236.6 |
|
|
Guillem de la Tor
|
|
|
Quant hom regna vas cellui falsament |
|
|
qi l’honra e·l serf e l’ama finament |
|
|
ses trahiment, |
|
|
per peichs o deu tener |
5 |
|
de lui qe d’autre, qui vol dir lo ver. |
|
|
Per qe? car cel en cui hom plus se fia, |
|
|
ses fadia, |
|
|
pot meilz l’om enganar |
|
|
qe cel de cui hom sap qe·s deu gardar. |
|
|
|
10 |
|
Per q’eu o teing plus a mal aissament |
|
|
a la falsa non feira az autras cent |
|
|
del failliment |
|
|
qe·m fez, c’ab ferm voler |
|
|
la servia e de tot mon poder; |
15 |
|
pero nulz hom tant servir non poiria |
|
|
s’el servia |
|
|
malvatz seignor avar, |
|
|
qe ja·n pogues bon gazardon cobrar. |
|
|
|
|
|
Per q’eu mi part ses tot atendement |
20 |
|
de s’amistat, qe no n’ai plus talent; |
|
|
e si m’entent |
|
|
en tal q’al meu parer |
|
|
de sa ricor non pot nulz hom saber |
|
|
meillor de lei ni ab plus cortezia |
25 |
|
ne qui sia |
|
|
plus d’avinent afar |
|
|
ni mielz sapcha rire ni gent parlar. |
|
|
|
|
|
Ni ges non cre, segont qe m’es parvent, |
|
|
q’om sapcha el mont plus bella ren vivent |
30 |
|
ni qe plus gent |
|
|
sapcha prez mantener; |
|
|
e si m’a dit q’eu aia bon esper |
|
|
el seu ric joi e qe l’am ses bausia |
|
|
tota via, |
35 |
|
car, si ben o sai far, |
|
|
bon chausiment poirai ab lei trobar. |
|
|
|
|
|
E pos li plaz qu’eu aia entendiment |
|
|
el seu bel cors amoros e plaçent, |
|
|
tant fermament |
40 |
|
m’a tot al seu plazer |
|
|
q’autra del mont no·m pot mais retener: |
|
|
q’amors m’a mes, qui·m ten per lei e·m lia, |
|
|
en tal via, |
|
|
c’un jorn me fai penssar |
45 |
|
et un autre me fai rire e chantar. |
Testo: Negri 2006 (XIII). – Rialto 27.i.2007 (rev. 28.i.08).
Mss.: Da 187v, Dc 259r (le prime due strofe), F 41v (la prima strofa), G 112r, I 132v, K 118v, N 106r, U 132r, n 282r (dal v. 14).
Edizioni diplomatiche: Edmund Stengel, Die provenzalische Blumenlese der Chigiana, Marburg 1878, p. 43 (la prima strofa); Giulio Bertoni, Il canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiana R. 71. sup., Dresden 1912, p. 361; Francesco Carapezza, Il canzoniere occitano G (Ambrosiano R 71 sup.), Napoli 2004, p. 523.
Edizioni critiche: Ferruccio Blasi, Le poesie di Guilhem de la Tor, Genève - Firenze 1934, III, p. 9 (manca K); Antonella Negri, Le liriche del trovatore Guilhem de la Tor, Soveria Mannelli 2006, p. 169.
Altre edizioni: Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1886, vol. III, p. 332; Henri Paschal de Rochegude, Le Parnasse occitanien ou choix des poésies originales des troubadours tirées des manuscrits nationaux, Toulouse 1819, p. 379.
Metrica: a10 a10 a4 b6 b10 c’10 c’3 d6 d10 (Frank 79:1). Cinque coblas unissonans di nove versi.
Note: Chanson de change in cui Guillem de la Tor ribadisce la convinzione, più volte espressa nelle sue canzoni (BdT 236.2, 236.4, 236.7) che il rapporto amoroso, analogamente al rapporto vassallatico, debba essere basato sulla necessità, imprescindibile, di una ricompensa. In caso contrario l’amante, così come il servitore, è legittimato a rivolgersi altrove.
[AN, sr]