, p. 521.
Edizioni critiche: Adolf Kolsen, «Wilhem von la Tor, Ges cil que·s blasmon d’Amor», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 133, 1915, pp. 156-158, a p. 156 (mancano KN); Ferruccio Blasi, Le poesie di Guilhem de la Tor, Genève - Firenze 1934, II, p. 5 (mancano KN); Antonella Negri, Le liriche del trovatore Guilhem de la Tor, Soveria Mannelli 2006, p. 133.
Metrica: a7 b7 b7 a7 c7 c7 d5’ d7’ e7 e7 (Frank 592:60). Cinque coblas unissonans di dieci versi e una tornada di cinque versi.
Note: Canzone di argomento cortese in cui il motivo del servizio d’amore, lungi dall’essere formulato nella forma di un vassallaggio devoto e disinteressato, viene omologato al concreto servizio del sottoposto che, al proprio signore, richiede una dovuta ed equa ricompensa. (Medesime considerazioni in BdT 236.2, 236.6, 236.7). Infatti al termine di un faticoso apprendistato, temprato nella devozione e nella sopportazione della sofferenza amorosa, Guillem auspica che per l’amante leale possa giungere l’agognato premio da parte della donna: accedere al baissar e all’ambìto jacer (v. 43).
[AN, sr]